Rubramoena amoena

Rubramoena amoena (Alder & Hancock, 1845)

Rubramoena amoena 6 mm @ Lephinchapel, Loch Fyne, Scotland 15m 5-10-2008 per Jim Anderson

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Rubramoena  

 

Species

Rubramoena amoena  (Alder & Hancock, 1845)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 890616).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Els anàlisis moleculars situen les antigues espècies Cuthona amoena i Cuthona rubescens en un clade separat, que anomenen Rubroamoena. Ambdues espècies son aparentment similars, però Picton i Brown (1978) van destacar-ne les diferències principals en la seva descripció de Cuthona rubescens.

Sinònims

  • Eolis amoena Alder & Hancock, 1845
  • Trinchesia amoena (Alder & Hancock, 1845)
  • Cuthona amoena (Alder & Hancock, 1845)

Descripció
Normalment mesura uns 10 mm de longitud, té un cos translúcid amb taques de color marró a la base de les cerata, i uns anells de color marró característics als rinòfors i tentacles orals. La part superior del cos i les cerates estan esquitxades amb punts irregulars de color daurat o groguenc, essent més densos a les puntes dels tentacles del cap i les cerata. Les mandíbules són visibles per transparència al cap. El peu és estret, amb la vora anterior lleugerament lobulada, i una mica arrodonit i ampliat pels costats.

Biologia
Es troba generalment en les colònies de l’hidrari Halecium halecinum, que sembla ser el seu aliment. La posta està formada per un cordó blanc i fi, fistonat, generalment enrotllat al voltant de les branques del seu aliment, o bé formant una espiral de dues o tres voltes.

Etimologia

  • Rubramoena. Es refereix als noms específics de les dues espècies que conté, Rubramoena amoena (espècie tipus) i Rubramoena rubescens.
  • Amoena. Forma femenina de la paraula llatina “amoenus”, agradable, bonic.

Distribució
De Noruega i les Illes Orcades fins al Mediterrani. Comú al voltant de les Illes Britàniques i Irlanda. A la Península Ibèrica s’ha citat a la costa del Cantàbric, també a Galícia i a Portugal. A la Mediterrània s’ha trobat a Catalunya, al Salento italià i al mar Adriàtic. En aigües catalanes s’ha trobat al Cap de Creus, també a Begur, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Mataró.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Rubramoena amoena
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Rubramoena amoena

    Cantabria: Ortea (1977c, as Cratenopsis). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983), Rolán (1983). Portugal: Calado et al. (2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Catalunya: Ballesteros (1980, 1985).

    General: Nordsieck, 1972:81 as Cratenopsis amoena; Pruvot-Fol, 1953b:52[P]; 1954b:384; Sordi & Majidi, 1956:241; Thompson & Brown, 1976:188 as Trinchesia amoena; Brown, 1980:247; Brown & Picton, 1979:7; Dekker, 1985a:71; 1989:104; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:726; Picton & Morrow, 1994:98[P]; Swennen, 1987:47; Thompson, 1988:264; Thompson & Brown, 1984:117[P]; Vayssiere, 1913a:281 as Cuthona amoena

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Rubramoena amoena basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and P. J. López-González. 1992. A new aeolid (Gastropoda: Nudibranchia) from the Atlantic coasts of the Southern Iberian peninsula. The Veliger 35(4): 330-337.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    Hayward, P. J., G. D. Wigham, and N. Yonow. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Picton, B. 1981. Collections of nudibranch Mollusca from the Republic of Ireland made during 1981. Report to the Praeger Committee, Royal Irish Academy, Dublin, 5 unnumbered pp.
    Picton, B. E., and G. H. Brown. 1978. A new species of Cuthona from the British Isles. Journal of Conchology 29: 345-348.
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. A Field guide to the Nudibranchs of the British Isles. Immel Publishing Ltd. London: 143 pp., London.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Sammut, C. R., and A. S. Perrone. 1998. A preliminary check-list of Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda) from the Maltese Islands. Basteria 62(5-6): 221-240.
    Seaward, D. R. 1982. Sea area atlas of the marine molluscs of Britain and Ireland. Conchological Society of Great Britain & Ireland / Nature Conservancy Council, 242 pp.
    Sordi, M., and P. Majidi. 1956. Osservazioni sui Nudibranchi e gli Ascoglossi (Gasteropodi Opistobranchi) del litorale Livornese. Bolletino di Pesca, Piscicoltura e Idrobiologia, N. S 11(2):235- 245, pls. 1-2.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson, T. E. 1964. Grazing and the life cycles of British nudibranchs, pp 275-297, In: D. J. Crisp (ed ), Grazing in terrestrial and marine environments. British Ecological Society Symposium No. 4, 322 pp Blackwell, Oxford.
    Thompson, T. E. 1988. Molluscs: benthic opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) keys and notes for the  identification of the species., 2nd ed, Synopses of the British fauna,. E. J. Brill/Dr. W. Backhuys. Avon, Great Britain: 356 pp.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1976. British opisthobranch molluscs Mollusca: Gastropoda; keys and notes for the identification of the species, Synopses of the British fauna. Acad. Pr., London.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1984. Biology of Opisthobranch Molluscs. Vol. 2. Ray Society, London 156, pp. 229:
    Todd, C. D. 1981. The ecology of nudibranch molluscs. Oceanography & Marine Biology Annual Review 19:141-234.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Turk, S. M., and D. R. Seaward. 1997. The marine fauna and flora of the Isles of Scilly - Mollusca. Journal  of Natural History 31(4):555-633.
    Urgorri, V. 1981. Opistobranquios de Galicia: Estudio faunístico y zoogeográfico. Tesis doctoral. Universidad de Santiago de Compostela, Santiago de Compostela, Spain.
    Urgorri, V., and C. Besteiro. 1983. Inventario de los moluscos Opistobranquios de Galicia. Investigación Pesquera 47 (1): 3-28.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2019) "Rubramoena amoena" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 11/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/UTXZD)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.