Cuthona thompsoni

Cuthona thompsoni Garcia, Lopez-Gonzalez & Garcia-Gomez, 1991

Cuthona thompsoni per F.J. García

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Cuthonidae  

 

Genus

Cuthona  

 

Species

Cuthona thompsoni  Garcia, Lopez-Gonzalez & Garcia-Gomez, 1991

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141635).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Descripció
El cos és de color blanc hialí, força allargat i amb una longitud màxima registrada d’uns 8 mm. La part anterior del peu s’eixampla cap endavant, amb les cantonades arrodonides. En el cap s’observen tres parells de taques taronges disposades de forma característica. La zona pericàrdica i el cap presenten un puntejat fi de color blanc irisat, que no arriba a la base dels rinòfors. Els rinòfors són una mica més llargs que els tentacles orals; tots dos són llisos i amb els extrems de color blanc irisat. Els cerates són de color groguenc i estan recoberts de petits punts de color blanc, amb una taca taronja a la base de cnidosac, i una altra taca taronja a la base del cerata. La glàndula digestiva del seu interior es pot veure per transparència i és de color marró fosc amb taques blanques. Les cerates estan disposades en 10 grups de fileres obliqües inserides en els marges del notus, són de forma cilíndrica i poden variar la seva longitud en funció de l’activitat de l’animal.

Biologia
Viu entre roques, al intermareal i en zones d’aigües someres, on creix el cnidari que li serveix d’aliment.

Etimologia

  • Thompsoni. En memòria del Dr T.E. Thompson, mort en un accident de trànsit al gener de 1990.

Distribució
Es troba a les costes del sud de la Península Ibèrica, des de Portugal fins a Llevant.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cuthona thompsoni
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Cuthona thompsoni

    No tenim encara referències publicades per aigües ibèriques de: Cuthona thompsoni.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Cuthona thompsoni

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Miquel Pontes (2012-2018) "Cuthona thompsoni" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/02/2018, Accessed: 21/09/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/BsK9O)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.