Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Amphorina farrani

Amphorina farrani

Amphorina farrani (Alder & Hancock, 1844)

Amphorina farrani per Pontes, Miquel

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Eubranchidae  

 

Genus

Amphorina  

 

Species

Amphorina farrani  (Alder & Hancock, 1844)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1424909).
Sinònims

  • Eolis farrani Alder & Hancock, 1844: 164–165; Alder & Hancock, 1845: fam 3, pl. 35.
  • Galvina farrani (Alder & Hancock, 1844): Bergh 1873: 622; Colgan 1914: 183–185.
  • Cavolina farrani (Alder & Hancock, 1844): Gray J.E. 1857: 226.
  • Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844): O’Donoghue 1926: 128.
  • Eubranchus farrani sensu Edmunds & Kress, 1969: forms A & B only: 890, fig. 2 A, B.
  • Amphorina farrani (Alder & Hancock, 1844): Martynov 1998: 775.
  • Amphorina alberti Quatrefages, 1844: 146–151, pl. 3, fig. 5, pl. 4, fig. 3.
  • Aeolis adelaidae Thompson, 1860: 49.
  • Eolis robertianae Mc’Intosh, 1865: 393.
  • Eolis tricolor sensu Friele and Hansen 1876, non Forbes 1838.
  • Non Amphorina alberti sensu Trinchese 1877–1879 and auctt. (= Trinchesia spp.)
  • Non all forms of Eubranchus farrani sensu Edmunds & Kress, 1969 (diverses espècies)
  • Non Eubranchus farrani sensu Schmekel & Portmann 1982: 241–243, taf. 14, Fig.
    1–3, abb. 7.78 (= Amphorina andra sp. nov. + barreja d’espècies)

Descripció
Cos estret que pot arribar a tenir més de 20 mm de longitud, però en la majoria dels casos els exemplars són més petits i mesuren de 10 a 15 mm. El color de el cos és molt variable, hi ha espècimens amb el cos i els cerata de color pàl·lid, amb petites taques de pigment groc ataronjat, que mai tenen una taca o ratlla d’aquest color a la cua. Altres espècimens tenen unes taques ataronjades o grogues característiques per tot el cos, amb un ampli anell subapical de el mateix color a cada cera, de vegades amb el cos de color marró fosc, però sempre amb una taca o ratlla taronja o groga a la punta de la cua. No s’han observat espècimens amb taques negroses, ni amb el cos de color taronja brillant uniforme. Els rinòfors són llisos, entre 1.5 i 2 vegades més llargs que els tentacles orals. La part distal dels rinòfors i dels tentacles orals està coberta amb pigment taronja, així com de petits punts blancs dispersos, però sense formar un anell de pigment rosat. Cerata relativament llargs i bastant inflats, formant 7-8 grups de fins a 5 cerata cadascun, en nombre creixents des del cap fins a l’anus, i disminuint en nombre progressivament fins a la cua. La regió cardíaca es troba entre els segons grups de cerata de cada costat. L’obertura anal es troba en una petita papil·la situada just darrere i lleugerament a la dreta de la zona cardíaca. L’obertura genital es troba per sota i lleugerament darrere del primer grup dret de cerata. El peu és estret i en la seva part anterior no mostra palps ni angles propodials.

Biologia
Aquesta espècie se sol trobar en fons litorals poc profunds, de 0.5 a 20m., on creixen els hidrozous com a epibionts d’algues. E. farrani s’alimenta de petits hidraris com Obelia geniculata que creixen en algues laminarials, a Codium fragile i a altres algues o sobre conquilles de musclos. També es pot localitzar sota pedres on hi hagi hidraris. La posta és una cinta petita d’una volta o volta i mitja amb ous blancs o lleugerament rosats d’unes 90 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Farrani = en honor del Dr. G.P. Farran de Dublín, naturalista i col·leccionista de petxines que va facilitar la campanya de mostreig d’Alder & Hancock a les costes irlandeses el 1843, on es va recol·lectar l’exemplar tipus que va servir per descriure l’espècie.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a Noruega, les Illes Britàniques, costes atlàntiques de França i del Canal de la Manxa, la Península Ibèrica, Canàries, Açores i per tota la Mediterrània. A les costes ibèriques ha estat citada en totes les seves zones costaneres. A les costes de Catalunya s’ha observat en diferents localitats com Cadaqués, l’Escala, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes i Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Amphorina farrani
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Per separar aquesta espècie de les altres del gènere s’han de tenir en compte alguns aspectes:

  • La coloració d’aquesta espècie és molt variable, pot tenir grans taques brillants de color groc ataronjat al dors, absents en A.andra.
  • Absència de formes de color de fons negre o groc uniforme, tipiques de A.andra.
  • En espècimens amb aquestes taques en dors i cerata, sempre tenen una taca o franja groc ataronjat característica a la cua, absents en A.andra, que pot tenir una línia blanca a la cua.
  • Els espècimens pàl·lids de A.farrani no tenen taques ni ratlles a la cua.
  • No tenen un anell subapical rosat a les cerates, típic de A.viriola.
  • No tenen una línia blanca més o menys puntuada en la vora de el peu, típica de A.linensis.
  • Taques dorsals més grans (en les formes tacades) que en A.pallida.
  • Absència de petits punts ataronjats o marrons en els cerata, presents en alguns exemplars de A.pallida.
  • Els cerata normalment estan moderadament inflats però sense els extrems clarament apuntats com en A.linensis.
  • La glàndula digestiva dins dels cerata és relativament ampla i no té ramificacions.
  • Tenen fins a quatre fileres de cerata en la seva part anterior.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Amphorina farrani basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Amphorina farrani by Enric Madrenas
Amphorina farrani by Enric Madrenas
Amphorina farrani by Enric Madrenas
Amphorina farrani by Enric Madrenas
Amphorina farrani with white lined tail by Enric Madrenas
Amphorina farrani by Enric Madrenas
Amphorina farrani by Enric Madrenas
Amphorina farrani with white lined tail @ Galicia by Carlos Fernández-Cid
Amphorina farrani @ Ammouliani island, Halkidiki, Greece 22-12-2015 by Yiannis Iliopoulos
Amphorina farrani
Amphorina farrani @ Eivissa by Joan Pereyra
Amphorina farrani @ L’Escala, Spain by Eli Franco Valero
Amphorina farrani @ Catania, Italy 16.05.2022 by Salvo Gambacurta
Amphorina farrani @ Catania, Italy 16.05.2022 by Salvo Gambacurta
Amphorina farrani @ Catania, Italy 16.05.2022 by Salvo Gambacurta
Amphorina farrani @ Catania, Italy 16.05.2022 by Salvo Gambacurta
Amphorina farrani @ Catania, Italy 16.05.2022 by Salvo Gambacurta
Amphorina farrani @ France by Pascal Girard
Amphorina farrani @ France by Pascal Girard
Amphorina farrani @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes
Amphorina farrani @ Granada por Luis Sánchez Tocino
Amphorina farrani 8mm @ Granada by Luis Sánchez Tocino

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Alder, J. 1869. Account of the British Nudibranchiata. Jeffrey’s British Conchology 5:18-94.
    Alder, J., and A. Hancock. 1844. Description d’un genre nouveau de mollusques nudibranches, et de quelques especes nouvelles d’eolides. Annales des Sciences Naturelles, Paris, series 3, 1:190-191.
    Alder, J., and A. Hancock. 1844. Description of a new genus of nudibranchiate Mollusca, with some new species of Eolis. Annals and Magazine of Natural History 13: 161-167 [novembre].
    Alder, J., and A. Hancock. 1845. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Alder, J., and A. Hancock. 1845. Report on the British nudibranchiate Mollusca. Report 14th Meeting of the British Association for the Advancement of Science; pp 24-29.
    Alder, J., and A. Hancock. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Alder, J., and A. Hancock. 1847. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London. Ray Society, London.
    Anderson, J. 1999. Eubranchus farrani accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/eubranchus-farrani.html).
    Avila, C. 1998. Competence and metamorphosis in the long-term planktotrophic larvae of the nudibranch mollusc Hermissenda crassicornis (Eschscholtz, 1831). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 231(1):81-117.
    Baba, K. 1964. Description of Eubranchus inabai n sp , from Mukaishima, Japan (Nudibranchia - Eolidoidea). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 12(4):285-287.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Beaumont, W. I. 1900. Part II.–The benthos (dredging and shore collecting). VII.–Report on the results of dredging and shore- collecting; pp 754-798, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854.
    Beaumont, W. I. 1900. XII–Report on the opisthobranchiate Mollusca; pp 832-854, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854.
    Bedot, M. 1896. Note sur les cellules urticantes. Revue Suisse de Zoologie 3(4):533-539, pl 18.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Behrens, D. W. 1987. Two new aeolid nudibranchs from southern California. Veliger 30(1):82-89.
    Bergh, L. S. R. 1868. Anatomiske Bidrag til kundskab om aeolidierne. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Skrifter. Femte Raekke, Naturvidenskabelig og Mathematisk Afdeling Kjobenhavn 7:139-316, pls. I-IX.
    Bergh, L. S. R. 1887. VIII. Die Nudibranchien Gesammelt warhrend der fahrten des “Willem-Barents” in das nördliche Eismeer. Bijdragen tot de Dierkunde afleverung, Amsterdam. Onderzoekingstochter van  de “Willem-Barents” Exped. Gedeelte 13(4):1-37, pls. 1-3.
    Bergh, L. S. R. 1873. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. I. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 23(4):597-628, pls. 7-10.
    Bergh, L. S. R. 1877. Beitrage zur kenntniss der Aeolidiaden. V. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 27:807-840, pls. 11-13.
    Bergh, L. S. R. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti, R. 1990. Colore e mimetismo negli opistobranchi. Lavori della Societa di Malacologia 23:217-228.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cornet, R., and M. Marchad. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Dautzenberg, P., and P. H. Fischer. 1925. Les mollusques marins du Finistere et en particulier de la region de Roscoff. Travaux de la Station Biologique de Roscoff 3:1-180.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Amphorina farrani" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 02/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=581)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.