Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Doridina | |
Infraorder | Doridoidei | |
Superfamily | Onchidoridoidea | |
Family | Calycidorididae | |
Genus | Diaphorodoris | |
Species | Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 889591). | ||
Sinònims
- Diaphorodoris luteocincta var. alba Portmann, 1960
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar als 12 mm de longitud. El color de l’animal és blanc gairebé transparent estant el mantell vorejat a tot el seu voltant per una franja groga ininterrompuda que arriba fins a la vora i per sota del mantell. En el dors, que té forma ovalada, hi ha unes protuberàncies còniques de color blanc i ben espaiades. Per transparència pot observar-se per tot el dors una espècie de reticulat a causa de les espícules del mantell. Les vísceres internes proporcionen una lleugera tonalitat fosca a la zona del centre del dors. En alguns exemplars pot aparèixer una pigmentació vermellosa que pot portar a confusió amb l’espècie semblant D. luteocincta, tot i que es diferencien per la vora groga del mantell (Pellet, B.; Manex; Pascual, R.), el cos més alt i la cua més gran de D.alba. Els rinòfors són llargs, transparents a la base i irisats de blanc opac en la seva meitat superior, tenen de 8-13 laminetes i poden retreure’s parcialment; la beina rinofòrica té 2-3 petits tubercles cònics en la seva vora superior. Brànquia constituïda per 3-5 fulles branquials unipinnades, blanques i irisades de blanc opac en els seus raquis i extrems distals, rodejant la papila anal per la seva part superior; una de les fulles branquials està dirigida cap a davant i és la de major grandària, mentre que les dues més posteriors, gairebé rudimentàries, són les més petites. El peu és blanc translúcid i anteriorment forma dos llavis gruixuts que envolten la boca -tentacles orals-; per darrere, el peu es perllonga en una cua ample i apuntada de secció triangular amb marges laterals i amb una línia mig-dorsal irisada de blanc. Dues línies blanques recorren el marge del peu, convergint a la punta de la cua.
Biologia
És un nudibranqui que és freqüent observar passejant en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues esciòfiles, hidrozous, esponges i briozous. S’alimenta de briozous com Smittina reticulata i Cellepora pumicosa (Thompson & Brown, 1984; McDonald & Nybakken, 1996), per tant, l’elevat nombre d’exemplars trobats sobre algues quedaria explicat per la presència de briozous epibions sobre aquestes. La posta és una cinta blanca amb escassos ous (uns 120) de talla molt petita (unes 70 micres). Hi ha informes de Diaphorodoris alba aparellant-se amb Diaphorodoris luteocincta o amb Diaphorodoris papillata a la Mediterrània. Essent espècies diferents assumim que això no dóna lloc a una descendència viable, ja que tampoc no hem observat mai espècimens híbrids.
Etimologia
- Diaphorodoris. Doris diàfana.
- Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
- Albus. Del Llatí “albus”, blanc.
Distribució
Es comú tant a la Mediterrània oriental com a l’occidental i a les costes de Portugal, i també està present a les costes atlàntiques europees, però només fins el sudest d’Anglaterra i Gales, amb el registre més septentrional a Martin’s Haven, Pembrokeshire. A les costes ibèriques ha estat citada en les costes cantàbriques, les costes de Portugal, la zona de l’Estret de Gibraltar, i en tot el litoral mediterrani. També citada a Balears, Canàries i Açores. En les costes catalanes és comuna en tot el litoral rocallós de la Costa Brava.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: | |
| Oceà Atlàntic: |  |
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
