Doto rosea Trinchese, 1881
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Cladobranchia [no assignats] Willan & Morton, 1984
Familia: Dotidae J.E. Gray, 1853
Gènere: Doto Oken, 1815
Espècie: Doto rosea Trinchese, 1881
Sinònims
- Doto aurea Trinchese, 1881
- Doto aurita Hesse, 1872
- Doto cinerea Trinchese, 1881 (original)
Descripció
Els animals poden arribar a una longitud de 12 mm, però generalment no sobrepassen els 10 mm. El cos és semitransparent i de coloració blanc-cremosa, a causa de les vísceres que es poden observar a través del tegument. El dors, els costats del cos, el cap i la part interior de les beines rinofòriques presenten taques disperses de pigment vermell o marró molt fosc (gairebé negre) de diferents mides i formes. A més sempre es presenta una taca molt fosca a la base dels cerates, que pot faltar en el primer parell. Al cap, els rinòfors són relativament llargs en relació al seu cos i tenen les típiques granulacions blanques disperses per tota la seva superfície sense seguir cap patró reconeixible. També es troben aquestes granulacions en la vora superior eixamplada de les beines rinofòriques i en el vel frontal. Dues crestes prerinofòriques descendeixen des de la zona anterior de la base de les beines rinofòriques fins el vel frontal. Generalment hi ha 5 parells de cerates als costats del cos, essent aquests potser el tret més útil per identificar l’espècie. Els cerates són esvelts quan l’animal està en moviment i disposen de 4-5 anells de tubercles arrodonits, gairebé esfèrics, igual que el tubercle apical, més gran i prominent. A la cara interna dels cerates més desenvolupats hi ha una pseudobrànquia tuberculada. Els cerates presenten en el seu interior una coloració crema o groc-ataronjada molt densa, poden tenir granulacions blanquinoses i en ocasions una taca fosca difuminada en l’interior de cada tubercle. El peu és estret i semitransparent.
Biologia
Aquesta espècie viu en parets rocoses amb algues i hidrozous, havent-se citat a la bibliografia les colònies de l’hidrozou atecat Eudendrium sp. (Lemche, 1976; Schmeckel & Kress, 1977; Thompson et al. 1990) com el seu substrat. Nosaltres l’hem observat en la natura sobre colònies d’hidrozous tecats com Aglaophenia sp., Obelia geniculata i altres espècies de sertulàrids, fins i tot sobre fulles de Posidonia oceanica amb hidrozous epibionts. Les postes, dipositades sobre de colònies d’hidrozous sertulàrids, tenen forma de cordó allargat o cinta estreta amb ous de color blanc.
Etimologia
- Doto. Del Llatí “doto”, dotat.
- Rosea. Del Llatí “roseus”, de color rosa.
Distribució
Doto rosea és una espècie europea poc freqüent que s’ha citat tant a les costes atlàntiques com a la Mediterrània, on apareix en ambdues conques. A la Península Ibèrica, ha estat citada a les costes del Sud de Portugal (Oliveira, 1895), en les costes d’Andalusia (atlàntiques i mediterrànies) i en les llevantines (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes, D. rosea ha estat observada en les localitats de Llançà, L’Escala, l’Estartit, les illes Medes i Tossa de Mar.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Referències per l´espècie: Doto rosea
- Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986).
Levante: Templado, Talavera and Murillo (1983).
Baleares: Templado (1982a, as Doto sp.).
Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1832), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003).
Andalucía (Atl.): Cervera (unpubl. data).
Gibraltar: García-Gómez (1987), García-Gómez et al. (1989).
Andalucía (Med.): Templado, Luque and Moreno (1988).
Levante: Marín and Ros (1991).
General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:29[P]; Fez Sanchez, 1974:96; Garcia-Gomez, 1987:206; Gosliner, 1987b:107[P]; Nobre, 1931:34; 1936:24; 1938-40:76; Nordsieck, 1972:69; Pruvot-Fol, 1954b:406; Schmekel & Kress, 1977:489; Schmekel & Portmann, 1982:167[P]; Thompson, Cattaneo, & Wong, 1990:398; Trinchese, 1881a:92; Vayssiere, 1913a:310Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: | |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
