Polycera hedgpethi

Polycera hedgpethi  Er. Marcus, 1964

• Polycera gnupa Er. Marcus & Ev. Marcus, 1967

Descripció
Espècie que sol mesurar uns 15 mm, amb una mida màxima registrada de 50 mm a Califòrnia. El color base del cos és blanc translúcid però està esquitxat per gran quantitat de petits punts foscos que li donen un aspecte grisenc, marró o fins i tot negre. Té el cos esquitxat de petits tubercles que solen ser de color més clar o fins i tot grocs, repartits de manera més o menys regular al llarg del cos. El cap té, a la part anterior, entre 4 i 6 fins tentacles de base blanca i amb un anell distal de color groc que pot arribar o no a l’extrem, més o menys esquitxats de taques de color gris o negre. Els rinòfors són de color blanc translúcid, tenen entre 8 i 12 laminetes, i estan esquitxats de taques de color fosc, principalment al costat anterior, mentre que el costat posterior està finament puntejat de color blanc. L’extrem distal dels rinòfors és de color groc i emergeixen de beines altes i fines també esquitxades de taques fosques. Les vores del dors formen dues fines crestes de color blanc translúcid (gairebé sense taques fosques) amb alguns tubercles alineats que, de vegades, s’observen tacats de groc. La brànquia està situada al mig del dors, i està formada per entre 7 i 10 fulles branquials no retràctils, esquitxades de taques fosques i amb els extrems de color groc, disposades en cercle i protegides per 6 apèndixs branquials (3 a cada costat) del mateix color que els tentacles anteriors. El peu és estret i té el mateix color del cos, encara que les vores apareixen menys pigmentades, per la qual cosa semblen blanques. Una cresta dorsal de color clar, sovint discontínua, connecta les brànquies amb l’extrem de la cua, que és fina i té la punta groga.

Biologia
Aquesta espècie es troba a poca profunditat, generalment fins a un màxim de 10 metres, a prop dels briozous del gènere Bugula dels quals s’alimenta. En mars tropicals sol trobar-se als esculls però a la resta del món sol aparèixer a prop de ports, en molls flotants, pilons, etc. sempre a prop del seu aliment. La posta és una cinta gelatinosa, ampla i enrotllada en espiral, que conté ous petits de color blanc, situada també a prop del seu aliment.

Etimologia

• Polycera. Del Grec “polys”, molt + “keras”, banyes.
• Hedgpethi. Dedicada al Professor Joel Walker Hedgpeth, (1911-2006), taxònom de picnogònids i ecòleg californià que va treballar a la Pacific Marine Station, Dillon Beach. Actiu entre els anys 1930 i 1980, va ser director del Laboratori de Ciències Marines de Newport, Oregon, entre 1965 i la seva jubilació el 1973, encara que va continuar publicant fins, com a mínim, l’any 2000. Hegdpeth tenia la major col·lecció privada de llibres sobre les costes del món.

Distribució
Espècie de distribució cosmopolita. Descrita per primera vegada a Califòrnia, avui dia s’observa per tot el món, a les costes Amèrica del Nord, a Àfrica Occidental, Sud-àfrica, Nova Zelanda, Austràlia, Japó, a França (on és abundant a L’Etang de Thau, però també es troba a Salses-Leucate ia Cap d’Agde), a Itàlia tant a les costes occidentals com orientals (Mar Adriàtic), a Eslovènia… A Espanya s’ha trobat al Cantàbric però també a la Costa Brava a l’espigó del Port de Roses. La distribució a prop dels ports seria accidental, lligada al transport marítim, essent transportada al casc dels vaixells, o dins els dipòsits de llast.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Polycera hedgpethi

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Videos

Altres fotos

Polycera hedgpethi by Gilles Cavignaux

Polycera hedgpethi @ Portovenere, Italy

Polycera hedgpethi @ Portovenere, Italy by David Lopresti

Polycera hedgpethi @ Portovenere, Italy by David Lopresti

Polycera hedgpethi 15mm @ Thau, France 2-11-2016 by Patrice Petit de Voize

Polycera hedgpethi @ Thau, France by Pascal Girard

Polycera hedgpethi @ Etang de Thau, France by Pascal Girard

Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets

Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets

Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets

Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets

Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Nani Díez

Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Nani Díez

Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Nani Díez

Bibliografia

1246567 Polycera hedgpethi 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 14413 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: