Diaphorodoris alba

Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960

Diaphorodoris alba per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Onchidoridoidea  

 

Family

Calycidorididae  

 

Genus

Diaphorodoris  

 

Species

Diaphorodoris alba  Portmann & Sandmeier, 1960

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 889591).
Nota taxonòmica: La classificació sistemàtica del nudibranqui Diaphorodoris luteocincta ha estat objecte de debat durant dècades. Molts autors consideraven les subespècies D. luteocincta var. alba i D. luteocincta var. reticulata com a variacions d’una mateixa espècie, però els recents estudis morfològics i moleculars realitzats per Furfaro et al. (2016) clarament contradiuen aquestes conclusions, demostrant que son dues espècies diferenciades: D. alba i D. luteocincta respectivament.

Sinònims

  • Diaphorodoris luteocincta var. alba Portmann, 1960

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar als 12 mm de longitud. El color de l’animal és blanc gairebé transparent estant el mantell vorejat a tot el seu voltant per una franja groga ininterrompuda que arriba fins a la vora i per sota del mantell. En el dors, que té forma ovalada, hi ha unes protuberàncies còniques de color blanc i ben espaiades. Per transparència pot observar-se per tot el dors una espècie de reticulat a causa de les espícules del mantell. Les vísceres internes proporcionen una lleugera tonalitat fosca a la zona del centre del dors. En alguns exemplars pot aparèixer una pigmentació vermellosa que pot portar a confusió amb l’espècie semblant D. luteocincta, tot i que es diferencien per la vora groga del mantell (Pellet, B.; Manex; Pascual, R.), el cos més alt i la cua més gran de D.alba. Els rinòfors són llargs, transparents a la base i irisats de blanc opac en la seva meitat superior, tenen de 8-13 laminetes i poden retreure’s parcialment; la beina rinofòrica té 2-3 petits tubercles cònics en la seva vora superior. Brànquia constituïda per 3-5 fulles branquials unipinnades, blanques i irisades de blanc opac en els seus raquis i extrems distals, rodejant la papila anal per la seva part superior; una de les fulles branquials està dirigida cap a davant i és la de major grandària, mentre que les dues més posteriors, gairebé rudimentàries, són les més petites. El peu és blanc translúcid i anteriorment forma dos llavis gruixuts que envolten la boca -tentacles orals-; per darrere, el peu es perllonga en una cua ample i apuntada de secció triangular amb marges laterals i amb una línia mig-dorsal irisada de blanc. Dues línies blanques recorren el marge del peu, convergint a la punta de la cua.

Biologia
És un nudibranqui que és freqüent observar passejant en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues esciòfiles, hidrozous, esponges i briozous. S’alimenta de briozous com Smittina reticulata i Cellepora pumicosa (Thompson & Brown, 1984; McDonald & Nybakken, 1996), per tant, l’elevat nombre d’exemplars trobats sobre algues quedaria explicat per la presència de briozous epibions sobre aquestes. La posta és una cinta blanca amb escassos ous (uns 120) de talla molt petita (unes 70 micres). Hi ha informes de Diaphorodoris alba aparellant-se amb Diaphorodoris luteocincta o amb Diaphorodoris papillata a la Mediterrània. Essent espècies diferents assumim que això no dóna lloc a una descendència viable, ja que tampoc no hem observat mai espècimens híbrids.

Etimologia

  • Diaphorodoris. Doris diàfana.
  • Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
  • Albus. Del Llatí “albus”, blanc.

Distribució
Es comú tant a la Mediterrània oriental com a l’occidental i a les costes de Portugal, i també està present a les costes atlàntiques europees, però només fins el sudest d’Anglaterra i Gales, amb el registre més septentrional a Martin’s Haven, Pembrokeshire. A les costes ibèriques ha estat citada en les costes cantàbriques, les costes de Portugal, la zona de l’Estret de Gibraltar, i en tot el litoral mediterrani. També citada a Balears, Canàries i Açores. En les costes catalanes és comuna en tot el litoral rocallós de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Diaphorodoris alba
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2018) "Diaphorodoris alba" in OPK-Opistobranquis, Published: 18/11/2016, Accessed: 27/05/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/QnSFb)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.