Trinchesia caerulea

Trinchesia caerulea (Montagu, 1804)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

• Doris caerulea Montagu, 1804
• Eolidia bassi Vérany, 1846
• Eolis deaurata Dalyell, 1853
• Eolis glotensis Alder & Hancock, 1846
• Eolis molios Herdman, 1881
• Cuthona caerulea (Montagu, 1804)
• Tenellia caerulea (Montagu, 1804)

Descripció
La grandària d’aquesta espècie pot arribar fins els 25 mm de longitud, encara que generalment sol presentar una talla inferior, d’uns 10-12 mm. El color de fons del cos és blanquinós encara que amb una tonalitat molt suau verd-groguenca en algunes zones. Els palps orals i els rinòfors són relativament curts i de color blanc groguenc a la base i ataronjat a l’extrem. Els rinòfors surten molt junts i els ulls s’observen una mica per darrere i a l’exterior de la base dels rinòfors. Els cerata són curts i fusiformes i es reuneixen en 6-7 grups a cada costat del cos, amb fins a 3 cerata cadascun. Entre el primer i segon grup de cerata es troba, en el centre del dors, la zona cardíaca. La coloració dels cerata fa inconfusible a l’espècie: la base translúcida amb alguna diminuta taca blavosa, més  amunt una banda blavosa (que dóna nom a l’espècie) molt fosca, una banda groc ataronjada i l’àpex semitransparent. Amb aquesta coloració del tegument dels cerata no s’aprecia la glàndula digestiva en el seu interior. El peu és estret i translúcid.
Els exemplars més freqüents a la Mediterrània, probablement una espècie críptica diferent, tenen els cerates amb una banda de punts de color groc o daurat sota la banda blava dels cerates, i unes bandes de color blanc irisat o blanc groguenc al llarg del dors i costats del cos; la banda dorsal normalment arriba a la part anterior del cap i fins a la punta de la cua.

Biologia
T. caerulea és una de les espècies de nudibranquis més freqüents en litorals rocallosos, generalment poc il·luminats i amb abundància d’algues i hidrozous. Entre els hidraris sobre els quals ha estat citat poden destacar-se a Aglaophenia ploma, Eudendrium  racemosum, Halecium halecinum i diferents espècies de Sertularella (S. polyzonias, S. crassicaulis, S. gayi), dels quals s’alimenta. La posta, que és dipositada sobre el mateix hidrari del que s’alimenta l’animal, és un cordó enrotllat en una espiral plana d’unes dues voltes i mitja, amb ous blancs ovalats disposats helicoïdalment dins del cordó; la grandària dels ous és d’unes 200 micres.

Etimologia

• Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
• Caerulea significa “blau del cel, especialment el blau profund d’un cel mediterrani al migdia” segons Bernard Picton a Nudibranchs of the British Isles

Distribució
Es tracta d’una espècie europea que habita aigües atlàntiques europees des d’Irlanda i les Illes Britàniques, les illes Açores i Canàries. També està present a la Mediterrània, on se sap que comparteix hàbitat amb una espècie més petita pero molt semblant (críptica) que encara no ha estat descrita, es troba des de Grècia fins a la costa espanyola. A la Península Ibèrica hi és en la totalitat de les seves zones costaneres, inclosa Portugal. També ha estat citada a Balears. A les costes catalanes ha estat observada en nombroses localitats de la Costa Brava, des del Port de la Selva fins a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia caerulea
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Referències per l´espècie: Trinchesia caerulea

Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932) (all the above records as Amphorina), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002), García-Gómez et al. (1989). Levante: De Fez (1974, as Amphorina), Templado (1982b, 1983, 1984), Marín and Ros (1987, 1991). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a, citada como Trinchesia aurantia), Ros & Altimira (1977), Altimira et al. (1981), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Cala Rovellada (Portbou) 11/2000, Illa Rodona (Llançà) 11/1998, Bau de S’Arnella (El Port de la Selva) 6/2000, Bau de la Punta del Molí (El Port de la Selva) 5/1999, Illa Mateua (L'Escala) 12/2001 y 3/2002]. Citada con anterioridad a 1985 como Trinchesia caerulea. Baleares: Wirtz and Debelius (2003), Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001, 2003), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Calado (2002).
General: Barletta, 1981:114; Burgin-Wyss, 1961:461; Nordsieck, 1972:80; Pruvot-Fol, 1953b:[P]; 1954b:381; Thompson, 1976a:[P]; Thompson & Brown, 1976:186; Vicente, 1963a:177; 1967:156 as Trinchesia caerulea; Brown, 1980:243; Brown & Picton, 1979:27; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:179[P]; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:726; Picton & Morrow, 1994:100[P]; Riedl, 1983:329; Schmekel & Portmann, 1982:248[P]; Thompson, 1988:266[P]; Thompson & Brown, 1984:120[P] as Cuthona caerulea
Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

Mediterrània occidental:
Mediterrània oriental:
Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Trinchesia caerulea by Enric Madrenas

Trinchesia caerulea by Enric Madrenas

Trinchesia caerulea by Enric Madrenas

Trinchesia caerulea by Enric Madrenas

Trinchesia caerulea @ Croatia by Djani Iglic

Trinchesia caerulea @ Croatia by Djani Iglic

Trinchesia caerulea @ Croatia by Djani Iglic

Bibliografia

1246567 Trinchesia caerulea items 1 entomological-society-of-america author asc 1 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: