Diaphorodoris alba

Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960

Diaphorodoris alba per Pontes, Miquel

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Diaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassRingipleura
SuperorderNudipleura
OrderNudibranchia
SuborderDoridida
InfraorderDoridoidei
SuperfamilyOnchidoridoidea
FamilyCalycidorididae
GenusDiaphorodoris
SpeciesDiaphorodoris alba Portmann & Sandmeier, 1960
Nota taxonòmica: La classificació sistemàtica del nudibranqui Diaphorodoris luteocincta ha estat objecte de debat durant dècades. Molts autors consideraven les subespècies D. luteocincta var. alba i D. luteocincta var. reticulata com a variacions d’una mateixa espècie, però els recents estudis morfològics i moleculars realitzats per Furfaro et al. (2016) clarament contradiuen aquestes conclusions, demostrant que son dues espècies diferenciades: D. alba i D. luteocincta respectivament.

Sinònims

  • Diaphorodoris luteocincta var. alba Portmann & Sandmeier, 1960

Descripció
Cos blanc translúcid. Dors ovalat amb protuberàncies còniques de color blanc. Mantell translúcid que permet veure el tegument espiculat i les visceres internes més fosques, amb una banda marginal groga, també present per sota, de vegades amb taquetes dorsals vermelles. Rinòfors llargs, parcialment retràctils, transparents a la base i blanc opac a la zona distal, amb 8-13 laminetes. Beina rinofòrica amb 2-3 tubercles cònics en la vora superior. Brànquia amb 3-5 fulles branquials unipinnades -la central més gran- de color blanc i amb el raquis irisat, envoltant la papil·la anal. Peu blanc translúcid amb dos palps als costats de la boca i una cua de secció triangular, ample i afilada, amb la línia mig dorsal i els marges laterals blancs.

Biologia
Viu en parets rocoses poc il·luminades. S’alimenta de briozous com Smittoidea reticulata i Cellepora pumicosa. Posta en forma de cinta blanca amb pocs ous (uns 120) d’unes 70 micres. S’han vist aparellaments amb altres espècies del gènere, però mai exemplars híbrids.

Etimologia

  • Diaphorodoris. Doris diàfana.
  • Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
  • Alba. Del Llatí “albus”, blanc.

Distribució
Es troba a l’Atlàntic des del sud d’Anglaterra fins a Canàries i Açores, també a la Mediterrània. Present a totes les costes ibèriques i a Balears. A Catalunya és comuna al litoral rocós de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Diaphorodoris alba
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Diaphorodoris alba basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Diaphorodoris alba 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 29932 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Diaphorodoris alba" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 12/04/2020. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=29932)