Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Paradoris indecora

Paradoris indecora

Paradoris indecora (Bergh, 1881)

Paradoris indecora per Enric Madrenas

Sinònims

Discodoris cavernae (Starmühlner, 1955)
Discodoris indecora Bergh, 1881 (original)
Discodoris porri (Vérany, 1846)
Doris porri Vérany, 1846
Paradoris cavernae Starmülhner, 1955
Paradoris granulata Bergh, 1884

Descripció
Els exemplars mesuren entre 20 i 30 mm però s’ha citat en la bibliografia que aquesta espècie pot arribar als 40 mm de longitud. El cos és aplanat i de contorn ovalat. La coloració general del cos és grisenca o bruna, més o menys fosca, de vegades amb tons liles. Al dors hi ha petites màcules clares i negres, de vegades agrupades formant taques d’aquests colors, que coincideixen amb orificis glandulars. Tot el dors està adornat amb tubercles arrodonits de diferents mides però ben espaiats; els tubercles grans poden tenir l’àpex de color crema a causa de la concentració de màcules clares. A la lupa binocular es poden observar diminutes espícules sobresortint de l’àpex dels tubercles. Els rinòfors són semitransparents a la base i la seva porció laminar disposa de 10-16 petites làmines groguenques que tenen petites taques marrons. El mucró terminal del rinòfor està molt poc desenvolupat. L’orifici rinofòric té una beina poc elevada i lleugerament lobulada (8-10 lòbuls) per la part superior; la beina rinofòrica també té uns quants tubercles petits. La brànquia està formada per 6-8 fulles branquials tripinnades de color grisenc o bru, com el cos, tenen el raquis central semitransparent i l’extrem de les ramificacions branquials de color crema o groguenc. La beina branquial, com la dels rinòfors, és també elevada i lobulada per la part superior. Com a detall característic, les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. La papil·la anal es troba al centre de les fulles branquials. El cap disposa de dos curts tentacles orals que estan solcats en la seva cara inferior i que tenen petites taques marrons. El peu i la cara inferior del mantell són blanquinosos i tenen taquetes marró vermelloses disperses. Els flancs del peu també tenen taques del mateix color. El mantell és molt espiculós i per sota s’aprecia la disposició radial de les espícules així com altres espícules que s’entrecreuen. El peu té la seva vora anterior solcat i enfonsat i a la seva zona posterior es poden apreciar les vísceres internes com una taca negrosa.

Biologia
Aquesta espècie de doridaci sol viure a escassa profunditat a la cara inferior de pedres i prop d’esponges com Ircinia fasciculata i Dysidea fragilis, de les que aparentment s’alimenta (Ortea, 1995). Els animals d’aquesta espècie tenen moviments molt lents i quan són destorbats són capaços de segregar una substància blanquinosa de missió defensiva que forma una mena de núvol difús al voltant de l’animal. La posta és una cinta semitransparent d’uns 5 mm d’altura que es diposita enrotllada en una espiral de 4-5 voltes; els ous són blancs i mesuren unes 165 micres de mitjana (Ortea, 1995).

Etimologia

Indecora. Del Llatí “indecore”, indegudament, sense glòria, vergonyós, lleig, impropi, indecorós.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per tota la Mediterrània, des d’Israel fins a l’Estret de Gibraltar. També ha estat citada a tota la Península Ibèrica excepte en el Cantàbric i Galícia, en l’Arxipèlag de Cap Verd, a les Canàries i a les Balears. A les costes catalanes ha estat citada al litoral de la Costa Brava, a localitats com Cala Fredosa, cala Sant Antoni, Es Caials (Cadaqués), L’Escala, Cala Aigua-Xelida, Cala Aiguafreda, Llafranc, Cala Margarida, la Caleta de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Paradoris indecora
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Paradoris indecora basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Paradoris indecora" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 02/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/qkTEK)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Paradoris indecora