Doto escatllari Ortea, Moro & Espinosa, 1998
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Cladobranchia |
| Superfamily | Dendronotoidea |
| Family | Dotidae |
| Genus | Doto |
| Species | Doto escatllari Ortea, Moro & Espinosa, 1998 |
La longitud del cos varia entre els 5 i els 9 mm, i presenta una coloració groguenca. En els individus més petits (de 2 a 4 mm), la coloració és blanquinosa, i permet observar la glàndula digestiva de color groguenc a través de la pell. L’animal presenta taques negres distribuïdes al llarg del dors i dels flancs. Les taques dorsals són més grans que les laterals i tendeixen a agrupar-se darrere del cap, formant una gran taca en la part posterior dels rinòfors. Als flancs, les taques són disperses. El peu de l’animal segueix la tonalitat general del cos i no presenta taques negres significatives. La beina rinofòrica és groguenca i està decorada amb un marge de petites taques blanques, un patró que es repeteix al marge del cap i als palps orals. Els rinòfors estan completament recoberts de petits punts blancs opacs. Els cerata s’organitzen en fins a cinc grups en els exemplars més grans, i són de color groc clar, similar al del cos, amb algunes taques més fosques difuses a l’interior. Els cerata més grans pertanyen al segon grup. Els tubercles ceratals, que s’organitzen en fins a tres grups per cera, són arrodonits i culminen en un àpex de color blau iridescent. El tubercle apical té una forma similar als del grup immediatament inferior i presenta grànuls blancs sota el pigment blau. Aquest to blau pot ser difícil de distingir sota llum directa. Entre els grups de tubercles es poden observar grànuls rosats dispersos. Alguns cerata presenten una taca negra a la base. La pseudobrànquia és un gran tubercle allargat en forma de punxó, que s’estén des de la base del cerata fins al segon grup de tubercles. No està ramificada i té taques blaves a l’extrem. La gònada és blanca i es pot observar entre el segon i el cinquè grup de cerata. La papil·la anal és cilíndrica, prominent i blanca.
Biologia
Se’n desconeix la biologia, però tots els exemplars s’han trobat a parets rocoses cobertes d’hidraris, dels quals probablement s’alimenta, com la resta de membres del gènere.
Etimologia
- escatllari, en honor de Joaquín Escatllar, company de mostreig dels autors durant la campanya El Hierro-97.
Distribució
Aquesta espècie només s’ha trobat a les Illes Canàries. Fins ara, hi ha registres confirmats al Mar de les Calmes (El Hierro), a l’Ensenada de Zapata (Tenerife), a Lanzarote i a la costa de Gran Canària.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Doto escatllari basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2025) "Doto escatllari" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 22/11/2024. Accedit: 04/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=45379)
