Edmundsella pedata

Edmundsella pedata (Montagu, 1816)

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

• Coryphella pedata (Montagu, 1816)
• Doris pedata Montagu, 1816
• Eolis landsburgi Alder & Hancock, 1846
• Coryphella landsburgii (Alder & Hancock, 1846)
• Flabellina pedata (Montagu, 1816)

Descripció
Aquest eolidaci acostuma a mesurar entre 10 i 15 mm de llarg, tot i que s’han reportat exemplars de fins a 40 mm. El cos és força transparent i té un color general entre rosa i porpra, també al cap, els rinòfors, els palps orals i palps propodials. Els rinòfors són llisos, sense làmines i tenen una punta blanca iridescent. Els ulls es troben a la base dels rinòfors. Els palps orals tenen la mateixa longitud que els rinòfors i també tenen una punta blanca iridescent. Els cerata s’agrupen en 6-7 grups a cada costat del dors i creixen directament del cos de l’animal, formant grups de 2 o 3 cerata cadascun. La glàndula digestiva dels cerata és de color marró clar, marró fosc, taronja o vermell segons els exemplars. L’obertura genital es troba per sota del primer grup de cerata al costat dret del cos. El peu és transparent.

Biologia
Aquest eolidaci viu sobre hidraris en parets verticals fosques i poc profundes. S’ha citat sobre diversos gèneres d’hidroides i que presumiblement menja com el sertularid Abietinaria, el plumulàrid Aglaophenia o l’atecat Eudendrium, sobre el qual sol fer la posta.

Etimologia

• Edmunsella, en honor de Malcolm Edmunds, un distingit taxonomista anglès especialitzat en llimacs marins, tristment traspassat el gener de 2017.
• Pedata, en referència als cerata, units per la base com una mà.

Distribució
Aquest és un dels nudibranquis més comuns a les aigües europees. Aquesta espècie d’eolidaci es distribueix per les costes continentals atlàntiques europees des de Noruega fins a la Península Ibèrica, incloses les illes Britàniques, les Açores i les illes Canàries. També molt estès a la Mediterrània, on es pot trobar tant a la conca oriental com a la occidental. A la Península Ibèrica s’ha registrat a tot el litoral, inclosa la costa catalana.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Edmundsella pedata

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Espècies similars
Flabellina affinis i Paraflabellina ischitana tenen rinòfors anellats i les cerata creixen de peduncles dorsals. Piseinotecus soussi, gairebé idèntica, però amb punts blancs als cerata.

Videos

Altres fotos

Edmundsella pedata by Enric Madrenas

Edmundsella pedata by Enric Madrenas

Edmundsella pedata by Enric Madrenas

Edmundsella pedata by Enric Madrenas

Edmundsella pedata by Enric Madrenas

Edmundsella pedata by Enric Madrenas

Edmundsella pedata by Enric Madrenas

Flabellina pedata @ Taliarte, Gran Canaria in 3 m 2-09-2016 by Jose Juan Calderín Peñate

Edmundsella pedata @ La Herradura, Granada, Spain 3-04-2017 by Stefan Verheyen

Edmundsella pedata by Miquel Pontes

Edmundsella pedata by Miquel Pontes

Edmundsella pedata by Miquel Pontes

Edmundsella pedata by Nani Díez

Edmundsella pedata @ L’Escala, Spain by Eli Franco Valero

Edmundsella pedata @ France by Pascal Girard

Edmundsella pedata @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Bibliografia

1246567 Edmundsella pedata 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 599 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: