Peltodoris punctifera

Peltodoris punctifera (Abraham, 1877)

• “Montereina” punctifera (Abraham, 1877)
• Doris orbignyi H. Adams & A. Adams, 1858
• Doris punctata d’Orbigny, 1839
• Doris punctifera Abraham, 1877

Descripció
La mida màxima registrada per a aquesta espècie és de 25mm de llarg. Quan l’animal està en extensió, el peu no sobrepassa el límit posterior del mantell. El color de fons del cos sol ser groguenc, rosat o gris, amb un fi puntejat de taques fosques (marró violaci o gris) i blanques. La quantitat i mida de les taques és molt variable segons els individus, però solen tenir dues alineacions de taques fosques al dors que envolten un tubercle dorsal més gran que la resta. A la part inferior del mantell es poden veure taques fosques similars a les del dors. La superfície del mantell té un aspecte vellós ja que està cobert de papil·les de forma globosa amb punts foscos i envoltades d’espícules. Repartides pel dors hi ha unes papil·les més grans, tacades de color blanc opac, ben separades de les més petites que les envolten. Els rinòfors disposen de lamel·les de color blanc i marró a la part distal, que està rematada per un mucró de color blanc. La base del rinòfor és de color marró. La beina rinofòrica és força elevada, recoberta de papil·les semblants a les del mantell. Les papil·les disposades al llarg de la vora de la beina són de color blanc. Disposa de 6 fulles branquials bi o tripinnades amb taques fosques, especialment sobre el raquis, i amb els extrems de color blanc. Aquestes brànquies estan disposades 3 a cada costat de l’anus, envoltant-lo completament, i es disposen paral·leles al cos quan estan esteses. El color del peu és groc uniforme, de vegades amb punts marrons, i està dividit i solcat a la part anterior, on també s’observen dos tentacles llargs i digitiformes flanquejant l’orifici bucal.

Biologia
Exemplars habitualment trobats a l’intermareal. Com altres doridacis s’alimenten d’esponges. La posta és una cinta blanca enrotllada en una espiral de 2-3 voltes. Els ous estan disposats de forma regular i tenen una mida mitjana de 147 micres. Els exemplars vius de P. punctifera tenen una forma més aplanada que altres espècies semblants.

Etimologia

• Doris, és una divinitat marina que dóna nom als nudibranquis doridacis. Era filla d’Oceà i Tetis i es va casar amb el també déu marí Nereu. Aquest van ser els pares de les 50 nimfes marines o nereides.
• Pelto– del Llatí pellis= pell
• Punctifera del llatí punctus = punts; que té punts.

Distribució
Espècie coneguda únicament de les illes Canàries i Madeira.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Peltodoris punctifera
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆