Glaucus atlanticus

Glaucus atlanticus Forster, 1777

Glaucus atlanticus @ Boynton Beach, Florida, USA 28-01-2018 per Ariane Dimitris

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Glaucidae  

 

Genus

Glaucus  

 

Species

Glaucus atlanticus  Forster, 1777

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140022).
Nota taxonòmica: El gènere Glaucus va ser establert el 1777 pel naturalista britànic Johann Reinhold Forster. Va descriure el gènere a partir d’una sèrie d’individus de Glaucus atlanticus recol·lectats durant el segon viatge de James Cook a bord de l’HMS Resolution. En 1848, el naturalista alemany Johannes Gistel va proposar el nom Dadone per Glaucus, però posteriorment es va considerar innecessari i avui dia es considera invàlid. Tradicionalment es considerava que el gènere Glaucus tenia únicament dues espècies, Glaucus atlanticus i Glaucus marginatus, però al treball de Churchill et al. (2014) es va realitzar un estudi anatòmic i molecular de les diferents espècies del gènere Glaucus que va revelar -inesperadamente- la presència d’un complex d’espècies. Glaucus atlanticus va ser l’única espècie trobada a l’Oceà Atlàntic, encara que també està present per tot l’Indo-Pacífic, però sota el nom de Glaucus marginatus es van descobrir quatre espècies separades (l’anomenat informalment com el clado ‘marginatus’). Hi ha tres espècies (Glaucus marginatus, Glaucus thompsoni i Glaucus mcfarlanei) esmentades al Gir del Pacífic Nord mentre que hi ha una sola espècie (Glaucus marginatus) esmentada al Gir del Pacífic Sud i a l’oceà Índic. A més, al Pacífic Sud hi ha una altra espècie Glaucus bennettae. Els exemplars de Glaucus atlanticus mostren algunes diferències genètiques en les seves diferents àrees de distribució, però són petites, de manera que es considera que és una sola espècie.

Sinònims

  • Doris radiata Gmelin, 1791
  • Glaucus distichoicus d’Orbigny, 1837
  • Glaucus flagellum Blumenblach, 1803
  • Glaucus hexapterigius Cuvier, 1805
  • Glaucus lineatus Reinhardt & Bergh, 1864
  • Glaucus longicirrhus Reinhardt & Bergh, 1864

Descripció
Glaucus atlanticus pot arribar als 30mm de longitud. El cos és llarg i elongat, amb la zona més ampla just darrere del cap, i acabat en una cua en punta. En general és de color platejat, amb els rinòfors, tentacles orals i la vora inferior de les cerata de color blau elèctric. El dors varia de blau fosc a marró, mentre que el peu és platejat en la seva zona central, flanquejat per dues bandes de color blau clar que s’uneixen al cap i prop de la punta de la cua. El cap és curt amb uns tentacles simples, llisos i molt curts, molt separats entre si. Els rinòfors, també llisos, estan situats molt baixos als costats del cap. Té sis grups de cerata, els dos primers, propers al cap, són pedunculats (surten d’una base comuna curta), mentre que els quatre posteriors són sèssils (surten directament del cos). Les cerata són llargues i tenen forma cònica, estan inserides en cada grup en una sèrie única de la qual la cerata més dorsal és la més llarga. Cada cerata acaba en un cnidosac que emmagatzema les cèl·lules urticants actives de les seves preses com a mecanisme de defensa, i és fàcilment autotomitzable. El peu és ample i està ben desenvolupat, té els extrems anteriors arrodonits i s’estén fins a la punta de la cua per la seva part posterior. L’anus està situat entre el segon i el tercer grup de cerata, mentre que el porus renal està situat al mateix nivell però una mica per davant del segon grup de cerata.

Biologia
S’alimenta d’altres criatures pelàgiques cap a les que pot nedar amb lents moviments de natació realitzades amb els seus cerata. Entre les seves preses estan Velella velella, Porpita porpita i Janthina janthina, sense oblidar el sifonòfor verinós Physalia physalis  (segons Miller, 1974), també conegut a casa nostra com la “fragata portuguesa”, “caravel·la portuguesa”, o “botella blava”. Té la capacitat de segrestar els nematocists del cnidari i emmagatzemar-los actius dins els seus propis teixits com a protecció contra els predadors. La manipulació d’aquests éssers per part dels humans sol resultar en picades molt doloroses i potencialment perilloses, ja que en haver concentrat els nematocists verinosos en els cnidosacs, la seva picada és més potent que la del cnidari. S’ha documentat que ataca altres exemplars de la mateixa espècie si no disposa d’altre aliment i es troba en captivitat. Com gairebé tots els heterobranquis, és hermafrodita, ja que cada individu disposa d’òrgans reproductors masculins i femenins. A diferència de la majoria dels nudibranquis, que s’acoblen unint el seu costat dret, aquesta espècie s’acobla unint els seus costats ventrals (Ross & Quetin, 1990). Després de l’aparellament, els individus produeixen masses d’ous formats per tires rectes d’ous blancs de fins a 17,5 mm de longitud que suren lliurement en l’aigua (Ross i Quetin, 1990). Aquests autors també van informar que els individus recol·lectats produeixen de 4 a 6 cadenes d’ous per hora amb uns 36 a 96 ous per cadena i un total de 3.300 a 8.900 ous per dia. De costums pelàgiques (viu a la superfície de l’aigua), sol surar invertit, amb el peu cap a la superfície, gràcies a una bombolla d’aire en el seu estómac que s’empassa periòdicament i a la tensió superficial de l’aigua de mar en les seves múltiples cerata (Miller, 1974). Es deixa portar pels vents i els corrents oceànics. Encara que són animals que viuen en aigües oceàniques, de vegades queden encallats a milers en les platges per l’acció del vent, els corrents i les onades.

Etimologia

  • Glaucus, del grec “Γλαῦκος”, era un déu marí a la mitologia grega que, nascut mortal, es va transformar en immortal després de menjar una herba màgica. Es creia que anava al rescat de mariners i pescadors en les tempestes, doncs ell havia estat un d’ells en la seva vida anterior. També és un nom grec que significa “blau grisós”, “verd blavós” o “resplendent”.
  • Atlanticus, forma llatina del grec “Atlantikos”, que significa “de l’Atlas”, en referència al Mont Atlas a Mauritania. Atlàntic és el nom per al “mar més enllà de la costa occidental d’Àfrica”, que s’aplica a l’oceà sencer des de voltants del 1600 d.C.

Distribució
Viu en mars temperats i tropicals de tots els oceans del món. Ha estat trobat a la costa Est i Sud d’Àfrica, en aigües europees, la costa Est d’Austràlia, Nova Zelanda, Hawai’i i Moçambic. Han estat citats també al golf d’Aden (Thompson & McFarlane, 2008), a Andhra Pradesh, a la Badia de Bengala i a la costa de Tamil Nadu (Índia) (Srinivasulu et al. 2012), també a Bermudes (Johnston- Barnes, O. 25/01/2016). Hi ha cites recents de la seva presència al Corrent d’Humboldt, enfront de les costes del Perú (Uribe et al., 2013). També a les illes Canàries [D’Orbigny (1839), Pérez et al. (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001)], Madeira [Bergh (1899)] i Açores [Simroth (1888), Bergh (1899), Wirtz (1998), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003)] a l’Atlàntic nordoriental, i a les illes Balears [Hidalgo (1916), Bofill and Aguilar-Amat (1924)] a la Mediterrània.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Glaucus atlanticus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Glaucus atlanticus basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott RT. 1954. American seashells. With illus. by Frederick M. Bayer. Van Nostrand. Available from http://www.biodiversitylibrary.org/page/7258062.
    Abbott RT. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Adams J. A contribution to the biology and postlarval development of the Sargassum Fish,  Histrio histrio (Linnaeus), with a discussion of the Sargassum complex. Bulletin of Marine Science of  the Gulf & Caribbean 10(1):55-82.
    Adams AA, Adams H. 1853. The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1. Available from http://books.google.com/books?id=wPAKAAAAIAAJ&client=firefox-a.
    Alder J, Hancock A. 1864. Notice of a collection of nudibranchiate Mollusca made in India by Walter Elliot Esq. with descriptions of several new genera and species. Transactions of the Zoological Society of London 5 (3-4): 113-147.
    Apstein C. 1905. Tierleben der Hochsee, Reisebegleiter fur Seefahrer. 120 pp Verlag von Lipsius & Tischer, Kiel, Leipzig, Tsingtau.
    Austin WC. 1985. An annotated checklist of the marine invertebrates in the cold temperate northeast Pacific. 3 vols., xiv + 682 pp Khoyatan Marine Laboratory.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barnard KH. 1927. South African nudibranch mollusca, with descriptions of new species, and a note on some specimens from Tristan d’Acunha. Annals of the South African Museum 25(1): 171-215, pl. 19-20.
    Barnard KH. 1974. Contributions to the knowledge of South African Marine Mollusca. Part VII. Revised fauna list. Annals of the South African Museum, 4 663-781.
    Basedow H, Hedley C. 1905. South Australian nudibranchs, and an enumeration of the known Australian species. Transactions, Proceedings & Reports of the Royal Philosophical Society of South Australia 29: 134-160, pls. 1-12. Available from http://books.google.com/books?id=RO0zAAAAMAA.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Behrens DW, Hermosillo A. 2005. Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Monterey, CA: Sea Challengers.
    Behrens DW, Petrinos C, Schrurs C. 2005. Nudibranch behavior. Jacksonville, Fla.: New World Publications.
    Benkendorff K. 1999. Bioactive molluscan resources and their conservation: biological and  chemical studies on the egg masses of marine molluscs, xviii. University of  Wollongong. Available from http://www.library.uow.edu.au/adt-NWU/uploads/approved/adt-NWU20011204.154039/public/03Chapter2.pdf.
    Benkendorff K, Przeslawski R. 2008. Multiple measures are necessary to assess rarity in  macro-molluscs: a case study from southeastern Australia. Biodiversity and Conservation.
    Bennett I. 1967. The fringe of the sea, 261 pp, 179 pls. Tri- Ocean Books, San Francisco.
    Bennett I. 1966. Some pelagic molluscs and associated animals in south-eastern Australian waters. J. Malacol. Soc. Australia (9):40-51, pls. 8-13.
    Bergh LSR. 1888. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. IX. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 38:673-706, pls. 16-20.
    Bergh LSR. 1863. Campaspe pusilla, en ny Slaegstform af Dendronotidernes Gruppe, samt Bemaerkniger om Dotidernes Familie. Naturhistorisk Tidsskrift Stiftet af Henrik Kroyer 3 raekke 1(3):471-483, pl 12.
    Bergh LSR. 1899. Nudibranches et Marsenia provenant des campagnes de la Princesse-Alice (1891-1897). Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert 1er, Prince souverain de Monaco, 14: 1-45, 2 pls.
    Bergh LSR. 1861. Om Forekomsten af Neldfiim hos Mollusker. Videnskabelige Meddelelser fra den Naturhistoriske Forening, Kjöbenhavn [for 1860]: 309-331, pl. 8.
    Bergh LSR. 1905. Die Opisthobranchiata der Siboga-Expedition. Monographie 50, pp. 1-248, pls. 1-20.
    Bergh LSR. 1907. The Opisthobranchiata of South Africa. Transactions of the South African Philosophical Society 17(1):1- 144, pls. 1-14, In: Marine Investigations of South Africa 5(1).
    Bergh LSR. 1890. Die Nudibranchien des “Sunda-Meeres”. Malacologische Untersuchungen. In:  Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil.
    Bergh LSR. 1868. Anatomiske Bidrag til kundskab om aeolidierne. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Skrifter. Femte Raekke, Naturvidenskabelig og Mathematisk Afdeling Kjobenhavn 7:139-316, pls. I-IX.
    Bergh LSR. 1884. Report on the Nudibranchiata collected by HMS Challenger during the years 1873-1876. Zoology 10 (part 26): 1-154, pl. 1-14.
    Bergh LSR. 1888. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 3, Heft 16, 1 Halfte; pp 755-814, pls. 77-81.
    Bergh LSR. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh LSR. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh LSR. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bertsch H. 1976. Intraspecific and ontogenetic radular variation in opisthobranch systematics (Mollusca: Gastropoda). Systematic Zoology 25(2):117-122.
    Bertsch H, Johnson S. 1981. Hawaiian nudibranchs, a guide for SCUBA divers, snorkelers, tidepoolers, and aquarists, 112 pp. Oriental Publishing Co., Hawaii.
    Bieri R. 1970. The food of Porpita and niche separation in three neuston coelenterates. Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 17(5):305-307.
    Bieri R. 1966. Feeding preferences and rates of the snail, Ianthina prolongata, the barnacle, Lepas anserifera, the nudibranchs, Glaucus atlanticus and Fiona pinnata, and the food web in the marine neuston. Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 14:161-170, pls. III-IV.
    Bofill i Poch A, Aguilar Amat JB de. 1924. Malacologia de les illes Pitiuses. Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona 10(3):3-71, pls. 1-2.
    Branch GM. 2002. Two Oceans. 5th impression. David Philip, Cate Town & Johannesburg.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Boero F. 1988. Relationships between eolid (Mollusca, Nudibranchia) radular morphology and their cnidarian prey. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):215-22.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Churchill CKC, Alejandrino A, Valdés Á, et al. 2013. Parallel changes in genital morphology delineate cryptic diversification of plamktonik nudibranchs. Proceedings of the Royal Society B 280: 20131224.
    Churchill CKC, Valdés Á, Foighil DO. 2014. Afro-Eurasia and the Americas present barriers to gene flow for the cosmopolitan neustonic nudibranch Glaucus atlanticus. Marine Biology (Berlin). 161 (4): 899–910. https://doi.org/10.1007/s00227-014-2389-7.
    Churchill CKC, Valdés Á, Ó Foighil D. 2014. Molecular and morphological systematics of neustonic nudibranchs (Mollusca : Gastropoda : Glaucidae : Glaucus), with descriptions of three new cryptic species. Invertebrate Systematics. 28: 174–195.
    Cuvier GLCFD. 1830. Le règne animal distribué d’après son organisation, pour servir de base à l’histoire naturelle des animaux et d’introduction à l’anatomie comparée. Avec figures, dessinées d’après nature. Les nudibranches (3). Deterville, Libraire, Paris. 504 p.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Glaucus atlanticus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 25/09/2016. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=22466)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.