Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Polyceroidea Polycera hedgpethi

Polycera hedgpethi

Polycera hedgpethi  Er. Marcus, 1964

Polycera hedgpethi @ France per Pascal Girard

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Polycerinae  

 

Genus

Polycera  

 

Species

Polycera hedgpethi  Er. Marcus, 1964

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140835).
Sinònims

  • Polycera gnupa Er. Marcus & Ev. Marcus, 1967

Descripció
Espècie que sol mesurar uns 15 mm, amb una mida màxima registrada de 50 mm a Califòrnia. El color base del cos és blanc translúcid però està esquitxat per gran quantitat de petits punts foscos que li donen un aspecte grisenc, marró o fins i tot negre. Té el cos esquitxat de petits tubercles que solen ser de color més clar o fins i tot grocs, repartits de manera més o menys regular al llarg del cos. El cap té, a la part anterior, entre 4 i 6 fins tentacles de base blanca i amb un anell distal de color groc que pot arribar o no a l’extrem, més o menys esquitxats de taques de color gris o negre. Els rinòfors són de color blanc translúcid, tenen entre 8 i 12 laminetes, i estan esquitxats de taques de color fosc, principalment al costat anterior, mentre que el costat posterior està finament puntejat de color blanc. L’extrem distal dels rinòfors és de color groc i emergeixen de beines altes i fines també esquitxades de taques fosques. Les vores del dors formen dues fines crestes de color blanc translúcid (gairebé sense taques fosques) amb alguns tubercles alineats que, de vegades, s’observen tacats de groc. La brànquia està situada al mig del dors, i està formada per entre 7 i 10 fulles branquials no retràctils, esquitxades de taques fosques i amb els extrems de color groc, disposades en cercle i protegides per 6 apèndixs branquials (3 a cada costat) del mateix color que els tentacles anteriors. El peu és estret i té el mateix color del cos, encara que les vores apareixen menys pigmentades, per la qual cosa semblen blanques. Una cresta dorsal de color clar, sovint discontínua, connecta les brànquies amb l’extrem de la cua, que és fina i té la punta groga.

Biologia
Aquesta espècie es troba a poca profunditat, generalment fins a un màxim de 10 metres, a prop dels briozous del gènere Bugula dels quals s’alimenta. En mars tropicals sol trobar-se als esculls però a la resta del món sol aparèixer a prop de ports, en molls flotants, pilons, etc. sempre a prop del seu aliment. La posta és una cinta gelatinosa, ampla i enrotllada en espiral, que conté ous petits de color blanc, situada també a prop del seu aliment.

Etimologia

  • Polycera. Del Grec “polys”, molt + “keras”, banyes.
  • Hedgpethi. Dedicada al Professor Joel Walker Hedgpeth, (1911-2006), taxònom de picnogònids i ecòleg californià que va treballar a la Pacific Marine Station, Dillon Beach. Actiu entre els anys 1930 i 1980, va ser director del Laboratori de Ciències Marines de Newport, Oregon, entre 1965 i la seva jubilació el 1973, encara que va continuar publicant fins, com a mínim, l’any 2000. Hegdpeth tenia la major col·lecció privada de llibres sobre les costes del món.

Distribució
Espècie de distribució cosmopolita. Descrita per primera vegada a Califòrnia, avui dia s’observa per tot el món, a les costes Amèrica del Nord, a Àfrica Occidental, Sud-àfrica, Nova Zelanda, Austràlia, Japó, a França (on és abundant a L’Etang de Thau, però també es troba a Salses-Leucate ia Cap d’Agde), a Itàlia tant a les costes occidentals com orientals (Mar Adriàtic), a Eslovènia… A Espanya s’ha trobat al Cantàbric però també a la Costa Brava a l’espigó del Port de Roses. La distribució a prop dels ports seria accidental, lligada al transport marítim, essent transportada al casc dels vaixells, o dins els dipòsits de llast.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Polycera hedgpethi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Polycera hedgpethi basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Polycera hedgpethi by Gilles Cavignaux
Polycera hedgpethi @ Portovenere, Italy
Polycera hedgpethi @ Portovenere, Italy by David Lopresti
Polycera hedgpethi @ Portovenere, Italy by David Lopresti
Polycera hedgpethi 15mm @ Thau, France 2-11-2016 by Patrice Petit de Voize
Polycera hedgpethi @ Thau, France by Pascal Girard
Polycera hedgpethi @ Etang de Thau, France by Pascal Girard
Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets
Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets
Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets
Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Eulàlia Busquets
Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Nani Díez
Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Nani Díez
Polycera hedgpethi @ Espigó de Roses, Spain by Nani Díez

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Aquenal Pty Ltd. 2001. Exotic marine pests survey Port of Launceston, Tasmania. Aquenal Pty  Ltd., Aquatic Environment Analysts.
    Austin, W. C. 1985. An annotated checklist of the marine invertebrates in the cold temperate northeast Pacific. 3 vols., xiv + 682 pp Khoyatan Marine Laboratory.
    Australian Museum Business Services. 2002. Port survey for introduced marine species – Sydney Harbour, final report, viii + 62 pp. Appendix 18. Australian Museum and Royal Botanic  Gardens database search for all marine species from Sydney Harbour, 38 unnumbered pages.
    Australian Museum Business Services. 2002. Port survey for introduced marine species – Sydney Harbour, final report, viii + 62 pp. Appendix 12 - Mollusca survey results, pp 84-91. Australian Museum and Royal Botanic  Gardens database search for all marine species from Sydney Harbour, 38 unnumbered pages.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Beeman, R. D., and G. C. Williams. 1980. Chapter 14. Opisthobranchia and Pulmonata: the sea slugs and allies; pp 308- 354, pls. 95-111, In: Intertidal invertebrates of California, ix + 690 pp, 200 pls. Stanford University Press.
    Behrens, D. W. 1983. Report of the 1982 outer Baja California Expedition. Opisthobranch Newsletter 15(4):18-19.
    Behrens, D. W. 1992. Pacific coast nudibranchs, supplement I radula; pp 1-11, illus. Sea Challengers, Monterey, California.
    Behrens, D. W. 2004. Pacific Coast nudibranchs, Supplement II. New species to the Pacific Coast and new information on the oldies. Proceedings of the California Academy of Sciences (4) 55(2): 11–54.
    Behrens, D. W. 1991. Pacific Coast nudibranchs : a guide to the opisthobranchs, Alaska to Baja California. Sea Challengers, Monterey, Calif.
    Behrens, D. W. 1980. A review of the literature on the opisthobranch fauna of San Francisco Bay. Opisthobranch Newsletter 12(4-12):34-37.
    Behrens, D. W. 1980. Pacific coast nudibranchs, a guide to the opisthobranchs of the northeastern Pacific. 112 pp, 162 photos. Sea Challengers, Los Osos, Calif.
    Behrens, D. W., and A. Hermosillo. 2005. Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Sea Challengers, Monterey, CA.
    Bertsch, H. 1984. Notes from Hans Bertsch: an international reconnaissance expedition to Baja California Sur, Mexico: part I. Shells & Sea Life 16(10):182-184.
    Bertsch, H. 1991. Biodiversity of the dorid nudibranch (Mollusca: Opisthobranchia) fauna of the Pacific  coast of the three Californias: systematic and zoogeographic comments, pp. 107-115. In: Murray  Dailey & Hans Bertsch (Eds.). Proceedings of the VIII International Symposium of Marine Biology,  June 4-8, 1990, Universidad Autonoma de Baja California, Ensenada, Baja California, Mexico.
    Bertsch, H. n.d. Opistobranquios, pp. 319-338. In: Gustavo D. Danemann & Exequiel Ezcurra (Eds.).  Bahía de los Ángeles: recursos naturales y comunidad. Línea base 2007, p. 740 pp. In Instituto Nacional de  Ecologia, Mexico.
    Bertsch, H., M. D. Miller, and A. Grant. 1998. Notes on Opisthbranch Community Structures at Bahía de los Angeles, Baja California, Mexico (June 1998). Opisthobranch Newsl. 24(8):35-36; fig. 1; tbls. 1-2.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer, M., and J. Ortea. 2002. Primera cita de Polycera hedgpethi Marcus, 1964 (Mollusca: Opisthobranchia) para la Península Ibérica. Noticiario de la Sociedad Española de Malacología 37: 55-56.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cervera, J. L., N. Tamsouri, A. Moukrim, and G. Villani. 2010. New records of two alien opisthobranch molluscs from the north-eastern Atlantic: Polycera hedgpethi and Godiva quadricolor. Marine Biodiversity Records 3, e51, 1–4.
    Cervera, J. L., J. C. García, F. Toscano, and F. J. García. 1988. Polycera hedgpethi Marcus, 1964 (Gastropoda: Nudibranchia), un especie indopacfica descubierta en el Mediterraneo. Iberus 8(2):225-231.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F. 2011. Marine alien mollusca in Italy, a review. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2012, 92(6), 1357–1365.
    Debelius, H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Farmer, W. M. 1980. Sea-slug gastropods, 177 pp W. m Farmer Enterprises, Tempe, Arizona.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giacobbe, S., and S. De Matteo. 2013. The potentially invasive opisthobranch Polycera hedgpethi Er. Marcus, 1964 (Gastropoda Nudibranchia), introduced in a Mediterranean coastal lagoon. Biodivers J. 4:359–364.
    Gosliner, T. M. 1982. A new record of the nudibranch gastropod Polycera hedgpethi Marcus, from the Indian Ocean of South Africa. J. Molluscan Stud. 48(1):30-35; figs 1-4; tbl 1.
    Gosliner, T. M. 1987. Nudibranchs of Southern Africa; A guide to Opisthobranchs Molluscs of Southern Africa. Sea Challengers and Jeff Hamann. Monterey, California, EEUU: 136 pp.
    Imamoto, J. 2001. Polycera hedgpethi accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Polycera&gakumei2=hedgpethi&location_code=0000#).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. G. 1964. A new species of Polycera (Nudibranchia) from California. Nautilus 77(4):128-131.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    Marcus, Er., and Ev. Marcus. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33: 1–129.
    McDonald, G. R. 1983. A review of the nudibranchs of the California coast. Malacologia 24:114-276.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McDonald, G. R., and J. W. Nybakken. 1980. Guide to the nudibranchs of California, including most species found from Alaska to Oregon, 72 pp, 112 photos. American Malacologists.
    Miller, M. C. 2001. Descriptions of the dorid nudibranchs Polycera hedgpethi Marcus, 1964 and P-fujitai Baba, 1937 in New Zealand (Gastropoda : Opisthobranchia). Journal of Molluscan Studies. 67: 489–497.
    Moro, L., O. Ocaña, J. J. Bacallado, J. Martín, and J. Ortea. 2017. Nota sobre tres babosas marinas (Nudibranchia y Sacoglossa) colectadas en las costas atlánticas de África (Cabo Espartel, Agadir y Dakhla), con un listado de especies acompañantes. Vieraea 45: 205-214.
    Okutani, T. 2000. Marine mollusks in Japan, xlviii. Tokai University Press.
    Ortea, J., and E. Rolán. 1989. Descripcion de una nueva especie del genero Polycera Cuvier, 1816  (Mollusca: Nudibranchia) del archipielago de Cabo Verde. Publicações Ocasionais da Sociedade  Portuguesa de Malacologia (14):23-28, 1 pl.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Roller, R. A., and S. J. Long. 1969. An annotated list of opisthobranchs from San Luis Obispo county, California. Veliger 11(4):424-430.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Polycera hedgpethi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/09/2014. Accedit: 09/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14413)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.