Doto floridicola

Doto floridicola (Simroth, 1888)

Doto floridicola @ l'Escala by Enric Madrenas per Enric Madrenas

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Doto floridicola Simroth, 1888

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassRingipleura
SuperorderNudipleura
OrderNudibranchia
SuborderCladobranchia
SuperfamilyDendronotoidea
FamilyDotidae
GenusDoto
SpeciesDoto floridicola Simroth, 1888
Sinònims

  • Doto susanae Fez, 1962

Descripció
És una espècie els exemplars de la qual poden assolir una longitud de més de 10 mm. El cos és translúcid encara que les vísceres internes li fan adquirir una tonalitat quelcom groguenca. Els lòbuls del vel cefàlic estan marcats i generalment despigmentats i la regió cefàlica té una quilla prerinofòrica aparent. Tot el dors el recorre una franja de color marró-vermellosa gairebé contínua que està formada per la unió de nombroses taques petites del mateix color. Aquesta franja dorsal passa entre els rinòfors i penetra en la zona cefàlica i en les beines dels rinòfors les quals pot arribar a ocupar tant en la seva cara interna com en l’externa; malgrat això els exemplars juvenils poden tenir les beines rinofòrica groguenques. Els laterals del cos generalment no estan tacats de marró. La beina rinofòrica és alta i té la vora superior lleugerament ondulada podent-se formar un lòbul en la zona anterior. Els rinòfors són llisos i translúcids, amb màcules blanques alineades en la seva cara anterior i posterior. Fins a 6 parells de cerata en el dors que presenten 4 fileres de tubercles . El color de fons dels cerata és groguenc però els tubercles que són més aviat aplanats i sobresurten molt poc, estan pigmentats de color marró-vermellós gairebé íntegrament. Els exemplars juvenils de 3-4 mm de longitud no tenen la franja dorsal marró completament formada i els tubercles dels cerata tenen una incipient coloració marró. La pseudobrànquia es presenta en forma de dos petits tubercles semitransparents amb un nucli intern blanc irisat que surten junts i estan situats en la cara interna de la base de cada cerata. La papil·la anal és cilíndrica i està situada entre el primer i segon cerata drets. Els orificis genitals es troben sota el primer cerata dret; l’orifici genital masculí és anterior i se situa en una papil·la pigmentada de marró, l’orifici femení és posterior i mancat de papil·la prominent i està sense pigmentar. El penis té forma d’estilet quelcom corbat i afilat.

Biologia
Aquesta espècie és molt freqüent en el litoral mediterrani ibèric sobre colònies de hidrozous tecats dels gèneres Aglaophenia (A. ploma, A. kirchenpaueri) i Synthecium, on per la seva grandària i coloració és fàcil d’observar. Les postes són dipositades sobre la mateixa colònia del hidrozou on viuen els animals i tenen forma de cinta ondulada de 8-9 voltes i de 5-6 mm de longitud. Els ous són de color blanc i estan molt comprimits en la cinta, la seva grandària és de 80-90 micres.

Etimologia

  • Doto. Del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
  • Floridicola. Del Llatí “flos, floris”, flor + “-cola”, que cria o cultiva, habitant de.: “viu entre flors”.

Distribució
Es tracta d’una espècie europea eminentment meridional ja que solament s’ha recol·lectat en les Açores (localitat tipus de l’espècie), Madeira, Canàries, en les costes portugueses, la zona de l’Estret de Gibraltar i el Mediterrani. No obstant això, recentment ha estat observada en les costes britàniques i d’Irlanda. Les cites mediterrànies ho són tant en la conca oriental (Grècia, Turquia), com en l’occidental (Promontori de Portofino en el Mar de Liguria, Golf de Nàpols, la costa del Llevant ibèric, Catalunya i l’Arxipèlag Balear). A les costes catalanes D. floridicola ha estat citada o observada a Cadaqués, L´Escala, L’Estartit (Illes Medes), Llafranc, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes entre d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Doto floridicola
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Espècies semblants
Doto paulinae, molt semblant, tubercles ceratals de color gris i més petits, amb tubercle apical blanc gran.

Abundància

Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Doto floridicola basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Doto floridicola 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 670 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Doto floridicola" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 04/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=670)