Paradoris indecora

Paradoris indecora (Bergh, 1881)

Paradoris indecora per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Discodorididae  

 

Genus

Paradoris  

 

Species

Paradoris indecora  (Bergh, 1881)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139586).
Sinònims

  • Discodoris cavernae (Starmühlner, 1955)
  • Discodoris indecora Bergh, 1881 (original)
  • Discodoris porri (Vérany, 1846)
  • Doris porri Vérany, 1846
  • Paradoris cavernae Starmülhner, 1955
  • Paradoris granulata Bergh, 1884

Descripció
Els exemplars mesuren entre 20 i 30 mm però s’ha citat en la bibliografia que aquesta espècie pot arribar als 40 mm de longitud. El cos és aplanat i de contorn ovalat. La coloració general del cos és grisenca o bruna, més o menys fosca, de vegades amb tons liles. Al dors hi ha petites màcules clares i negres, de vegades agrupades formant taques d’aquests colors, que coincideixen amb orificis glandulars. Tot el dors està adornat amb tubercles arrodonits de diferents mides però ben espaiats; els tubercles grans poden tenir l’àpex de color crema a causa de la concentració de màcules clares. A la lupa binocular es poden observar diminutes espícules sobresortint de l’àpex dels tubercles. Els rinòfors són semitransparents a la base i la seva porció laminar disposa de 10-16 petites làmines groguenques que tenen petites taques marrons. El mucró terminal del rinòfor està molt poc desenvolupat. L’orifici rinofòric té una beina poc elevada i lleugerament lobulada (8-10 lòbuls) per la part superior; la beina rinofòrica també té uns quants tubercles petits. La brànquia està formada per 6-8 fulles branquials tripinnades de color grisenc o bru, com el cos, tenen el raquis central semitransparent i l’extrem de les ramificacions branquials de color crema o groguenc. La beina branquial, com la dels rinòfors, és també elevada i lobulada per la part superior. Com a detall característic, les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. La papil·la anal es troba al centre de les fulles branquials. El cap disposa de dos curts tentacles orals que estan solcats en la seva cara inferior i que tenen petites taques marrons. El peu i la cara inferior del mantell són blanquinosos i tenen taquetes marró vermelloses disperses. Els flancs del peu també tenen taques del mateix color. El mantell és molt espiculós i per sota s’aprecia la disposició radial de les espícules així com altres espícules que s’entrecreuen. El peu té la seva vora anterior solcat i enfonsat i a la seva zona posterior es poden apreciar les vísceres internes com una taca negrosa.

Biologia
Aquesta espècie de doridaci sol viure a escassa profunditat a la cara inferior de pedres i prop d’esponges com Ircinia fasciculata i Dysidea fragilis, de les que aparentment s’alimenta (Ortea, 1995). Els animals d’aquesta espècie tenen moviments molt lents i quan són destorbats són capaços de segregar una substància blanquinosa de missió defensiva que forma una mena de núvol difús al voltant de l’animal. La posta és una cinta semitransparent d’uns 5 mm d’altura que es diposita enrotllada en una espiral de 4-5 voltes; els ous són blancs i mesuren unes 165 micres de mitjana (Ortea, 1995).

Etimologia

  • Indecora. Del Llatí “indecore”, indegudament, sense glòria, vergonyós, lleig, impropi, indecorós.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per tota la Mediterrània, des d’Israel fins a l’Estret de Gibraltar. També ha estat citada a tota la Península Ibèrica excepte en el Cantàbric i Galícia, en l’Arxipèlag de Cap Verd, a les Canàries i a les Balears. A les costes catalanes ha estat citada al litoral de la Costa Brava, a localitats com Cala Fredosa, cala Sant Antoni, Es Caials (Cadaqués), L’Escala, Cala Aigua-Xelida, Cala Aiguafreda, Llafranc, Cala Margarida, la Caleta de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i també a les Coves Cala Maset (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Paradoris indecora
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Paradoris indecora" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 22/09/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/qkTEK)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.