Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Peltodoris atromaculata

Peltodoris atromaculata

Peltodoris atromaculata (Bergh, 1880)

Peltodoris atromaculata @ Costa Brava, Spain per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Doridoidea
	Family	Discodorididae
	Genus	Peltodoris
	Species	Peltodoris atromaculata Bergh, 1880

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 509315).

Sinònims

Discodoris atromaculata (Bergh, 1880)

Descripció
Aquesta espècie és de gran talla ja que pot mesurar fins a 12 cm de longitud. El cos és molt aplanat i de contorn arrodonit o ovalat quan l’animal està en repòs. És inconfusible pel disseny cromàtic del cos: color de fons del dors blanc amb taques arrodonides de diverses mides de color marró fosc, quasi negre. Aquestes taques tendeixen a ser més grans en el centre que en els marges i la seva densitat pot variar molt segons els exemplars. Les taques del dors romanen en els animals conservats. El dors és de consistència coriàcia a causa de les espícules presents en el mantell i té nombroses protuberàncies còniques de petita grandària. Els rinòfors són totalment blancs, tant la porció laminar (amb 20-25 lamel·les apretades) com la porció basal (sense lamel·les). La beina rinofòrica és poc elevada i també té tubercles cònics; la seva vora superior té tubercles irregulars, alguns de color marró fosc. La brànquia està composada de fins a 8 fulles branquials de color blanc que tenen l’eix central de color marró clar. La beina branquial també és tuberculada. Les fulles branquials són completament retràctils. El peu i la cara inferior del mantell són de color blanc. El peu és ample i sobresurt lleugerament per sota del mantell a la zona posterior, formant una mena de cua arrodonida. Les vísceres internes poden tenyir de color rosat suau la porció central del peu. La boca està proveïda d’un parell de palps orals fins.

Biologia
Aquesta espècie de nudibranqui és comú en fons rocosos poc il·luminats, a l’entrada de coves i en fons coral·lígens, deambulant o sobre l’esponja Petrosia ficiformis, de la qual s’alimenta. També viu en fons d’arrossegament comercial, a uns 100 m de profunditat. Sobre l’esponja, el nudibranqui és molt sedentari, podent romandre-hi diversos dies i llavors s’aprecien a la superfície de l’esponja les zones raspades per la ràdula de l’animal. En ocasions poden observar-se sobre la mateixa esponja diversos individus de diferents mides, havent-se comptabilitzat fins a 27 exemplars sobre el cos d’una esponja de gran talla. El nudibranqui extreu aliment de l’esponja i acumula en la seva glàndula digestiva metabòlits secundaris anomenats “petroformines” (del grup dels acetil·lens) que s’han mostrat com a altament citotòxics en experiments de laboratori i que possiblement l’animal utilitzi com a mecanisme defensiu químic (Àvila, 1995). És freqüent que els animals mantinguts en aquari autotomitzin porcions marginals del mantell quan són molestats, presumiblement també com a mecanisme defensiu. La posta és una cinta d’uns 15 mm d’alçada, amb ous blancs i enrotllada en espiral de 3-4 voltes amb un diàmetre d’uns 4 cm. Els ous mesuren unes 180 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

Doris, és una divinitat marina que dóna nom als nudibranquis doridacis. Era filla d’Oceà i Tetis i es va casar amb el també déu marí Nereu. Aquest van ser els pares de les 50 nimfes marines o nereides.
Atro- és la forma prefixada de la paraula llatina ater, que significa negre.
Maculata, del llatí maculatus = tacat
Pelto- del Llatí pellis= pell

Distribució
Es tracta d’una espècie europea meridional i un dels nudibranquis més abundants en aigües del Mediterrani i que també viu a les costes atlàntiques properes (Dayrat, 2010). Ha estat citada en nombroses zones costaneres de la Mediterrània, tant de la conca oriental com occidental. A l’Atlàntic ha estat observada en les costes d’Astúries, a Portugal, a Canàries, Açores, Madeira i zona de l’Estret de Gibraltar. A part de les localitzacions anteriors, a la Península Ibèrica ha estat citada a totes les zones costaneres mediterrànies i també a les Balears. A Catalunya apareix en pràcticament totes les localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Peltodoris atromaculata
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★★☆
Mediterrània oriental:	★★★☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Peltodoris atromaculata basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Peltodoris atromaculata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/tYoZr)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Peltodoris atromaculata