Nota taxonòmica: L’espècie més semblant a M. mediterrània és M. limaciformis, descrita per Eliot (1908) al Mar Roig. Les dues espècies comparteixen diverses característiques morfològiques i anatòmiques, com un color corporal base d’intens color vermell safrà amb petits punts blancs o groguencs escampats pel dors i els costats del cos. No obstant això, la presència de color porpra en les puntes dels rinòfors i de les fulles branquials són distintives en M. limaciformis (Baba, 1960 i Pola et al. 2006a). Per descartar la possibilitat que M. mediterrània fos en realitat M. limaciformis introduïda a través del Canal de Suez (com es creia anteriorment), es van portar a terme anàlisis filogenètiques resultant en espècies diferents (Domínguez et al. 2015). Willan & Chang (2017) la van desplaçar al nou gènere Martadoris Willan & Chang, 2017.
Sinònims
Tambja mediterranea Domínguez, Pola & Ramón, 2015
Descripció Aquesta espècie té el cos allargat i limaciforme, acabat en una cua punxeguda. El cos arriba a una longitud de 10 mm. El color base del cos és vermell ataronjat. El dors està cobert de tubercles arrodonits de color blanquinós o groguenc. En alguns exemplars els tubercles són grans i generalment disposats en tres fileres al llarg del cos, mentre que en altres els tubercles són més petits i dispersos irregularment pel dors. El cap és arrodonit anteriorment, amb un parell de rinòfors amb aproximadament 15-20 laminetes. Els rinòfors són retràctils i disposen de beines elevades, són de color vermell fosc amb la punta de color blanquinós. Els tentacles orals són curts i tenen una ranura al llarg. La brànquia té 3 fulles tripinnades no retràctils, amb un raquis de color taronja-vermellós i fulles blanquinoses o groguenques. Hi ha ranures laterals per sota dels rinòfors. El peu i els tentacles orals són de color vermell-ataronjat.
Biologia Encara no hi ha dades sobre la biologia d’aquesta espècie. Els primers espècimens recol·lectats a Mallorca es van trobar a 53 m de profunditat en un fons de sorra de gra mitjà, en una zona coberta predominantment per algues vermelles Phyllophora crispa. Els espècimens de Malta es van recollir com a descart de les xarxes dels pescadors calades a 50-60 m de profunditat, juntament amb fulles de Posidonia oceanica i maërl. Els espècimens de Granada es van trobar sobre algues vermelles calcàries a 23 m de profunditat però la darrera cita de Mallorca es va trobar a 45 metres. Un únic espècimen observat a Catalunya es va trobar a 48 metres de profunditat, sobre una gorgònia Eunicella singularis.
Etimologia
Mediterranea. Del Llatí “médium”, mig, espai intermedi, centre + “terra”, terra. De la Mar Mediterrània.
Distribució És una espècie de molt recent descripció, basada en exemplars trobats a l’illa de Mallorca (Campanya oceanogràfica DRAGONSAL 2014) i a Malta (Fom Ir-Rih, 1/07/2014: C. Mifsud en Sammut, 2016). A la costa de Granada (La Herradura, 6/12/2013: F. Aguado, com. pers.), al litoral italià (Secce de Tor Paterno, 30/08/2014: G. Salera, com. pers.) i a Malta (Illa de Gozo, 19/06/2015: H. Domnick en Köhler, 2016) hi ha cites de Martadoris limaciformis (Eliot, 1908) que ara s’han assignat a Martadoris mediterranea (Domínguez et al., 2015). L’observació d’un exemplar d’aquesta espècie, de 7,9 cm de longitud, al Cap Norfeu, Roses, sobre la gorgònia Eunicella singularis a 48 m de profunditat (11/09/2015: J.M. Báñez i J. Barcia, GROC), amplia la seva distribució en el litoral mediterrani ibèric, així com la seva mida màxima registrada, que fins al moment era de 20 mm (23/09/2006: G. & P. Peels en Köhler, 2016; 19/06/2015, H. Domnick en Köhler, 2016). Una cita recent a Mallorca (Sòller, 4/12/2016: L. Juskaničová, com. pers.) a una fondària de 45 metres confirma la presència estable de l’espècie a Balears.
Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Martadoris mediterranea
Aguado, F., & López González, S. (2015). Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2016). Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2020). OPK - Opistobranquis [Reference]. Retrieved January 2, 2019, from https://opistobranquis.info/
Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2020). Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau.
Cervera, J. L., Calado, G., Gavaia, C., Malaquías, M. A. E., Templado, J., Ballesteros, M., … Megina, C. (2004). An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Domínguez, M., Pola, M., & Ramón, M. (2015). A new species of Tambja (Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia) from the Mediterranean Sea: description of the first species of the genus from the Balearic Islands and Malta. Helgoland Marine Research. https://doi.org/10.1007/s10152-015-0429-4
Flanders Marine Institute. (2018). Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Retrieved from http://www.marineregions.org/
Long, S. J. (2006). Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
McDonald, G. (2009). Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Retrieved from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz
Willan, R. C., & Chang, Y.-W. (2017). Description of three new species of Tambja (Gastropoda, Nudibranchia, Polyceridae) from the western Pacific Ocean reveals morphological characters with taxonomic and phylogenetic significance for traditional Polyceridae and related “phaneorobranch” nudibranchs. Basteria. 81(1-3): 1-23.
WoRMS Editorial Board. (2018). World Register of Marine Species [Taxonomic Database]. Retrieved from http://www.marinespecies.org
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions
