Trinchesia cuanensis Korshunova, Picton, Furfaro, Mariottini, Pontes, Prkić, Fletcher, Malmberg, Lundin & Martynov, 2019
Cos estret, de fins a 15 mm de longitud, color de base blanquinós o verdós clar, de vegades amb un pigment difús del mateix color repartit pel cos, però mai formant cap banda blanca dorsal contínua. Rinòfors llisos, aproximadament 2 vegades més llargs que els tentacles orals, tots dos amb un pigmentat blanc difús, de vegades groguenc, però mai d’un color ataronjat intens. Fins a 10 files de cerata, normalment amb quatre fileres ceratals anteriors. Cerata amb color de base de negre a grisenc fosc (no de color verd) amb una banda estreta de punts taronja o groguenca, seguida d’una banda ampla de color blau fosc, seguida d’una banda estreta fosca, i cap a la part superior dels cerata, una banda ampla de color taronja o groc. Les puntes dels cerata són transparents amb un cnidosac translúcid. Anus situat entre la quarta i cinquena filera de cerata del costat dret. Peu estret amb processos angulars curts.
Biologia
Viu en zones rocoses, relativament poc profundes, a uns 10-20 m de profunditat. S’alimenta de hidrozous Sertularella polyzonias, i possiblement d’altres espècies de Sertularella. La posta està formada per un cordó en espiral amb un mínim de 2 voltes, o un cordó irregular, amb més de 300 ous de color blanc.
Etimologia
- Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
-
Distribució
Registres confirmats a Irlanda, Regne Unit i la costa occidental de Suècia. A la Mediterrània s’ha trobat a la costa espanyola (a Granada i a la Costa Brava de Girona) així com a Croàcia. A causa de la seva recent descripció i del fet que tradicionalment s’havia confós amb T. caerulea, s’ha de revisar el rang de distribució (per exemple, Moro et al. (1995) identifiquen aquesta espècie a les Canàries -com a Cuthona caerulea– ja que esmenten específicament les bases ceratals negroses, típiques de T.cuanensis).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Trinchesia caerulea, més gran, els extrems de tentacles orals i rinòfors groc pàl·lid, cerata amb només banda blava i groga. Peu amb tentacles propodials evidents.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★★☆☆☆ |
Vídeo
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2023) "Trinchesia cuanensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/09/2019. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/jJxqX)
