Cumanotus beaumonti

Cumanotus beaumonti (Eliot, 1906)

Cumanotus beaumonti per Gilles Cavignaux

Sinònims

  • Coryphella beaumonti Eliot, 1906
  • Cumanotus laticeps Odhner, 1907

Descripció
Els animals d’aquesta rara i inusual espècie d’aeolidaci poden arribar als 3 cm de longitud. La coloració general del cos és vermellosa o rosada, més o menys clara segons els animals per la seva alimentació. El cap és bastant ample i posseeix dos tentacles orals molt curts. Els rinòfors són llisos i estan molt junts a la base, són una mica més clars que la resta del cos i poden tenir puntuacions blanquinoses. El més característic d’aquesta espècie, com també de les altres dues espècies conegudes del gènere, són els cerata, molt llargs, estrets i dirigits cap endavant els més anteriors, cap als costats els intermedis o cap enrere els altres, el que proporciona als animals un aspecte “espinós”. En un animal de 20 mm de longitud, els cerata més llargs poden ser de 15 mm (Thompson & Brown, 1984). Hi ha fins a 8 files de cerata a cada costat del dors amb 6-9 cerata a cada fila; les 2-3 files més anteriors estan situades per davant de la base dels rinòfors. Els cerata són del mateix color que el cos, són semitransparents i solen tenir puntuacions blanquinoses superficials. A l’interior dels cerata la glàndula digestiva és de color vermellós, purpuraci o amb un lleuger tint verdós. La punta dels cerata és afilada i blanquinosa i posseeix un cnidosac allargat. El peu és molt ample i semitransparent, formant dos curts tentacles propodials a la seva banda anterior. La cua és curta i afilada per darrere.

Biologia
Aquesta espècie viu a escassa profunditat, principalment en fons de sorra o grava on creixen hidroides atecats com Corymorpha nutans, dels que s’ha citat alimentant-se en aigües britàniques (Thompson & Brown, 1984). A Galícia s’ha comprovat que s’alimenta d’un altre atecat com Ectopleura larynx (Almon et al. 2013). Turk (2005) indica haver trobat exemplars d’aquesta espècie al nord de l’Adriàtic gairebé enterrats en un fons de fang a 20 m de profunditat, semblant petites anemones. C. beaumonti és capaç d’efectuar moviments de natació gràcies al moviment vigorós dels seus llargs cerata, característica que podria ser utilitzada pels animals per desplaçar-se i explorar altres fonts d’alimentació quan s’acaba la que han estat depredant. La posta està formada per un cordó enrotllat en una espiral de diverses voltes amb ous blancs, que es diposita sobre la mateixa massa d’hidrozous de la que s’alimenta o bé al fons de sorra on es subjecta mitjançant un peduncle.

Etimologia

  • Cumanotus. Del Grec “kyma”, ona + “noton”, dors.
  • Beaumonti. Dedicat a Walter Ibbotson Beaumont (1861-1912), naturalista britànic que va escriure articles sobre nemertins, schizòpodes (Mysidacea) i nudibranquis, i que tenia interessos ornitològics.

Distribució
Inicialment descrit per a les costes britàniques (Plymouth, Eliot, 1906), també ha estat trobat a Noruega (Odhner, 1907, com a C. laticeps), a Irlanda del Nord (Picton, 1991), a la costa holandesa (2010, W. Schepers en Medslugs, 2017), a Eslovènia (Turk, 2005), a l’Adriàtic nord (Ravenna, Itàlia) (2006, C. Magnani en Medslugs, 2017) i la costa mediterrània francesa (Cagnes-sur-Mer) (2010, D . Horst en Medslugs, 2017). A la Península Ibèrica ha estat localitzada a la Ria de Arousa (Galícia) a la superfície de gàbies de cultiu experimental de salmó procedent de Noruega i que possiblement ha estat la via d’introducció de l’espècie a Espanya (Almon et al. 2013).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cumanotus beaumonti
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Cumanotus beaumonti basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Almón, B., J. Pérez Dieste, and J. E. Trigo. 2013. New contributions on Cumanotus cuenoti Pruvot-Fol, 1948 and Cumanotus beaumonti (Eliot, 1906) (Gastropoda: Flabellinidae) in the Iberian Peninsula. Gloria Maris 52 (1-2): 14-21.
    Anderson, R. C. 1988. Swimming nudibranchs. Shells & Sea Life 20(1):9-10.
    Austin, W. C. 1985. An annotated checklist of the marine invertebrates in the cold temperate northeast Pacific. 3 vols., xiv + 682 pp Khoyatan Marine Laboratory.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bebbington, A., and T. E. Thompson. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Beeman, R. D., and G. C. Williams. 1980. Chapter 14. Opisthobranchia and Pulmonata: the sea slugs and allies; pp 308- 354, pls. 95-111, In: Intertidal invertebrates of California, ix + 690 pp, 200 pls. Stanford University Press.
    Behrens, D. W. 1980. A review of the literature on the opisthobranch fauna of San Francisco Bay. Opisthobranch Newsletter 12(4-12):34-37.
    Behrens, D. W. 1980. Pacific coast nudibranchs, a guide to the opisthobranchs of the northeastern Pacific. 112 pp, 162 photos. Sea Challengers, Los Osos, Calif.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Díaz Agras, G., V. Urgorri, J. E. Trigo, J. M. Aldrey, J. Pérez Dieste, and J. De Santiago. 2010. New records of Galician opisthobranch molluscs. Communications of the 3 rd. International Workshop on Opisthobranchs. Vigo, Spain.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Eliot, C. N. E. 1908. On the genus Cumanotus. J. Mar. Biol. Assoc. U.K., new series 8(3):313-314.
    Eliot, C. N. E. 1906. Notes on some British nudibranchs. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 7 (3): 333-382 giugno.
    Eliot, C. N. E. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Farmer, W. M. 1980. Sea-slug gastropods, 177 pp W. m Farmer Enterprises, Tempe, Arizona.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. R. 1983. A review of the nudibranchs of the California coast. Malacologia 24:114-276.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McDonald, G., and J. W. Nybakken. 1997. List of the Worldwide Food Habits of Nudibranchs. Veliger, 40(2), UC Santa Cruz Previously Published Works.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Odhner, N. H. J. 1910. Some notes on the genus Cumanotus. J. Mar. Biol. Assoc. U.K., new series 9(1):82-84.
    Picton, B. E. 1991. Cumanotus beaumonti (Eliot, 1906), a nudibranch adapted for life in a shallow sandy habitat. Malacologia 32(2):219-221.
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. Cumanotus beaumonti accessed through: Nudibranchs of the British Isles on 2014-12-14. (http://www.habitas.org.uk/marinelife/species.asp?item=W15200#).
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. A Field guide to the Nudibranchs of the British Isles. Immel Publishing Ltd. London: 143 pp., London.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot-Fol, A. 1948. Deux aeolidiens d’Arcachon. Journal de Conchyliologie 88 (3): 97-100.
    Pruvot-Fol, A. 1954. Mollusques opisthobranches, Faune de France. Paul Lechevalier, Paris, France.
    Roller, R. A. 1970. A supplement to the annotated list of opisthobranchs from San Luis Obispo county, California. Veliger 12(4):482-483.
    Rudman W.B. et al. 1998. Cumanotus beaumonti accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/cumabeau).
    Seaward, D. R. 1982. Sea area atlas of the marine molluscs of Britain and Ireland. Conchological Society of Great Britain & Ireland / Nature Conservancy Council, 242 pp.
    Sphon, G. G. 1972. An annotated checklist of the nudibranchs and their allies from the west coast of North America. Opisthobranch Newsletter 4(10-11):53-79.
    Step, E. 1945. Shell life. An introduction to the British Mollusca, 443 pp, 32 pls. Frederick Warne & Co., Ltd., London.
    Strathmann, M. F. 1987. Reproduction and development of marine invertebrates of the northern Pacific coast. Data and methods for the study of eggs, embryos, and larvae. University of Washington Press, xii + 670 pp.
    Tardy, J. 1965. Description et biologie de Cerberilla bernadetti, espèce nouvelle de Gastéropode Nudibranche de la côte atlantique française. Discussion sur la position systématique du genre. Bulletin de l’Institut Océanographique de Monaco 65 (1349): 1-22.
    Tardy, J. P., and H. Gantes. 1980. Un mollusque nudibranche peu connu: Cumanotus cuenoti A. Pruvot-Fol, (1948); redescription, biology. Bulletin de la Societe Zoologique de France 105(1):199- 207, pls. I-II.
    Thiele, J. 1931. Handbuch der systematischen Weichtierkunde 1. Jena (Fischer): i-vi, 1-778, 783 figs.
    Thiele, J., R. Bieler, and P. M. Mikkelsen. 1992. Handbook of systematic malacology. Smithsonian Institution Libraries : National Science Foundation, Washington, D.C.
    Thompson, T. E. 1976. Nudibranchs, 96 pp, 30 pls. T.F.H. Publ., New Jersey.
    Thompson, T. E. 1964. Grazing and the life cycles of British nudibranchs, pp 275-297, In: D. J. Crisp (ed ), Grazing in terrestrial and marine environments. British Ecological Society Symposium No. 4, 322 pp Blackwell, Oxford.
    Thompson, T. E. 1976. Biology of opisthobranch molluscs, Publications - Ray Society. Ray Society, London.
    Thompson, T. E. 1988. Molluscs: benthic opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) keys and notes for the  identification of the species., 2nd ed, Synopses of the British fauna,. Brill, E. J. & Backhuys, W., Avon, Great Britain.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1976. British opisthobranch molluscs Mollusca: Gastropoda; keys and notes for the identification of the species, Synopses of the British fauna. Acad. Pr., London.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1984. Biology of Opisthobranch Molluscs. Vol. 2. Ray Society, London 156, pp. 229:
    Todd, C. D. 1981. The ecology of nudibranch molluscs. Oceanography & Marine Biology Annual Review 19:141-234.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Cumanotus beaumonti" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/09/2014. Accedit: 02/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/jFUE0)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.