Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Amphorina farrani

Amphorina farrani

Amphorina farrani (Alder & Hancock, 1844)

Amphorina farrani per Pontes, Miquel

Sinònims

Eolis farrani Alder & Hancock, 1844: 164–165; Alder & Hancock, 1845: fam 3, pl. 35.
Galvina farrani (Alder & Hancock, 1844): Bergh 1873: 622; Colgan 1914: 183–185.
Cavolina farrani (Alder & Hancock, 1844): Gray J.E. 1857: 226.
Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844): O’Donoghue 1926: 128.
Eubranchus farrani sensu Edmunds & Kress, 1969: forms A & B only: 890, fig. 2 A, B.
Amphorina farrani (Alder & Hancock, 1844): Martynov 1998: 775.
Amphorina alberti Quatrefages, 1844: 146–151, pl. 3, fig. 5, pl. 4, fig. 3.
Aeolis adelaidae Thompson, 1860: 49.
Eolis robertianae Mc’Intosh, 1865: 393.
Eolis tricolor sensu Friele and Hansen 1876, non Forbes 1838.
Non Amphorina alberti sensu Trinchese 1877–1879 and auctt. (= Trinchesia spp.)
Non all forms of Eubranchus farrani sensu Edmunds & Kress, 1969 (diverses espècies)
Non Eubranchus farrani sensu Schmekel & Portmann 1982: 241–243, taf. 14, Fig.
1–3, abb. 7.78 (= Amphorina andra sp. nov. + barreja d’espècies)

Descripció
Cos estret que pot arribar a tenir més de 20 mm de longitud, però en la majoria dels casos els exemplars són més petits i mesuren de 10 a 15 mm. El color de el cos és molt variable, hi ha espècimens amb el cos i els cerata de color pàl·lid, amb petites taques de pigment groc ataronjat, que mai tenen una taca o ratlla d’aquest color a la cua. Altres espècimens tenen unes taques ataronjades o grogues característiques per tot el cos, amb un ampli anell subapical de el mateix color a cada cera, de vegades amb el cos de color marró fosc, però sempre amb una taca o ratlla taronja o groga a la punta de la cua. No s’han observat espècimens amb taques negroses, ni amb el cos de color taronja brillant uniforme. Els rinòfors són llisos, entre 1.5 i 2 vegades més llargs que els tentacles orals. La part distal dels rinòfors i dels tentacles orals està coberta amb pigment taronja, així com de petits punts blancs dispersos, però sense formar un anell de pigment rosat. Cerata relativament llargs i bastant inflats, formant 7-8 grups de fins a 5 cerata cadascun, en nombre creixents des del cap fins a l’anus, i disminuint en nombre progressivament fins a la cua. La regió cardíaca es troba entre els segons grups de cerata de cada costat. L’obertura anal es troba en una petita papil·la situada just darrere i lleugerament a la dreta de la zona cardíaca. L’obertura genital es troba per sota i lleugerament darrere del primer grup dret de cerata. El peu és estret i en la seva part anterior no mostra palps ni angles propodials.

Biologia
Aquesta espècie se sol trobar en fons litorals poc profunds, de 0.5 a 20m., on creixen els hidrozous com a epibionts d’algues. E. farrani s’alimenta de petits hidraris com Obelia geniculata que creixen en algues laminarials, a Codium fragile i a altres algues o sobre conquilles de musclos. També es pot localitzar sota pedres on hi hagi hidraris. La posta és una cinta petita d’una volta o volta i mitja amb ous blancs o lleugerament rosats d’unes 90 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

Farrani = en honor del Dr. G.P. Farran de Dublín, naturalista i col·leccionista de petxines que va facilitar la campanya de mostreig d’Alder & Hancock a les costes irlandeses el 1843, on es va recol·lectar l’exemplar tipus que va servir per descriure l’espècie.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a Noruega, les Illes Britàniques, costes atlàntiques de França i del Canal de la Manxa, la Península Ibèrica, Canàries, Açores i per tota la Mediterrània. A les costes ibèriques ha estat citada en totes les seves zones costaneres. A les costes de Catalunya s’ha observat en diferents localitats com Cadaqués, l’Escala, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes i Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Amphorina farrani
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
Per separar aquesta espècie de les altres del gènere s’han de tenir en compte alguns aspectes:

La coloració d’aquesta espècie és molt variable, pot tenir grans taques brillants de color groc ataronjat al dors, absents en A.andra.
Absència de formes de color de fons negre o groc uniforme, tipiques de A.andra.
En espècimens amb aquestes taques en dors i cerata, sempre tenen una taca o franja groc ataronjat característica a la cua, absents en A.andra, que pot tenir una línia blanca a la cua.
Els espècimens pàl·lids de A.farrani no tenen taques ni ratlles a la cua.
No tenen un anell subapical rosat a les cerates, típic de A.viriola.
No tenen una línia blanca més o menys puntuada en la vora de el peu, típica de A.linensis.
Taques dorsals més grans (en les formes tacades) que en A.pallida.
Absència de petits punts ataronjats o marrons en els cerata, presents en alguns exemplars de A.pallida.
Els cerata normalment estan moderadament inflats però sense els extrems clarament apuntats com en A.linensis.
La glàndula digestiva dins dels cerata és relativament ampla i no té ramificacions.
Tenen fins a quatre fileres de cerata en la seva part anterior.

Abundància

Mediterrània occidental:	★★☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Amphorina farrani basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Amphorina farrani" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/zq0hl)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Amphorina farrani