Berghia creutzbergi

Berghia creutzbergi Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970

Berghia creutzbergi per Linda Ianniello

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Aeolidioidea
	Family	Aeolidiidae
	Genus	Berghia
	Species	Berghia creutzbergi Er. Marcus & Ev. Marcus, 1971

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 532441).

Sinònims

Millereolidia ritmica (Ortea, Caballer & Espinosa, 2003)
Milleria ritmica Ortea, Caballer & Espinosa, 2003
Spurilla creutzbergi (Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970)

Descripció
Cos de fins a 30mm, de color gris, crema o marró, amb grans taques ovalades (formades per un dens agregat de punts) de color blanc groguenc al cap, darrere dels rinòfors i en les àrees interceratals dorsals, també en els cerata. La zona cardíaca també és blanca, prominent i amb la superfície lleugerament arrugada. Els rinòfors tenen una superfície granulada com un gerd i surten d’un únic peduncle basal llis. Els seus costats externs són una mica còncaus mentre que els interns són gairebé plans i presenten 11 anells de 6-8 grànuls cadascun, de mida regular, dels quals els dos anells apicals i el mucró són de color blanc groguenc, a l’igual que els dos grànuls centrals posteriors de cada anell, originant una banda vertical blanca al llarg de cada rinòfor; la resta dels grànuls són del mateix color que el cos. Els tentacles orals són llargs i cilíndrics, truncats en el seu extrem, amb la base del color del cos i les puntes daurades. Els cerata es contrauen quan l’animal està en moviment, per la qual cosa semblen globosos, també amb la base del color del cos i la meitat superior i l’àpex de color daurat. Quan l’animal està en repòs, la meitat inferior dels cerata s’aprima i s’estira, duplicant l’extensió que tenen quan l’animal està en moviment. Hi ha cinc grups de cerata espaiats regularment a cada costat de el cos. Els cerata més grans es localitzen en la part anterior-superior del costat i augmenten en nombre i disminueixen de mida cap a la part inferior del flanc. El nombre de cerata en cada grup és de: 15 (1r): 7 (2n): 7 (3r): 5 (4t) i 3 (5è). L’obertura genital es troba per sota del primer grup de cerata, molt a prop de la seva base, mentre que l’anus es troba en el primer grup de cerata situat després de la zona cardíaca, al costat dret. La vora anterior de el peu és arrodonida i té dos angles de base àmplia amb la prolongació tentacular dirigida cap enrere; la sola de el peu és més ampla que el cos i del mateix color que el cos. La cua està formada per un aprimament important del cos de l’animal darrere dels últims cerata.

Biologia
Viu en aigües poc profundes amb fons d’algues i alt hidrodinamisme. Els cerata es balancegen de costat a un altre rítmicament d’una forma molt característica quan l’animal està en moviment. L’animal pot sostenir-se sobre la seva cua prima, deixant la resta de el cos lliure per sentir el seu entorn, triar una direcció i moure’s en aquell sentit. També sembla que el color marró del cos és causat per les zooxantel·les contingudes en els conductes de la glàndula digestiva, que es ramifica per les parets de el cos.

Etimologia

Berghia. En honor del metge i malacòleg danés Dr. Rudolph Bergh, (1824-1909).
Creutzbergi. Possiblement en honor del Dr. Peter Hans Creutzberg, biòleg i cineasta de la natura holandès que va viure a Colòmbia, on recol·lectava fòssils de mol·luscs.

Distribució
Citada a l’Atlàntic Occidental tropical, a Florida, Costa Rica, Venezuela, Cuba, Barbados, Bahamas, les illes Cayman, Curaçao, Brasil (Valdés et al., 2006; Carmona et al., 2014) i Panamà (Goodheart et al., 2016). També s’ha citat a l’Atlàntic Oriental, a Tufia, Gran Canaria, Espanya (Sabina López, Com.Pers.).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berghia creutzbergi
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berghia creutzbergi basada en els nostres propis registres.

Vídeos

Altres fotos

Berghia creutzbergi 4 mm @ Tufia, Gran Canaria 8 m 28-09-2019 by Sabina López

Berghia creutzbergi by Linda Ianniello

Bibliografia

Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.

Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.

Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2014. The atlantic-mediterranean genus Berghia Trinchese, 1877 (Nudibranchia: Aeolididiidae): taxonomic review and phylogenetic analysis. Journal of Molluscan Studies, 80: 482-498.

Domínguez, M., J. S. Troncoso, and F. J. García. 2008. The family Aeolidiidae Gray, 1827 (Gastropoda Opisthobranchia) from Brazil, with a description of a new species belonging to the genus Berghia Trinchese, 1877. Zoological Journal of the Linnean Society. 153: 349–368.

Edmunds, M. 2015. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana, Aeolidiidae, with consideration of several caribbean species. Journal of Conchology Vol. 42(2): 125-161.

Edmunds, M., and H. Just. 1983. Eolid nudibranchiate mollusca from Barbados. Journal of Molluscan Studies 49 (3): 185-203.

Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.

Goodheart, J. A., R. A. Ellingson, X. G. Vital, H. C. Galvão Filho, J. B. McCarthy, S. M. Medrano, V. J. Bhave, K. García-Méndez, L. M. Jiménez, G. López, C. A. Hoover, J. D. Awbrey, J. M. De Jesus, W. Gowacki, P. J. Krug, and Á. Valdés. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9: 56.

Gosliner, T. M. 1985. The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.

Gosliner, T. M. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.

Marcus, E. d. B. R. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.

Marcus, Er., and Ev. Marcus. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33: 1–129.

Ortea, J., M. Caballer, and Espinosa, J. 2003. Nuevos Aeolidaceos (Mollusca: Gastropoda) de Costa Rica. Avicennia 16: 129-142.

Ortea, J., M. Caballer, and J. Espinosa. 2004. Millereolidia nomen novum para Milleria Ortea, Caballer y Espinosa, 2003 (Gastropoda: Aeolididae). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 15(3-4): 329.

Valdés, A., J. Hamann, D. W. Behrens, and A. DuPont. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Berghia creutzbergi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 07/02/2021. Accedit: 30/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=31544)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Berghia creutzbergi