Doris verrucosa (Linnaeus, 1758)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Doridoidea |
| Family | Dorididae |
| Genus | Doris |
| Species | Doris verrucosa Linnaeus, 1758 |
- Archidoris granosa Bergh, 1907
- Doridigitata verrucosa (Linnaeus, 1758)
- Doris biscayensis P. Fischer, 1872
- Doris derelicta P. Fischer, 1867
- Staurodoris bobretzkii Gadzikiewicz, 1907
- Staurodoris januari Bergh, 1878
- Staurodoris januarii Bergh, 1878
- Staurodoris verrucosa (Linnaeus, 1758)
- Staurodoris verrucosa var. mollis Eliot, 1906
Descripció
Els exemplars més grans d’aquesta espècie poden arribar als 8 cm de longitud, però freqüentment els animals localitzats sota pedres a poca profunditat mesuren entre 25 i 40 mm. El color general de cos pot ser, segons els exemplars, verd-groguenc, marronós o grisenc de diferents tons i en els animals més clars solen existir dues bandes longitudinals laterals més fosques que van des dels rinòfors fins el plomall branquial. El detall més característic, i al que fa honor el seu nom específic, són els tubercles en forma de berrugues que es troben per tot el dors. Aquestes berrugues són elevades, més o menys allargades segons l’estat de l’animal i d’extrem arrodonit. Les berrugues del centre del dors solen ser les més desenvolupades, tenen la seva base una mica més estreta i la seva mida va decreixent conforme ens aproximem a la vora del mantell. Les berrugues dorsals tenen a la seva base una fina estriació blanquinosa possiblement deguda a la presència d’espícules en el mantell. Els rinòfors són del mateix color que el cos i la seva porció laminar té una vintena de laminetes; la beina rinofórica és elevada i la seva vora superior té 4 tubercles, dos laterals grans i aplanats i un anterior i un altre posterior petits. La brànquia està formada per 12-16 fulles branquials de color groc-verdós situades en cercle al voltant de l’anus i que tenen curtes làmines a banda i banda del raquis central. La papil·la anal és de forma cilíndrica i groguenca. La beina branquial és una mica elevada i en la seva vora sol tenir papil·les arrodonides alternativament grans i petites. El peu és ampli i una mica més clar que el del cos. La boca disposa de dos palps labials curts i arrodonits.
Biologia
Es tracta d’una espècie de nudibranqui infralapidícola que viu sota pedres principalment a la zona intermareal i fins a uns 10-15 m de profunditat. En aquest ambient viu l’espècie d’esponja que constitueix el seu aliment, Halicondria panicea, encara que s’ha citat que menja també l’esponja Hymeniacidon sanguinea (Urgorri, 1981; Àvila et al., 1990). Els rinòfors són molt sensibles, retraient-se al menor moviment de l’aigua al voltant de l’animal. La posta està constituïda per una cinta de color groguenc enrotllada en una espiral d’uns 15 mm de diàmetre. D.verrucosa té al·lomones defensives anomenades verrucosines (metabòl·lits secundaris del grup dels diacilglicèrids i d’acció ictiotóxica), que pel que sembla biosintetiza de novo el propi animal, sense necessitar precursors procedents de l’esponja que constitueix el seu aliment (Avila et al. 1990).
Etimologia
- Doris. En la mitologia Grega Doris era una nimfa marina, una dels fills de Oceà i Tethys, dona de Nereu i mare de les Nereides.
- Verrucosa fa referència als aparents tubercles en forma de berruga disseminats pel dors.
Distribució
És una de les espècies de nudibranquis més antigues conegudes, ja que va ser descrita per Linné en la seva edició de 1758 del Systema Naturae. Des de llavors s’ha citat a les dues ribes de l’oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. A les costes occidentals atlàntiques s’ha comprovat la seva presència al Brasil, Costa Rica i altres àrees del Carib, Golf de Mèxic i costes nord-americanes des de Massachusetts a Florida. A l’Atlàntic oriental ha estat citada a Cap Verd, Canàries, costes atlàntiques europees, des del Mar del Nord fins a la Península Ibèrica, Ghana i costa oest de Sud-àfrica. A la Península Ibèrica viu en totes les zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies. A les costes catalanes s’ha citat a Roses, les Illes Medes, L’Estartit, Blanes, Sitges, interior del port de Vallcarca (Garraf) i Cubelles (on sol ser bastant abundant, sota pedres, a 30 cm de profunditat) i al Delta de l’Ebre, on és freqüent.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★★☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Doris verrucosa basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Doris verrucosa" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 05/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=496)
