Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Dendronotoidea Doto paulinae

Doto paulinae

Doto paulinae Trinchese, 1881

Doto paulinae per Enric Madrenas

Sinònims

  • Doto styligera Hesse, 1872

Descripció
Aquesta espècie normalment arriba a uns 7-8 mm de longitud. La coloració general del cos és blanquinós o groguenc per les vísceres internes, i lleugerament translúcid. El vel cefàlic és semitransparent i no està pigmentat. Tot el dors està recorregut per una banda marró, de vegades discontínua o trencada, que envaeix el dors del cap i que també tenyeix la cara interna de les beines rinofòriques. Les taques marrons poden també estar presents en els flancs de l’animal. Els rinòfors tenen granulacions blanques alineades al llarg de la seva cara anterior i posterior; les beines rinofòriques tenen els seus marges superiors lleugerament lobulats i amb granulacions blanques. Hi ha 4-5 parells de cerata, fins a 6 parells en els exemplars més grans de fins a 10 mm. Els 3-4 cerata anteriors són grans i molt similars entre si, mentre que generalment els últims són més petits i el darrer sol estar atrofiat. En els cerates ben desenvolupats sol haver 3-4 anells de 4 o 5 tubercles arrodonits i molt poc prominents. El tubercle apical, per contra, sí que és prominent i té una base molt ampla. El tret més característic d’aquesta espècie és, sens dubte, la coloració dels cerata. Tots els tubercles, a excepció del tubercle apical, estan coberts per una taca de color marró (de la mateixa tonalitat que la resta del cos) que recobreix gairebé la totalitat del tubercle. El tubercle apical és de color blanc opac, a causa d’una acumulació de granulacions blanques. A la base dels cerata sol haver una taca de color marró. No hi ha pseudobranquia a la cara interna dels cerata.

Biologia
Es coneixen molt poques dades biològiques d’aquesta espècie. D. paulinae ha estat citada sobre colònies de hidraris com Aglaophenia pluma i Eudendrium sp., i que s’alimenta d’Obelia geniculata (Schmekel & Kress, 1977). Schmekel & Portmann (1982) indiquen que les postes d’aquesta espècie tenen ous blancs molt petits, entre 60 i 77 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
  • Paulinae, dedicado a Pauline, aunque desconocemos la relación con el autor.

Distribució
Es coneixen poques cites d’aquesta espècie, que fins al moment està distribuïda per la conca nord-occidental de la Mediterrània, ja que ha estat citada a Gènova (Itàlia), Villefranche-sur-mer (França) i Capo Miseno (Golf de Nàpols, Itàlia). Hi ha cites de Mallorca (Illes Balears). A la Península Ibèrica es coneix només de la costa llevantina i a Catalunya (Cervera et al. 2004). Al litoral català s’ha trobat al Cap de Creus, L’Escala, Illes Medes, Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto paulinae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Doto floridicola, molt semblant, tubercles ceratals amb taques de color vermell i més grans. Cerata sense tubercle apical de color blanc diferenciat.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doto paulinae basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bergh, L. S. R. 1888. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. IX. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 38:673-706, pls. 16-20.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Valencia, Spain.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Fernández-Ovies, C. L., and J. Ortea. 1981. Contribución al conocimiento de las masas de huevos de los opistobranquios (Molusca: Gastropoda) 1 El género Doto Oken, 1815 en el Norte y Noroeste de España. Revista de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Oviedo (Serie Biología) 22: 41-51.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., C. M. López de la Quadra, and M. B. Balbuena Marcilla. 1988. Adiciones al conocimiento de Doto furva García Goméz y Ortea Rato, 1983 (Gastropoda:  Nudibranchia: Dendronotacea). Bolletino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa  Italiana di Malacologia) 24(9-12):173-178.
    Hesse, H. 1872. Diagnose de nudibranches nouveaux des côtes de Bretagne. Journal de Conchyliologie (3) 20: 345-348.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McDonald, G. R., and J. W. Nybakken. 1999. A worldwide review of the food of nudibranch mollusks. II The suborder Dendronotacea. A list of the worldwide food habits of nudibranchs. The Veliger. 62–66.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Parera, A., M. Pontes, X. Salvador, and M. Ballesteros. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Picton, B. E. 1978. A review of the genus Doto (Mollusca: Opisthobranchia) in the N. E. Atlantic and Mediterranean. Porcupine Newsletter 1(5):71-77.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot Fol, A. 1931. Notes de systematique sur les opisthobranches. Bulletin du Museum National d’Histoire Naturelle, Paris, series 2, 3(8):746-755. Notes A, B, C, D, p 747. Note 6. D’un changement paraissant inevitable, p 748. Note 7. Doris tuberculata Cuvier; pp 748-749. Note 8. Doris verrucosa Linne; pp 749-750. Note 9. Les nudibranches de Hesse; pp 750-754. Note 10. Nudibranches australiens figures par Saville Kent; pp 754-75.
    Pruvot-Fol, A. 1951. Études des nudibranches de la Méditerranée. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale. 88: 1–80.
    Pruvot-Fol, A. 1954. Mollusques opisthobranches, Faune de France. Paul Lechevalier, Paris, France.
    Ros, J. 1981. Desarrollo y estrategias binómicas en los opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183.
    Ros, J. 1974. Competencia i evolució en espècies veïnes de gasteròpodes marins. Colloquis de la Societat Catalana de Biología (Evolució) 7: 101-121.
    Rudman W.B. et al. 1998. Doto paulinae accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/dotopaul).
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Salvini Plawen, L. v. 1972. Cnidaria as food-sources for marine invertebrates. Cahiers de Biologie Marine 13(3):385-400, pl 1.
    Schmekel, L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie. 75: 103–155.
    Schmekel, L., and A. Kress. 1977. Die gattung Doto (Gastr. Nudibr.) im Mittelmeer und Armelkanal mit Beschreibung von Doto acuta n. sp. Malacologia 16: 467-499.
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.
    Simroth, H. 1888. Zur Kenntniss der Azorenfauna. Archiv fur Naturgeschichte 54(1):179-234, pls. 14-15.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Trinchese, S. 1881. Aeolididae e famiglie affini del Porto di Genova. Part 2. Anatomia, fisiologia, embriologia delle Phyllobranchideae, Hermaeidae, Aeolididae, Proctonotidae, Dotonidae del Porto di Genova. Memorie della Classe di Scienze Fisiche, Matematiche e Naturali, serie 3, 11:1-142, pls. 1-80.
    Trinchese, S. 1881. Per la fauna marittima italiana. Materiali raccolti ed illustrati dal Socio corrisp. S Trinchese. Aeolididae e famiglie affini. Memoria letta nella seduta del 4 gennaio 1880. Atti della Reale Accademia dei Lincei, Anno CCLXXVIII, serie Terza. Della Clase di Scienze Fisiche, Matematiche e Naturali. Rome (Memorie) 11:3-142, pls. 1-80.
    Vayssiere, A. J. B. M. 1913. Mollusques de la France et des regions voisines, tome premier, amphineures, gasteropodes opisthobranches, heteropodes, marseniades et oncidiides. Encyclopedie Scientifique, publiee sous la direction du Dr Toulouse, Bibliotheque de Zoologie Doin, Paris; pp 1-420, I-XII, pls. 1-37.
    Vicente, N. 1967. Contribution l’étude des gastropodes opisthobranches du golfe de Marseille. Recueil des Travaux de la Station Marine d’Endoume 42 (58): 134-179.
    Wägele, H., and G. Johnsen. 2001. Observations on the histology and photosynthetic performance of “solar-powered” opisthobranchs (Mollusca, Gastropoda, Opisthobranchia) containing symbiotic chloroplasts or zooxanthellae. Organisms Diversity & Evolution. 1: 193–210.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pujals, Á., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Doto paulinae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 19/06/2013. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/92ojD)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.