Candiella manicata

Candiella manicata (Deshayes, 1853)

per Enric Madrenas

Nota taxonómica. Korshunova i Martynov (2020) restableixen el gènere Duvaucelia per diferenciar els petits Tritoniidae amb vel frontal no bilobulat i un nombre moderat de dents laterals a la ràdula, que habiten principalment en aigües temperades i subtropicals europees.
El 2023, el nom del gènere Duvaucelia canvia novament a Candiella segons De Vasconcelos et al. (2023) basant-se que la descripció original de Duvaucelia gracilis (espècie tipus del gènere Duvaucelia) no es refereix a un espècimen de Duvaucelia manicata (incorrectament sinonimitzada en el passat amb Duvaucelia gracilis), per la qual cosa proposen establir la sinonímia de Duvaucelia gracilis amb Marionia blainvillea. Per tant, Duvaucelia actualment no es consideraria un gènere vàlid i el nom Candiella es reinstaura sobre la base de l’espècie tipus Candiella plebeia.
Les espècies actualment admeses al gènere Candiella serien: Candiella cincta (Pruvot-Fol 1937) comb. nov., Ca. coralliumrubri (Doneddu et al. 2014) comb. nov., Ca. lineata comb. nov., Ca. manicata comb. nov., Ca. odhneri comb. nov., Ca. pallescens Eliot 1906 comb. nov., Ca. plebeia, Ca. striata comb. nov. i Ca. taliartensis Ortea and Moro, 2009 comb. nov.
De Vasconcelos et al. (2023) comenten que Ca. manicata oculta un complex de, al menys, 4 espècies críptiques que s’estudiaran en el futur.

Sinònims

• Candiella villafranca Vayssière, 1901
• Duvaucelia gracilis Risso, 1826
• Nemocephala marmorata Costa A., 1867
• Tritonia moesta Bergh, 1884
• Tritonia manicata Deshayes, 1853
• Duvaucelia manicata (Deshayes, 1853)

Descripció
El cos, com a altres espècies del mateix gènere, és alt i de secció quadrangular. Els animals són petits i poden assolir una mida de poc més de 10 mm de longitud. La coloració de fons del cos és blanquinosa-crua però té una taca marró fosc, gairebé negre, allargada i de contorn irregular, continua en molts exemplars, que va des del dors del cap fins a la cua, que enfosqueix el seu aspecte. Taques del mateix color s’aprecien també davant dels rinòfors i en les parets laterals del cos, en aquest últim cas en forma de petites taques irregulars, aliniades en alguns animals formant una estria discontínua. En alguns exemplars les taques del dors i costats del cos poden ser d’un to vermellós. El cap té un vel cefàlic semitransparent amb 4-6 digitacions en la part anterior. Els rinòfors són curts i de forma cilíndrica, amb 2-3 làmines molt poc desenvolupades i un petit nombre de digitacions dirigides obliquament cap endavant. El rinòfor està envoltat, en la seva base, d’una beina ampla de color blanquinós que també pot estar acolorida de pigment marró fosc. Els ulls s’aprecien per transparència al centre de la base dels rinòfors. El dors té 3-4 processos poc ramificats a cada costat i de color blanquinós. L’orifici genital i l’anus es troben al costat dret del cos, a l’altura del primer i segon procés dorsal. El peu és arrodonit a la zona anterior i ample a la cua, sobresortint àmpliament per sota del dors; el seu color és blanquinós-cru.

Biologia
Aquesta espècie es sol trobar a poca profunditat en parets rocalloses poc il·luminades amb abundància d’algues, esponges i hidraris. En aquestes parets abunden cnidaris antozous, del grup dels estolonifers, dels gèneres Cornularia i Clavularia, dels que, pel que sembla, s’alimenta. També pot aparèixer entre els rizomes de Posidonia oceanica.

Etimologia

• Candiella. Els autors clàssics no explicaven habitualment l’origen dels nombres triats.
• Manicata. Del Llatí “manicatus”, que té mànigues, en al·lusió a les beines rinofòriques.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix principalment per totes les costes de la Mediterrània encara que hi ha cites d’ella a la costa atlàntica del Marroc i a les Illes Britàniques. A la Península Ibèrica s’ha trobat en totes les seves zones costaneres i també a l’arxipèlag balear. A Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava com Es Caials, Illes Medes, Estartit, Cala Aiguablava, Llafranc, Cala Santa Cristina, Tossa de Mar, i també a Vilassar de Mar.

Espècies semblants
Per la seva coloració fosca no es pot confondre amb cap altre espècie.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Candiella manicata 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 544 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• AsturNatura
• Biodiversity Heritage Library
• CIB - Club Immersio Biologia
• DORIS
• El Litoral de Granada
• Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• M@re Nostrum
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: