Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Aeolidioidea Spurilla neapolitana

Spurilla neapolitana

Spurilla neapolitana (delle Chiaje, 1841)

Spurilla neapolitana per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Aeolidioidea
	Family	Aeolidiidae
	Genus	Spurilla
	Species	Spurilla neapolitana (Delle Chiaje, 1841)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138722).

Sinònims

Eolis alderiana Deshayes, 1865
Eolis conspersa Fischer P., 1869
Eolis neapolitana Delle Chiaje, 1841 (original)
Flabellina inornata A. Costa, 1866
Spurilla mograbina Pruvot-Fol, 1953
Spurilla vayssierei Garcia-Gomez & Cervera, 1985

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a fer 70 mm de longitud, però hi ha una observació reportada de 150mm (Celia García @ Granada, com.pers.). El cos és de color rosat o marró molt clar segons els exemplars, una mica més fosc el dors. Freqüentment apareixen petites taques blanques en el cap, zona cardíaca, rinòfors i cerata, adquirint el cos un aspecte clapejat molt característic. Partint de la zona cardíaca i cap al darrere sol aparèixer també una línia blanc irisada que recorre la zona mitjà dorsal del cos. Els tentacles orals són relativament llargs i de color marró clar amb puntuacions ataronjades. Els rinòfors són blanquinosos però solen tenir la part posterior de les làmines de color marró clar. La base dels rinòfors no té làmines però en la seva meitat superior sí les té i son obliqües algunes de les quals només ocupen la zona dorsal del rinòfor. Els ulls estan just darrere de la base dels rinòfors. Els cerata estan reunits en 9 grups a cada costat del cos com a màxim, inserint els cerata de cada grup en la paret del cos en forma d’arc o cadira de muntar. Entre el primer i segon grup de cerata es troba la regió cardíaca, on en els animals vius es pot observar les contraccions del cor i la separació entre el ventricle i l’aurícula. Els cerata són allargats però estan corbats de forma molt característica en el seu extrem i són de color verd oliva o marró a causa de la glàndula digestiva que hi ha en el seu interior, podent tenir també puntuacions blanquinoses. La glàndula digestiva, mitjançant ramificacions dendrítiques, es ramifica per tot el dors de l’animal, la regió cefàlica, els rinòfors i els tentacles orals, veient-se tot això per transparència en el cos de l’animal. Els cerata més grans de cada grup són els més dorsals i la seva grandària va decreixent en els que s’insereixen en el cos més lateralment. El peu és ampli i de color rosat clar, i en el seu extrem anterior desenvolupa un parell de curts i arrodonits palps propodials.

Biologia
Aquesta espècie viu en l’ambient infralapidícola i pot ser relativament abundant en zones succintes o tolls de marea amb abundància de pedres soltes, on sol trobar-se alimentant-se de actiniaris com Anemonia viridis, Aiptasia mutabilis, Bunodactis rubripunctata i altres espècies. Les postes, també dipositades en la cara inferior de pedres, tenen la forma d’un cordó estret, fistonat i a més enrotllat en una espiral de 2-3 voltes; el diàmetre de la posta pot ser de gairebé 2 cm, i els ous blancs, d’unes 90 micres de grandària, estan molt atapeïts al llarg del cordó. Spurilla neapolitana està parasitat freqüentment pel crustaci copèpode endoparàsit del gènere Splanchnotrophus. En l’època de reproducció d’aquest copèpode, les femelles, fecundades pels mascles dins del cos el nudibranqui, efectuen unes postes voluminoses en forma de cordó blanc o rosat que sobresurten a l’exterior i poden veure’s fàcilment entre els cerata del nudibranqui. No es coneixen els efectes que aquest parasitisme pot produir en el nudibranqui

Etimologia

Spurilla pot derivar del llatí spurium: “un animal marí de forma similar” o spurius: “de naixement il·legítim”, espuri
Neapolitana, referent a Nàpols [Napoli] (Italia)

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a l’Atlàntic oriental (Cap Verd, Canàries, Madeira, Açores) i a les costes continentals europees, tant les de l’Atlàntic com a les de la Mediterrània. A la Península Ibèrica s’ha trobat en totes les zones costaneres, també a les illes Balears. A Catalunya és comú sota pedres i en aigües molt poc profundes a Cubelles i Racó de Salou, i s’ha observat amb freqüència en algunes localitats de la Costa Brava com Tossa de Mar, Begur i Cadaqués, entre d’altres. Originalment classificada com a circumtropical, les cites de Spurilla neapolitana de l’Oceà Atlàntic occidental (Carib, Golf de Mèxic) i de el Pacífic (Baixa Califòrnia, Costa Rica, Japó) ara estan assignades a Spurilla braziliana MacFarland, 1909 segons (Carmona et al., 2014) on es demostra que aquestes espècies formen un complex de al menys tres espècies críptiques.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Spurilla neapolitana
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
Aeolidiella alderi. Ulls molt aparents als costats, cerata no corbats, primer anell de cerata de color més clar ja que no estan completament ocupats per la glàndula digestiva.

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Spurilla neapolitana basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Spurilla neapolitana by Enric Madrenas

Spurilla neapolitana by Manuel Ballesteros

Spurilla neapolitana with parasitic copepods by Manuel Ballesteros

Spurilla neapolitana by Miquel Pontes

Spurilla neapolitana 150mm @ Ensenada de los Berengueles, Almuñécar, Granada, Spain 28.06.2021 -14m by Celia García Yañez

Spurilla neapolitana @ Gran Canaria, Spain by Sabina López

Spurilla neapolitana @ Granada by Luis Sánchez Tocino

Spurilla neapolitana head detail @ France by Pascal Girard

Spurilla neapolitana @ France by Pascal Girard

Spurilla neapolitana @ Granada por Luis Sánchez Tocino

Bibliografia

Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].

Aguado Jiménez, F., and A. Marín. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.

Altimira, C., and J. Ros. 1979. Algunos moluscos marinos de las Islas Canarias. Vieraea 8 (1): 3-12.

Amor, M. J., and E. Ribes. 1994. Aspectos ultraestructurales de la ovotestis de Dendrodoris grandiflora (Mollusca, Nudibranchia). X Congreso Nacional de Malacologia, Barcelona 13 al 16 de Septiembre de 1994, Libro de Resumenes; pp 73-74.

Angulo-Campillo, O. 2005. A four year survey of the opisthobranch fauna (Gastropoda, Opisthobranchia) from Baja California Sur, Mexico. Vita Malacologica 3:43-50.

Arias, J. L., C. López Iglesias, A. Menendez Pelaez, R. Moyer, J. A. Pis, and M. Alvarez Uria. 1985. Datos morfometricos para el establecimiento de areas en el ganglio cerebroide de Spurilla neapolitana (Opistobranquio). Morphometric data to establish areas in the cerebroid ganglia of Spurilla neapolitana (Opisthobranchia). Iberus 5:31-36.

Arias, J. L., M. Menendez Pelaez, C. López Iglesias, R. Moyer, D. Tolivia, and M. Alvarez Uria. 1985. Condiciones optimas para la preservacion ultraestructural de los moluscos opistobranquios. Optimal conditions for the ultrastructural preservation of opisthobranchia molluscs. Iberus 5:37-42.

Bacallado, J. J., J. Ortea, L. Moro, F. J. Martín Barrios, T. Cruz Simó, and R. Mesa Hernández. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación. 1–32.

Ballesteros, M. 1977. Sobre Spurilla neapolitana Delle chiaje (1824) y Berghia verrucicornis A. Costa (1864), dos Aeolidacea (Gastropoda: Opisthobranchia) recolectados en Cubellas (Barcelona). P. Dept. Zool., II:7-12.

Ballesteros, M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.

Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.

Ballesteros, M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.

Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.

Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.

Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans, Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.

Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.

Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.

Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).

Bandel, K. 1976. Egg masses of 27 Caribbean opisthobranchs from Santa Marta, Columbia. Studies on the Neotropical Fauna & Environment 11(1-2):87-118.

Barash, A., and Z. Danin. 1992. Annotated list of Mediterranean molluscs of Israel and Sinai, viii, Fauna Palaestina, Mollusca I. ed. Israel Academy of Sciences & Humanities.

Barash, A., and Z. Danin. 1971. Opisthobranchia (Mollusca) from the Mediterranean waters of Israel. Israel Journal of Zoology, 20, 151-200.

Barash, A., and Z. Danin. 1982. Mediterranean Mollusca of Israel and Sinai: composition and distribution. Israel Journal of Zoology, 31, 86-118.

Barash, A., and Z. Zenziper. 1984. On the food of some opisthobranchs found in the Mediterranean waters of Israel. Levantina (Israel Malacological Society) 51:585-598.

Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.

Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.

Barletta, G., M. Mariani, and C. Perego. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.

Bebbington, A., and T. E. Thompson. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.

Bedot, M. 1896. Note sur les cellules urticantes. Revue Suisse de Zoologie 3(4):533-539, pl 18.

Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23. In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.

Behrens, D. W., and A. Hermosillo. 2005. Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Sea Challengers, Monterey, CA.

Benkendorff, K. 1999. Bioactive molluscan resources and their conservation: biological and chemical studies on the egg masses of marine molluscs, xviii.

Benkendorff, K., A. R. Davis, and J. Bremner. 2001. Chemical defense in the egg masses of benthic invertebrates: An assessment of antibacterial activity in 39 mollusks and 4 polychaetes. Journal of Invertebrate Pathology 78(2):109-118.

Bergh, L. S. R. 1876. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden, IV. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 26:737-764, pls. 9-12.

Bergh, L. S. R. 1881. Ueber die Gattung Idalia, Leuckart. Archiv fur Naturgeschichte 47(1):140-181, pls. 6-8.

Bergh, L. S. R. 1873. Neue Nacktschnecken der Sudsee, Malacologische Untersuchungen, Journal des Museum Godeffroy 1(2):65-96 137-168, pls. 9-12.

Bergh, L. S. R. 1871. Beitrage zur kenntnis der Mollusken des Sargassomeeres. Verhandlungen der Kaiserlich-königlichen Zoologisch-botanisch Gesellschaft in Wien, 21: 1273-1306.

Bergh, L. S. R. 1885. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.

Bergh, L. S. R. 1868. Anatomiske Bidrag til kundskab om aeolidierne. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Skrifter. Femte Raekke, Naturvidenskabelig og Mathematisk Afdeling Kjobenhavn 7:139-316, pls. I-IX.

Bergh, L. S. R. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.

Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.

Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.

Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.

Bergh, L. S. R. 1881. Beitrage zur Kenntniss der japanischen Nudibranchien. II. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 31:219- 254, pls. 6-10.

Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].

Berry, A. J., K. V. Radhakrishnan, and K. Coward. 1992. Is Seasonal Breeding in Retusa obtusa (Montagu) (Gastropoda, Opisthobranchia) Merely the Consequence of Seasonal Breeding in Its Prey, the Mudsnail Hydrobia ulvae (Pennant). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 159: 179–189.

Bertsch, H. 1993. Opistobranquios (Mollusca) de la costa occidental de México, In: , Com Nal. Biodiversidad y CIQRO, México pp.253-270.

Bertsch, H. 1985. An international reconnaissance expedition: marine zoogeography of Baja California Sur. Environment Southwest (San Diego Natural History Museum) (508):18-23.

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Spurilla neapolitana" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 27/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=574)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Spurilla neapolitana