Martadoris mediterranea

Martadoris mediterranea (Domínguez, Pola & Ramón, 2015)

Martadoris mediterranea @ La Herradura (Granada) per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: L’espècie més semblant a M. mediterrània és M. limaciformis, descrita per Eliot (1908) al Mar Roig. Les dues espècies comparteixen diverses característiques morfològiques i anatòmiques, com un color corporal base d’intens color vermell safrà amb petits punts blancs o groguencs escampats pel dors i els costats del cos. No obstant això, la presència de color porpra en les puntes dels rinòfors i de les fulles branquials són distintives en M. limaciformis (Baba, 1960 i Pola et al. 2006a). Per descartar la possibilitat que M. mediterrània fos en realitat M. limaciformis introduïda a través del Canal de Suez (com es creia anteriorment), es van portar a terme anàlisis filogenètiques resultant en espècies diferents (Domínguez et al. 2015). Willan & Chang (2017) la van desplaçar al nou gènere Martadoris  Willan & Chang, 2017.

Sinònims

• Tambja mediterranea  Domínguez, Pola & Ramón, 2015

Descripció
Aquesta espècie té el cos allargat i limaciforme, acabat en una cua punxeguda. El cos arriba a una longitud de 10 mm. El color base del cos és vermell ataronjat. El dors està cobert de tubercles arrodonits de color blanquinós o groguenc. En alguns exemplars els tubercles són grans i generalment disposats en tres fileres al llarg del cos, mentre que en altres els tubercles són més petits i dispersos irregularment pel dors. El cap és arrodonit anteriorment, amb un parell de rinòfors amb aproximadament 15-20 laminetes. Els rinòfors són retràctils i disposen de beines elevades, són de color vermell fosc amb la punta de color blanquinós. Els tentacles orals són curts i tenen una ranura al llarg. La brànquia té 3 fulles tripinnades no retràctils, amb un raquis de color taronja-vermellós i fulles blanquinoses o groguenques. Hi ha ranures laterals per sota dels rinòfors. El peu i els tentacles orals són de color vermell-ataronjat.

Biologia
Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta espècie. Els primers espècimens recol·lectats a Mallorca es van trobar a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitjà, en una zona coberta predominantment per algues vermelles Phyllophora crispa. Els espècimens de Malta es van recollir com a descart de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica i maërl. Els espècimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calcàries a 23 m de profunditat però la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres. Un únic espècimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorgònia Eunicella singularis.

Etimologia

• Mediterranea. Del Llatí “médium”, mig, espai intermedi, centre + “terra”, terra. De la Mar Mediterrània.

Distribució
És una espècie de molt recent descripció, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogràfica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1/07/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6/12/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral italià (Secce de Tor Paterno, 30/08/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19/06/2015: H. Domnick en Köhler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea (Domínguez et al., 2015). L’observació d’un exemplar d’aquesta espècie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorgònia Eunicella singularis a 48 m de profunditat (11/09/2015: J.M. Báñez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribució en el litoral mediterrani ibèric, així com la seva mida màxima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23/09/2006: G. & P. Peels en Köhler, 2016; 19/06/2015, H. Domnick en Köhler, 2016). Una observació a 50 metres de profunditat d’Elena Bretaudeau a la Pota del Llop (Illes Medes) en 2024 confirma la presència en aigües catalanes, si bé sempre a fondària. Una cita de Mallorca (Sòller, 4/12/2016: L. Juskaničová, Com. Pers.) a 45 metres de fondària, i un informe recent (Enric Ballesteros, Com. Pers.) del setembre de 2020 a Na Foradada (Cabrera , Espanya) a 35 metres confirma la presència estable de l’espècie a les Illes Balears. Les cites més orientals d’aquesta espècie prové de l’illa de Samos (Grècia) en què s’informa de dos espècimens trobats a una profunditat de 8 metres (Tatjana Stockmann i Benjamin Gundacker, Com.Pers. i fotos adjuntes) al setembre de 2020; també Poursanidis & Gubili {in} Báez et al (2025) informen de 2 exemplars trobats en 22 metres de fondària sobre Posidonia oceanica en el Parc Nacional Marí d’Alonissos, Grècia el Juny de 2021, i un altre exemplar trobat a uns 10 metres de fondària, sobre Chondrosia reniformis, a Plakias, Sur de Creta, Grècia, l’Octubre de 2021.

Video

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Martadoris mediterranea 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 13160 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon

Citeu aquest article com: