Antiopella cristata

Antiopella cristata (Delle Chiaje, 1841)

Antiopella cristata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Proctonotoidea  

 

Family

Janolidae  

 

Genus

Antiopella  

 

Species

Antiopella cristata  (Delle Chiaje, 1841)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 162687).
Sinònims

  • Antiopa splendida Alder & Hancock, 1848
  • Janolus cristatus (Delle Chiaje, 1841)
  • Eolidia cristata Delle Chiaje, 1841
  • Eolis cristata Delle Chiaje, 1841 (original)
  • Janus spinolae Vérany, 1846

Nota taxonòmica: Un estudi publicat per Pola, Hallas i Gosliner (2019) intenta abordar les incerteses que històricament presentaven els membres de la família Proctonotidae, analitzant quatre espècies aparentment no descrites de Madrellidae i Proctonotidae de l’Indo-Pacífic mitjançant detallades tècniques morfològiques i moleculars. Els resultats, tot i que no són totalment concloents ja que no s’han pogut analitzar mostres de tots els grups implicats, indiquen clarament que ha de reinstaurar-se la família Janolidae, eliminant de fet la seva sinonímia amb la família Proctonotidae. Dins dels Janolidae hauria dos clades ben suportats: un que inclou les espècies amb cerates llises que es troben en els oceans Atlàntic i Pacífic Oriental, entre els quals es troba l’espècie Janolus cristatus que, juntament amb altres espècies, conformarien el gènere Antiopella i , d’altra banda, un clade germà que inclouria altres espècies que tradicionalment pertanyen als gèneres Janolus Bergh, 1884 i Bonisa Gosliner, 1981. Podeu llegir un resum més detallat a la pàgina de VIMAR.

Descripció
Aquest nudibranqui sol mesurar al voltant de 25 mm de longitud encara que s’ha citat una mida màxima de 80 mm. El cos és de coloració general marró clar bastant translúcid, deixant veure en el seu interior alguns òrgans interns i les prolongacions de la glàndula digestiva. El dors està recorregut des de la cua per 1 línia longitudinal blanca, irisada algunes vegades de blau, que a la zona anterior del dors es bifurca en dos. La parets laterals del cos poden tenir també taques de la mateixa tonalitat. Els rinòfors són del mateix color que el cos i tenen làmines molt obliqües, l’àpex és blanquinós. Les bases alaminares dels rinòfors surten juntes del dors del cap i entre elles hi ha una estructura anomenada “carúncula nucal” de color marró i de superfície rugosa la missió de la qual sembla ser de tipus sensorial. Els ulls es troben a la base de cada rinòfor. El més característic d’aquesta espècie és l’existència de nombroses papil·les o cerata al dors que el fan semblar un nudibranqui eolidaci. No obstant això, aquestes papil·les es presenten al voltant de tot el cos, inclosa la zona anterior del cap i, encara que tenen ramificacions de la glàndula digestiva en el seu interior, no tenen cnidosac en el seu extrem, com tenen els eolidacis. Les papil·les són allargades, una mica més abombades a la seva regió central, i són translúcides, amb l’àpex de color blanc-blavós. Són contràctils, podent allargar-se o encongir-se, adquirint una forma globosa segons l’estat de l’animal. Les papil·les que neixen més a prop del peu són molt més petites que les situades més dorsalment. A l’interior de cada papil·la s’observa la ramificació de la glàndula digestiva en forma d’un cordó fi recte de color marró, que en el seu extrem més apical es ramifica. L’anus es troba a l’extrem d’una papil·la anal cilíndrica, blanquinosa i translúcida que es troba situada a la zona dorsal i posterior del cos; la vora superior de la papil·la anal està lleugerament lobulada.

Biologia
Aquesta espècie viu en parets de roca ben il·luminades entre 10 i 45 m de profunditat (Đani Iglić, com.pers.). Ocasionalment apareix sota pedres o a menys fondària. En general sol trobar-se al voltant o sobre diferents espècies de briozous, dels quals s’alimenta. En la bibliografia s’ha citat com a substrat o aliment d’aquesta espècie a briozous com Alcyonidium gelatinosum, Bicellariella ciliata, diferents espècies de Bugula (B. avicularia, B.flabellata, B.neritina, B.turbinata) i Cellaria sp. La posta està formada per un cordó llarg i prim disposat de forma ondulada; els ous tenen una mida d’unes 80 micres i són de color rosat, havent-hi diversos d’ells en una mateixa càpsula ovígera. Quan els animals són molestats són capaços de autotomizar les papil·les, que segueixen contraient-se i estirant-se després de desprendre’s del cos, possiblement com a mecanisme defensiu. Freqüentment els exemplars de A.cristata tenen com a ectoparàsit el copèpode Doridicola agilis.

Etimologia

  • Antiopella fa referència a Antíope (en grec antic Άντίοπη), segons la mitologia grega, una filla d’Èol.
  • Cristata es refereix a que té cresta, segon Bernard PICTON al seu llibre “Nudibranchs of The British Isles”.

Distribució
Aquesta espècie apareix distribuïda per totes les costes europees, des del Mar del Nord fins a la Mediterrània, també a Canàries, Madeira i Açores. A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves àrees costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies. A Catalunya és relativament freqüent en diferents localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Antiopella cristata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Per les seves característiques, és inconfusible.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★★☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Antiopella cristata basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aerts LAM. 1994. Seasonal distribution of nudibranchs in the southern delta area, S W. Netherlands. J. Molluscan Stud. 60(2):129-139.
    Affeld S, Wägele H, Avila C, et al. Distribution of homarine in some Opisthobranchia (Gastropoda : Mollusca). Bonner Zoologische  Beiträge 55(3-4):181-190.
    Alder J. 1865. Report on the Mollusca, In: Reports of deep sea dredging on the coasts of Northumberland and Durham, 1862-4, Natural History Transactions Northumberland & Durham 1:5-11.
    Alder J, Hancock A. 1851. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Altena CO v. R. 1937. Bijdrage tot de Kennis der Fossiele, Subfossiele en recente Mollusken, die op de Nederlansche Stranden Aanspoelen, en Hunner Verspreiding, xii + 184 pp, 12 pls. D. van Sijn & Zonen, Rotterdam.
    Anderson J. 1999 2014. Janolus cristatus accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/janolus-cristatus.html.
    Avila C. 1992. A preliminary catalogue of natural substances of opisthobranch molluscs from western Mediterranean and near Atlantic. Scientia Marina 56(4):373-382.
    Avila C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Badalamenti F, Gristina M. 1986. Formazione ed evoluzione della malacofauna in una barriera artificiale di nuovo impianto presso terrasini (Palermo): I. Gastropoda. Lavori della Societa Italiana di Malacologia 22:29-38.
    Ballesteros M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barash A, Danin Z. 1988. Contribution to the knowledge of Opisthobranchia of Cyprus. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):243- 260.
    Bardarson GG. 1919. Saelindyr vid Island (Mollusca marina islandiae). Skyrsla isl. náttúrufraedisfjelag, (1917-1918): 45-75.
    Bardarson GG. 1920. Om den marine molluskfauna ved vestkysten af Island. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Biologiske Meddelelser, Kjobenhavn 2(3):1-139.
    Barletta G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta G. 1976. Considerazioni sulla bionomia dei “Nudibranchi” e sulla loro alimentazione (nota preliminare). Conchiglie (Notiziario Mensile della Unione Malacologica Italiana) 12(5-6):117-128.
    Barletta G, Melone G. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Barletta G, Mariani M, Perego C. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bate CS. 1850. Notes on the fauna of Swansea and the neighbourhood, made during the summer of 1849. Annual Report of the Swansea Literary & Scientific Society; pp 23-37, pls. 1-3.
    Beddard FE. 1892. Animal coloration: an account of the principal facts and theories relating to  the colours and markings of animals, vii. Swan Sonnenschein & Co., Macmillan & Co.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown GH, Picton BE. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll. 30 p.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calvín Calvo JC. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Cattaneo-Vietti R. 1990. Colore e mimetismo negli opistobranchi. Lavori della Societa di Malacologia 23:217-228.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Chemello R. 1986. Studio della malacofauna costiera dell’Isola di Ustica (Gastropoda). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 22:51-76.
    Cockerell TDA, Eliot CNE. 1905. Notes on a collection of Californian nudibranchs. Journal of Malacology 12(3):31-53, pls. 7-8.
    Cornet R, Marchad M. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Antiopella cristata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=554)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.