Doto pita

Doto pita Er. Marcus, 1955

Doto pita on hydroid @ Puerto del Carmen, Lanzarote, Spain per Dennis Rabeling

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Dotidae  

 

Genus

Doto  

 

Species

Doto pita  Er. Marcus, 1955

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 532765).
Descripció
Cos de fins a 7 mm. de llarg. El color de el cos i dels cerata és gris groguenc sota d’una epidermis blanca translúcida, amb taques terroses al dors (absents en alguns exemplars de l’Atlàntic oriental) i alguna taca blanca al cap i a l’àrea cardíaca. Les tiges dels rinòfors són llises, amb la base tenyida de vermell en els exemplars més madurs de l’Atlàntic occidental (però no en els de l’Atlàntic oriental) i amb taques blanques cap a l’extrem. Les beines rinofòriques tenen forma de tub, són estretes i curtes, amb el marge uniforme i acolorit de blanc a causa de l’acumulació de punts blancs, els exemplars de l’Atlàntic Oriental tenen l’interior de la beina pigmentat en vermell, continuant la pigmentació dorsal. Els cerata estan disposats al llarg dels marges de l’dors i es configuren en 3-4 parells de mida similar, amb un altre parell menys desenvolupat cap a la cua. No hi ha engruiximents branquials diferenciats a la base dels cerata. La forma dels cerata és una mica irregular, la major amplada es troba per damunt de la part mitjana, i tenen la punta cònica. Cada cera té uns petits tubercles cònics, dispersos irregularment i amb angles roms, que no formen cercles, amb petites esferes blanques molt característiques al seu interior. La glàndula digestiva situada dins dels cerata pot variar de color blanc a taronja crema. El peu és estret i acaba en una cua apuntada. El vel cefàlic té uns lòbuls molt reduïts. El gonoporus es troba ubicat sota del primer cera dret, i l’anus està situat just darrere però en posició dorsal, mostrant una papil·la anal cilíndrica.

Biologia
Es troba sovint entre les algues marines Padina i Galaxaura a les costes atlàntiques d’Amèrica, i entre hidraris a les Illes Canàries. Aquest animal fa la posta d’ous al llarg dels estolons dels sertularids dels quals s’alimenta, formant un cordó prim d’ous blancs dipositat en espiral sobre els hidrozous.

Etimologia

  • Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
  • Pita. Marcus no era propens a explicar l’origen de les espècies que va descriure. Tot i això, la “pita” és una fibra obtinguda de la planta Agave americana i altres espècies similars, que s’utilitza per fabricar cordes i paper.

Distribució
Descrit a l’illa de São Sebastião, Brasil (Marcus, 1955); Ilhabela, Brasil (Marcus, 1957); Frigate Bay, St. Kitts (Marcus i Marcus, 1963); Virginia Key, Miami, Florida (Marcus i Marcus, 1963). També a Madeira (Wirtz, 1999) i a Canàries (Ortea et al., 1999). Els registres del Japó (Baba, 1971) i Austràlia (GBIF) probablement corresponen a una espècie similar però diferent perquè D. pita només es coneix a l’Atlàntic.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto pita
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doto pita basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2021) "Doto pita" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 06/03/2021. Accedit: 27/10/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/4msqT)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.