Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Aeolidioidea Limenandra nodosa

Limenandra nodosa

Limenandra nodosa (Haefelfinger & Stamm, 1958)

Limenandra nodosa per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Aeolidioidea
	Family	Aeolidiidae
	Genus	Limenandra
	Species	Limenandra nodosa Haefelfinger & Stamm, 1958

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 599581).

Sinònims

Baeolidia nodosa (Haefelfinger & Stamm, 1958)

Descripció
Aquesta espècie es caracteritza per tenir el cos molt estret i allargat, que pot assolir una longitud de 25 mm. El color del cos sol ser verd olivaci i una mica opac encara que alguns exemplars poden ser de color blanquinós. Un detall molt característic és la presència de taques circulars al llarg de tot el dors del cos, des de la zona cefàlica; aquestes taques estan compostes de cercles concèntrics de diferents colors, que generalment són, de fora cap a dins, un cercle blanc, un de groc, un de vermell i un de blanc al centre. La quantitat de cercles varia segons la mida de l’animal. Hi ha nombroses puntuacions blanquinoses per tot el cos, rinòfors i cerates. Els tentacles orals són relativament curts i robusts i tenen el mateix color que el cos. Els rinòfors són grans i prims, i tenen nombroses protuberàncies allargades i de diferents mides, algunes bifurcades, més nombroses a la part posterior de rinòfor. En els exemplars de major grandària pot haver fins a 14 grups de cerates a cada costat del cos, ben separats entre ells. El parell de cerates més davanter es troba a l’alçada dels rinòfors. En els grups més anteriors hi 5-7 cerates i la seva grandària disminueix des dels més centrals als més laterals. Els grups més posteriors tenen entre 3-4 cerates mentre que els grups terminals tenen només un. El més característic dels cerates és que són una mica aplanats dors-ventralment i no són llisos sinó que disposen de petits tubercles de diferents mides. El color dels cerates és el mateix que la resta del cos, però en alguns exemplars hi ha una mica de pigment verd en la seva superfície i una taca rosada a la base del cerata. Els cerates solen autotomizarse fàcilment i es poden regenerar després. El peu és estret i a la seva zona anterior diferència dos tentacles propodials curts separats per un profund solc central. L’orifici anal es troba darrere del tercer grup de cerates dret i el gonoporus entre els grups segon i tercer també del costat dret.

Biologia
Els primers exemplars mediterranis, que van servir per a la descripció de l’espècie, van ser recol·lectats en praderies de Posidonia oceanica (Haefelfinger & Stamm, 1958), tot i que també s’ha citat l´espècie vivint en fons de Cymodocea i Zostera (Schmekel, 1968). Molt pocs detalls es coneixen de la biologia d’aquesta espècie, extremadament críptica sobre qualsevol tipus de substrat. Schmekel (1968) indica que s’alimenta de l’anemona Bunodeopsis strumosa, que sol viure sobre fulles de Posidonia oceanica i amb la qual guarda un perfecte mimetisme.

Etimologia

Nodosa, del Llatí “nodosus”, ple de nusos.

Distribució
Aquesta espècie, originàriament d’àmbit mediterrani, s’ha vist amb posterioritat que es distribueix també per l’atlàntic europeu, Madeira, Canàries i el Carib (Er. Marcus and Ev. Marcus 1970; Redfern 2001; Ortea et al., 2001; Valdés et al. 2006; Carmona et al., 2014), tractant-se per tant d’una espècie amfiatlàntica. A la Península Ibèrica s’ha citat a les costes llevantines, a les Balears i a Catalunya (Templado, 1982; Ballesteros & Templado, 1996). A les costes catalanes s’ha observat en diferents localitats de la Costa Brava (Es Caials, L’Escala, Cala Aiguafreda, Sant Feliu de Guíxols, Els Ullastres, Cala Margarida, Palamós, Blanes), Mataró i l’Ametlla de Mar.
S’ha comprovat que les cites de L. nodosa de les costes del Pacífic (Gosliner 1980; Camacho-García et al. 2005; Gosliner et al. 2008), es refereixen realment a una altra nova espècie, L. confusa, extremadament críptica amb L. nodosa (Carmona et al., 2014).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limenandra nodosa
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
Pel seu aspecte, no és possible confondre-la amb cap altra espècie.

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Limenandra nodosa basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Limenandra nodosa

Limenandra nodosa @ Lake Worth Lagoon, riviera beach, Florida on May 11, 2016 by Ariane Dimitris

Limenandra nodosa @ Lake Worth Lagoon, riviera beach, Florida on May 11, 2016 by Ariane Dimitris (camouflage)

Limenandra nodosa @ Lake Worth Lagoon, riviera beach, Florida on May 11, 2016 by Ariane Dimitris (compass)

Limenandra nodosa @ Lake Worth Lagoon, riviera beach, Florida on May 11, 2016 by Ariane Dimitris

Limenandra nodosa 6mm @ Gran Canaria 6-02-2021 by Sabina López

Limenandra nodosa @ France by Pascal Girard

Limenandra nodosa @ Granada por Luis Sánchez Tocino

Bibliografia

Ballesteros, M., and J. Templado. 1996. Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).

Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.

Behrens, D. W., and A. Hermosillo. 2005. Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Sea Challengers, Monterey, CA.

Bertsch, H. 1972. Two additions to the opisthobranch fauna of the southern Gulf of California. Veliger 15(2):103-106.

Bertsch, H. 1979. Tropical faunal affinities of opisthobranchs from the Panamic Province (eastern Pacific). Nautilus 93(2-3):57- 61.

Bertsch, H. n.d. Opistobranquios, pp. 319-338. In: Gustavo D. Danemann & Exequiel Ezcurra (Eds.). Bahía de los Ángeles: recursos naturales y comunidad. Línea base 2007, p. 740 pp. In Instituto Nacional de Ecologia, Mexico.

Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.

Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.

Camacho-Garcia, Y., T. Gosliner, and A. Valdes. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. California Academy of Sciences, S.l.

Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. The end of a long controversy: systematics of the genus Limenandra (Mollusca: Nudibranchia: Aeolidiidae). Helgoland Marine Research, 68: 37-48. [Published online 7 August 2013; Code-compliant paper version published March 2014].

Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.

Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.

Debelius, H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.

Dekker, H., and Z. Orlin. 2000. Check-list of Red Sea Mollusca. Spirula, Newsletter Vita Marina Mededelingenblad 47(suppl.):1-46.

Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.

Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.

Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.

Gosliner, T. M. 1985. The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.

Gosliner, T. M. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.

Gosliner, T., D. W. Behrens, and Á. Valdés. 2008. Indo-Pacific nudibranchs and sea slugs : a field guide to the world’s most diverse fauna. Sea Challengers Natural History Books ; California Academy of Sciences, Gig Harbor, Wash., U.S.A.; San Francisco, Calif., U.S.A.

Haefelfinger, H. R., and R. A. Stamm. 1958. Limenandra nodosa gen. et sp. nov. (Nudibranchia, Aeolidiidae propr.) un opisthobranche nouveau de la Méditerranée. Vie et Milieu 9 (4): 418-423.

Imamoto, J. 2001. Limenandra nodosa accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Limenandra&gakumei2=nodosa&location_code=0000#).

Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.

Marcus, E. d. B. R. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.

Marcus, Er., and Ev. Marcus. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33: 1–129.

McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).

Miller, M. C. 2001. Aeolid nudibranchs (Gastropoda : Opisthobranchia) of the family Aeolidiidae from New Zealand waters. Journal of Natural History. 35: 629–662.

Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.

Okutani, T. 2000. Marine mollusks in Japan, xlviii. Tokai University Press.

Ono, A. 2004. Opisthobranchs of Ryukyu Islands. Rutles Inc., Japan.

Ono, A. 1999. Opisthobranchs of Kerama Islands. TBS Tokyo 184p.; 500+ photos.

Ortea, J., and L. Moro. 2017. Nuevas citas y nuevos datos sobre las lesmas do mar (Mollusca: Heterobranchia) de las islas de Cabo Verde, con el restablecimiento de Tritonia pallescens (Eliot, 1906). Avicennia. 21: 1–10.

Ortea, J., and L. Moro. 2019. Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia. 25: 1–36.

Ortea, J., M. Caballer, and Espinosa, J. 2003. Nuevos Aeolidaceos (Mollusca: Gastropoda) de Costa Rica. Avicennia 16: 129-142.

Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12: 105–136.

Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.

Redfern, C. 2001. Bahamian seashells: A thousand species from Abaco, Bahamas. Bahamianseashells.com, Inc.

Riedl, R. 1986. Fauna y flora del mar Mediterráneo :una guía sistemática para biólogos y naturalistas. Ediciones Omega.

Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.

Rudman W.B. et al. 1998. Limenandra nodosa accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/limenodo).

Schmekel, L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie. 75: 103–155.

Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.

Stasek, C. R. 1967. Autonomy in the Mollusca. Occasional Papers of the California Academy of Sciences, 61: 1-44, 11 figs.

Tardy, J. P., and M. Bordes. 1978. Regime, preferendum et ethologie predatrice des Aeolidiidae des cotes de France. Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 9(2):43-52.

Templado, J. 1982. Nuevo opistobranquio para la malacofauna ibérica. Actas II Simposio Ibérico sobre Estudios del Bentos Marino 3: 225-254.

Thiel, M., and L. Gutow. 2005. The ecology of rafting in the marine environment. II. The rafting organisms and community. Oceanography & Marine Biology Annual Review 43:279-418.

Trainito, E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Il Castello, Trezzano sul Naviglio (Milano).

Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Limenandra nodosa" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 04/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=572)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Limenandra nodosa