Diaphorodoris papillata

Diaphorodoris papillata Portmann & Sandmeier 1960

Diaphorodoris papillata @ Costa Brava per Enric Madrenas

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden aconseguir els 10 mm de longitud. Espècie molt semblant  a D. luteocincta, també té el cos de color blanc i el marge del mantell vorejat d’una franja de color groc. El que la diferència de l’anterior espècie és la presència de papil·les digitiformes de color vermell intens, fines i allargades que poden estar dicotomitzades en l’àpex o prop de la base. Aquestes papil·les vermelles poden ser de diferents grandàries i fins i tot tenir forma de rudimentaris tubercles. A la lupa binocular pot veure’s com el dors té una fina puntuació blanquinosa. Tanmateix pot observar-se l’especulació del mantell, encara que és menys aparent que en D. luteocincta. Els rinòfors són llargs i blancs i tenen 12-14 laminetes blanques i la beina rinofòrica disposa d’1-3 petites papil·les en la seva vora superior. Els ulls es troben en la base dels rinòfors. La brànquia es composa de 5 fulles semitransparents amb el raquis central pigmentat de blanc. El peu és blanc i acaba en una cua que presenta una quilla dorsal longitudinal pigmentada de blanc opac. La boca està manca de palps labials i en el seu lloc està envoltada de dos gruixuts bulbs arrodonits.

Biologia
Aquesta espècie és menys freqüent que D. luteocincta i sol viure en el mateix hàbitat que ella,  és a dir en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues i fauna d’invertebrats sèssils, especialment briozous Smittoidea reticulata (veure Ros, 1975 p:317) dels que s’alimenta. També s’ha citat en praderies de Posidònia oceànica i sota pedres. Hi ha informes de Diaphorodoris papillata aparellant-se amb Diaphorodoris alba a la Mediterrània. Essent espècies diferents assumim que això no dóna lloc a una descendència viable, ja que tampoc no hem observat mai espècimens híbrids.

Etimologia

• Diaphorodoris. Doris diàfana o de color clar.
• Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
• Papillata. Del Llatí “papillātus”, que té papil·les o brots, amb forma de papil·la o brot.

Distribució
Aquesta espècie de recent descripció habita principalment el Mediterrani occidental però també en les costes atlàntiques de la Península Ibèrica. Així, ha estat citada en la costa de Portugal i zona de l’Estret de Gibraltar, en les costes mediterrànies d’Andalusia, en la costa llevantina i a Catalunya. En les costes catalanes és una espècie relativament freqüent per tot el litoral de la Costa Brava. Ha estat citada també en aigües italianes, a Malta, en les costes croates i recentment en la conca oriental del Mediterrani, en les costes d’Israel. Una observació de l’espècie a Taliarte, Gran Canària en 3 metres d’aigua (27/08/2016, Jose Juan Calderín Peñate, com.pers.) probablement és la primera cita confirmada per aigües de Canàries.  La cita de Cervera et al. (2004) a Cantabria, on fa referència a la tesi doctoral de C. Ávila (1993) estimem que és incorrecta.

Videos

 

More pictures

Bibliografia

1246567 Diaphorodoris papillata 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 418 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• BiologiaMarina.org
• CIB - Club Immersio Biologia
• DORIS
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• M@re Nostrum
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: