Polycerella emertoni

Polycerella emertoni  A.E.Verrill, 1880

Polycerella emertoni 3mm @ Qajjenza, Malta 1m depth 18-08-1993 per Carmel Sammut

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Polycerinae  

 

Genus

Polycerella  

 

Species

Polycerella emertoni  A. E. Verrill, 1880

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140839).
Sinònims

  • Polycerella comyna Marcus Er., 1957
  • Polycerella conyna Er. Marcus, 1957
  • Polycerella davenportii Balch, 1899
  • Polycerella recondita Schmekel, 1965

Descripció
Cos tant alt com ample, amb una longitud màxima observada de 5-6 mm aproximadament. No obstant la majoria dels animals mesuren 3-4 mm. El cos és translúcid amb tocs groguencs brillants i amb petits punts marrons foscos o verdosos disseminats per tot el cos. Aquesta coloració fa que els animals siguin molt críptics sobre el briozou del que s’alimenten. La part anterior del cap és arrodonida, sense prolongacions allargades però en ocasions amb petites berrugues. Els rinòfors són llisos (no estan laminats) i són contràctils. Hi ha tres petites brànquies bipinnades situades cap a la meitat del dors, essent la brànquia central la més gran. Darrere de la brànquia central es troba la papil·la anal. Al dors es poden observar algunes papil·les còniques, les més desenvolupades són les posteriors, en particular un parell de papil·les simètriques situades darrera de les brànquies. El peu forma anteriorment un parell de petites prolongacions triangulars. Moro et al. (2017) proporcionen bones fotografies i dibuixos de l’espècie.

Biologia
Aquesta espècie viu al Mediterrani i Atlàntic oriental sobre briozous tous com Amathia verticillata, fins fa poc identificat com Zoobotryon verticillatum (Waeschenbach et al., 2015) on és perfectament críptica per la mida petita, la forma i la coloració. A les costes atlàntiques occidentals ha estat citada vivint a sobre i alimentant-se dels briozous Amathia gracilis (fins fa poc conegut com Bowerbankia gracilis), Amathia distans i Bugula neritina (Clark, 1975; Valdés et al. 2006). Els animals efectuen la posta sobre el mateix briozou, la forma de la qual és cilíndrica i una mica curvada, té una mida d´uns 3 mm i conté uns 100 ous, cadascun d’ells es troba dins d’una càpsula d’unes 100 micres (García-Gómez & Bobo, 1986) mentre que els ous mesuren entre 45 i 60 micres (Schmekel & Portmann, 1982). Al laboratori s’ha pogut observar que, quan són molestats, els animals s’encongeixen formant una bola (dades originals dels autors). Franz & Clark (1972) proporcionen interessant informació sobre la sistemàtica, biologia reproductora i zoogeografia de l’espècie.

Etimologia

  • Polycerella. Diminutiu de Polycera.
  • Polycera, deriva del grec Polys, molt i Keras, banya
  • Emertoni, en honor de James Henry Emerton (1847-1930), aracnòleg nordamericà al que s’han dedicat diverses espècies de copèpodes, poliquets i gastròpodes.

Distribució
Polycerella emertoni va ser descrita originalment per a la costa atlàntica de Amèrica del Nord (Verrill, 1980). Des de llavors s’ha citat en diferents zones de l’Atlàntic occidental com Cuba (Moro et al., 2017), Veneçuela i el Brasil (Tamsouri et al. 2014), com de les costes atlàntiques orientals, Ghana (Edmunds, 1977), Canàries (Moro et al., 2017) i la Península Ibèrica, on es coneix a Portugal i la costa gaditana (Cervera et al., 2004). Al Mediterrani es va veure per primera vegada al 1964 al Lago Fusaro (Italia) (Schmekel, 1965) i després s’ha citat a Malta, les costes gregues i Tunísia (Tamsouri et al., 2014). A les costes catalanes va ser citada per primera vegada a les Coves de Cala Maset, en Sant Feliu de Guíxols (GROC, 2017). Al Delta de l´Ebre s´ha trobat recentment una abundant població de P. emertoni vivint sobre les colònies d´Amathia verticillata que creixen a molt poca fondària sobre pilons de fusta o de ferro o fins i tot sobre les petxines de les nacres (Pinna nobilis). Sobre les colònies de briozous s’han trobat també nombroses postes d’ous al mes d’agost de 2018. És possible que l’amplia distribució de l’espècie es degui principalment a la distribució, gairebé cosmopolita en aigües temperades i càlides, dels briozous que són el seu substrat i aliment. P. emertoni és considerada en algunes publicacions (Zenetos et al., 2004) com a espècie invasora a la Mediterrània més que com una espècie de distribució amfiatlàntica.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Polycerella emertoni
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Polycerella emertoni basada en els nostres propis registres.

Videos

Polycerella emertoni sobre Amathia verticillata, per Judith Camps © 2018

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Balch, F. N. 1899. List of marine Mollusca of Coldspring Harbor, Long Island, with descriptions of one new genus and two new species of nudibranchs. Proc. Boston Soc. Nat. Hist. 29(7):133-162, pl 1.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Behrens, D. W., and T. M. Gosliner. 1988. The first record of Polycerella Verrill, 1881, from the Pacific, with the description of a new species. Veliger 30(3):319-324.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, L. S. R. 1883. Beitrage zu einer Monographie der Polyceraden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 33:135- 180, pls. 6-10.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Camps, J., and P. Prado. 2018. Polycerella emertoni associated to Amathia verticillata in the Ebro Delta, NE Spain (Western Mediterranean) [in] YOKEŞ et al (2018) New Mediterranean Biodiversity reports (november 2018). Medit. Mar. Sci., 19/3, 2018, 673-689.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L. 1988. Notaspideos, ascoglosos y nudibranquios, (mollusca : opisthobranchia) de Andalucía Occidental con algunas referencias al litoral del Estrecho de Gibraltar : estudio faunístico y sistemático. Tesis Doctoral. Universidad de Sevilla.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Clark, K. B. 1975. Nudibranch life cycles in the northwest Atlantic and their relationship to the ecology of fouling communities. Helgolander wissenschaftliche Meeresuntersuchungen 27: 28-69.
    Crocetta, F. 2011. Marine alien mollusca in Italy, a review. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2012, 92(6), 1357–1365.
    Edmunds, M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Franz, D. R. 1968. Occurrence and distribution of New Jersey opisthobranchia. Nautilus 82(1):7-12.
    Franz, D. R., and K. B. Clark. 1972. A discussion of the systematics, reproductive biology, and zoogeography of Polycerella emertoni and related species (Gastropoda: Nudibranchia). Veliger 14(3):265-270.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., and A. Bobo. 1986. Un nuevo doridáceo para el litoral ibérico: Polycerella emertoni Verrill (1880) 1881 (Gastropoda: Nudibranchia). Bollettino Malacologico 22 (1-4): 49-56.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. d. B. R. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
    Marcus, E. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
    Marcus, E., and E. Marcus. 1960. Opisthobranchs from American Atlantic warm waters. Bull. Mar. Sci. 10(2):129-203.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Megina, C., and J. L. Cervera. 2003. Diet, prey selection and cannibalism in the hunter opistobranch Roboastra europaea. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 83 (3): 489-495.
    Moro, L., O. Ocaña, J. J. Bacallado, J. Martín, and J. Ortea. 2017. Nota sobre tres babosas marinas (Nudibranchia y Sacoglossa) colectadas en las costas atlánticas de África (Cabo Espartel, Agadir y Dakhla), con un listado de especies acompañantes. Vieraea 45: 205-214.
    Moro, L., O. Ocaña, and J. Ortea. 2017. Sobre la distribución de Polycerella emertoni Verrill,1880, (Mollusca: Nudibranchia: Polyceridae) en las costas atlánticas de África Continental, con observaciones sobre el género Amathia Lamouroux, 1812 (Bryozoo: Vesicularioidea), su alimento, en las islas Canarias. Vieraea 45: 83-88.
    Pola, M., J. L. Cervera, and J. L. Gosliner. 2007. Phylogenetic relationships of Nembrothinae  (Mollusca: Doridacea: Polyceridae) inferred from morphology and mitochondrial DNA. Molecular  Phylogenetics & Evolution 43(3):726-742.
    Pola, M., J. L. Cervera, and T. M. Gosliner. 2006. Taxonomic revision and phylogenetic analysis of the genus Tambja Burn, 1962 (Mollusca, Nudibranchia, Polyceridae). Zoologica Scripta 35(5):491-530.
    Pola, M., J. L. Cervera, and T. M. Gosliner. 2005. Review of the systematics of the genus Roboastra Bergh, 1877 (Nudibranchia, Polyceridae, Nembrothinae) with the description of a new species from the Galápagos Islands. Zoological Journal of the Linnean Society, 144(2): 167-189.
    Rios, E. C. 1975. Brazilian marine mollusks iconography, 331 pp, 91 pls. Fundacao Universidade do Rio Grande, Centro de Ciencias do Mar, Museu Oceanografico.
    Ros, J. 1981. Desarrollo y estrategias binómicas en los opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183.
    Rudman W.B. et al. 1998. Polycerella emertoni accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/polyemer).
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Sammut, C. R., and A. S. Perrone. 1998. A preliminary check-list of Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda) from the Maltese Islands. Basteria 62(5-6): 221-240.
    Schmekel, L. 1969. Die Gattung Polycerella Verrill im Mittekneer (Gastropoda, Opisthobranchia). Pubblicazioni della Stazione Zoologica di Napoli, 34: 226-234.
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.
    Sciberras, M., and P. J. Schembri. 2007. A critical review of records of alien marine species from the Maltese Islands and surrounding waters (Central Mediterranean). Mediterranean Marine Science Volume 8/1, 2007, 41-66.
    Shoemaker, A. H., H. J. Porter, B. Boothe, R. E. Petit, and L. S. Eyster. 1978. Marine mollusks; pp. 123-135, In: An annotated checklist of the biota of the coastal zone of South Carolina, 364 pp. University of South Carolina Press.
    Smallwood, W. M. 1913. Polycerella zoobotryon (Smallwood). Proceedings of the American Academy of Arts & Sciences 47(16):609- 630.
    Streftaris, N., A. Zenetos, and E. Papathanassiou. 2005. Globalisation in marine ecosystems: the story of non-indigenous marine species across European seas. Oceanogr. Mar. Biol. Ann. Rev. 43: 419-453.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Camps, Judith; Manuel Ballesteros; Enric Madrenas; Miquel Pontes (2012-2019) "Polycerella emertoni" in OPK-Opistobranquis, Published: 11/09/2014, Accessed: 17/10/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/iPa0u)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.