Polycerella emertoni

Polycerella emertoni  A.E.Verrill, 1880

Polycerella emertoni 3mm @ Qajjenza, Malta 1m depth 18-08-1993 per Carmel Sammut

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Polycerinae  

 

Genus

Polycerella  

 

Species

Polycerella emertoni  A. E. Verrill, 1880

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140839).
Sinònims

  • Polycerella comyna Marcus Er., 1957
  • Polycerella conyna Er. Marcus, 1957
  • Polycerella davenportii Balch, 1899
  • Polycerella recondita Schmekel, 1965

Descripció
Cos tant alt com ample, amb una longitud màxima observada de 5-6 mm aproximadament. No obstant la majoria dels animals amiden 3-4 mm. El cos és translúcid amb tocs groguencs brillants i amb petits punts marrons foscos o verdosos diseminats per tot el cos. Aquesta coloració fa que els animals siguin molt críptics sobre el briozou del que s’alimenten. La part anterior del cap és arrodonida, sense prolongacions allargades però en ocasions amb petites berrugues. Els rinòfors són llisos (no estan laminats) i són contràctils. Hi ha tres petites brànquies bipinnades situades cap a la meitat del dors, essent la brànquia central la més gran. Darrere de la brànquia central es troba la papil·la anal. Al dors es poden observar algunes papiles còniques, les més desenvolupades són les posteriors, en particular un parell de papil·les simètriques situades darrera de les brànquies. El peu forma anteriorment un parell de petites prolongacions triangulars. Moro et al. (2017) proporcionen bones fotografies i dibuixos de l’espècie.

Biologia
Aquesta espècie viu al Meditererani i Atlàntic oriental sobre briozous tous com Amathia verticillata, fins fa poc identificat com Zoobotryon verticillatum (Waeschenbach et al., 2015) on és perfectament críptica per la mida petita, la forma i la coloració. A les costes atlàntiques occidentals ha estat citada vivint a sobre i alimentant-se dels briozous Amathia gracilis (fins fa poc conegut com Bowerbankia gracilis), Amathia distans i Bugula neritina (Clark, 1975; Valdés et al. 2006). Els animals efectuen la posta sobre el mateix briozou, la forma de la qual és cilíndrica i una mica curvada, té una mida d´uns 3 mm i conté uns 100 ous, cadascun d’ells es troba dins d’una càpsula d’unes 100 micres (García-Gómez & Bobo, 1986) mentre que els ous mesuren entre 45 i 60 micres (Schmekel & Portmann, 1982). Al laboratori s’ha pogut observar que, quan són molestats, els animals s’encongeixen formant una bola (dades originals dels autors). Franz & Clark (1972) proporcionen interessant informació sobre la sistemàtica, biologia reproductora i zoogeografia de l’espècie.

Etimologia

  • Polycerella. Diminutiu de Polycera.
  • Polycera, deriva del grec Polys, molt i Keras, banya
  • Emertoni, en honor de James Henry Emerton (1847-1930), aracnòleg nordamericà al que s’han dedicat diverses espècies de copèpodes, poliquets i gastròpodes.

Distribució
Polycerella emertoni va ser descrita originalment per a la costa atlàntica de Amèrica del Nord (Verrill, 1980). Des de llavors s’ha citat en diferents zones de l’Atlàntic occidental com Cuba (Moro et al., 2017), Veneçuela i el Brasil (Tamsouri et al. 2014), com de les costes atlàntiques orientals, Ghana (Edmunds, 1977), Canàries (Moro et al., 2017) i la Península Ibèrica, on es coneix a Portugal i la costa gaditana (Cervera et al., 2004). Al Mediterrani es va veure per primera vegada al 1964 al Lago Fusaro (Italia) (Schmekel, 1965) i després s’ha citat a Malta, les costes gregues i Tunísia (Tamsouri et al., 2014). A les costes catalanes va ser citada per primera vegada a les Coves de Cala Maset, en Sant Feliu de Guíxols (GROC, 2017). Al Delta de l´Ebre s´ha trobat recentment una abundant población de P. emertoni vivint sobre les colònies d´Amathia verticillata que creixen a molt poca fondària sobre pilons de fusta o de ferro o fins i tot sobre les petxines de les nacres (Pinna nobilis). Sobre les colònies de briozous s’han trobat també nombroses postes d’ous al mes d’agost de 2018. És possible que l’àmplia distribució de l’espècie es degui principalment a la distribució, gairebé cosmopolita en aigües temperades i càlides, dels briozous que són el seu substrat i aliment. P. emertoni és considerada en algunes publicacions (Zenetos et al., 2004) com a espècie invasora a la Mediterrània més que com una espècie de distribució amfiatlàntica.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Polycerella emertoni
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Camps, Judith; Manuel Ballesteros; Enric Madrenas; Miquel Pontes (2012-2018) "Polycerella emertoni" in OPK-Opistobranquis, Published: 11/09/2014, Accessed: 23/09/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/iPa0u)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.