Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Peltodoris atromaculata

Peltodoris atromaculata

Peltodoris atromaculata (Bergh, 1880)

Peltodoris atromaculata @ Costa Brava, Spain per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Doridoidea
	Family	Discodorididae
	Genus	Peltodoris
	Species	Peltodoris atromaculata Bergh, 1880

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 509315).

Sinònims

Discodoris atromaculata (Bergh, 1880)

Descripció
Aquesta espècie és de gran talla ja que pot mesurar fins a 12 cm de longitud. El cos és molt aplanat i de contorn arrodonit o ovalat quan l’animal està en repòs. És inconfusible pel disseny cromàtic del cos: color de fons del dors blanc amb taques arrodonides de diverses mides de color marró fosc, quasi negre. Aquestes taques tendeixen a ser més grans en el centre que en els marges i la seva densitat pot variar molt segons els exemplars. Les taques del dors romanen en els animals conservats. El dors és de consistència coriàcia a causa de les espícules presents en el mantell i té nombroses protuberàncies còniques de petita grandària. Els rinòfors són totalment blancs, tant la porció laminar (amb 20-25 lamel·les apretades) com la porció basal (sense lamel·les). La beina rinofòrica és poc elevada i també té tubercles cònics; la seva vora superior té tubercles irregulars, alguns de color marró fosc. La brànquia està composada de fins a 8 fulles branquials de color blanc que tenen l’eix central de color marró clar. La beina branquial també és tuberculada. Les fulles branquials són completament retràctils. El peu i la cara inferior del mantell són de color blanc. El peu és ample i sobresurt lleugerament per sota del mantell a la zona posterior, formant una mena de cua arrodonida. Les vísceres internes poden tenyir de color rosat suau la porció central del peu. La boca està proveïda d’un parell de palps orals fins.

Biologia
Aquesta espècie de nudibranqui és comú en fons rocosos poc il·luminats, a l’entrada de coves i en fons coral·lígens, deambulant o sobre l’esponja Petrosia ficiformis, de la qual s’alimenta. Ocasionalment se la troba també sobre l’esponja Haliclona fulva, pero no es té la certesa de que s’alimenti d’ella. També viu en fons d’arrossegament comercial, a uns 100 m de profunditat. Sobre l’esponja, el nudibranqui és molt sedentari, podent romandre-hi diversos dies i llavors s’aprecien a la superfície de l’esponja les zones raspades per la ràdula de l’animal. En ocasions poden observar-se sobre la mateixa esponja diversos individus de diferents mides, havent-se comptabilitzat fins a 27 exemplars sobre el cos d’una esponja de gran talla. El nudibranqui extreu aliment de l’esponja i acumula en la seva glàndula digestiva metabòlits secundaris anomenats “petroformines” (del grup dels acetil·lens) que s’han mostrat com a altament citotòxics en experiments de laboratori i que possiblement l’animal utilitzi com a mecanisme defensiu químic (Àvila, 1995). És freqüent que els animals mantinguts en aquari autotomitzin porcions marginals del mantell quan són molestats, presumiblement també com a mecanisme defensiu. La posta és una cinta d’uns 15 mm d’alçada, amb ous blancs i enrotllada en espiral de 3-4 voltes amb un diàmetre d’uns 4 cm. Els ous mesuren unes 180 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

Doris, és una divinitat marina que dóna nom als nudibranquis doridacis. Era filla d’Oceà i Tetis i es va casar amb el també déu marí Nereu. Aquest van ser els pares de les 50 nimfes marines o nereides.
Atro- és la forma prefixada de la paraula llatina ater, que significa negre.
Maculata, del llatí maculatus = tacat
Pelto- del Llatí pellis= pell

Distribució
Es tracta d’una espècie europea meridional i un dels nudibranquis més abundants en aigües del Mediterrani i que també viu a les costes atlàntiques properes (Dayrat, 2010). Ha estat citada en nombroses zones costaneres de la Mediterrània, tant de la conca oriental com occidental. A l’Atlàntic ha estat observada en les costes d’Astúries, a Portugal, a Canàries, Açores, Madeira i zona de l’Estret de Gibraltar. A part de les localitzacions anteriors, a la Península Ibèrica ha estat citada a totes les zones costaneres mediterrànies i també a les Balears. A Catalunya apareix en pràcticament totes les localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Peltodoris atromaculata
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★★☆
Mediterrània oriental:	★★★☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Peltodoris atromaculata basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Peltodoris atromaculata @ Costa Brava, Spain by Enric Madrenas

Peltodoris atromaculata on Haliclona fulva @ Costa Brava, Spain by Enric Madrenas

Peltodoris atromaculata @ Costa Brava, Spain by Enric Madrenas

Peltodoris atromaculata with spawn @ Tarifa by Manuel Martínez Chacón

Peltodoris atromaculata with strange spots @ Tarifa by Manuel Martínez Chacón

Peltodoris atromaculata with anomaly (detail) @ Mallorca 27-10-2013 by Lenka Juskaničová

Peltodoris atromaculata with anomaly @ Mallorca 27-10-2013 by Lenka Juskaničová

Peltodoris atromaculata @ La Herradura, Granada, Spain 9-04-2017 by Stefan Verheyen

Peltodoris atromaculata @ L’Escala, Spain by Eli Franco Valero

Peltodoris atromaculata with egg-spawn @ France by Sylvain Le Bris

Peltodoris atromaculata @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Peltodoris atromaculata on Haliclona fulva @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Peltodoris atromaculata @ Costa Brava, Spain by Manuel Ballesteros

Bibliografia

Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.

Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.

Avila, C. 1996. The growth of Peltodoris atromaculata Bergh, 1880 (Gastropoda: Nudibranchia) in the laboratory. J. Mol. Stud., 62: 151-157.

Avila, S. P. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.

Avila, C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.

Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.

Avila, C., and M. Durfort. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.

Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.

Baba, K. 1935. Report on the biological survey of Mutsu Bay (27) Nudibranchia of Mutsu Bay. Science Reports Tohoku Imperial University, series 4, Biology 10(2):331-360, pls. 5-7.

Ballesteros, M. 1982. Estado actual de la fauna de Doridaceos (Mollusca: Opisthobranchia) de las costas Catalanas. Oceanografia de la Mediterrania Occidental, Res. Com Oral Reunion Soc. Cat. Biologia, 2 pp.

Ballesteros, M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.

Ballesteros, M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.

Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.

Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.

Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.

Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.

Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.

Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).

Barash, A., and Z. Danin. 1988. Marine Mollusca at Rhodes. Israel Journal of Zoology 35:1-74.

Barash, A., and Z. Danin. 1992. Annotated list of Mediterranean molluscs of Israel and Sinai, viii, Fauna Palaestina, Mollusca I. ed. Israel Academy of Sciences & Humanities.

Barash, A., and Z. Danin. 1971. Opisthobranchia (Mollusca) from the Mediterranean waters of Israel. Israel Journal of Zoology, 20, 151-200.

Barash, A., and Z. Danin. 1982. Mediterranean Mollusca of Israel and Sinai: composition and distribution. Israel Journal of Zoology, 31, 86-118.

Barash, A., and Z. Danin. 1988. Contribution to the knowledge of Opisthobranchia of Cyprus. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):243- 260.

Barash, A., and Z. Zenziper. 1984. On the food of some opisthobranchs found in the Mediterranean waters of Israel. Levantina (Israel Malacological Society) 51:585-598.

Barletta, G. 1974. Secondo reperto di Phyllidia pulitzeri Pruvot-Fol, 1962. Natura, Rivista di Scienze Naturali, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 65(1-2):25-32, pl 1.

Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.

Barletta, G. 1976. Considerazioni sulla bionomia dei “Nudibranchi” e sulla loro alimentazione (nota preliminare). Conchiglie (Notiziario Mensile della Unione Malacologica Italiana) 12(5-6):117-128.

Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.

Barletta, G., M. Mariani, and C. Perego. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.

Bello, G. 1989. Galleggiamento in acquario degli opistobranchi Bursatella leachi Blainville e Peltodoris atromaculata Bergh. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(9-12):363- 366.

Bergh, L. S. R. 1880. Uber die Gattung Peltodoris. Mittheilungen aus der Zoologischen Station zu Neapel zugleich ein Repertorium fur Mittelmeerkunde 2(2):222-232, pl 11.

Bergh, L. S. R. 1880. Malacologische Untersuchungen. In: Dr. Carl Gottfried Semper (Ed.). Reisen im Archipel der Philippinen. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 4, Heft 1, pp 1-78, pls. A-F.

Bergh, L. S. R. 1889. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 3, Heft 16, 2 Halfte; pp.815-872, pls. 82-84.

Bergh, L. S. R. 1891. Die cryptobranchiaten Dorididen. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 6(1):103-144.

Bergh, L. S. R. 1905. Die Opisthobranchiata der Siboga-Expedition. Monographie 50, pp. 1-248, pls. 1-20.

Bergh, L. S. R. 1880. Die Doriopsen des Mittelmeeres. Jahrbucher der Deutsche Malakozoologische Gesellschaft. 7: 297–328.

Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.

Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].

Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.

Bibiloni, M. A. 1981. Estudio faunistico del litoral de Blanes: V. Sistematica de Moluscos y Artropodos (Crustaceos y Picnogonidos). Miscellania Zool gia, Museu de Zoologia, Barcelona 7:43-52.

Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.

Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.

Canessa, M., G. Bavestrello, R. Cattaneo-Vietti, G. Furfaro, M. Doneddu, A. Navone, and E. Trainito. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261: 1–13.

Castiello, D., G. Cimino, S. De Rosa, S. De Stefano, G. Izzo, and G. Sodano. 1979. Studies on the chemistry of the relationship between the opisthobranch Peltodoris atromaculata and the sponge Petrosia ficiformis. Colloques Internationaux du Centre National de la Recherche Scientifique (291):413-416.

Castiello, D., G. Cimino, S. De Rosa, S. De Stefano, and G. Sodano. 1980. High molecular weight polyacetylenes from the nudibranch Peltodoris atromaculata and the sponge Petrosia ficiformis. Tetrahedron Letters 21(52):5047-5050.

Cattaneo-Vietti, R. 1981. Reader forum Opisthobranch Newsletter 13(4):13.

Cattaneo-Vietti, R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.

Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Peltodoris atromaculata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 30/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=486)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Peltodoris atromaculata