Limacia inesae Toms, Pola, von der Heyden & Gosliner, 2021
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Doridina | |
Infraorder | Doridoidei | |
Superfamily | Polyceroidea | |
Family | Polyceridae | |
Subfamily | Triophinae | |
Genus | Limacia | |
Species | Limacia inesae Toms, Pola, Von der Heyden & Gosliner, 2021 | |
Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1475195). |
Descripció
Els animals vius mesuren fins a 12 mm de longitud. La forma d’el cos és rectangular, estrenyent-se cap a l’extrem triangular del peu. Cos de color blanc uniforme, molt espiculat, amb els òrgans interns de vegades visibles per transparència. Cos envoltat per una cresta d’aproximadament 2-4 mm situada per sobre de la vora de el peu, amb 14-22 papil·les en forma de dits que es projecten des de la cresta, apuntant cap amunt o lateralment. Les papil·les tenen un gruix similar en tota la seva longitud, tenen els àpexs de color taronja i, sovint, són més curtes o falten a la regió central de el cos. Les papil·les al voltant del vel oral creixen més juntes entre si, són més primes i tenen les puntes ataronjades molt espiculades. Els tentacles orals sobresurten a banda i banda de la boca, són més curts que les papil·les orals i estan enrotllats longitudinalment, amb les puntes una mica ataronjades. El dors té entre 6 i 9 tubercles elevats, amb les puntes ataronjades, disposats longitudinalment al llarg de la línia dorsal mitjana. Els rinòfors són blancs amb puntes ataronjades i bastant grans en comparació amb la mida del cos. Són retràctils i perfoliats, amb 10-14 laminetes. La brànquia està formada per 3 fulles simples o bipinnades, amb les puntes ataronjades o blanques. Hi ha ranures laterals de funció desconeguda situades entre els rinòfors i els tentacles orals.
Biologia
Limacia inesae viu en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’invertebrats sèssils, sota roques i en fulles de Posidonia oceanica amb briozous. S’ha trobat sobre moltes espècies de briozous, alguns dels quals poden ser el seu aliment, com Aetea truncata, Caberea boryi, Celleporina hassalli, Chorizopora brongniarti, Cryptosula pallasiana, Electra pilosa, Escharella immersa, Escharina vulgaris, Hippodiplosia spp., Pentapora foliacea, Membranipora membranacea, Microporella ciliata, Parasmittina raigii, Porella concinna, Savignella lafonti, Schismopora avicularis,, Schizomavella spp., Schizobrachiella sanguinea, Schizoporella unicornis, Smittina reticulata i Umbonula littoralis (McDonald & Nybakken, 1999). La posta està formada per un cordó enrotllat en una espiral plana de diverses voltes amb ous blancs.
Etimologia
- Limacia. Del Llatí “limax”, babosa, viscós.
- Inesae. Dedicada a Inés Pola, filla de la segona autora de l’article en que es descriu l’espècie.
Distribució
És una espècie que habita a la Mediterrània, des de Gibraltar a Turquia, també es troba a les Canàries, a Madeira i a les Açores. Al sud de la Península Ibèrica és simpàtrica amb Limacia clavigera.
Fonts: | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Espècies semblants
Limacia clavigera té nombrosos tubercles disposats irregularment al notum, mentre que Limacia inesae té una sola fila de tubercles al llarg de la línia mitjana dorsal. L. clavigera pot arribar als 30 mm de longitud i sol tenir entre 15 i 20 mm de longitud, mentre que L. inesae aconsegueix una longitud màxima de 12 mm. L. clavigera té entre 20 i 24 apèndixs laterals, mentre que L. inesae té entre 14 i 22. Limacia iberica té una sola fila de tubercles al dors com L. inesae, però L. iberica té tubercles dorsals dispersos per davant dels rinòfors, que estan absents en L. inesae. L. iberica té molts més apèndixs laterals (al voltant de 50) amb puntes blanques, mentre que L. inesae té entre 14-22, totes amb puntes ataronjades.
Abundància
Mediterrània occidental: | ★★☆☆☆ |
Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2023) "Limacia inesae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 09/01/2021. Accedit: 30/01/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/vin6A)