Doto pita

Doto pita Er. Marcus, 1955

Doto pita on hydroid @ Puerto del Carmen, Lanzarote, Spain per Dennis Rabeling

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Dotidae  

 

Genus

Doto  

 

Species

Doto pita  Er. Marcus, 1955

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 532765).
Descripció
Cos de fins a 7 mm. de llarg. El color de el cos i dels cerata és gris groguenc sota d’una epidermis blanca translúcida, amb taques terroses al dors (absents en alguns exemplars de l’Atlàntic oriental) i alguna taca blanca al cap i a l’àrea cardíaca. Les tiges dels rinòfors són llises, amb la base tenyida de vermell en els exemplars més madurs de l’Atlàntic occidental (però no en els de l’Atlàntic oriental) i amb taques blanques cap a l’extrem. Les beines rinofòriques tenen forma de tub, són estretes i curtes, amb el marge uniforme i acolorit de blanc a causa de l’acumulació de punts blancs, els exemplars de l’Atlàntic Oriental tenen l’interior de la beina pigmentat en vermell, continuant la pigmentació dorsal. Els cerata estan disposats al llarg dels marges de l’dors i es configuren en 3-4 parells de mida similar, amb un altre parell menys desenvolupat cap a la cua. No hi ha engruiximents branquials diferenciats a la base dels cerata. La forma dels cerata és una mica irregular, la major amplada es troba per damunt de la part mitjana, i tenen la punta cònica. Cada cera té uns petits tubercles cònics, dispersos irregularment i amb angles roms, que no formen cercles, amb petites esferes blanques molt característiques al seu interior. La glàndula digestiva situada dins dels cerata pot variar de color blanc a taronja crema. El peu és estret i acaba en una cua apuntada. El vel cefàlic té uns lòbuls molt reduïts. El gonoporus es troba ubicat sota del primer cera dret, i l’anus està situat just darrere però en posició dorsal, mostrant una papil·la anal cilíndrica.

Biologia
Es troba sovint entre les algues marines Padina i Galaxaura a les costes atlàntiques d’Amèrica, i entre hidraris a les Illes Canàries. Aquest animal fa la posta d’ous al llarg dels estolons dels sertularids dels quals s’alimenta, formant un cordó prim d’ous blancs dipositat en espiral sobre els hidrozous.

Etimologia

  • Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
  • Pita. Marcus no era propens a explicar l’origen de les espècies que va descriure. Tot i això, la “pita” és una fibra obtinguda de la planta Agave americana i altres espècies similars, que s’utilitza per fabricar cordes i paper.

Distribució
Descrit a l’illa de São Sebastião, Brasil (Marcus, 1955); Ilhabela, Brasil (Marcus, 1957); Frigate Bay, St. Kitts (Marcus i Marcus, 1963); Virginia Key, Miami, Florida (Marcus i Marcus, 1963). També a Madeira (Wirtz, 1999) i a Canàries (Ortea et al., 1999). Els registres del Japó (Baba, 1971) i Austràlia (GBIF) probablement corresponen a una espècie similar però diferent perquè D. pita només es coneix a l’Atlàntic.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto pita
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doto pita basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott RT. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Baba K. 1971. New record in Japan of Doto (Doto) pita Marcus, 1955, a nudibranch gastropod. Appendix: list of the Dotoidae from Japan. Collecting & Breeding Saishu to Shiiku 33(6):131-132.
    Baba K. 1971. Anatomical studies on three species of Doto (D. bella, D. japonica and D. pita) from Japan (Nudibranchia: Dendronotoidea: Dotoidae). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 19(2/3):73-79, pls. 4-5.
    Baker JL. 2004. Towards a system of ecologically representative marine protected areas in South  Australian Marine bioregions - Technical Report. Prepared for Coast & Marine Conservation Branch,  Department for Environment & Heritage, South Australia. Part 2, 337 pp.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M, Just H. 1985. Dorid, dendronotid and arminid nudibranchiate Mollusca from Barbados. J. Molluscan Stud. 51(1):52-63.
    Fischer MA. 2006. Opisthobranchs from the Chilean coast, a taxonomic, morphological and  histological study of nudibranch species. 173 p.
    Frank, B. et al. 1998 2014. Doto pita accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. Available from http://www.jaxshells.org/pita.htm.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    Imamoto J. 2001 2014. Doto pita accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. Available from http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Doto&gakumei2=pita&location_code=0000#.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus EG. 1961. Opisthobranch mollusks from California. Veliger 3(suppl):1-85, pls. 1-10.
    Marcus E d. BR. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
    Marcus EG. 1955. Opisthobranchia from Brazil. Boletim da Faculdade de Filosofia, Ciencias e Letras, Universidade de Sao Paulo, Zoology, 207, 20:89-261, pls. 1-30.
    Marcus Er. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1963. Opisthobranchs from the Lesser Antilles. Studies on the Fauna of Curacao and other Caribbean Islands 19(79):1-76.
    Marcus Er., Marcus Ev. 1960. Opisthobranchs from American Atlantic warm waters. Bull. Mar. Sci. 10(2):129-203.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1964. Verzeichnis der euthyneuren Meeresschneken Brasiliens. Beitrage zur Neotropischen Fauna 3(3):195-206.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    McDonald GR, Nybakken JW. 1999. A worldwide review of the food of nudibranch mollusks. II The suborder Dendronotacea. A list of the worldwide food habits of nudibranchs. The Veliger.(42):62–66.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Ono A. 2004. Opisthobranchs of Ryukyu Islands. Rutles Inc., Japan.
    Ortea J. 2001. El género Doto Oken, 1815 (Mollusca: Nudibranchia) en el mar Caribe: Historia natural y descripción de nuevas especies. Avicennia Suppl. 3 : 1-46.
    Ortea J, Urgorri V. 1978. El género Doto Oken, 1815 en el Norte y Noroeste de Espana. Boletín de la Estación Central de Ecología ICONA 7 (14): 73-92.
    Ortea JA, Moro L, Espinosa J, et al. 1999. Doto pita Marcus, 1955 (Nudibranchia: Dendronotoidea), un nuevo Opistobranquio anfiatlántico. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 11(3-4):75-82.
    Ortea J, L. Moro MC, Bacallado JJ. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Powell AWB. 1979. New Zealand Mollusca. Marine, Land and Freshwater Shells. Collins, Auckland, xiv. 500 p.
    Rios EC. 1975. Brazilian marine mollusks iconography, 331 pp, 91 pls. Fundacao Universidade do Rio Grande, Centro de Ciencias do Mar, Museu Oceanografico.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Doto pita accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/dotopita.
    Spencer HG, Willan RC. 1996. The Marine Fauna of New Zealand: Index to the Fauna: 3. Mollusca. New Zealand Oceanographic Institute Memoir 105. ISBN 0-478 08351-3: 125pp.
    Suzuki K. 2000. Opisthobranchs of Izu Peninsula. TBS, Tokyo 184p.; 500+ clr. photos.
    Swennen C. 1961. On a collection of Opisthobranchia from Turkey. Zoologische Mededelingen, Leiden 38 (3): 41-75.
    Thompson TE. 1972. Eastern Australian Dendronotoidea (Gastropoda: Opisthobranchia). Zool. J. Linn. Soc. 51(1):63-77.
    Turgeon D, Quinn JF, Bogan AE, et al. 1998. Common and scientific names of aquatic invertebrates from the United States and Canada: mollusks. 2nd ed. American Fisheries Society Special Publication, 26.
    Valdés A, Hamann J, Behrens DW, et al. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.
    Willan RC. 1987. Description of a new aeolid nudibranch (Mollusca: Opisthobranchia) belonging to the genus Phidiana. N.Z. J. Zool. 14(3):409-417.
    Willan RC, Morton J. 1984. Marine Molluscs, Part 2; Opisthobranchia. University of Auckland, Leigh Marine Laboratory. Auckland, New Zealand: 106 pp.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Doto pita" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 06/03/2021. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=31796)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.