Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Trinchesia caerulea

Trinchesia caerulea

Trinchesia caerulea (Montagu, 1804)

Trinchesia caerulea @ Costa Brava, Spain per Miquel Pontes

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Trinchesia  

 

Species

Trinchesia caerulea  (Montagu, 1804)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 986936).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Doris caerulea Montagu, 1804
  • Eolidia bassi Vérany, 1846
  • Eolis deaurata Dalyell, 1853
  • Eolis glotensis Alder & Hancock, 1846
  • Eolis molios Herdman, 1881
  • Cuthona caerulea (Montagu, 1804)
  • Tenellia caerulea (Montagu, 1804)

Descripció
La grandària d’aquesta espècie pot arribar fins els 25 mm de longitud, encara que generalment sol presentar una talla inferior, d’uns 10-12 mm. El color de fons del cos és blanquinós encara que amb una tonalitat molt suau verd-groguenca en algunes zones. Els palps orals i els rinòfors són relativament curts i de color blanc groguenc a la base i ataronjat a l’extrem. Els rinòfors surten molt junts i els ulls s’observen una mica per darrere i a l’exterior de la base dels rinòfors. Els cerata són curts i fusiformes i es reuneixen en 6-7 grups a cada costat del cos, amb fins a 3 cerata cadascun. Entre el primer i segon grup de cerata es troba, en el centre del dors, la zona cardíaca. La coloració dels cerata fa inconfusible a l’espècie: la base translúcida amb alguna diminuta taca blavosa, més  amunt una banda blavosa (que dóna nom a l’espècie) molt fosca, una banda groc ataronjada i l’àpex semitransparent. Amb aquesta coloració del tegument dels cerata no s’aprecia la glàndula digestiva en el seu interior. El peu és estret i translúcid. Pot ser confosa amb Trinchesia morrowae.

Biologia
T. caerulea és una de les espècies de nudibranquis més freqüents en litorals rocallosos, generalment poc il·luminats i amb abundància d’algues i hidrozous. Entre els hidraris sobre els quals ha estat citat poden destacar-se a Aglaophenia ploma, Eudendrium  racemosum, Halecium halecinum i diferents espècies de Sertularella (S. polyzonias, S. crassicaulis, S. gayi), dels quals s’alimenta. La posta, que és dipositada sobre el mateix hidrari del que s’alimenta l’animal, és un cordó enrotllat en una espiral plana d’unes dues voltes i mitja, amb ous blancs ovalats disposats helicoïdalment dins del cordó; la grandària dels ous és d’unes 200 micres.

Etimologia

  • Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
  • Caerulea significa “blau del cel, especialment el blau profund d’un cel mediterrani al migdia” segons Bernard Picton a Nudibranchs of the British Isles

Distribució
Es tracta d’una espècie europea que habita aigües atlàntiques europees des d’Irlanda i les Illes Britàniques, les illes Açores i Canàries. També està present a la Mediterrània, on se sap que comparteix hàbitat amb Trinchesia morrowae, una espècie més petita però molt semblant descrita recentment per Korshunova et al (2019), es troba des de Grècia fins a la costa espanyola. A la Península Ibèrica hi és en la totalitat de les seves zones costaneres, inclosa Portugal. També ha estat citada a Balears. A les costes catalanes ha estat observada en nombroses localitats de la Costa Brava, des del Port de la Selva fins a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia caerulea
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Trinchesia caerulea

    Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932) (all the above records as Amphorina), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002), García-Gómez et al. (1989). Levante: De Fez (1974, as Amphorina), Templado (1982b, 1983, 1984), Marín and Ros (1987, 1991). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a, citada como Trinchesia aurantia), Ros & Altimira (1977), Altimira et al. (1981), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Cala Rovellada (Portbou) 11/2000, Illa Rodona (Llançà) 11/1998, Bau de S’Arnella (El Port de la Selva) 6/2000, Bau de la Punta del Molí (El Port de la Selva) 5/1999, Illa Mateua (L'Escala) 12/2001 y 3/2002]. Citada con anterioridad a 1985 como Trinchesia caerulea. Baleares: Wirtz and Debelius (2003), Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001, 2003), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Calado (2002).

    General: Barletta, 1981:114; Burgin-Wyss, 1961:461; Nordsieck, 1972:80; Pruvot-Fol, 1953b:[P]; 1954b:381; Thompson, 1976a:[P]; Thompson & Brown, 1976:186; Vicente, 1963a:177; 1967:156 as Trinchesia caerulea; Brown, 1980:243; Brown & Picton, 1979:27; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:179[P]; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:726; Picton & Morrow, 1994:100[P]; Riedl, 1983:329; Schmekel & Portmann, 1982:248[P]; Thompson, 1988:266[P]; Thompson & Brown, 1984:120[P] as Cuthona caerulea

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:3 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:3 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trinchesia caerulea basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Anderson, J. 1999. Trinchesia caerulea accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/trinchesia-caerulea.html).
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2012. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Barletta, G., M. Mariani, and C. Perego. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and P. J. López-González. 1992. A new aeolid (Gastropoda: Nudibranchia) from the Atlantic coasts of the Southern Iberian peninsula. The Veliger 35(4): 330-337.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
    Korshunova, T., B. Picton, G. Furfaro, P. Mariottini, M. Pontes, J. Prkić, K. Fletcher, K. Malmberg, K. Lundin, and A. Martynov. 2019. Multilevel fine-scale diversity challenges the ‘cryptic species’ concept. Scientific Reports. 9: 6732.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
    Ros, J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Sánchez-Tocino, L. 2018. Opistobranquios. El Litoral de Granada. (https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/).
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.
    Sordi, M., and P. Majidi. 1956. Osservazioni sui Nudibranchi e gli Ascoglossi (Gasteropodi Opistobranchi) del litorale Livornese. Bolletino di Pesca, Piscicoltura e Idrobiologia, N. S 11(2):235- 245, pls. 1-2.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson, T. E. 1976. Biology of opisthobranch molluscs, Publications - Ray Society. Ray Society, London.
    Thompson, T. E. 1976. Nudibranchs, 96 pp, 30 pls. T.F.H. Publ., New Jersey.
    Thompson, T. E. 1964. Grazing and the life cycles of British nudibranchs, pp 275-297, In: D. J. Crisp (ed ), Grazing in terrestrial and marine environments. British Ecological Society Symposium No. 4, 322 pp Blackwell, Oxford.
    Thompson, T. E. 1961. The importance of the larval shell in the classification of the Sacoglossa and the Acoela (Gastropoda: Opisthobranchia). Proceedings of the Malacological Society of London 34(5):233-238.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1976. British opisthobranch molluscs Mollusca: Gastropoda; keys and notes for the identification of the species, Synopses of the British fauna. Acad. Pr., London.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Walls, J. G. 1982. Encyclopedia of marine invertebrates, 736 pp T.F.H. Publications.
    WoRMS Editorial Board. 2020. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2020) "Trinchesia caerulea" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 29/11/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/puvcp)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.