Limacia inesae

Limacia inesae Toms, Pola, von der Heyden & Gosliner, 2021

Limacia inesae per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Triophinae  

 

Genus

Limacia  

 

Species

Limacia inesae  Toms, Pola, Von der Heyden & Gosliner, 2021

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1475195).
Nota taxonòmica: Històricament confosa amb Limacia clavigera, segons el treball de Toms et al (2021), l’espècie Limacia clavigera sembla estar estrictament distribuïda en aigües atlàntiques des de Noruega fins a les costes d’Andalusia occidental (Espanya), mentre que els exemplars de Limacia inesae, de mida inferior als de la primera espècie, es distribueixen per la Mediterrània, Canàries, Madeira i Açores.

Descripció
Els animals vius mesuren fins a 12 mm de longitud. La forma d’el cos és rectangular, estrenyent-se cap a l’extrem triangular del peu. Cos de color blanc uniforme, molt espiculat, amb els òrgans interns de vegades visibles per transparència. Cos envoltat per una cresta d’aproximadament 2-4 mm situada per sobre de la vora de el peu, amb 14-22 papil·les en forma de dits que es projecten des de la cresta, apuntant cap amunt o lateralment. Les papil·les tenen un gruix similar en tota la seva longitud, tenen els àpexs de color taronja i, sovint, són més curtes o falten a la regió central de el cos. Les papil·les al voltant del vel oral creixen més juntes entre si, són més primes i tenen les puntes ataronjades molt espiculades. Els tentacles orals sobresurten a banda i banda de la boca, són més curts que les papil·les orals i estan enrotllats longitudinalment, amb les puntes una mica ataronjades. El dors té entre 6 i 9 tubercles elevats, amb les puntes ataronjades, disposats longitudinalment al llarg de la línia dorsal mitjana. Els rinòfors són blancs amb puntes ataronjades i bastant grans en comparació amb la mida del cos. Són retràctils i perfoliats, amb 10-14 laminetes. La brànquia està formada per 3 fulles simples o bipinnades, amb les puntes ataronjades o blanques. Hi ha ranures laterals de funció desconeguda situades entre els rinòfors i els tentacles orals.

Biologia
Limacia inesae viu en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’invertebrats sèssils, sota roques i en fulles de Posidonia oceanica amb briozous. S’ha trobat sobre moltes espècies de briozous, alguns dels quals poden ser el seu aliment, com Aetea truncata, Caberea boryi, Celleporina hassalli, Chorizopora brongniarti, Cryptosula pallasiana, Electra pilosa, Escharella immersa, Escharina vulgaris, Hippodiplosia spp., Pentapora foliacea, Membranipora membranacea, Microporella ciliata, Parasmittina raigii, Porella concinna, Savignella lafonti, Schismopora avicularis,, Schizomavella spp., Schizobrachiella sanguinea, Schizoporella unicornis, Smittina reticulata i Umbonula littoralis (McDonald & Nybakken, 1999). La posta està formada per un cordó enrotllat en una espiral plana de diverses voltes amb ous blancs.

Etimologia

  • LimaciaDel Llatí “limax”, babosa, viscós.
  • Inesae. Dedicada a Inés Pola, filla de la segona autora de l’article en que es descriu l’espècie.

Distribució
És una espècie que habita a la Mediterrània, des de Gibraltar a Turquia, també es troba a les Canàries, a Madeira i a les Açores. Al sud de la Península Ibèrica és simpàtrica amb Limacia clavigera.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limacia inesae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Limacia clavigera té nombrosos tubercles disposats irregularment al notum, mentre que Limacia inesae té una sola fila de tubercles al llarg de la línia mitjana dorsal. L. clavigera pot arribar als 30 mm de longitud i sol tenir entre 15 i 20 mm de longitud, mentre que L. inesae aconsegueix una longitud màxima de 12 mm. L. clavigera té entre 20 i 24 apèndixs laterals, mentre que L. inesae té entre 14 i 22. Limacia iberica té una sola fila de tubercles al dors com L. inesae, però L. iberica té tubercles dorsals dispersos per davant dels rinòfors, que estan absents en L. inesae. L. iberica té molts més apèndixs laterals (al voltant de 50) amb puntes blanques, mentre que L. inesae té entre 14-22, totes amb puntes ataronjades.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Limacia inesae basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Limacia inesae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 09/01/2021. Accedit: 30/01/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/vin6A)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.