Doto paulinae

Doto paulinae Trinchese, 1881

• Doto styligera Hesse, 1872

Descripció
Aquesta espècie normalment arriba a uns 7-8 mm de longitud. La coloració general del cos és blanquinós o groguenc per les vísceres internes, i lleugerament translúcid. El vel cefàlic és semitransparent i no està pigmentat. Tot el dors està recorregut per una banda marró, de vegades discontínua o trencada, que envaeix el dors del cap i que també tenyeix la cara interna de les beines rinofòriques. Les taques marrons poden també estar presents en els flancs de l’animal. Els rinòfors tenen granulacions blanques alineades al llarg de la seva cara anterior i posterior; les beines rinofòriques tenen els seus marges superiors lleugerament lobulats i amb granulacions blanques. Hi ha 4-5 parells de cerata, fins a 6 parells en els exemplars més grans de fins a 10 mm. Els 3-4 cerata anteriors són grans i molt similars entre si, mentre que generalment els últims són més petits i el darrer sol estar atrofiat. En els cerates ben desenvolupats sol haver 3-4 anells de 4 o 5 tubercles arrodonits i molt poc prominents. El tubercle apical, per contra, sí que és prominent i té una base molt ampla. El tret més característic d’aquesta espècie és, sens dubte, la coloració dels cerata. Tots els tubercles, a excepció del tubercle apical, estan coberts per una taca de color marró (de la mateixa tonalitat que la resta del cos) que recobreix gairebé la totalitat del tubercle. El tubercle apical és de color blanc opac, a causa d’una acumulació de granulacions blanques. A la base dels cerata sol haver una taca de color marró. No hi ha pseudobranquia a la cara interna dels cerata.

Biologia
Es coneixen molt poques dades biològiques d’aquesta espècie. D. paulinae ha estat citada sobre colònies de hidraris com Aglaophenia pluma i Eudendrium sp., i que s’alimenta d’Obelia geniculata (Schmekel & Kress, 1977). Schmekel & Portmann (1982) indiquen que les postes d’aquesta espècie tenen ous blancs molt petits, entre 60 i 77 micres de diàmetre.

Etimologia

• Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
• Paulinae, dedicado a Pauline, aunque desconocemos la relación con el autor.

Distribució
Es coneixen poques cites d’aquesta espècie, que fins al moment està distribuïda per la conca nord-occidental de la Mediterrània, ja que ha estat citada a Gènova (Itàlia), Villefranche-sur-mer (França) i Capo Miseno (Golf de Nàpols, Itàlia). Hi ha cites de Mallorca (Illes Balears). A la Península Ibèrica es coneix només de la costa llevantina i a Catalunya (Cervera et al. 2004). Al litoral català s’ha trobat al Cap de Creus, L’Escala, Illes Medes, Tossa de Mar i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Doto paulinae

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Espècies semblants
Doto floridicola, molt semblant, tubercles ceratals amb taques de color vermell i més grans. Cerata sense tubercle apical de color blanc diferenciat.

Altres fotos

Doto paulinae by Enric Madrenas

Doto paulinae @ Tascons Petits (Medes) 12/02/2011 by Miquel Pontes

Doto paulinae by Miquel Pontes

Doto paulinae by Enric Madrenas

Doto paulinae by Enric Madrenas

Bibliografia

1246567 Doto paulinae 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 7490 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: