Catriona aurantia

Catriona aurantia (Alder & Hancock, 1842)

Catriona aurantia per Klas Malmberg

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Catriona  

 

Species

Catriona aurantia  (Alder & Hancock, 1842)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 156699).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sovint sinonimitzada amb Catriona gymnota, avui dia es consideren espècies diferents. Pel que se sap, C. gymnota només és present al costat nord-americà de l’Atlàntic, mentre que C.aurantia es troba al costat europeu. La sinonímia només s’ha de fer quan hi ha proves aclaparadores, però en la dècada del 1980 no anticipaven els estudis d’ADN i creien en les espècies generalitzades (Bernard Picton, com.pers.).

Sinònims

  • Eolis aurantia Alder & Hancock, 1842

Descripció

Biologia

Etimologia

  • Aurantia, del Llatí “aurantiacus”, de color daurat.

Distribució

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Catriona aurantia
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Catriona aurantia

    Cantabria: Ortea (1977c), Fernández-Ovies (1981, as Trinchesia aurantia). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984, both as Cuthona gymnota). Portugal: García-Gómez et al. (1991). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1987).

    General: Behrens, 1980:84[P]; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:183[P]; Picton & Morrow, 1994:108[P]; Schmekel & Portmann, 1982:259[P] as Catriona gymnota; Brown, 1980:244; Brown & Picton, 1979:28; Dekker, 1989:104; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:728; Swennen, 1987:47; Thompson, 1988:274; Thompson & Brown, 1984:123[P] as Cuthona gymnota

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Catriona aurantia basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1954. American seashells. With illus. by Frederick M. Bayer. Van Nostrand.
    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Baba, K., and T. Abe. 1964. A catrionid, Catriona beta s sp, with a radula of Cuthona type (Nudibranchia - Eolidoidea). Annual Report of the Noto Marine Laboratory 4:9-14, pl 1.
    Baba, K., and I. Hamatani. 1963. A cuthonid, Cuthona alpha n. sp., with a radula of Catriona type (Nudibranchia Eolidoidea). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory, 11(2): 339-343. [31 December 1963].
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Cornet, R., and M. Marchad. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Edmunds, M. 1964. Eolid Mollusca from Jamaica, with the description of two new genera and three new species. Bulletin of Marine Science of the Gulf and Caribbean 14 (1): 1-32.
    Edmunds, M. 1968. Eolid Mollusca from Ghana, with further details of west Atlantic species. Bulletin of Marine Science 18(1):203-219.
    Edmunds, M. 1969. Unpalatable prey. Animals 11(12):556-557; 2 color photos.
    Edmunds, M. 1970. Opisthobranchiate Mollusca from Tanzania. II. Eolidacea (Cuthonidae, Piseinotecidae and Facelinidae). Proceedings of the Malacological Society of London 39(1):15-57; tbls. 1-3; figs. 1-24.
    Edmunds, M. 1966. Protective mechanisms in the Eolidacea (Mollusca, Nudibranchia). Journal of the Linnean Society (Zoology) 46(308):27-71, pls. 1-4.
    Edmunds, M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Hunnam, P., and G. Brown. 1975. Sublittoral nudibranch Mollusca (sea slugs) in Pembrokeshire waters. Field Studies 4(2):131-159.
    Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
    MacNae, W. 1954. On some eolidacean nudibranchiate molluscs from South Africa. Annals Natal Museum 13(1):1-50, pls. 1-2.
    Marcus, E. G. 1958. On western Atlantic opisthobranchiate gastropods. American Museum Novitates (1906):1-82.
    Marcus, E., and E. Marcus. 1960. Opisthobranchs from American Atlantic warm waters. Bull. Mar. Sci. 10(2):129-203.
    McKay, D. W., and S. M. Smith. 1979. Marine Mollusca of east Scotland. Royal  Scottish Museum.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Ros, J. 1981. Desarrollo y estrategias binómicas en los opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183.
    Ros, J. D. 1977. La defensa en los opistobranquios. Investigacion y Ciencia (12):48-60.
    Ros, J. 1976. Sistemas de defensa en los Opistobranquios. Oecologia aquatica 2: 41-77.
    Ros, J. D. 1976. Catálogo provisional de los opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) de las costas ibéricas. Miscelánea Zoologica, 3(5):21-51.
    Salvini Plawen, L. v. 1972. Cnidaria as food-sources for marine invertebrates. Cahiers de Biologie Marine 13(3):385-400, pl 1.
    Sphon, G. G. 1972. An annotated checklist of the nudibranchs and their allies from the west coast of North America. Opisthobranch Newsletter 4(10-11):53-79.
    Thompson, T. E. 1976. Biology of opisthobranch molluscs, Publications - Ray Society. Ray Society, London.
    Thompson, T. E. 1976. Nudibranchs, 96 pp, 30 pls. T.F.H. Publ., New Jersey.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1976. British opisthobranch molluscs Mollusca: Gastropoda; keys and notes for the identification of the species, Synopses of the British fauna. Acad. Pr., London.
    Thorson, G. 1965. The distribution of benthic marine Mollusca along the NE Atlantic shelf from Gibraltar to Murmask. Malacologia 6: 5-23.
    Todd, C. D. 1981. The ecology of nudibranch molluscs. Oceanography & Marine Biology Annual Review 19:141-234.
    Todd, C. D., and R. W. Doyle. 1981. Reproductive strategies of marine benthic invertebrates: a settlement-timing hypothesis. Marine Ecology Progress Series 4(1):75-84.
    Williams, G. C., and T. M. Gosliner. 1979. Two new species of nudibranchiate molluscs from the west coast of North America, with a revision of the family Cuthonidae. Zool. J. Linn. Soc. 67:203-223.
    Winckworth, R. 1941. The name Cratena. Proceedings of the Malacological Society of London 24(4):146-149.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).
    Yonge, C. M., and T. E. Thompson. 1976. Living marine molluscs. William Collins Sons & Co.  Ltd.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Catriona aurantia" in OPK-Opistobranquis, Published: 13/10/2014, Accessed: 16/10/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/xnh1O)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.