Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Onchidoridoidea Diaphorodoris alba

Diaphorodoris alba

Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960

Diaphorodoris alba per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Onchidoridoidea  

 

Family

Calycidorididae  

 

Genus

Diaphorodoris  

 

Species

Diaphorodoris alba  Portmann & Sandmeier, 1960

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 889591).
Nota taxonòmica: La classificació sistemàtica del nudibranqui Diaphorodoris luteocincta ha estat objecte de debat durant dècades. Molts autors consideraven les subespècies D. luteocincta var. alba i D. luteocincta var. reticulata com a variacions d’una mateixa espècie, però els recents estudis morfològics i moleculars realitzats per Furfaro et al. (2016) clarament contradiuen aquestes conclusions, demostrant que son dues espècies diferenciades: D. alba i D. luteocincta respectivament.

Sinònims

  • Diaphorodoris luteocincta var. alba Portmann, 1960

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar als 12 mm de longitud. El color de l’animal és blanc gairebé transparent estant el mantell vorejat a tot el seu voltant per una franja groga ininterrompuda que arriba fins a la vora i per sota del mantell. En el dors, que té forma ovalada, hi ha unes protuberàncies còniques de color blanc i ben espaiades. Per transparència pot observar-se per tot el dors una espècie de reticulat a causa de les espícules del mantell. Les vísceres internes proporcionen una lleugera tonalitat fosca a la zona del centre del dors. En alguns exemplars pot aparèixer una pigmentació vermellosa que pot portar a confusió amb l’espècie semblant D. luteocincta, tot i que es diferencien per la vora groga del mantell (Pellet, B.; Manex; Pascual, R.), el cos més alt i la cua més gran de D.alba. Els rinòfors són llargs, transparents a la base i irisats de blanc opac en la seva meitat superior, tenen de 8-13 laminetes i poden retreure’s parcialment; la beina rinofòrica té 2-3 petits tubercles cònics en la seva vora superior. Brànquia constituïda per 3-5 fulles branquials unipinnades, blanques i irisades de blanc opac en els seus raquis i extrems distals, rodejant la papila anal per la seva part superior; una de les fulles branquials està dirigida cap a davant i és la de major grandària, mentre que les dues més posteriors, gairebé rudimentàries, són les més petites. El peu és blanc translúcid i anteriorment forma dos llavis gruixuts que envolten la boca -tentacles orals-; per darrere, el peu es perllonga en una cua ample i apuntada de secció triangular amb marges laterals i amb una línia mig-dorsal irisada de blanc. Dues línies blanques recorren el marge del peu, convergint a la punta de la cua.

Biologia
És un nudibranqui que és freqüent observar passejant en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues esciòfiles, hidrozous, esponges i briozous. S’alimenta de briozous com Smittina reticulata i Cellepora pumicosa (Thompson & Brown, 1984; McDonald & Nybakken, 1996), per tant, l’elevat nombre d’exemplars trobats sobre algues quedaria explicat per la presència de briozous epibions sobre aquestes. La posta és una cinta blanca amb escassos ous (uns 120) de talla molt petita (unes 70 micres). Hi ha informes de Diaphorodoris alba aparellant-se amb Diaphorodoris luteocincta o amb Diaphorodoris papillata a la Mediterrània. Essent espècies diferents assumim que això no dóna lloc a una descendència viable, ja que tampoc no hem observat mai espècimens híbrids.

Etimologia

  • Diaphorodoris. Doris diàfana.
  • Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
  • Albus. Del Llatí “albus”, blanc.

Distribució
Es comú tant a la Mediterrània oriental com a l’occidental i a les costes de Portugal, i també està present a les costes atlàntiques europees, però només fins el sudest d’Anglaterra i Gales, amb el registre més septentrional a Martin’s Haven, Pembrokeshire. A les costes ibèriques ha estat citada en les costes cantàbriques, les costes de Portugal, la zona de l’Estret de Gibraltar, i en tot el litoral mediterrani. També citada a Balears, Canàries i Açores. En les costes catalanes és comuna en tot el litoral rocallós de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Diaphorodoris alba
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:3 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:3 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Diaphorodoris alba basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, S. P. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Ballesteros, M. 1982. Estado actual de la fauna de Doridaceos (Mollusca: Opisthobranchia) de las costas Catalanas. Oceanografia de la Mediterrania Occidental, Res. Com Oral Reunion Soc. Cat. Biologia, 2 pp.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., and J. Templado. 1996. Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2020. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Barletta, G., M. Mariani, and C. Perego. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei  Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana  di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. F. Russo. 1987. Molluscs from submarine caves of the Sorrentine Peninsula (southern Tyrrhenian Sea). Stygologia 3(2):138-148.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Doneddu, M., B. Manunza, and E. Trainito. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Furfaro, G., B. E. Picton, A. V. Martynov, and P. Mariottini. 2016. Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960 is a valid species: molecular and morphological comparison with D. luteocincta (M. Sars, 1870) (Gastropoda: Nudibranchia). Zootaxa 4193 (2): 304–316.
    García Raso, J. E., A. A. Luque, J. Templado, C. Salas, E. Hergueta, D. Moreno, and M. Calvo. 1992. Fauna y Flora marinas del Parque Natural de Cabo de Gata-Nijar, 1a 9/1992. ed. Luque del Villar, Ángel Antonio, Madrid.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Haefelfinger, H. R. 1960. Catalogue des opisthobranches de la Rade de Villefranche-sur-Mer et ses environs (Alpes Maritimes). Revue Suisse de Zoologie 67(3):323-351.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada I. Opistobranquios (1). Iberus 3: 51-74.
    Luque, A. A. 1986. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias, M. A. E., J. L. Cervera, and P. J. López-González. 2001. The Opisthobranch Molluscs from Porto Santo Island (Madeira Archipelago, Northeastern Atlantic Ocean). Iberus 19 (1): 75-82.
    Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McDonald, G. R., and J. W. Nybakken. 1997. A worldwide review of the food of nudibranch mollusks I, Introduction and the suborder Arminacea. Veliger 40(2):157-159.
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Diaphorodoris luteocincta accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/diaphorodoris-luteocincta.html).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2019) "Diaphorodoris alba" in OPK-Opistobranquis, Published: 18/11/2016, Accessed: 23/01/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/QnSFb)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.