Doto pita

Doto pita Er. Marcus, 1955

Doto pita on hydroid @ Puerto del Carmen, Lanzarote, Spain per Dennis Rabeling

Descripció
Cos de fins a 7 mm. de llarg. El color de el cos i dels cerata és gris groguenc sota d’una epidermis blanca translúcida, amb taques terroses al dors (absents en alguns exemplars de l’Atlàntic oriental) i alguna taca blanca al cap i a l’àrea cardíaca. Les tiges dels rinòfors són llises, amb la base tenyida de vermell en els exemplars més madurs de l’Atlàntic occidental (però no en els de l’Atlàntic oriental) i amb taques blanques cap a l’extrem. Les beines rinofòriques tenen forma de tub, són estretes i curtes, amb el marge uniforme i acolorit de blanc a causa de l’acumulació de punts blancs, els exemplars de l’Atlàntic Oriental tenen l’interior de la beina pigmentat en vermell, continuant la pigmentació dorsal. Els cerata estan disposats al llarg dels marges de l’dors i es configuren en 3-4 parells de mida similar, amb un altre parell menys desenvolupat cap a la cua. No hi ha engruiximents branquials diferenciats a la base dels cerata. La forma dels cerata és una mica irregular, la major amplada es troba per damunt de la part mitjana, i tenen la punta cònica. Cada cera té uns petits tubercles cònics, dispersos irregularment i amb angles roms, que no formen cercles, amb petites esferes blanques molt característiques al seu interior. La glàndula digestiva situada dins dels cerata pot variar de color blanc a taronja crema. El peu és estret i acaba en una cua apuntada. El vel cefàlic té uns lòbuls molt reduïts. El gonoporus es troba ubicat sota del primer cera dret, i l’anus està situat just darrere però en posició dorsal, mostrant una papil·la anal cilíndrica.

Biologia
Es troba sovint entre les algues marines Padina i Galaxaura a les costes atlàntiques d’Amèrica, i entre hidraris a les Illes Canàries. Aquest animal fa la posta d’ous al llarg dels estolons dels sertularids dels quals s’alimenta, formant un cordó prim d’ous blancs dipositat en espiral sobre els hidrozous.

Etimologia

• Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
• Pita. Marcus no era propens a explicar l’origen de les espècies que va descriure. Tot i això, la “pita” és una fibra obtinguda de la planta Agave americana i altres espècies similars, que s’utilitza per fabricar cordes i paper.

Distribució
Descrit a l’illa de São Sebastião, Brasil (Marcus, 1955); Ilhabela, Brasil (Marcus, 1957); Frigate Bay, St. Kitts (Marcus i Marcus, 1963); Virginia Key, Miami, Florida (Marcus i Marcus, 1963). També a Madeira (Wirtz, 1999) i a Canàries (Ortea et al., 1999). Els registres del Japó (Baba, 1971) i Austràlia (GBIF) probablement corresponen a una espècie similar però diferent perquè D. pita només es coneix a l’Atlàntic.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Doto pita 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 31796 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• Nudibranch Domain
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: