Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Polyceroidea Limacia inesae

Limacia inesae

Limacia inesae Toms, Pola, von der Heyden & Gosliner, 2021

Limacia inesae per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Triophinae  

 

Genus

Limacia  

 

Species

Limacia inesae  Toms, Pola, Von der Heyden & Gosliner, 2021

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1475195).
Nota taxonòmica: Històricament confosa amb Limacia clavigera, segons el treball de Toms et al (2021), l’espècie Limacia clavigera sembla estar estrictament distribuïda en aigües atlàntiques des de Noruega fins a les costes d’Andalusia occidental (Espanya), mentre que els exemplars de Limacia inesae, de mida inferior als de la primera espècie, es distribueixen per la Mediterrània, Canàries, Madeira i Açores.

Descripció
Els animals vius mesuren fins a 12 mm de longitud. La forma d’el cos és rectangular, estrenyent-se cap a l’extrem triangular del peu. Cos de color blanc uniforme, molt espiculat, amb els òrgans interns de vegades visibles per transparència. Cos envoltat per una cresta d’aproximadament 2-4 mm situada per sobre de la vora de el peu, amb 14-22 papil·les en forma de dits que es projecten des de la cresta, apuntant cap amunt o lateralment. Les papil·les tenen un gruix similar en tota la seva longitud, tenen els àpexs de color taronja i, sovint, són més curtes o falten a la regió central de el cos. Les papil·les al voltant del vel oral creixen més juntes entre si, són més primes i tenen les puntes ataronjades molt espiculades. Els tentacles orals sobresurten a banda i banda de la boca, són més curts que les papil·les orals i estan enrotllats longitudinalment, amb les puntes una mica ataronjades. El dors té entre 6 i 9 tubercles elevats, amb les puntes ataronjades, disposats longitudinalment al llarg de la línia dorsal mitjana. Els rinòfors són blancs amb puntes ataronjades i bastant grans en comparació amb la mida del cos. Són retràctils i perfoliats, amb 10-14 laminetes. La brànquia està formada per 3 fulles simples o bipinnades, amb les puntes ataronjades o blanques. Hi ha ranures laterals de funció desconeguda situades entre els rinòfors i els tentacles orals.

Biologia
Limacia inesae viu en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’invertebrats sèssils, sota roques i en fulles de Posidonia oceanica amb briozous. S’ha trobat sobre moltes espècies de briozous, alguns dels quals poden ser el seu aliment, com Aetea truncata, Caberea boryi, Celleporina hassalli, Chorizopora brongniarti, Cryptosula pallasiana, Electra pilosa, Escharella immersa, Escharina vulgaris, Hippodiplosia spp., Pentapora foliacea, Membranipora membranacea, Microporella ciliata, Parasmittina raigii, Porella concinna, Savignella lafonti, Schismopora avicularis,, Schizomavella spp., Schizobrachiella sanguinea, Schizoporella unicornis, Smittina reticulata i Umbonula littoralis (McDonald & Nybakken, 1999). La posta està formada per un cordó enrotllat en una espiral plana de diverses voltes amb ous blancs.

Etimologia

  • Limacia. Del Llatí “limax”, babosa, viscós.
  • Inesae. Dedicada a Inés Pola, filla de la segona autora de l’article en que es descriu l’espècie.

Distribució
És una espècie que habita a la Mediterrània, des de Gibraltar a Turquia, també es troba a les Canàries, a Madeira i a les Açores. Al sud de la Península Ibèrica és simpàtrica amb Limacia clavigera.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limacia inesae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Limacia clavigera té nombrosos tubercles disposats irregularment al notum, mentre que Limacia inesae té una sola fila de tubercles al llarg de la línia mitjana dorsal. L. clavigera pot arribar als 30 mm de longitud i sol tenir entre 15 i 20 mm de longitud, mentre que L. inesae aconsegueix una longitud màxima de 12 mm. L. clavigera té entre 20 i 24 apèndixs laterals, mentre que L. inesae té entre 14 i 22. Limacia iberica té una sola fila de tubercles al dors com L. inesae, però L. iberica té tubercles dorsals dispersos per davant dels rinòfors, que estan absents en L. inesae. L. iberica té molts més apèndixs laterals (al voltant de 50) amb puntes blanques, mentre que L. inesae té entre 14-22, totes amb puntes ataronjades.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Limacia inesae basada en els nostres propis registres.

Videos

Video fet el 10/03/2018 al Port de la Selva per Miquel Pontes

 

Altres fotos

Bibliografia

    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, S. P. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1982. Estado actual de la fauna de Doridaceos (Mollusca: Opisthobranchia) de las costas Catalanas. Oceanografia de la Mediterrania Occidental, Res. Com Oral Reunion Soc. Cat. Biologia, 2 pp.
    Ballesteros, M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2021. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau, Figueres.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer, M., B. Almón, and J. Pérez-Dieste. 2016. The sea slug genus Limacia Müller, 1781 (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia) in Europe. Cahiers de Biologie Marine. 57: 35:42.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Doneddu, M., B. Manunza, and E. Trainito. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    García Gómez, J. C. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus. 41–46.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
    Hidalgo, J. C. 1917. Fauna malacológica de España, Portugal y las Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Zoología (Madrid) 30: 752 pp.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J. A., A. Quero, G. Rodriguez, and A. Valdés. 1989. Estudio de Limacia clavigera Muller, 1776 (Mollusca: Nudibranchia) con nota sobre su distribución geográfica y la válidez de género Laila MacFarland, 1905. Revista de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Oviedo 7: 99-107.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, J. M. Pérez Sánchez, and Y. Valles. 1996. Nuevos datos sobre la fauna de doridos farenobranquios (Gastropoda, Nudibranchia) de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 8 (2, 3 and 4): 125-138.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
    Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Pérez Sánchez, J. M., and E. Moreno. 1990. Invertebrados Marinos de Canarias. Ediciones del Cabildo Insular de Gran Canaria. Las Palmas de Gran Canaria, Spain: 335 pp.
    Pérez Sánchez, J. M., J. Ortea, and J. J. Bacallado. 1991. Doridáceos, Dendronotáceos y Aeolidáceos (Mollusca, Opisthobranchia) del Archipiélago Canario. Lavori S.I.M. Napoli 1990 23: 287-293. Atti Congr. Sorrento 29-31 magg. 1987.
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2021) "Limacia inesae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 09/01/2021. Accedit: 25/01/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/vin6A)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.