Jorunna efe Ortea, Moro & Caballer, 2014
Cos tou al tacte, de color blanc amb tonalitats rosa, taronja o vermellós, amb taques més fosques al dors. Mantell cobert amb tubercles cariofilacis llargs (400 micres), disposats de forma ajustada i uniforme, el que li dóna un aspecte vellutat. Espícules molt llargues. Hi ha unes agrupacions característiques de tubercles cariofilacis amb l’extrem blanc al voltant d’un tubercle una mica més llarg (500 micres) de color blanc. Els tubercles cariofilacis de les taques fosques estan pigmentats del mateix to fosc. Els costats del cos són de color més clar que el dors, i alhora més foscos que la sola del peu. El peu té les mateixes dimensions que el dors, té la vora anterior solcada i el llavi superior fes. Els tentacles orals són llargs i en forma de dit. Els rinòfors són més clars que la resta del cos, gairebé despigmentats però amb tonalitats de color crema, groc clar o rosa pàl·lid. Tenen de 12 a 14 laminetes, les inferiors incompletes, ja que no s’uneixen per darrere, i amb taques de color castany a les làmines distals. El mucró (extrem apical de rinòfor) és de color blanc. La beina rinofòrica és àmplia i té tubercles cariofilacis similars als del mantell, però abatuts cap a fora. La brànquia té 9 fulles bipinnades que formen un cercle al voltant de l’anus, en disposició troncocònica, amb les pinnes soldades per l’interior; tenen el mateix color que el mantell però amb les puntes de les pinnes amb punts de color blanc o groc. La beina branquial té tubercles cariofilacis amb l’extrem blanc repartits per tota la vora. La papil·la anal té el mateix color que el cos.
Biologia
La posta és una cinta de 5-6 mm d’alt enrotllada en espiral, amb càpsules que contenen un o dos ous esfèrics de color blanc groguenc o rosat, de 65-70 micres de diàmetre. Tot i que la textura del mantell i la coloració són característiques, Jorunna efe es pot confondre amb Jorunna onubensis, amb la qual és simpátrica, ja que les dues espècies han estat citades per a Canàries. A banda de detalls anatòmics interns (ràdula i genitalia) que les diferencien, l’estructura de la brànquia i dels tubercles cariofilacis del mantell, molt més curts en Jorunna onubensis, permet distingir-les a simple vista.
Etimologia
- Efe, per l’Agencia Espanyola de Notícies (EFE) amb motiu del 75 aniversari de la seva fundació (que va tenir lloc el 1939).
Distribució
Citada a les Illes Açores y Canàries, Marroc (Al Djadida) i al litoral de Granada, a la Mediterrània (Sánchez-Tocino, 2003 i 2011); Wirtz (1999) la cita a Madeira com a Jorunna onubensis.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Jorunna efe" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 29/10/2016. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/lcsju)
