Descripció Aquesta espècie es caracteritza per tenir el cos molt estret i allargat, que pot assolir una longitud de 25 mm. El color del cos sol ser verd olivaci i una mica opac encara que alguns exemplars poden ser de color blanquinós. Un detall molt característic és la presència de taques circulars al llarg de tot el dors del cos, des de la zona cefàlica; aquestes taques estan compostes de cercles concèntrics de diferents colors, que generalment són, de fora cap a dins, un cercle blanc, un de groc, un de vermell i un de blanc al centre. La quantitat de cercles varia segons la mida de l’animal. Hi ha nombroses puntuacions blanquinoses per tot el cos, rinòfors i cerates. Els tentacles orals són relativament curts i robusts i tenen el mateix color que el cos. Els rinòfors són grans i prims, i tenen nombroses protuberàncies allargades i de diferents mides, algunes bifurcades, més nombroses a la part posterior de rinòfor. En els exemplars de major grandària pot haver fins a 14 grups de cerates a cada costat del cos, ben separats entre ells. El parell de cerates més davanter es troba a l’alçada dels rinòfors. En els grups més anteriors hi 5-7 cerates i la seva grandària disminueix des dels més centrals als més laterals. Els grups més posteriors tenen entre 3-4 cerates mentre que els grups terminals tenen només un. El més característic dels cerates és que són una mica aplanats dors-ventralment i no són llisos sinó que disposen de petits tubercles de diferents mides. El color dels cerates és el mateix que la resta del cos, però en alguns exemplars hi ha una mica de pigment verd en la seva superfície i una taca rosada a la base del cerata. Els cerates solen autotomizarse fàcilment i es poden regenerar després. El peu és estret i a la seva zona anterior diferència dos tentacles propodials curts separats per un profund solc central. L’orifici anal es troba darrere del tercer grup de cerates dret i el gonoporus entre els grups segon i tercer també del costat dret.
Biologia Els primers exemplars mediterranis, que van servir per a la descripció de l’espècie, van ser recol·lectats en praderies de Posidonia oceanica (Haefelfinger & Stamm, 1958), tot i que també s’ha citat l´espècie vivint en fons de Cymodocea i Zostera (Schmekel, 1968). Molt pocs detalls es coneixen de la biologia d’aquesta espècie, extremadament críptica sobre qualsevol tipus de substrat. Schmekel (1968) indica que s’alimenta de l’anemona Bunodeopsis strumosa, que sol viure sobre fulles de Posidonia oceanica i amb la qual guarda un perfecte mimetisme.
Etimologia
Nodosa, del Llatí “nodosus”, ple de nusos.
Distribució Aquesta espècie, originàriament d’àmbit mediterrani, s’ha vist amb posterioritat que es distribueix també per l’atlàntic europeu, Madeira, Canàries i el Carib (Er. Marcus and Ev. Marcus 1970; Redfern 2001; Ortea et al., 2001; Valdés et al. 2006; Carmona et al., 2014), tractant-se per tant d’una espècie amfiatlàntica. A la Península Ibèrica s’ha citat a les costes llevantines, a les Balears i a Catalunya (Templado, 1982; Ballesteros & Templado, 1996). A les costes catalanes s’ha observat en diferents localitats de la Costa Brava (Es Caials, L’Escala, Cala Aiguafreda, Sant Feliu de Guíxols, Els Ullastres, Cala Margarida, Palamós, Blanes), Mataró i l’Ametlla de Mar.
S’ha comprovat que les cites de L. nodosa de les costes del Pacífic (Gosliner 1980; Camacho-García et al. 2005; Gosliner et al. 2008), es refereixen realment a una altra nova espècie, L. confusa, extremadament críptica amb L. nodosa (Carmona et al., 2014).
Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limenandra nodosa
Ballesteros, M., & Templado, J. (1996). Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (Ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2021). OPK - Opistobranquis [Reference]. https://opistobranquis.info/
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2016). Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2019). Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions.
Behrens, D. W., & Hermosillo, A. (2005). Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Sea Challengers.
Bertsch, H. (1972). Two additions to the opisthobranch fauna of the southern Gulf of California. Veliger 15(2):103-106.
Bertsch, H. (1979). Tropical faunal affinities of opisthobranchs from the Panamic Province (eastern Pacific). Nautilus 93(2-3):57- 61.
Bertsch, H. (n.d.). Opistobranquios, pp. 319-338. In: Gustavo D. Danemann & Exequiel Ezcurra (Eds.). Bahía de los Ángeles: recursos naturales y comunidad. Línea base 2007. In Instituto Nacional de Ecologia, Mexico (p. 740 pp).
Bielecki, S., Cavignaux, G., Crouzet, J. M., & Grall, S. (2011). Des limaces de rêve.
Camacho-Garcia, Y., Gosliner, T., & Valdes, A. (2005). Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. California Academy of Sciences.
Carmona, L., Pola, M., Gosliner, T. M., & Cervera, J. L. (2013). The end of a long controversy: systematics of the genus Limenandra (Mollusca: Nudibranchia: Aeolidiidae). Helgoland Marine Research, 68: 37-48. [Published Online 7 August 2013; Code-Compliant Paper Version Published March 2014].
Carmona, L., Pola, M., Gosliner, T. M., & Cervera, J. L. (2013). A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): E63000. Doi:10.1371/Journal.Pone.0063000.
Cervera, J. L., Calado, G., Gavaia, C., Malaquías, M. A. E., Templado, J., Ballesteros, M., García-Gómez, J. C., & Megina, C. (2004). An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Debelius, H. (1996). Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
Dekker, H., & Orlin, Z. (2000). Check-list of Red Sea Mollusca. Spirula, Newsletter Vita Marina Mededelingenblad 47(Suppl.):1-46.
Edmunds, M. (1991). Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
Flanders Marine Institute. (2018). Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. http://www.marineregions.org/
Furfaro, G., Vitale, F., Licchelli, C., & Mariottini, P. (2020). Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity, 12(12), 171.
Garcia, F. J., & Bertsch, H. (2009). Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina, 73(1), 153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153
Gosliner, T. M. (1985). The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.
Gosliner, T. M. (1979). The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.
Gosliner, T., Behrens, D. W., & Valdés, Á. (2008). Indo-Pacific nudibranchs and sea slugs : a field guide to the world’s most diverse fauna. Sea Challengers Natural History Books ; California Academy of Sciences.
Haefelfinger, H. R., & Stamm, R. A. (1958). Limenandra nodosa gen. et sp. nov. (Nudibranchia, Aeolidiidae propr.) un opisthobranche nouveau de la Méditerranée. Vie et Milieu 9 (4): 418-423.
Long, S. J. (2006). Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
Marcus, E. d. B. R. (1977). An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
Marcus, E. G., & Marcus, E. d. B. R. (1970). Opisthobranchs from Curacao and faunistically related regions. Studies on the Fauna of Curacao and Other Caribbean Islands 33(122):1-129; 160 Figs.
McDonald, G. (2009). Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz
Miller, M. C. (2001). Aeolid nudibranchs (Gastropoda : Opisthobranchia) of the family Aeolidiidae from New Zealand waters. Journal of Natural History, 35(5), 629–662. https://doi.org/10.1080/00222930152023081
Moro, L., Martín Esquivel, J. L., Garrido Sanahuja, M. J., & Izquierdo Zamora, I. (2003). Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
Okutani, T. (2000). Marine mollusks in Japan, xlviii. Tokai University Press.
Ono, A. (1999). Opisthobranchs of Kerama Islands. TBS Tokyo 184p.; 500+ photos.
Ono, A. (2004). Opisthobranchs of Ryukyu Islands. Rutles Inc., Japan.
Ortea, J., & Moro, L. (2019). Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia, 25, 1–36.
Ortea, J., & Moro, L. (2017). Nuevas citas y nuevos datos sobre las lesmas do mar (Mollusca: Heterobranchia) de las islas de Cabo Verde, con el restablecimiento de Tritonia pallescens (Eliot, 1906). Avicennia, 21, 1–10.
Ortea, J. A., Moro, L., Bacallado, J. J., & Herrera, R. (2001). Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de La Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
Ortea, J., Caballer, M., & Espinosa, J. (2003). Nuevos Aeolidaceos (Mollusca: Gastropoda) de Costa Rica. Avicennia 16: 129-142.
Ozturk, B., Dogan, A., Bitlis-Bakir, B., & Salman, A. (2014). Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78
Redfern, C. (2001). Bahamian seashells: A thousand species from Abaco, Bahamas. Bahamianseashells.com, Inc.
Riedl, R. (1983). Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
Riedl, R. (1986). Fauna y flora del mar Mediterráneo :una guía sistemática para biólogos y naturalistas. Ediciones Omega.
Schmekel, L. (1968). Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie 75(6):103- 155; figs. 1-21.
Schmekel, L., & Portmann, A. (1982). Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli (Vol. 40). Springer-Verlag.
Stasek, C. R. (1967). Autonomy in the Mollusca. Occasional Papers of the California Academy of Sciences, 61: 1-44, 11 figs.
Tardy, J. P., & Bordes, M. (1978). Regime, preferendum et ethologie predatrice des Aeolidiidae des cotes de France. Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 9(2):43-52.
Templado, J. (1982). Nuevo opistobranquio para la malacofauna ibérica. Actas II Simposio Ibérico Sobre Estudios Del Bentos Marino 3: 225-254.
Thiel, M., & Gutow, L. (2005). The ecology of rafting in the marine environment. II. The rafting organisms and community. Oceanography & Marine Biology Annual Review 43:279-418.
Trainito, E. (2005). Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Il Castello.
Trainito, E., & Doneddu, M. (2014). Nudibranchi del Mediterraneo (2a). Il Castello.
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions
