Doris verrucosa

Doris verrucosa (Linnaeus, 1758)

Doris verrucosa per Manuel Ballesteros

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Dorididae  

 

Genus

Doris  

 

Species

Doris verrucosa  Linnaeus, 1758

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139623).
Sinònims

  • Archidoris granosa Bergh, 1907
  • Doridigitata verrucosa (Linnaeus, 1758) 
  • Doris biscayensis P. Fischer, 1872
  • Doris derelicta P. Fischer, 1867
  • Staurodoris bobretzkii Gadzikiewicz, 1907
  • Staurodoris januari Bergh, 1878
  • Staurodoris januarii Bergh, 1878
  • Staurodoris verrucosa (Linnaeus, 1758)
  • Staurodoris verrucosa var. mollis Eliot, 1906

Descripció
Els exemplars més grans d’aquesta espècie poden arribar als 8 cm de longitud, però freqüentment els animals localitzats sota pedres a poca profunditat mesuren entre 25 i 40 mm. El color general de cos pot ser, segons els exemplars, verd-groguenc, marronós o grisenc de diferents tons i en els animals més clars solen existir dues bandes longitudinals laterals més fosques que van des dels rinòfors fins el plomall branquial. El detall més característic, i al que fa honor el seu nom específic, són els tubercles en forma de berrugues que es troben per tot el dors. Aquestes berrugues són elevades, més o menys allargades segons l’estat de l’animal i d’extrem arrodonit. Les berrugues del centre del dors solen ser les més desenvolupades, tenen la seva base una mica més estreta i la seva mida va decreixent conforme ens aproximem a la vora del mantell. Les berrugues dorsals tenen a la seva base una fina estriació blanquinosa possiblement deguda a la presència d’espícules en el mantell. Els rinòfors són del mateix color que el cos i la seva porció laminar té una vintena de laminetes; la beina rinofórica és elevada i la seva vora superior té 4 tubercles, dos laterals grans i aplanats i un anterior i un altre posterior petits. La brànquia està formada per 12-16 fulles branquials de color groc-verdós situades en cercle al voltant de l’anus i que tenen curtes làmines a banda i banda del raquis central. La papil·la anal és de forma cilíndrica i groguenca. La beina branquial és una mica elevada i en la seva vora sol tenir papil·les arrodonides alternativament grans i petites. El peu és ampli i una mica més clar que el del cos. La boca disposa de dos palps labials curts i arrodonits.

Biologia
Es tracta d’una espècie de nudibranqui infralapidícola que viu sota pedres principalment a la zona intermareal i fins a uns 10-15 m de profunditat. En aquest ambient viu l’espècie d’esponja que constitueix el seu aliment, Halicondria panicea, encara que s’ha citat que menja també l’esponja Hymeniacidon sanguinea (Urgorri, 1981; Àvila et al., 1990). Els rinòfors són molt sensibles, retraient-se al menor moviment de l’aigua al voltant de l’animal. La posta està constituïda per una cinta de color groguenc enrotllada en una espiral d’uns 15 mm de diàmetre. D.verrucosa té al·lomones defensives anomenades verrucosines (metabòl·lits secundaris del grup dels diacilglicèrids i d’acció ictiotóxica), que pel que sembla biosintetiza de novo el propi animal, sense necessitar precursors procedents de l’esponja que constitueix el seu aliment (Avila et al. 1990).

Etimologia

  • Doris. En la mitologia Grega Doris era una nimfa marina, una dels fills de Oceà i Tethys, dona de Nereu i mare de les Nereides.
  • Verrucosa fa referència als aparents tubercles en forma de berruga disseminats pel dors.

Distribució
És una de les espècies de nudibranquis més antigues conegudes, ja que va ser descrita per Linné en la seva edició de 1758 del Systema Naturae. Des de llavors s’ha citat a les dues ribes de l’oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. A les costes occidentals atlàntiques s’ha comprovat la seva presència al Brasil, Costa Rica i altres àrees del Carib, Golf de Mèxic i costes nord-americanes des de Massachusetts a Florida. A l’Atlàntic oriental ha estat citada a Cap Verd, Canàries, costes atlàntiques europees, des del Mar del Nord fins a la Península Ibèrica, Ghana i costa oest de Sud-àfrica. A la Península Ibèrica viu en totes les zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies. A les costes catalanes s’ha citat a Roses, les Illes Medes, L’Estartit, Blanes, Sitges, interior del port de Vallcarca (Garraf) i Cubelles (on sol ser bastant abundant, sota pedres, a 30 cm de profunditat).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doris verrucosa
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Doris verrucosa

    Cantabria: Nordsieck (1972), Ortea (1977c), Fernández-Ovies (1981), Ávila Escartín (1993). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983), Trigo and Otero (1987). Portugal: De Oliveira (1895, as Staurodoris), Hidalgo (1916, as Staurodoris), Nobre (1932, as Staurodoris), Saldanha (1974), García-Gómez et al. (1991). Andalucía (Atl.): Megina (unpubl. data). Gibraltar: García-Gómez (1982, 2002). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Hergueta and Salas (1987). Levante: Fez (1974, as Archidoris). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a,b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1978, 1980, 1984, 1985), Altimira et al. (1981), Huelin & Ros (1984), Ávila, (1993), Giribet & Peñas (1997). Baleares: Ros (1985b). Canarias: Ortea, Pérez Sánchez and Llera (1982), Pérez Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Ortea et al (2001), Moro et al. (2003).

    General: Barletta, 1981:65; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi- Savelli, 1990:53[P]; Cuvier, 1804c:449, 467; 1817b:21; Eliot, 1910d:96; Gosliner, 1987b:62[P]; Marcus, 1955:127; Marcus, 1957:420; Marcus & Marcus, 1967b:201; Nordsieck, 1972:60; Perrier, 1954:97; Pruvot-Fol, 1951:7; 1954b:232; Schmekel, 1968b:169; Schmekel & Portmann, 1982:77[P]; Vicente, 1967:150; Brocchi, 1819:319; Cantraine, 1841:60; Franz, 1970a:80; Garstang, 1939:481; Ihering, 1907:218; 1915:142; Just & Edmunds, 1985:50[P]; Orr, 1980:114; 1981:52[P]; Ortea & Bacallado, 1981:771[P]; Perrone, 1983b:133; Pruvot-Fol, 1931a:749; Riedl, 1983:335; Thompson, 1988:224; Thompson & Brown, 1976:128; 1984:82[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doris verrucosa basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Abraham, P. S. 1877. Revision of the anthobranchiate nudibranchiate Mollusca with descriptions or notices of forty-one hitherto undescribed species. Proceedings of the Zoological Society of London 1877: 196-269 [agosto].
    Alder, J., and A. Hancock. 1845. Report on the British nudibranchiate Mollusca. Report 14th Meeting of the British Association for the Advancement of Science; pp 24-29.
    Alder, J., and A. Hancock. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Audemard, C., A. Barnaud, C. M. Collins, F. Le Roux, P.-G. Sauriau, C. Coustau, P. Blachier, and F. C. J. Berthe. 2001. Claire ponds as an experimental model for Marteilia refringens life-cycle studies: new perspectives. Journal of Experimental Marine Biology & Ecology 257(1):87-108.
    Avila, C. 2006. Molluscan natural products as biological models: chemical ecology, histology, and  laboratory culture, pp. 1-23. In: Guido Cimino & Margherita Gavagnin, (Eds.). Molluscs: from  chemo-ecological study to biotechnological application. [Progress in Molecular & Subcellular Biology  (Subseries: Marine Molecular Biotechnology) 43.]. Springer-Verlag, Berlin, Heidelberg & New York,  i-xix, 1-387 pp.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, C. 1992. A preliminary catalogue of natural substances of opisthobranch molluscs from western Mediterranean and near Atlantic. Scientia Marina 56(4):373-382.
    Avila, C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Avila, C., and M. Durfort. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.
    Avila, C., M. Ballesteros, G. Cimino, A. Crispino, M. Gavagnin, and G. Sodano. 1990. Biosynthetic origin and anatomical distribution of the main secondary metabolites in the nudibranch mollusc Doris verrucosa. Comp. Biochem. Physiol., 97 B (2): 363-368.
    Ballesteros, M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 1982. Estado actual de la fauna de Doridaceos (Mollusca: Opisthobranchia) de las costas Catalanas. Oceanografia de la Mediterrania Occidental, Res. Com Oral Reunion Soc. Cat. Biologia, 2 pp.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Barash, A., and Z. Danin. 1992. Annotated list of Mediterranean molluscs of Israel and Sinai, viii, Fauna Palaestina, Mollusca I. ed. Israel Academy of Sciences &  Humanities.
    Barash, A., and Z. Danin. 1971. Opisthobranchia (Mollusca) from the Mediterranean waters of Israel. Israel Journal of Zoology, 20, 151-200.
    Barash, A., and Z. Danin. 1982. Mediterranean Mollusca of Israel and Sinai: composition and distribution. Israel Journal of Zoology, 31, 86-118.
    Barash, A., and Z. Zenziper. 1984. On the food of some opisthobranchs found in the Mediterranean waters of Israel. Levantina (Israel Malacological Society) 51:585-598.
    Barbut, J. 1794. The genera vermium exemplified by various specimens of the animals contained in the orders of the Intestina et Mollusca Linnaei, drawn from nature, xx. J. Egerton, Military  Library, London.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bergh, L. S. R. 1876. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 10; pp 377-427, pls. 49-53.
    Bergh, L. S. R. 1877. Kritische Untersuchung der Ehrenberg’schen Doriden. Deutsche Malakozoologische Gesellschaft Jahrbucher 4:45- 76.
    Bergh, L. S. R. 1891. Die cryptobranchiaten Dorididen. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 6(1):103-144.
    Bergh, L. S. R. 1879. On the nudibranchiate gasteropod Mollusca of the North Pacific Ocean, with special reference to those of Alaska. Scientific Results of the Exploration of Alaska 1, Art. 5, (1):127-188, pls. 1-8.
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Berlinck, R. G. S., E. Hajdu, R. M. da Rocha, J. H. H. L. de Oliveira, I. L. C. Hernandez, M. H. R. Seleghim, A. C. Granato, E. V. R. de Almeida, C. V. Nunez, G. Muricy, S. Peixinho, C. Pessoa, M. O. Moraes, B. C. Cavalcanti, G. G. F. Nascimento, O. Thiemann, M. Silva, A. O. Souza, C. L. Silva, and P. R. R. Minarini. 2004. Challenges and rewards of research in marine natural products chemistry in Brazil. J. Nat. Prod. 67(3):510-522.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Bouchet, P., and Á. Valdés. 2000. Case 3088. Doris verrucosa Linnaeus, 1758 (Mollusca, Gastropoda): proposed conservation of the generic and specific names by designation of a neotype. Bulletin of Zoological Nomenclature 57: 74-80.
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Chemello, R. 1986. Studio della malacofauna costiera dell’Isola di Ustica (Gastropoda). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 22:51-76.
    Cimino, G. A., M. Gavagnin, G. Sodano, R. Puliti, C. A. Mattia, and L. Mazzarella. 1988. Verrucosin-A and -B, ichthyotoxic diterpenoic acid glycerides with a new carbon skeleton from the dorid nudibranch Doris verrucosa. Tetrahedron 44(8):2301-2310.
    Cimino, G. A., A. Crispino, S. De Stefano, M. Gavagnin, and G. Sodano. 1986. A naturally-occurring analog of methylthioadenosine (MTA) from the nudibranch mollusc Doris verrucosa. Experientia 42(11/12):1301-1302.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Doris verrucosa" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 19/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/TvXp8)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.