Berghia creutzbergi Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970
- Millereolidia ritmica (Ortea, Caballer & Espinosa, 2003)
- Milleria ritmica Ortea, Caballer & Espinosa, 2003
- Spurilla creutzbergi (Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970)
Descripció
Cos de fins a 30mm, de color gris, crema o marró, amb grans taques ovalades (formades per un dens agregat de punts) de color blanc groguenc al cap, darrere dels rinòfors i en les àrees interceratals dorsals, també en els cerata. La zona cardíaca també és blanca, prominent i amb la superfície lleugerament arrugada. Els rinòfors tenen una superfície granulada com un gerd i surten d’un únic peduncle basal llis. Els seus costats externs són una mica còncaus mentre que els interns són gairebé plans i presenten 11 anells de 6-8 grànuls cadascun, de mida regular, dels quals els dos anells apicals i el mucró són de color blanc groguenc, a l’igual que els dos grànuls centrals posteriors de cada anell, originant una banda vertical blanca al llarg de cada rinòfor; la resta dels grànuls són del mateix color que el cos. Els tentacles orals són llargs i cilíndrics, truncats en el seu extrem, amb la base del color del cos i les puntes daurades. Els cerata es contrauen quan l’animal està en moviment, per la qual cosa semblen globosos, també amb la base del color del cos i la meitat superior i l’àpex de color daurat. Quan l’animal està en repòs, la meitat inferior dels cerata s’aprima i s’estira, duplicant l’extensió que tenen quan l’animal està en moviment. Hi ha cinc grups de cerata espaiats regularment a cada costat de el cos. Els cerata més grans es localitzen en la part anterior-superior del costat i augmenten en nombre i disminueixen de mida cap a la part inferior del flanc. El nombre de cerata en cada grup és de: 15 (1r): 7 (2n): 7 (3r): 5 (4t) i 3 (5è). L’obertura genital es troba per sota del primer grup de cerata, molt a prop de la seva base, mentre que l’anus es troba en el primer grup de cerata situat després de la zona cardíaca, al costat dret. La vora anterior de el peu és arrodonida i té dos angles de base àmplia amb la prolongació tentacular dirigida cap enrere; la sola de el peu és més ampla que el cos i del mateix color que el cos. La cua està formada per un aprimament important del cos de l’animal darrere dels últims cerata.
Biologia
Viu en aigües poc profundes amb fons d’algues i alt hidrodinamisme. Els cerata es balancegen de costat a un altre rítmicament d’una forma molt característica quan l’animal està en moviment. L’animal pot sostenir-se sobre la seva cua prima, deixant la resta de el cos lliure per sentir el seu entorn, triar una direcció i moure’s en aquell sentit. També sembla que el color marró del cos és causat per les zooxantel·les contingudes en els conductes de la glàndula digestiva, que es ramifica per les parets de el cos.
Etimologia
- Berghia. En honor del metge i malacòleg danés Dr. Rudolph Bergh, (1824-1909).
- Creutzbergi. Possiblement en honor del Dr. Peter Hans Creutzberg, biòleg i cineasta de la natura holandès que va viure a Colòmbia, on recol·lectava fòssils de mol·luscs.
Distribució
Citada a l’Atlàntic Occidental tropical, a Florida, Costa Rica, Venezuela, Cuba, Barbados, Bahamas, les illes Cayman, Curaçao, Brasil (Valdés et al., 2006; Carmona et al., 2014) i Panamà (Goodheart et al., 2016). També s’ha citat a l’Atlàntic Oriental, a Tufia, Gran Canaria, Espanya (Sabina López, Com.Pers.).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Vídeos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Berghia creutzbergi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 07/02/2021. Accedit: 01/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/1pK0N)
