Jorunna evansi

Jorunna evansi (Eliot, 1906)

• Jorunna luisae Ev. Marcus, 1976 (possible sinònim)
• Rostanga evansi Eliot, 1906 (combinació original)

Descripció

Pot arribar fins a 18 mm de longitud. La coloració és marró-grisenca de fons amb nombroses taques més fosques arrodonides o ovalades i de mida desigual envoltades de línies blanques. Els rinòfors són una mica groguencs i amb petites taques marrons a les làmines, aquestes són en nombre de 13-14, el mucró apical de rinóforo està ben desenvolupat. Dors cobert de tubercles cariofilideos molt petits i de la punta sobresurten 5-6 espícules. Brànquia formada per 10-12 fulles tripinnades semitrasparentes però d’un to bru grisenc com el cos. Les fulles branquials, quan estan esteses es mantenen dretes perpendiculars al dors. Beines rinofórica i branquial poc elevades, la rinofòrica amb 14-15 tubercles cariofilideos a la part superior i la branquial amb uns 24. Cara inferior del mantell i flancs del cos blancs i amb puntuacions marrons. Peu blanc, solcat i fes per davant, palps bucals també blancs.

Biologia

Viu sota de pedres des de molt poca profunditat. S´alimenta d´esponges.

Etimologia

• Jorunna. Possiblement dedicat a Jorunn Bjarnadottir, un personatge d’una saga vikinga Islandesa, esposa d’Ólafr Höskuldsson (c. 938–1006) sobreanomenat “el paó”, pel seu posat orgullós i magnífic vestuari.
• Evansi. Els autors clàssics no indicaven l’adscripció dels noms dedicats. Pot estar dedicat a Sir Frederick John Owen Evans (1815-1885) científic marí, o a Sir John Evans (1823-1908), malacòleg i arqueòleg britànic, o a John William Evans (1857-1930) malacòleg britànic, mineròleg, petròleg, filòsof i viatger.

Distribució

Espècie originària de l’arxipèlag de Cap Verd que també s’ha citat a la Mediterrània occidental sota el nom de Jorunna luisiae. A Catalunya és una espècie rara que només s’ha trobat al litoral de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Jorunna evansi
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆