Doris bertheloti (d’Orbigny, 1839)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Doridoidea |
| Family | Dorididae |
| Genus | Doris |
| Species | Doris bertheloti A. d'Orbigny, 1839 |
- Doridigitata bertheloti d’Orbigny, 1839
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a gairebé 40 mm de longitud. El color sol ser marró grisenc o verdós amb algunes taques més fosques que en ocasions formen dues línies longitudinals que van des de la zona dels rinòfors fins al plomall branquial. Tot el dors està cobert de nombrosos tubercles arrodonits de diferents mides, sent els més grans els del centre del dors, que formen freqüentment crestes de tubercles alineats. Els tubercles més grans solen estar flanquejats per altres més petits alineats en sentit radial i també units per crestes de mida més reduïda. Els rinòfors tenen la base semitransparent i la porció laminar de color marró o groguenc, amb nombroses laminetes (30 en exemplars de 20 mm de longitud). La beina rinofórica és elevada i tuberculada i la seva vora superior disposa també d’un parell de tubercles gruixuts. La brànquia està formada per 6-7 fulles tripinnades de color una mica més clar que el cos. La beina branquial també és tuberculada en tota la seva superfície i per la part superior. El peu és de color clar i té petites puntuacions fosques. La boca posseeix dos tentacles bucals curts i gruixuts, de forma cònica.
Biologia
Aquesta espècie sol viure sota pedres des de la zona intermareal fins al infralitoral superior, on abunden les esponges incrustants de les que pot alimentar-se. Els animals, tant vius com conservats, solen tenir una textura rugosa i dura. La posta està formada per una cinta ondulada d’uns 3 mm d’altura, enrotllada en una espiral de dues voltes i d’uns 20 mm de diàmetre. Els ous són blancs, mesuren unes 150 micres de diàmetre i estan disposats en fileres verticals (Ortea & Bacallado, 1980).
Etimologia
- Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aïgues i mare de les Nereides.
- Bertheloti. Dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
Distribució
Aquesta espècie és molt poc coneguda ja que només s’ha registrat fins al moment a les Illes Canàries, a Madeira i en escassos punts de la Mediterrània (costes italianes). A la Península Ibèrica només està citada de la costa de Granada i recentment s’ha observat a la Costa Brava catalana (Es Caials, L’Escala, Cala Aiguafreda, Sant Feliu de Guíxols i Blanes) (VIMAR, GROC).
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Doris bertheloti basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Doris bertheloti" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 12/09/2014. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14310)
