Aegires punctilucens

 Aegires punctilucens (d’Orbigny, 1837)

• Aegires hispidus Hesse, 1872
• Aegirus hispidus Hesse, 1872
• Doris maura Forbes, 1840
• Polycera horrida Hesse, 1872
• Polycera punctilucens d’Orbigny, 1837 (original)

Descripció
Generalment el cos mesura uns 10 mm, amb una longitud màxima registrada de 20 mm, és rígid i altament espiculat. La superfície dorsal està densament coberta de grans tubercles amb l’extrem pla i espiculat, cadascun d’ells amb una taca apical fosca. El color base del cos és generalment marró clar una mica translúcid (més pàl·lid en els juvenils i molt rarament blanc) amb taques de color marró més fosc i un dens clapejat blanc. Disposats en un patró simètric al llarg del cos hi ha diversos discos plans de color marró-taronja, cadascun envoltat per una sèrie de punts negres i amb una taca central blava iridescent molt característica. Hi ha dos rinòfors cilíndrics i llisos que surten d’una beina que té 3-5 tubercles al voltant de l’obertura. El color base dels rinòfors és groguenc amb dues o tres bandes transversals de color marró, en general esquitxades de blanc. Hi ha tres brànquies parcialment tripinnades amb un color similar al dels tubercles, que es troben en el punt més alt del dors, protegides per una beina rinofòrica elevada perquè no són retràctils. Els tentacles orals són curts i arrodonits, i es troben en l’espai entre el peu i el vel oral. Vel amb 8 a 10 lòbuls, visibles des de baix. El peu és de color crema translúcid amb una banda blanca translúcida al voltant, esquitxada de color blanc opac al voltant de la base del cos. No té tentacles propodials.

Biologia
Els espècimens europeus viuen des del límit de marea baixa fins a una profunditat de 100 metres, i s’alimenten de les esponges calcàries Leucosolenia botryoides , sobre les quals es camufla perfectament -poden estar ocults a l’interior del esponja- per la qual cosa son molt difícils de trobar. Fan la posta al juny i juliol, dipositant una cinta en espiral fixada per la vora. Les larves velígeres viuen al plàncton abans de la metamorfosi.

Etimologia

• Aegires, relacionat amb el déu nórdic i celta per a les costes i l’oceà, Aegir. Tot i que se li atribuïa el causar tempestes quan s’enfadava, també se’l coneixia per la seva hospitalitat com a productor de cervesa per als déus, on l’escuma del mar era considerada anàloga a l’escuma de la cervesa..
• Punctilucens, en llatí significa “punts de llum”.

Distribució
Aquesta espècie està present a Noruega (prop del cercle polar àrtic), a l’Atlàntic nord-oriental -està present al voltant de les Illes Britàniques i Irlanda- i al sud fins al Mediterrani. Aquesta espècie europea aparentment també està present al Japó (Sea Slug Forum), a la Xina, i fins i tot hi ha alguns registres de l’est d’Austràlia (GBIF). És de suposar que aquesta distribució discontínua és resultat de l’activitat humana.

Altres fotos

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens (Portugal) by Joao Pedro Silva

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens

Aegires punctilucens by Enric Madrenas

Aegires punctilucens by José Carlos García Gómez

Aegires punctilucens @ Firth of Forth, Scotland 20160320 by Matt Barnes (NE Atlantic Nudibranchs)

Aegires punctilucens @ Firth of Forth, Scotland 20160320 by Matt Barnes (NE Atlantic Nudibranchs)

Bibliografia

1246567 Aegires punctilucens 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 2148 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: