Doris berghi

Doris berghi (Vayssière, 1901)

Doris berghi @ Sant Feliu de Guíxols, Spain 22.02.2019 per Xavier Salvador

Nota taxonòmica: La història taxonòmica de Doris berghi és complexa i representa un exemple recent de pseudo-cripticisme dins els Dorididae mediterranis. L’espècie fou descrita originalment per Vayssière l’any 1901 com Aldisa berghi, a partir d’exemplars procedents del golf de Marsella. Posteriorment, fou considerada sinònima de Doris ocelligera (Bergh, 1881), principalment sobre la base de similituds externes i sense disposar de dades moleculars. Durant dècades, els exemplars groguencs i blavosos atribuïts a Doris ocelligera foren interpretats com simples variacions cromàtiques intraespecífiques. Tanmateix, l’estudi molecular i morfoanatòmic realitzat per Renau, Salvador i Moles (2024) demostrà que ambdós morfotips corresponen en realitat a espècies diferents. Mitjançant l’anàlisi combinada dels marcadors COI, 16S i H3, els autors recuperaren dos llinatges clarament diferenciats, amb divergències genètiques compatibles amb separació específica. En conseqüència, Aldisa berghi fou ressuscitada taxonòmicament i transferida novament al gènere Doris, establint-se la combinació vàlida Doris berghi comb. rest. L’estudi conclogué, a més, que D. berghi i D. ocelligera són espècies simpàtriques de l’Atlàntic nord-oriental i del Mediterrani occidental, diferenciables tant molecularment com per caràcters externs i anatòmics.

Sinònims

• Aldisa berghi Vayssière, 1901

Descripció
Doris berghi és un petit doridaci de cos ovalat i convex, amb un aspecte compacte i berrugós. El mantell presenta una coloració general blanca groguenca o groc pàl·lid, més intensa a la regió central dorsal, on les vísceres transparenten parcialment. Els marges són translúcids. La superfície dorsal està coberta per tubercles prominents, translúcids i blanquinosos, acabats en un àpex marró ataronjat. Els tubercles centrals són més grans i conspicus, formant una banda longitudinal entre els rinòfors i el plomall branquial. Els rinòfors són blancs, laminats i relativament curts, amb aproximadament sis laminil·les. Les brànquies són translúcides i discretes. La talla coneguda és reduïda; els exemplars estudiats per Renau et al. assolien entre 4 i 7 mm preservats, encara que probablement en viu poden superar lleugerament 1 cm. En viu, l’espècie presenta un aspecte molt clar, amb tons crema o groc daurat, que coincideix notablement amb la descripció original de Vayssière: “coloració groc daurat” amb “punts blancs dispersos” i tubercles coronats per taques brunes.

Biologia
La biologia d’aquesta espècie és poc coneguda. Els exemplars estudiats foren trobats sobre substrat rocós poc profund, tant al Mediterrani com a l’Atlàntic nord-oriental. A diferència de Doris ocelligera, de la qual sí que es coneix l’associació amb determinades esponges, a D. berghi no s’identificaren espícules d’esponges al contingut digestiu dels exemplars disseccionats, de manera que la seva dieta exacta roman sense confirmar. No obstant això, per afinitat amb altres Dorididae, probablement es tracti d’un consumidor especialitzat d’esponges bentòniques.

Etimologia

• Doris: En la mitologia grega, una nimfa marina, esposa de Nereu i mare de les Nereides.
• berghi: dedicat al malacòleg danès Rudolph Bergh, un dels especialistes més influents en la taxonomia dels nudibranquis durant el segle XIX.

Distribució
La localitat tipus de Doris berghi és el golf de Marsella, al Mediterrani francès. Actualment, l’espècie es coneix del Mediterrani occidental i de l’Atlàntic nord-oriental. Renau et al. (2024) confirmaren exemplars a Catalunya (Sant Feliu de Guíxols i Begur), Galícia (Playa Viveiro, A Coruña) i Gran Canària (Piscinas de Agaete, Gran Canària). La distribució coneguda sembla solapar-se àmpliament amb la de Doris ocelligera i, per tant, es consideren espècies simpàtriques. Probablement és present en altres zones macaronesiques i mediterrànies on històricament s’hagin identificat exemplars groguencs com D. ocelligera, tot i que això requereix revisió molecular.

No disposem encara de cites georeferenciades per a l'espècie: Doris berghi.

Altres fotos

No tenim (més) fotos de Doris berghi

Bibliografia

1246567 Doris berghi 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 48362 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: