Doto rosea Trinchese, 1881
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Cladobranchia |
| Superfamily | Dendronotoidea |
| Family | Dotidae |
| Genus | Doto |
| Species | Doto rosea Trinchese, 1881 |
- Doto aurea Trinchese, 1881
- Doto aurita Hesse, 1872
- Doto cinerea Trinchese, 1881 (original)
Descripció
Els animals poden arribar a una longitud de 12 mm, però generalment no sobrepassen els 10 mm. El cos és semitransparent i de coloració blanc-cremosa, a causa de les vísceres que es poden observar a través del tegument. El dors, els costats del cos, el cap i la part interior de les beines rinofòriques presenten taques disperses de pigment vermell o marró molt fosc (gairebé negre) de diferents mides i formes. A més sempre es presenta una taca molt fosca a la base dels cerates, que pot faltar en el primer parell. Al cap, els rinòfors són relativament llargs en relació al seu cos i tenen les típiques granulacions blanques disperses per tota la seva superfície sense seguir cap patró reconeixible. També es troben aquestes granulacions en la vora superior eixamplada de les beines rinofòriques i en el vel frontal. Dues crestes prerinofòriques descendeixen des de la zona anterior de la base de les beines rinofòriques fins el vel frontal. Generalment hi ha 5 parells de cerates als costats del cos, essent aquests potser el tret més útil per identificar l’espècie. Els cerates són esvelts quan l’animal està en moviment i disposen de 4-5 anells de tubercles arrodonits, gairebé esfèrics, igual que el tubercle apical, més gran i prominent. A la cara interna dels cerates més desenvolupats hi ha una pseudobrànquia tuberculada. Els cerates presenten en el seu interior una coloració crema o groc-ataronjada molt densa, poden tenir granulacions blanquinoses i en ocasions una taca fosca difuminada en l’interior de cada tubercle. El peu és estret i semitransparent.
Biologia
Aquesta espècie viu en parets rocoses amb algues i hidrozous, havent-se citat a la bibliografia les colònies de l’hidrozou atecat Eudendrium sp. (Lemche, 1976; Schmeckel & Kress, 1977; Thompson et al. 1990) com el seu substrat. Nosaltres l’hem observat en la natura sobre colònies d’hidrozous tecats com Aglaophenia sp., Obelia geniculata i altres espècies de sertulàrids, fins i tot sobre fulles de Posidonia oceanica amb hidrozous epibionts. Les postes, dipositades sobre de colònies d’hidrozous sertulàrids, tenen forma de cordó allargat o cinta estreta amb ous de color blanc.
Etimologia
- Doto. Del Llatí “doto”, dotat.
- Rosea. Del Llatí “roseus”, de color rosa.
Distribució
Doto rosea és una espècie europea poc freqüent que s’ha citat tant a les costes atlàntiques com a la Mediterrània, on apareix en ambdues conques. A la Península Ibèrica, ha estat citada a les costes del Sud de Portugal (Oliveira, 1895), en les costes d’Andalusia (atlàntiques i mediterrànies) i en les llevantines (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes, D. rosea ha estat observada en les localitats de Llançà, L’Escala, l’Estartit, les illes Medes i Tossa de Mar.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Doto rosea basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pujals, Á., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Doto rosea" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/04/2013. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=7349)
