Marionia gemmii

Marionia gemmii Almón, Pérez & Caballer, 2018

Marionia gemmii @ Ria de Arousa, Galicia, Spain per Jacinto Pérez Dieste (GEMM)

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Tritonioidea  

 

Family

Tritoniidae  

 

Genus

Marionia  

 

Species

Marionia gemmii  Almón, Pérez & Caballer, 2018

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1292043).
Descripció
Cos gran de color crema, de fins a 200 mm de llarg, cobert de berrugues del mateix color, amb punts de mida variable de colors porpra i blanc dispersos al llarg de la superfície del cos. Les berrugues són irregulars en forma i grandària, amb aparença d’escates. Els punts blancs s’assemblen a crostes d’aparença calcària. El notum i els costats del cos estan coberts per un patró reticulat, de color taronja al dors i negre en els costats, que delimita les vores de les berrugues. Hi ha una banda taronja grossa característica disposada al llarg de la línia mitjana del notum, coberta per conjunts irregulars de berrugues, més amples i en menor nombre al cap, i que disminueixen gradualment en grandària, però augmentant el seu nombre, cap a la cua. Els rinòfors són cilíndrics i de color crema, ramificats en les puntes i amb una beina rinofòrica amb la vora una mica més estreta que la base, que és força ampla. Els filaments tripinnats que envolten les puntes dels rinòfors són retràctils i de color marró clar. Les beines rinofòriques estan cobertes de berrugues de color marró clar. El cap acaba en un “vel” bilobat proveït de 8 papil·les, ben espaiades i en forma de sac, a cada lòbul del vel. Cada papil·la té de 3 a 5 tubercles digitiformes. Hi ha un tentacle oral a cada costat de la boca. Disposa de 7 a 8 brànquies arborescents al llarg de cada costat del notum, totes elles de mida similar però les més properes a la cua són de mida més petita. Cada brànquia es ramifica en dos diverses vegades, donant-les un aspecte “espès”. L’anus es troba entre el quart i cinquè parell de brànquies en el costat dret del cos, mentre que l’obertura genital es troba sota de la tercera brànquia, també al costat dret. El peu és gran i musculós, esquitxat de taques blanques, i tant la part davantera com la posterior són arrodonides.

Biologia
Aquesta espècie ha estat observada a profunditats entre 18 i 40 metres. Pel que sembla, s’alimenta exclusivament de la gorgònia vermella Leptogorgia sarmentosa, molt comú a la localitat tipus. La posta és força gran, formada per una cinta blanca fermament enrotllada entre les branques de la gorgònia, i en la qual els ous són visibles a simple vista. Aquest nudibranqui neda amb fortes contraccions corporals quan se’l molesta (veure vídeo adjunt).
M. gemmii es pot confondre amb M. blainvillea, però es poden distingir per la seva mida: respectivament 200 mm vs. 60 mm de longitud màxima registrada. A més, el patró de color és diferent entre aquestes espècies, M. blainvillea varia del color rosa pàl·lid a taronja translúcid o fins i tot marró vermellós fosc, mentre que el M. gemmii és bàsicament de color crema amb taques propres i blanques disperses; també M. blainvillea té una banda dorsal de color vermellós a taronja brillant amb 3-4 bandes transversals blanquinoses que no són presents a M. gemmii; M. blainvillea té la tija rinofòrica rosada, mentre que la de M. gemmii és de color crema; M. blainvillea té la punta dels rinòfors de color taronja a groc, mentre que M. gemmii la té de color crema; M. blainvillea té nombroses papil·les contigües, similars a dits i ramificades per la part superior, disposades al llarg de la vora del vel, mentre que M. gemmii té únicament 8 papil·les semblants a sacs presents en cada lòbul del vel.
Marionia gemmii també podria confondre’s amb T. hombergii (García-Gómez 1982; Rolán et al. 1991; Cervera et al. 2006), però les dues espècies poden distingir-se fàcilment per diversos caràcters clau externs. M. gemmii manca de tubercles en el mantell, presents a T. hombergii; M. gemmii té menys papil·les al llarg de la vora del vel, 8 papil·les en forma de sac amb 3-5 processos digitiformes a la part superior en cada lòbul vel·lar, versus 10-40 papil amb puntes digitiformes llises en els espècimens adults de T . hombergii. Tot i que el patró de color general de T. hombergii és molt variable, mai mostra el patró reticulat en forma d’escates, ni la banda taronja central del notum, força evidents en M. gemmii. Les postes de T.hombergii consisteixen en un cordó ample de color blanc cremós, enrotllat en diverses voltes que formen una massa globular generalment enrotllada al voltant d’una roca, mentre que M. gemmii fa la seva posta entre les branques de les gorgònies. A més, T. hombergii s’alimenta habitualment del corall tou Alcyonium digitatum i diposita els seus ous en el substrat on creix el corall, mentre que M. gemmii diposita els seus ous sobre Leptogorgia sarmentosa, que és la seva principal font d’aliment.

Etimologia

  • Marionia. En honor al Prof. Antoine Fortuné-Marion, (1846-1900), zoòleg francès i professor / director del Museu d’Història Natural de Marsella. Durant els seus anys d’escola es va fer amic de l’artista Paul Cézanne, que més tard va pintar el seu retrat.
  • Gemmii, en honor de l’associació sense ànim de lucre Grupo de Estudo do Medio Mariño (GEMM).

Distribució
Fins al moment, aquesta espècie només es coneix de les costes de Galícia (Espanya) i les costes atlàntiques d’Andalusia (Espanya), però sembla ser que, o s’ha passat per alt, o s’ha confós històricament amb altres espècies, en particular Tritonia hombergii, de manera que tots els registres anteriors d’aquesta espècie haurien de ser reavaluats i aclarits. Específicament, queda clar que el registre de T. hombergii reportat per Rolán et al. (1991) a la Ria de Vigo podria ser M. gemmii atès que l’espècimen estudiat mostra una morfologia radular (Rolán et al. 1991: fig. 1B – C) idèntica a la de M. gemmii. De la mateixa manera, l’espècimen del Golf de Cadis estudiat per Almon et al (2018) també s’ajusta a la descripció de M. gemmii, el que suggereix que el registre andalús de T. hombergii reportat per García-Gómez (1982) podria pertànyer també a M. gemmii. Els altres registres ibèrics de T. hombergii (Hidalgo 1916; Ros 1975) són un simple nom en una llista i no tenen descripció, de manera que tot el rang de distribució d’aquesta espècie a aigües ibèriques s’hauria de revisar.
El descobriment d’una nova espècie de nudibranqui de grans dimensions a les costes d’Europa és absolutament inesperat, ja que aquesta regió ha estat intensament estudiada durant els últims 250 anys, però aquest no és un cas estrany, com ho han demostrat altres dues espècies de la mateixa família descrites en els últims vuit anys: Tritonia taliartensis Ortea & Moro, 2009 de les Illes Canàries (Ortea et al. 2009), i Tritonia coralliumrubri Doneddu, Sacco & Trainito, 2014, la distribució documentada de la qual sembla restringir-se, fins al moment, a l’illa de Sardenya (Doneddu et al. 2014).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Marionia gemmii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Marionia gemmii basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2019) "Marionia gemmii" in OPK-Opistobranquis, Published: 07/01/2019, Accessed: 25/05/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/4FW2f)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.