Doto pita Er. Marcus, 1955
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Dendronotoidea | |
Family | Dotidae | |
Genus | Doto | |
Species | Doto pita Er. Marcus, 1955 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 532765). | ||
Cos de fins a 7 mm. de llarg. El color de el cos i dels cerata és gris groguenc sota d’una epidermis blanca translúcida, amb taques terroses al dors (absents en alguns exemplars de l’Atlàntic oriental) i alguna taca blanca al cap i a l’àrea cardíaca. Les tiges dels rinòfors són llises, amb la base tenyida de vermell en els exemplars més madurs de l’Atlàntic occidental (però no en els de l’Atlàntic oriental) i amb taques blanques cap a l’extrem. Les beines rinofòriques tenen forma de tub, són estretes i curtes, amb el marge uniforme i acolorit de blanc a causa de l’acumulació de punts blancs, els exemplars de l’Atlàntic Oriental tenen l’interior de la beina pigmentat en vermell, continuant la pigmentació dorsal. Els cerata estan disposats al llarg dels marges de l’dors i es configuren en 3-4 parells de mida similar, amb un altre parell menys desenvolupat cap a la cua. No hi ha engruiximents branquials diferenciats a la base dels cerata. La forma dels cerata és una mica irregular, la major amplada es troba per damunt de la part mitjana, i tenen la punta cònica. Cada cera té uns petits tubercles cònics, dispersos irregularment i amb angles roms, que no formen cercles, amb petites esferes blanques molt característiques al seu interior. La glàndula digestiva situada dins dels cerata pot variar de color blanc a taronja crema. El peu és estret i acaba en una cua apuntada. El vel cefàlic té uns lòbuls molt reduïts. El gonoporus es troba ubicat sota del primer cera dret, i l’anus està situat just darrere però en posició dorsal, mostrant una papil·la anal cilíndrica.
Biologia
Es troba sovint entre les algues marines Padina i Galaxaura a les costes atlàntiques d’Amèrica, i entre hidraris a les Illes Canàries. Aquest animal fa la posta d’ous al llarg dels estolons dels sertularids dels quals s’alimenta, formant un cordó prim d’ous blancs dipositat en espiral sobre els hidrozous.
Etimologia
- Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
- Pita. Marcus no era propens a explicar l’origen de les espècies que va descriure. Tot i això, la “pita” és una fibra obtinguda de la planta Agave americana i altres espècies similars, que s’utilitza per fabricar cordes i paper.
Distribució
Descrit a l’illa de São Sebastião, Brasil (Marcus, 1955); Ilhabela, Brasil (Marcus, 1957); Frigate Bay, St. Kitts (Marcus i Marcus, 1963); Virginia Key, Miami, Florida (Marcus i Marcus, 1963). També a Madeira (Wirtz, 1999) i a Canàries (Ortea et al., 1999). Els registres del Japó (Baba, 1971) i Austràlia (GBIF) probablement corresponen a una espècie similar però diferent perquè D. pita només es coneix a l’Atlàntic.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: | |
| Oceà Atlàntic: |  |
Altres fotos
Bibliografia
Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
Baba, K. 1971. New record in Japan of Doto (Doto) pita Marcus, 1955, a nudibranch gastropod. Appendix: list of the Dotoidae from Japan. Collecting & Breeding Saishu to Shiiku 33(6):131-132.
Baba, K. 1971. Anatomical studies on three species of Doto (D. bella, D. japonica and D. pita) from Japan (Nudibranchia: Dendronotoidea: Dotoidae). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 19(2/3):73-79, pls. 4-5.
Baker, J. L. 2004. Towards a system of ecologically representative marine protected areas in South Australian Marine bioregions - Technical Report. Prepared for Coast & Marine Conservation Branch, Department for Environment & Heritage, South Australia. Part 2, 337 pp.
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2022. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
Edmunds, M., and H. Just. 1985. Dorid, dendronotid and arminid nudibranchiate Mollusca from Barbados. J. Molluscan Stud. 51(1):52-63.
Fischer, M. A. 2006. Opisthobranchs from the Chilean coast, a taxonomic, morphological and histological study of nudibranch species.
Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
Frank, B. et al. 1998. Doto pita accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (http://www.jaxshells.org/pita.htm).
Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
Imamoto, J. 2001. Doto pita accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Doto&gakumei2=pita&location_code=0000#).
Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
Marcus, E. G. 1961. Opisthobranch mollusks from California. Veliger 3(suppl):1-85, pls. 1-10.
Marcus, E. G. 1955. Opisthobranchia from Brazil. Boletim da Faculdade de Filosofia, Ciencias e Letras, Universidade de Sao Paulo, Zoology, 207, 20:89-261, pls. 1-30.
Marcus, E. d. B. R. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
Marcus, Er. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1963. Opisthobranchs from the Lesser Antilles. Studies on the Fauna of Curacao and other Caribbean Islands 19(79):1-76.
Marcus, Er., and Ev. Marcus. 1960. Opisthobranchs from American Atlantic warm waters. Bull. Mar. Sci. 10(2):129-203.
Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1964. Verzeichnis der euthyneuren Meeresschneken Brasiliens. Beitrage zur Neotropischen Fauna 3(3):195-206.
Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
McDonald, G. R., and J. W. Nybakken. 1999. A worldwide review of the food of nudibranch mollusks. II The suborder Dendronotacea. A list of the worldwide food habits of nudibranchs. The Veliger. 62–66.
Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
Ono, A. 2004. Opisthobranchs of Ryukyu Islands. Rutles Inc., Japan.
Ortea, J. 2001. El género Doto Oken, 1815 (Mollusca: Nudibranchia) en el mar Caribe: Historia natural y descripción de nuevas especies. Avicennia Suppl. 3 : 1-46.
Ortea, J., and V. Urgorri. 1978. El género Doto Oken, 1815 en el Norte y Noroeste de Espana. Boletín de la Estación Central de Ecología ICONA 7 (14): 73-92.
Ortea, J. A., L. Moro, J. Espinosa, and J. J. Bacallado. 1999. Doto pita Marcus, 1955 (Nudibranchia: Dendronotoidea), un nuevo Opistobranquio anfiatlántico. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 11(3-4):75-82.
Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
Powell, A. W. B. 1979. New Zealand Mollusca. Marine, Land and Freshwater Shells. Collins, Auckland, xiv.
Rios, E. C. 1975. Brazilian marine mollusks iconography, 331 pp, 91 pls. Fundacao Universidade do Rio Grande, Centro de Ciencias do Mar, Museu Oceanografico.
Rudman W.B. et al. 1998. Doto pita accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/dotopita).
Spencer, H. G., and R. C. Willan. 1996. The Marine Fauna of New Zealand: Index to the Fauna: 3. Mollusca. New Zealand Oceanographic Institute Memoir 105. ISBN 0-478 08351-3: 125pp.
Suzuki, K. 2000. Opisthobranchs of Izu Peninsula. TBS, Tokyo 184p.; 500+ clr. photos.
Swennen, C. 1961. On a collection of Opisthobranchia from Turkey. Zoologische Mededelingen, Leiden 38 (3): 41-75.
Thompson, T. E. 1972. Eastern Australian Dendronotoidea (Gastropoda: Opisthobranchia). Zool. J. Linn. Soc. 51(1):63-77.
Turgeon, D., J. F. Quinn, A. E. Bogan, E. V. Coan, F. G. Hochberg, W. G. Lyons, P. M. Mikkelsen, R. J. Neves, C. F. E. Roper, G. Rosenberg, B. Roth, A. Scheltema, F. G. Thompson, M. Vecchione, and J. D. Williams. 1998. Common and scientific names of aquatic invertebrates from the United States and Canada: mollusks. 2nd ed. American Fisheries Society Special Publication, 26.
Valdés, A., J. Hamann, D. W. Behrens, and A. DuPont. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.
Willan, R. C. 1987. Description of a new aeolid nudibranch (Mollusca: Opisthobranchia) belonging to the genus Phidiana. N.Z. J. Zool. 14(3):409-417.
Willan, R. C., and J. Morton. 1984. Marine Molluscs, Part 2; Opisthobranchia. University of Auckland, Leigh Marine Laboratory. Auckland, New Zealand: 106 pp.
WoRMS Editorial Board. 2021. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2022) "Doto pita" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 06/03/2021. Accedit: 21/05/2022. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/4msqT)
