Amphorina farrani

Amphorina farrani (Alder & Hancock, 1844)

Amphorina farrani @ Costa Brava, Spain per Pontes, Miquel

Informació taxonòmica WoRMS

Nom acceptat actual: Amphorina farrani (Alder & Hancock, 1844)

Classificació actual

SuperdomainBiota
KingdomAnimalia
PhylumMollusca
ClassGastropoda
SubclassHeterobranchia
InfraclassEuthyneura
SubterclassRingipleura
SuperorderNudipleura
OrderNudibranchia
SuborderCladobranchia
SuperfamilyFionoidea
FamilyEubranchidae
GenusAmphorina
SpeciesAmphorina farrani (Alder & Hancock, 1844)
Sinònims

  • Eolis farrani Alder & Hancock, 1844: 164–165; Alder & Hancock, 1845: fam 3, pl. 35.
  • Galvina farrani (Alder & Hancock, 1844): Bergh 1873: 622; Colgan 1914: 183–185.
  • Cavolina farrani (Alder & Hancock, 1844): Gray J.E. 1857: 226.
  • Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844): O’Donoghue 1926: 128.
  • Eubranchus farrani sensu Edmunds & Kress, 1969: forms A & B only: 890, fig. 2 A, B.
  • Amphorina farrani (Alder & Hancock, 1844): Martynov 1998: 775.
  • Amphorina alberti Quatrefages, 1844: 146–151, pl. 3, fig. 5, pl. 4, fig. 3.
  • Aeolis adelaidae Thompson, 1860: 49.
  • Eolis robertianae Mc’Intosh, 1865: 393.
  • Eolis tricolor sensu Friele and Hansen 1876, non Forbes 1838.
  • Non Amphorina alberti sensu Trinchese 1877–1879 and auctt. (= Trinchesia spp.)
  • Non all forms of Eubranchus farrani sensu Edmunds & Kress, 1969 (diverses espècies)
  • Non Eubranchus farrani sensu Schmekel & Portmann 1982: 241–243, taf. 14, Fig.
    1–3, abb. 7.78 (= Amphorina andra sp. nov. + barreja d’espècies)

Descripció
Cos estret que pot arribar a tenir més de 20 mm de longitud, però en la majoria dels casos els exemplars són més petits i mesuren de 10 a 15 mm. El color de el cos és molt variable, hi ha espècimens amb el cos i els cerata de color pàl·lid, amb petites taques de pigment groc ataronjat, que mai tenen una taca o ratlla d’aquest color a la cua. Altres espècimens tenen unes taques ataronjades o grogues característiques per tot el cos, amb un ampli anell subapical de el mateix color a cada cera, de vegades amb el cos de color marró fosc, però sempre amb una taca o ratlla taronja o groga a la punta de la cua. No s’han observat espècimens amb taques negroses, ni amb el cos de color taronja brillant uniforme. Els rinòfors són llisos, entre 1.5 i 2 vegades més llargs que els tentacles orals. La part distal dels rinòfors i dels tentacles orals està coberta amb pigment taronja, així com de petits punts blancs dispersos, però sense formar un anell de pigment rosat. Cerata relativament llargs i bastant inflats, formant 7-8 grups de fins a 5 cerata cadascun, en nombre creixents des del cap fins a l’anus, i disminuint en nombre progressivament fins a la cua. La regió cardíaca es troba entre els segons grups de cerata de cada costat. L’obertura anal es troba en una petita papil·la situada just darrere i lleugerament a la dreta de la zona cardíaca. L’obertura genital es troba per sota i lleugerament darrere del primer grup dret de cerata. El peu és estret i en la seva part anterior no mostra palps ni angles propodials.

Biologia
Aquesta espècie se sol trobar en fons litorals poc profunds, de 0.5 a 20m., on creixen els hidrozous com a epibionts d’algues. E. farrani s’alimenta de petits hidraris com Obelia geniculata que creixen en algues laminarials, a Codium fragile i a altres algues o sobre conquilles de musclos. També es pot localitzar sota pedres on hi hagi hidraris. La posta és una cinta petita d’una volta o volta i mitja amb ous blancs o lleugerament rosats d’unes 90 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Farrani = en honor del Dr. G.P. Farran de Dublín, naturalista i col·leccionista de petxines que va facilitar la campanya de mostreig d’Alder & Hancock a les costes irlandeses el 1843, on es va recol·lectar l’exemplar tipus que va servir per descriure l’espècie.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a Noruega, les Illes Britàniques, costes atlàntiques de França i del Canal de la Manxa, la Península Ibèrica, Canàries, Açores i per tota la Mediterrània. A les costes ibèriques ha estat citada en totes les seves zones costaneres. A les costes de Catalunya s’ha observat en diferents localitats com Cadaqués, l’Escala, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes i Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Amphorina farrani
Fonts:
OBIS
GROC 2010-2011
Enric Madrenas
João Pedro Silva
Bernard Picton
GBIF
OPK
VIMAR
Manuel Ballesteros
M@re Nostrum
Altres fonts
Marine Regions

Espècies semblants
Per separar aquesta espècie de les altres del gènere s’han de tenir en compte alguns aspectes:

  • La coloració d’aquesta espècie és molt variable, pot tenir grans taques brillants de color groc ataronjat al dors, absents en A.andra.
  • Absència de formes de color de fons negre o groc uniforme, tipiques de A.andra.
  • En espècimens amb aquestes taques en dors i cerata, sempre tenen una taca o franja groc ataronjat característica a la cua, absents en A.andra, que pot tenir una línia blanca a la cua.
  • Els espècimens pàl·lids de A.farrani no tenen taques ni ratlles a la cua.
  • No tenen un anell subapical rosat a les cerates, típic de A.viriola.
  • No tenen una línia blanca més o menys puntuada en la vora de el peu, típica de A.linensis.
  • Taques dorsals més grans (en les formes tacades) que en A.pallida.
  • Absència de petits punts ataronjats o marrons en els cerata, presents en alguns exemplars de A.pallida.
  • Els cerata normalment estan moderadament inflats però sense els extrems clarament apuntats com en A.linensis.
  • La glàndula digestiva dins dels cerata és relativament ampla i no té ramificacions.
  • Tenen fins a quatre fileres de cerata en la seva part anterior.

Abundància

Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Amphorina farrani basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    1246567 Amphorina farrani 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 581 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Amphorina farrani" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=581)