Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Polyceroidea Polycera norvegica

Polycera norvegica

Polycera norvegica Sørensen, Rauch, Pola & Malaquias, 2020

Polycera norvegica @ Ouessant, France (CC BY) iNaturalist per François Roche

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Polycerinae  

 

Genus

Polycera  

 

Species

Polycera norvegica  Sørensen, Rauch, Pola & Malaquias, 2020

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1451585).
Nota taxonòmica: fins al 2020, el morfotip de Polycera norvegica Sørensen, Rauch, Pola & Malàquies, 2020 s’incloïa en la majoria de les descripcions publicades de P. quadrilineata. Korshunova et al (2021) van publicar el seu treball sobre el complex Polycera quadrilineata, on es van reconèixer quatre espècies de les costes atlàntiques europees, inclosa una nova espècie per a la ciència, Polycera kernowensis, basada en un enfocament multidisciplinar (molecular, morfològic, filogenètic, filoge i ecològic) per a la determinació d’espècies. En aquest treball, els autors van considerar que l’espècie Polycera norvegica era un sinònim júnior de Polycera capitata (designació original: Thecacera capitata), però Malaquias et al. (2022) mostren que, d’acord amb la ICZN, Thecacera capitata (i en conseqüència també Polycera capitata) s’ha de considerar nomen dubium, per la qual cosa restitueixen Polycera norvegica com el nom vàlid per a aquesta espècie, segons Sørensen et al. (2020).

Sinònims

  • Polycera capitata (Alder & Hancock, 1854) > nomen dubium
  • Thecacera capitata Alder & Hancock, 1854

Descripció
Cos allargat, de fins a 14 mm de llarg, limaciforme, amb una cresta marginal evident. El cos és més alt i més ample a la part mitjana, prop de l’anus, les brànquies i les papil·les, i acaba en una cua punxeguda. Superfície del cos llisa, coberta de tubercles aplanats dispersos, que són variables en nombre i mida. En exemplars amb morfotip puntejat aquests tubercles tendeixen a ser de color groc clar. Presenta un vel frontal amb 4-7 processos digitiformes de color groc o taronja amb puntes blanquinoses que apunten endavant. Exemplars amb morfotip puntejat sovint amb només taques grogues escampades sobre un cos de color blanquinós translúcid. Els rinòfors no són retràctils i tenen de 6 a 10 laminetes, amb les tiges lleugerament inclinades cap endavant i un mucró cilíndric a l’extrem distal. Les taques oculars són al notum, just darrere dels rinòfors, gairebé indistingibles en alguns espècimens. La brànquia està formada per entre 7 i 11 fulles pinnades que poden ser de diferents mides. Són parcialment retràctils en una butxaca del notum. Hi ha unes papil·les allargades i estretes a cada costat de les brànquies, apuntant cap enrere o cap als costats, que són més curtes, gruixudes i amb la punta arrodonida en individus amb morfotip puntejat, i primes amb la punta més fina en els individus de morfotip groc /taronja.

Es distingeixen dues formes de color principals:

  1. Forma de color puntejat (Figura A): color base blanc translúcid amb punts negres, marró fosc o grisos escampats per tota la superfície. Taques marrons/taronges presents a la regió del cap o, de vegades, escampades a l’atzar per tot el cos. Rinòfors de color blanc translúcid; laminetes de vegades amb un lleuger toc de pigmentació groc clar; tija de vegades marró fosc o gris (Figura B). Processos del vel frontal de color blanc translúcid, amb poques taques grogues disperses, distribuïdes a l’atzar. Papil·les posteriors blanques amb puntes grogues; de vegades part basal blanca esquitxada de taques grogues o negres. Branquies blanquinoses amb taques grogues, ataronjades o negres al llarg del raquis i les puntes.

    Colour forms of Polycera norvegica by C.G.Sørensen

    Formes de color de Polycera norvegica per C.G.Sørensen

  2. Forma de color groc/taronja (C), en els exemplars estudiats les tiges dels rinòfors sempre eren blanquinoses i sense pigmentació negra. A la regió del cap i a les brànquies poden haver taques minúscules de color grisenc.

Biologia
Espècie sublitoral que es troba entre 2 y 15 m de fondària, sovint sobre algues marines (Laminaria spp.).

Etimologia

  • Polycera, del grec “polys”, diverses + “keras”, banyes.
  • Norvegica, del llatí “norvegicus”, de o pertanyent a Noruega.

Distribució
Costes atlàntiques europees des de Noruega fins a Espanya i Portugal, comú al voltant de les Illes Britàniques i Irlanda.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Polycera norvegica
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Polycera norvegica basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Polycera norvegica @ Baleal, Portugal by Joao Pedro Silva (CC BY) iNaturalist
Polycera norvegica @ Norway by Heine Jensen (CC BY) iNaturalist
Polycera norvegica @ Ouessant, France by Pierre Corbrion (CC BY) iNaturalist
Polycera norvegica @ Ouessant, France by Sylvain Le Bris (CC BY) iNaturalist
Polycera norvegica @ Ribeira, A Coruña by Mergullo (CC BY) iNaturalist
Polycera norvegica @ St. Abbs, Scotland by Jim Greenfield (CC BY) iNaturalist
Polycera norvegica @ UK by Becky Hitchin (CC BY) iNaturalist
Colour forms of Polycera norvegica by C.G.Sørensen

Bibliografia

    Alder, J., and A. Hancock. 1854. Notice of some new species of British Nudibranchiata. Annals and Magazine of Natural History. 14: 102–105.
    Alder, J., and A. Hancock. 1854. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Korshunova, T. A., F. M. F. Driessen, B. E. Picton, and A. V. Martynov. 2021. The multilevel organismal diversity approach deciphers difficult to distinguish nudibranch species complex. Scientific Reports. 11: 18323.
    Malaquias, M. A. E., C. Sørensen, C. Rauch, and M. Pola. 2022. Polycera norvegica is a valid species, and a plea for good taxonomic practices – a reply to Korshunova et al., 2021. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom. 101: 1203–1205.
    Smith, I. 2022. Polycera quadrilineata (O. F. Müller, 1776) Identification and Biology. ResearchGate.
    Sørensen, C. G., C. Rauch, M. Pola, and M. A. E. Malaquías. 2020. Integrative taxonomy reveals a cryptic species of the nudibranch genus Polycera (Polyceridae) in European waters. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom. 100: 733–752.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1984. Biology of Opisthobranch Molluscs. Vol. 2. Ray Society, London 156, pp. 229:
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Polycera norvegica" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 09/02/2023. Accedit: 04/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=37639)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.