Geitodoris planata

Geitodoris planata (Alder & Hancock, 1846)

Geitodoris planata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Discodorididae  

 

Genus

Geitodoris  

 

Species

Geitodoris planata  (Alder & Hancock, 1846)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139580).
Sinònims

  • Discodoris planata (Alder & Hancock)
  • Doris complanata Verrill, 1880
  • Doris planata Alder & Hancock, 1846 (original)
  • Doris testudinaria Risso, 1826
  • Geitodoris complanata (A. E. Verrill, 1880)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie de nudibranqui poden arribar a més de 4 cm de longitud (la grandària màxima citada és de 65 mm, Picton & Morrow, 2010). El cos és molt aplanat i a aquesta característica es deu el seu nom específic. La coloració general és marró-vermellosa, més fosca o clara segons els diferents animals. Els marges del dors poden ser d’un to més clar. En la majoria dels casos són molt visibles a simple vista unes zones blanquinoses o de color crema de forma estelada situades en el dors, el qual està adornat amb tubercles arrodonits de diverses grandàries, destacant en la zona central uns més grans envoltats d’uns altres més petits. Els tubercles més grans solen ser de color clar cremós i també uns altres de grandària intermèdia que estan disposats de forma radial partint del central; aquesta disposició de tubercles clars és la que proporciona al dors de l’animal les seves típiques taques estelades. En alguns exemplars poden observar-se taques irregulars més grans de color crema. Alguns tubercles poden ser lleugerament pedunculats. Amb la lupa binocular es pot apreciar que en el dors també existeixen nombroses línies blanques que formen un reticle i tendeixen també a confluir a la base dels tubercles més grans. Els rinòfors són de color marró, iguals que el dors, especialment a la seva zona laminar, on existeixen unes 20-25 laminetes situades molt juntes, el mucró terminal està molt poc desenvolupat. La zona alaminar dels rinòfors és una mica més clara a causa de la menor densitat de taques marrons i aquestes es reuneixen a la zona dorsal de la base per formar una banda marró longitudinal. La beina rinofòrica és elevada i la seva vora superior està lobulada, en tota la seva superfície hi ha tubercles com els de el dors; quan el rinòfor es retreu dins el cap, els lòbuls de la beina s’abaten per tancar l’orifici rinofòric. La brànquia està formada per 6-8 fulles branquials tripinnades del mateix color del cos però amb nombroses taques d’un color blanc-cremós que les aclareixen una mica. Les fulles branquials són bastant llargues i la seva raquis està corbada quan estan completament esteses. La beina branquial és una mica elevada, la seva vora superior està lleugerament lobulada i també disposa de tubercles. Quan les fulles branquials es retreuen en el cos, la beina es tanca en forma d’una esquerda transversal i orientada cap a enrere. La papil·la anal és tubular, de color blanquinós però amb puntuacions marrons i l’orifici anal té forma de 4 lòbuls. La papil·la anal és pulsàtil. El peu és de color groc ataronjat uniforme igual que la cara inferior del mantell, que té petites taques marrons allà on van a confluir unes fines línies en disposició radial. El peu és solcat i enfonsat en la part anterior, i la boca poseeix dos palps orals curts de color groguenc.

Nota identificativa: Aquesta espècie ha estat confosa en el passat amb una altra gran espècie de doridaci amb tubercles en el dors, Doris pseudoargus, que és molt variable en quant a coloració i que una de les seves variabilitats cromàtiques pot semblar-se a la de G. planata. No obstant això D. pseudoargus no té palps orals digitiformes al costat de la boca, com sí en té G. planata. Una altra espècie, Discodoris stellifera, té també tubercles en el dors i la típica estructura de taques estelades clares en el dors, però només es pot distingir de G. planata per la seva ràdula: D. stellifera té les dents radulars marginals finament denticulades mentre que els de G. planata són llisos i de tipus espatulat. És molt difícil per tant identificar ambdues espècies sobre la base de la seva morfologia externa, per la qual cosa les cites d’ambdues espècies basades en fotografies o observacions visuals poden ser errònies.

 

Biologia
Els animals d’aquesta espècie de doridaci són molt sedentaris i tenen moviments lents. Sol trobar-se sota pedres, des de molt poca profunditat, i de vegades és localment abundant. S’alimenta d’esponges, entre les quals s’ha citat Mycale rotalis, una esponja de color ataronjat que sol viure sota pedres. La posta de G. planata és una cinta un xic fistonada i enrotllada en espiral, de 5-6 mm d’amplada i d’una longitud total que pot arribar fins a 15 cm. Els ous són blancs o lleugerament groguencs i es disposen en 2-3 capes en la cinta, dins de càpsules transparents que poden contenir un o dos ous. La grandària dels ous esta al voltant de les 80 micres i el de les càpsules al voltant de les 120 micres.

Etimologia

  • Geitodoris. Del Grec “geitonos”, veí (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
  • Planata. Deriva del Llatí “planus” relatiu que té el dors molt aplanat.

Distribució
Geitodoris planata es distribueix per totes les costes europees, des de Noruega fins al Mediterrani. En les costes del sud del Regne Unit és localment abundant. En les costes peninsulars ibèriques s’ha citat en totes les zones menys a Galícia i la costa llevantina. També observada a Balears, Canàries, Açores i Madeira (Cervera et al. 2004). En les costes catalanes està citada, entre altres localitats, a la Cala Sant Antoni (Port Lligat), L´Escala, Cala Bona i Cala Giverola (Tossa de Mar), cala Aiguafreda (Begur), Blanes i moltes d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Geitodoris planata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Geitodoris planata basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Alder, J., and A. Hancock. 1846. Notices of some new and rare British species of naked Mollusca. Annals and Magazine of Natural History 18: 289-294, pl. 4 [novembre].
    Anderson, J. 1999. Geitodoris planata accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/geitodoris-planata.html).
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., and J. Templado. 1996. Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and F. J. García. 1985. Redescription of Geitodoris planata (Alder and Hancock, 1846) (Gastropoda: Nudibranchia). Journal of Molluscan Studies 51: 198-204.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cornet, R., and M. Marchad. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Dayrat, B. 2005. Advantages of naming species under the PhyloCode: an example of how a new species of Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Euthyneura, Nudibranchia, Doridina) may be named. Marine Biology Research 1: 216-232.
    Dayrat, B., and T. M. Gosliner. 2005. Species names and metaphyly: a case study in Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia, Doridina). Zoologica Scripta 34 (2).
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). J. Mar. Biol. Ass. U.K., 86: 383-389.
    Eliot, C. N. E. 1905. Note on Geitodoris planata (Alder & Hancock). Proceedings of the Malacological Society of London 6(4):186-187.
    Eliot, C. N. E. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52.
    Farran, G. P. 1915. Results of a biological survey of Blacksod Bay, Co. Mayo. Department of Agriculture & Technical Instruction for Ireland Fisheries Branch. Dublin. Scientific Investigations, 1914, (III):1-72, pl I.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Geitodoris planata accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/geitodoris-planata.html).
    Miller, M. C. 1996. A new species of the dorid nudibranch genus Geitodoris Bergh, 1892 (Gastropoda, Opisthobranchia) from New Zealand. Journal of Molluscan Studies. 62: 433–442.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Nunn, J. D. 2006. The marine Mollusca of Ireland 3. Lough Hyne, Co. Cork. Bulletin of the Irish  Biogeographical Society (30):114-292.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J. 1990. El género Geitodoris Bergh, 1894 (Mollusca: Nudibranchia) en las islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 2: 99-121.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. Geitodoris planata accessed through: Nudibranchs of the British Isles on 2014-12-14. (http://www.habitas.org.uk/marinelife/species.asp?item=W14130#).
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. A Field guide to the Nudibranchs of the British Isles. Immel Publishing Ltd. London: 143 pp., London.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot-Fol, A. 1937. Etude des opisthobranches des côtes Nord de la Méditerranée provenant en majeure partie de Banyuls avec adjonction d’échantillon récoltés à Villefranche ainsi que dans quelques autres localités. Archives du Muséum National d’Histoire Naturelle, Paris (6) 14: 35-74.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Geitodoris planata" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 20/08/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/VdqSB)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.