Tergipes tergipes

Tergipes tergipes (Forsskål in Niebuhr, 1775)

Tergipes tergipes per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Tergipedidae  

 

Genus

Tergipes  

 

Species

Tergipes tergipes  (Forsskål in Niebuhr, 1775)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141641).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Aeolis neglecta Lovén, 1846
  • Eolidia despecta Johnston, 1835
  • Limax tergipes Forsskål in Niebuhr, 1775 (original)
  • Psiloceros claviger Menke, 1844
  • Tergipes despectus (Johnston, 1835)
  • Tergipes lacinulatus de Blainville, 1824

Descripció
És una espècie de eolidàci molt petit que no sol sobrepassar els 5 mm de longitud i té un cos estret i allargat. La coloració general és blanc-groguenca però el tegument és transparent i això permet observar la majoria de les vísceres, de color crema, des del segon cerata dret fins a gairebé la cua, i també la glàndula digestiva de color verd fosc, en forma de cordó sinuós que recorre gairebé tot el cos i les ramificacions del qual s’introdueixen dins de cada cerata. Els palps orals són curts i translúcids mentre que els rinòfors són molt llargs i fins i estan pigmentats de color marró molt suau en la seva meitat basal. El dors i els costats del cap també té una fina pigmentació marró i són aparents a més dues taques marrons allargades que van en sentit oblic des de la base posterior dels rinòfors fins a la zona d’inserció dels primers cerata; en aquestes taques marrons es localitzen els ulls. La forma i disposició dels cerata és molt característica en aquesta espècie: només hi ha una sèrie de cerata a cada costat del cos, simètriques les dues primeres i alternades a un costat i a l’un altre les altres, estant les de la dreta una mica més avançades que les del costat esquerre. Els cerata són allargats i fins, més estrets a la base, dins d’ells s’aprecia la ramificació de la glàndula digestiva de color verd fosc. L’orifici genital s troba sota i alguna cosa per davant del primer cerata dret. El peu és semitransparent, no forma tentacles propodials a la seva zona anterior i la cua és llarga.

Biologia
Aquest petit eolidàci ha estat observat vivint damunt de diverses espècies de hidrozous tals com Aglaophenia ploma, Bougainvillia ssp., Campanularia sp., Clava multicornis, Gonothyraea loveni, Laomedea flexuosa, L. gelatinosa, L. loveni, Obelia dichotoma, O. longissima, Sertularia sp. i els pòlips de Sarsia eximia. Algunes d’aquestes espècies són epibionts de mol·luscs bivalves com el musclo Mytilus galloprovinialis i podrien constituir el seu aliment. Encara que és una espècie que no s’observa freqüentment, possiblement a causa de la seva petita grandària i al seu mimetisme amb les colònies de hidraris sobre les quals viu, en ocasions s’ha citat com gregària. La posta té forma d’una càpsula transparent d’aspecte reniforme i de 2 mm de longitud que conté uns 150 ous blancs de 80-100 micres de diàmetre.

Distribució
Es tracta d’una espècie que té una àmplia repartició geogràfica a banda i banda de l’Atlàntic i també en el Mediterrani. En l’Atlàntic occidental ha estat citada des de l’Àrtic, illa de Terranova i fins a les costes de New Jersei (USA) i les costes de Brasil. En l’Atlàntic oriental en les costes daneses, holandeses i belgues, a les Illes Britàniques i Irlanda. En la Península Ibèrica ha estat citada a la zona cantàbrica, en la costa portuguesa, en les costes andaluses i llevantines i a Catalunya (única cita a Sitges sobre el hidrari Obelia dichotoma epibiont de petxines de musclos). També ha estat citada en les costes ucraïneses del Mar Negre.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tergipes tergipes
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:3 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Tergipes tergipes basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Aerts, L. A. M. 1994. Seasonal distribution of nudibranchs in the southern delta area, S W. Netherlands. J. Molluscan Stud. 60(2):129-139.
    Anderson, J. 1999. Tergipes tergipes accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/tergipes-tergipes.html).
    Arnaud, P. M., C. Poizat, and L. van Salvini Plawen. 1986. Marine interstitial Gastropoda (including one freshwater interstitial species) pp 153-173, In: Lazare Botosaneanu. Stygofauna  Mundi. A faunistic, distributional, and ecological synthesis of the world fauna inhabiting subterranean waters (including the marine interstitial). E. J. Brill.
    Ballesteros, M. 1980. Nueva aportacion al conocimiento de los Sacoglosos y Nudibranquios de las costas Mediterraneas espanolas. II Congreso Nacional de Malacologia, Sociedad Espana de Malacologia, Barcelona, 1 pg.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Brown, G. H. 1980. The British species of the aeolidacean family Tergipedidae (Gastropoda: Opisthobranchia) with a discussion of the genera. Zoological Journal of the Linnean Society. 69: 225–255.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Dekker, R. 1989. De Vondsten van Zeenaaktslakken in de Afgelopen Periode (8). Zeepaard 49(4):96-105.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Forsskål, P. 1775. Descriptiones animalium, avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermum quae in itinere orientali observavit Petrus Forskål. Hauniae; pp 99-140.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Gosliner, T. M. 1987. Nudibranchs of Southern Africa; A guide to Opisthobranchs Molluscs of Southern Africa. Sea Challengers and Jeff Hamann. Monterey, California, EEUU: 136 pp.
    Hayward, P. J., G. D. Wigham, and N. Yonow. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Hunnam, P., and G. Brown. 1975. Sublittoral nudibranch Mollusca (sea slugs) in Pembrokeshire waters. Field Studies 4(2):131-159.
    I.C.Z.N. 1977. Opinion 1084. adspersus, Tergipes, Nordmann, 1845 (Mollusca, Opisthobranchia) placed on official list of specific names in zoology. Bulletin of Zoological Nomenclature 34(1):33-34.
    ICZN. 1966. Opinion 773. Tergipes Cuvier, 1805 (Gastropoda) validated under the Plenary Powers. Bulletin of Zoological Nomenclature 23(1): 84-86.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada I. Opistobranquios (1). Iberus 3: 51-74.
    Luque, A. A. 1986. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McKay, D. W., and S. M. Smith. 1979. Marine Mollusca of east Scotland. Royal  Scottish Museum.
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Tergipes tergipes accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/tergipes-tergipes.html).
    Meyer, K. B. 1971. Distribution and zoogeography of fourteen species of nudibranchs of northern New England and Nova Scotia. Veliger 14(2):137-152.
    Nordmann, A. v. 1852. Ist die aus dem Dotter des Tergipes, unbeschadet dem Tergipes-embryo sich entwickelnde Cosmelia hydrachnoides ein selbstandiges Thier?. Archiv fur Wissenschaftliche Kunde von Russland 11:13-21.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Tergipes tergipes" in OPK-Opistobranquis, Published: 30/11/2012, Accessed: 21/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/xqYC8)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.