Tenellia adspersa

Tenellia adspersa (Nordmann, 1845)

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

• Embletonia grayi Kent, 1869
• Embletonia pallida Alder & Hancock, 1854
• Eolis armoricana Hesse, 1872
• Eolis ventilabrum Dalyell, 1853
• Tenellia mediterranea Costa A., 1866
• Tenellia pallida (Alder & Hancock, 1845)
• Tergipes adspersus Nordmann, 1845 (original)

Descripció
Es tracta d’un petit eolidaci que no sol passar de 8 mm de longitud. El seu color pot variar des del blanquinós, cremós, marró o fins i tot gairebé negre, segons el seu aliment. Al dors, cap i cerates pot haver petites taques de color fosc. El cap té un vel frontal semicircular amb angles laterals, sense tentacles orals. Rinòfors robustos i llisos. Cerates escassos en nombre i disposats en 4-6 grups de 1-3 cerates. Aquests són allargats, cilíndrics i amb la punta arrodonida; són semitransparents i en el seu interior la glàndula digestiva és de color crema. Els exemplars juvenils solen tenir més desenvolupats els cerates posteriors.

Biologia
És una espècie euriterma i eurihalina. Viu a poca profunditat, freqüentment dins de ports, badies, estuaris i canals. S’alimenta d’una àmplia varietat d’hidrozous dels gèneres Bouganvillia, Campanularia, Laomedea, Cordylophora, Eudendrium i Obelia. Pot formar dos tipus d’ous, uns de 70 micres que desenvolupen aviat larves vel·lígeres planctòniques i altres d’unes 100 micres que triguen més a desenvolupar-se i formen larves vel·lígeres reptants i bentòniques.

Etimologia

• Adspersa, del Llatí “adspersus”, significa “dispersa”, en referència a les taques de pigment del cos.

Distribució
Té una distribució gairebé cosmopolita ja que s’ha citat en aigües atlàntiques europees, la Mediterrània, el Japó i les dues costes d’Amèrica del Nord. Possiblement la seva àmplia distribució es degui al seu transport via marítima com a part de la fauna incrustant dels cascos dels vaixells. A Catalunya és una espècie molt rara.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Tenellia adspersa

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Altres fotos

No tenim (més) fotos de Tenellia adspersa

Bibliografia

1246567 Tenellia adspersa 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 16122 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: