Rubramoena amoena (Alder & Hancock, 1845)

Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Cladobranchia |
| Superfamily | Fionoidea |
| Family | Trinchesiidae |
| Genus | Rubramoena |
| Species | Rubramoena amoena (Alder & Hancock, 1845) |
Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.
Sinònims
- Eolis amoena Alder & Hancock, 1845
- Trinchesia amoena (Alder & Hancock, 1845)
- Cuthona amoena (Alder & Hancock, 1845)
Descripció
Normalment mesura uns 10 mm de longitud, té un cos translúcid amb taques de color marró a la base de les cerata, i uns anells de color marró característics als rinòfors i tentacles orals. La part superior del cos i les cerates estan esquitxades amb punts irregulars de color daurat o groguenc, essent més densos a les puntes dels tentacles del cap i les cerata. Les mandíbules són visibles per transparència al cap. El peu és estret, amb la vora anterior lleugerament lobulada, i una mica arrodonit i ampliat pels costats.
Biologia
Es troba generalment en les colònies de l’hidrari Halecium halecinum, que sembla ser el seu aliment. La posta està formada per un cordó blanc i fi, fistonat, generalment enrotllat al voltant de les branques del seu aliment, o bé formant una espiral de dues o tres voltes.
Etimologia
- Rubramoena. Es refereix als noms específics de les dues espècies que conté, Rubramoena amoena (espècie tipus) i Rubramoena rubescens.
- Amoena. Forma femenina de la paraula llatina “amoenus”, agradable, bonic.
Distribució
De Noruega i les Illes Orcades fins a Gibraltar. Comú al voltant de les Illes Britàniques i Irlanda. A la Península Ibèrica s’ha citat a la costa del Cantàbric, també a Galícia i a Portugal. Les cites de la Mediterrània de Catalunya (Cadaqués, Begur, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Mataró), Salento italià, Malta i al mar Adriàtic probablement corresponen a una o dues espècies diferents encara no descrites.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Espècies semblants
Trinchesia albopunctata és més petita, amb el puntejat del cos blanc (no groguenc), sense bandes marrons als rinòfors i tentacles orals que tenen, però, una banda sense puntuacions. Rubramoena sp. amb anells marrons a rinòfors i tentacles orals, cos sense puntejat groguenc, amb o sense una banda blanca dorsal.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★★☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Rubramoena amoena basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2025) "Rubramoena amoena" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=687)












