Limenandra nodosa

Limenandra nodosa (Haefelfinger & Stamm, 1958)

Limenandra nodosa per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Limenandra  

 

Species

Limenandra nodosa  Haefelfinger & Stamm, 1958

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 599581).
Sinònims

  • Baeolidia nodosa (Haefelfinger & Stamm, 1958)

Descripció
Aquesta espècie es caracteritza per tenir el cos molt estret i allargat, que pot assolir una longitud de 25 mm. El color del cos sol ser verd olivaci i una mica opac encara que alguns exemplars poden ser de color blanquinós. Un detall molt característic és la presència de taques circulars al llarg de tot el dors del cos, des de la zona cefàlica; aquestes taques estan compostes de cercles concèntrics de diferents colors, que generalment són, de fora cap a dins, un cercle blanc, un de groc, un de vermell i un de blanc al centre. La quantitat de cercles varia segons la mida de l’animal. Hi ha nombroses puntuacions blanquinoses per tot el cos, rinòfors i cerates. Els tentacles orals són relativament curts i robusts i tenen el mateix color que el cos. Els rinòfors són grans i prims, i tenen nombroses protuberàncies allargades i de diferents mides, algunes bifurcades, més nombroses a la part posterior de rinòfor. En els exemplars de major grandària pot haver fins a 14 grups de cerates a cada costat del cos, ben separats entre ells. El parell de cerates més davanter es troba a l’alçada dels rinòfors. En els grups més anteriors hi 5-7 cerates i la seva grandària disminueix des dels més centrals als més laterals. Els grups més posteriors tenen entre 3-4 cerates mentre que els grups terminals tenen només un. El més característic dels cerates és que són una mica aplanats dors-ventralment i no són llisos sinó que disposen de petits tubercles de diferents mides. El color dels cerates és el mateix que la resta del cos, però en alguns exemplars hi ha una mica de pigment verd en la seva superfície i una taca rosada a la base del cerata. Els cerates solen autotomizarse fàcilment i es poden regenerar després. El peu és estret i a la seva zona anterior diferència dos tentacles propodials curts separats per un profund solc central. L’orifici anal es troba darrere del tercer grup de cerates dret i el gonoporus entre els grups segon i tercer també del costat dret.

Biologia
Els primers exemplars mediterranis, que van servir per a la descripció de l’espècie, van ser recol·lectats en praderies de Posidonia oceanica (Haefelfinger & Stamm, 1958), tot i que també s’ha citat l´espècie vivint en fons de Cymodocea i Zostera (Schmekel, 1968). Molt pocs detalls es coneixen de la biologia d’aquesta espècie, extremadament críptica sobre qualsevol tipus de substrat. Schmekel (1968) indica que s’alimenta de l’anemona Bunodeopsis strumosa, que sol viure sobre fulles de Posidonia oceanica i amb la qual guarda un perfecte mimetisme.

Etimologia

  • Nodosa, del Llatí “nodosus”, ple de nusos.

Distribució
Aquesta espècie, originàriament d’àmbit mediterrani, s’ha vist amb posterioritat que es distribueix també per l’atlàntic europeu, Madeira, Canàries i el Carib (Er. Marcus and Ev. Marcus 1970; Redfern 2001; Ortea et al., 2001; Valdés et al. 2006; Carmona et al., 2014), tractant-se per tant d’una espècie amfiatlàntica. A la Península Ibèrica s’ha citat a les costes llevantines, a les Balears i a Catalunya (Templado, 1982; Ballesteros & Templado, 1996). A les costes catalanes s’ha observat en diferents localitats de la Costa Brava (Es Caials, L’Escala, Cala Aiguafreda, Sant Feliu de Guíxols, Els Ullastres, Cala Margarida, Palamós, Blanes), Mataró i l’Ametlla de Mar. 
S’ha comprovat que les cites de L. nodosa de les costes del Pacífic (Gosliner 1980; Camacho-García et al. 2005; Gosliner et al. 2008), es refereixen realment a una altra nova espècie, L. confusa, extremadament críptica amb L. nodosa (Carmona et al., 2014).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limenandra nodosa
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Pel seu aspecte, no és possible confondre-la amb cap altra espècie.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Limenandra nodosa basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Templado J. 1996. Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Behrens DW, Hermosillo A. 2005. Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Monterey, CA: Sea Challengers.
    Bertsch H. 1972. Two additions to the opisthobranch fauna of the southern Gulf of California. Veliger 15(2):103-106.
    Bertsch H. 1979. Tropical faunal affinities of opisthobranchs from the Panamic Province (eastern Pacific). Nautilus 93(2-3):57- 61.
    Bertsch H. Opistobranquios, pp. 319-338. In: Gustavo D. Danemann & Exequiel Ezcurra (Eds.).  Bahía de los Ángeles: recursos naturales y comunidad. Línea base 2007. In: Instituto Nacional de  Ecologia, Mexico. p. 740 pp.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Camacho-Garcia Y, Gosliner T, Valdes A. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. S.l.: California Academy of Sciences.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. The end of a long controversy: systematics of the genus Limenandra (Mollusca: Nudibranchia: Aeolidiidae). Helgoland Marine Research, 68: 37-48. [Published online 7 August 2013; Code-compliant paper version published March 2014].
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Dekker H, Orlin Z. 2000. Check-list of Red Sea Mollusca. Spirula, Newsletter Vita Marina  Mededelingenblad 47(suppl.):1-46.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    Gosliner TM. 1985. The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.
    Gosliner TM. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.
    Gosliner T, Behrens DW, Valdés Á. 2008. Indo-Pacific nudibranchs and sea slugs : a field guide to the world’s most diverse fauna. Gig Harbor, Wash., U.S.A.; San Francisco, Calif., U.S.A.: Sea Challengers Natural History Books ; California Academy of Sciences.
    Haefelfinger HR, Stamm RA. 1958. Limenandra nodosa gen. et sp. nov. (Nudibranchia, Aeolidiidae propr.) un opisthobranche nouveau de la Méditerranée. Vie et Milieu 9 (4): 418-423.
    Imamoto J. 2001 2014. Limenandra nodosa accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. Available from http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Limenandra&gakumei2=nodosa&location_code=0000#.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus E d. BR. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
    Marcus Er., Marcus Ev. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33(122):1–129.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Miller MC. 2001. Aeolid nudibranchs (Gastropoda : Opisthobranchia) of the family Aeolidiidae from New Zealand waters. Journal of Natural History. 35(5):629–662. https://doi.org/10.1080/00222930152023081.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Okutani T. 2000. Marine mollusks in Japan, xlviii. Tokai University Press. 1173 p.
    Ono A. 2004. Opisthobranchs of Ryukyu Islands. Rutles Inc., Japan.
    Ono A. 1999. Opisthobranchs of Kerama Islands. TBS Tokyo 184p.; 500+ photos.
    Ortea J, Moro L. 2017. Nuevas citas y nuevos datos sobre las lesmas do mar (Mollusca: Heterobranchia) de las islas de Cabo Verde, con el restablecimiento de Tritonia pallescens (Eliot, 1906). Avicennia. 21:1–10.
    Ortea J, Moro L. 2019. Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia. 25:1–36.
    Ortea J, Caballer M, Espinosa, J. 2003. Nuevos Aeolidaceos (Mollusca: Gastropoda) de Costa Rica. Avicennia 16: 129-142.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Redfern C. 2001. Bahamian seashells: A thousand species from Abaco, Bahamas. Bahamianseashells.com, Inc.
    Riedl R. 1986. Fauna y flora del mar Mediterráneo :una guía sistemática para biólogos y naturalistas. Ediciones Omega. 858 p.
    Riedl R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Limenandra nodosa accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/limenodo.
    Schmekel L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie. 75(6):103–155.
    Schmekel L, Portmann A. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Berlin: Springer-Verlag. 410 p.
    Stasek CR. 1967. Autonomy in the Mollusca. Occasional Papers of the California Academy of Sciences, 61: 1-44, 11 figs.
    Tardy JP, Bordes M. 1978. Regime, preferendum et ethologie predatrice des Aeolidiidae des cotes de France. Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 9(2):43-52.
    Templado J. 1982. Nuevo opistobranquio para la malacofauna ibérica. Actas II Simposio Ibérico sobre Estudios del Bentos Marino 3: 225-254.
    Thiel M, Gutow L. 2005. The ecology of rafting in the marine environment. II. The rafting  organisms and community. Oceanography & Marine Biology Annual Review 43:279-418.
    Trainito E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Trezzano sul Naviglio (Milano): Il Castello.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Limenandra nodosa" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=572)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.