Caloria militaris

Caloria militaris (Alder & Hancock, 1864)

Caloria militaris @ Hoi Ha Wan Marine Park, Hong Kong (6m) 20°C, 17-04-2016 per Markus Rummel

Nota taxonòmica: Gosliner (1980), en la seva revisió sistemàtica dels Aeolidiacea, va reclasificar Phidiana militaris com a Caloria militaris basant-se en anàlisis morfològiques detallades que van revelar una major afinitat entre P. militaris i les espècies del gènere Caloria, com l’estructura rinoforal, la disposició dels cerata en files i la morfologia radular. Malgrat aquesta publicació de 1980, aquesta espècie es va considerar dins del gènere Phidiana fins al recent llibre de Gosliner et al. (2023) sobre els llimacs de mar de Sudàfrica, on es reafirma la reclasificació com a Caloria, essent aquest l’últim gènere el proposat per a l’espècie.

Sinònims

• Phidiana militaris (Alder & Hancock, 1864)
• Eolis militaris Alder & Hancock, 1864 (original)
• Hervia dangeri Risbec, 1953
• Learchis howensis Burn, 1966

Descripció
Amb una longitud màxima de 30 mm (Debelius, 2001), té el cos de color pàl·lid o blanc, de forma allargada, acabat en una cua llarga i apuntada, bastant per darrere de les cerata. Una línia mitjana de color taronja brillant es bifurca en la part anterior del cap, amb sengles branques recorrent la vora frontal de cada tentacle oral. Una altra línia de color taronja s’estén al llarg de la vora posterior de cada tentacle oral, recorrent cada costat del cos per sota de les cerata. Les cerata són llargues i llises, lleugerament inflades al centre, i creixen en sis grups a banda i banda del cos, de forma que els últims grups gairebé es troben a la part posterior. Els cerata són de color marró amb una línia de color taronja o vermell longitudinal, amb els extrems distals de color groc, també tenen una línia blavosa i acaben en una punta terminal de color blanc. Els tentacles orals són grans, sòlids i s’estrenyen cap a l’extrem, compartint l’esquema de color de les cerata. Els rinòfors tenen una banda ampla de color vermell o taronja, i l’extrem groc. Els extrems dels tentacles propodials també són grocs. L’anus es troba al costat dret del cos.

Biologia
S’alimenta de hidroides (George, J. D., 2012). Molt similar a Caloria indica, es diferencien per la línia que passa entre els rinòfors: Caloria indica té una línia blanca, mentre que Caloria militaris té una línia de color taronja o vermell. D’aquesta espècie s’han obtingut lligands del receptor opioide com les “phidianidines” (Baker, 2016) que tenen un ús mèdic, tot i que més tard s’ha observat que aquestos compostos es poden obtenir de forma sintètica.

Etimologia

• Caloria,  en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acadèmia de les Ciències de Bolònia (Italia).
• Militaris, del Llatí, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.

Distribució
Principalment distribuida per l’Indo-Pacífic. Descrita originalment a l’Índia, també s’ha citat als Emirats Àrabs Units, Sri Lanka, Brunei, Malàisia, Tailàndia, Hong Kong i el nord d’Austràlia. Una cita al delericte del submarí Scirè, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 és probablement la primera cita per a la Mediterrània, on és una espècie exòtica.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Caloria militaris 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 22525 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• Sea Slug Forum
• Wild Singapore
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com:

Agraïments
A Markus Rummel (Euphotic Photography) per les seves fotos d’aquesta espècie.