Cuthona perca (Er. Marcus, 1958)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Cladobranchia |
| Superfamily | Fionoidea |
| Family | Cuthonidae |
| Genus | Cuthona |
| Species | Cuthona perca (Er. Marcus, 1958) |
Sinònims
- Catriona perca Ernst Marcus, 1958 (Edmunds 1964)
- Trinchesia perca Marcus & Hughes 1974
- Cuthona reflexa Miller, 1977
Descripció
Nudibranqui de mida molt petita, amb un cos que mesura entre 5 i 15 mm (l’exemplar de l’Adriàtic feia 6 mm). L’aspecte general és translúcid, amb tonalitats grises o crema que permeten veure per transparència els òrgans interns, de color verd marronós. El cap és arrodonit, amb rinòfors llisos i uns tentacles cefàlics més curts que els rinòfors. Davant d’aquests, destaca una zona pigmentada de color fosc considerada un tret distintiu de l’espècie. Presenta nombrosos cerata digitiformes, translúcids i amb una característica banda subapical blanca; per transparència s’hi observa la glàndula digestiva interna, també de color verd marronós. Els cerata s’ordenen en 6–10 fileres transversals en posició dorsolateral al llarg del cos. Tant el dors com els cerata mostren nombroses taques petites de color blanc opac. El peu té la vora anterior arrodonida i es prolonga en una cua apuntada.
Biologia
Aquesta espècie es considera típica d’hàbitats costaners antropitzats, com estuaris, llacunes litorals, ports, molls flotants o cascos d’embarcacions. S’ha citat en comunitats de fouling que recobreixen substrats durs submergits, sovint vinculades a l’activitat humana, ja que tolera bé canvis de substrat, de salinitat i les condicions pròpies de ports i estuaris. Sembla alimentar-se d’anemones i/o hidrozous, dels quals incorpora els nematocists als cerata com a mecanisme defensiu.
Etimologia
- Cuthona. Del Grec “keytho” o “kytho”, ocultar, amagar.
- Perca. L’origen del nom no està documentat al treball original de Marcus (1958).
Distribució
S’ha registrat a l’oceà Atlàntic occidental, des de Florida fins al Brasil, incloent-hi el mar Carib. A l’Atlàntic oriental existeixen cites a Ghana (Edmunds, 1977). A la Mediterrània ha estat reportada a la llacuna de Venècia (Perrone, 1995), on es considera una espècie introduïda. També s’ha localitzat a l’oceà Pacífic: associada a Haliplanella luciae a la badia de San Francisco (EUA), a l’anemona Aiptasia sp. a Hawaii (Gosliner, 1980) i a Nova Zelanda. Cal destacar igualment la seva presència al mar Negre (Martynov et al., 2007), on seria una espècie introduïda per activitat humana. El novembre de 2025 es va registrar un exemplar a la llacuna de Thau (França), una zona on sovint apareixen espècies al·lòctones. Les cites mediterrànies i d’altres regions fora del seu rang original es consideren registres puntuals, i no sembla que l’espècie hi constitueixi poblacions estables a gran escala.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Cuthona perca basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2025) "Cuthona perca" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 01/05/2015. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=19351)
