Tyrannodoris europaea

Tyrannodoris europaea  (García-Gómez, 1985)

Tyrannodoris europaea @ Motril (Granada) per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Aquesta espècie va ser publicada originalment com a Roboastra europaea García-Gómez, 1985. Willan & Chang (2017) han mogut totes les espècies del gènere Roboastra Bergh, 1877  excepte l’espècie tipus Roboastra gracilis (Bergh, 1877) al nou gènere Tyrannodoris Willan & Chang, 2017.

Sinònims

• Roboastra europaea

Descripció
El cos és allargat, limaciforme, de color principalment gris o blau grisenc, amb línies grogues i taronges. Els animals més joves mostren una coloració més intensa. El dors mostra franges allargades de color gris clar vorejades de taronja, gairebé simètriques en ambdós costats i arrodonides en els seus extrems. Les vores taronges separen les àrees gris clar i grogues que constitueixen la resta de la superfície pigmentada. La vora del mantell és suau i no forma un angle pronunciat. Els costats de l’animal estan acolorits seguint el mateix patró cromàtic que el dors, però els colors són menys conspícuus i es fusionen entre si. El peu és de color gris clar, gairebé blanc, és allargat i acaba en una cua apuntada. El vel cefàlic és arrodonit, poc cridaner i no té lòbuls. Els rinòfors són perfoliats, de color gris o gris vermellós, i poden retreure’s en les seves beines. En la seva part distal tenen 35 laminetes estretes, acolorides amb un to més intens que la resta de el cos. La base i les puntes dels rinòfors són de color gris clar, a l’igual que les vores exteriors de les beines. Hi ha 5 brànquies bipinnades grogues, no retràctils, amb les puntes grises i amb el raquis ataronjat. Les 3 brànquies centrals són més grans que les 2 laterals. La cara interna de les brànquies té ramificacions grisenques que sempre estan orientades cap enrere. Els tentacles orals són curts i robustos, de color gris i amb solcs dors-laterals en part de la seva longitud. Els tentacles propodials són petits i roms. La papil·la anal és lleugerament vermella o vermella ataronjada i té 5 lòbuls interns; les brànquies formen un semicercle al seu voltant. El porus renal es troba davant i a la dreta de la papil·la anal, molt a prop d’ella. El porus genital és prou visible i es troba al costat dret, més a prop dels rinòfors que de les brànquies.

Biologia
La postes estan formades per una cinta llarga i estreta, subjecta al substrat (algues vermelles) per la vora inferior. La vora superior està lleugerament ondulada i tota la massa es disposa formant una espiral folgada d’unes 4 voltes. Té 6-7 mm d’alt i una secció transversal de la cinta mostra 3-5 fileres de càpsules verticals. La majoria de les càpsules solen contenir un únic ou i són arrodonides, amb una mida d’aproximadament 100 micres de diàmetre, mentre que algunes càpsules contenen 2 ous, tenen forma ovoide i el seu eix més llarg mesura unes 150 micres. Els membres d’aquest gènere son carnívors voraços, atacant i devorant altres policèrids de cos tou: Polycera spp., Polycerella Spp., Limacia spp., Tambja spp., així como altres ‘fanerobranquis’ (veure Megina & Cervera 2003). Aquesta espècie és molt voraç i mostra un curiós comportament caníbal: si troba un exemplar més petit de la mateixa espècie, immediatament ataca i devora implacablement la presa, però si l’altre exemplar és prou gran, l’encontre pot acabar en un aparellament.

Etimologia

• Tyrannodoris. El nom genèric deriva de la combinació de la paraula llatina “tyrannus” (terrible) i “doris”.
• Europaea. D’Europa.

Distribució
Aquesta espècie és coneguda principalment de l’Estret de Gibraltar i del sud de la Península Ibèrica. S’ha confirmat la seva presència a Madeira després de la captura d’un exemplar al port de Funchal. També s’ha citat al sud-oest de Portugal (Calado et al., 2003) i a les costes catalanes (Schick, com. Pers.). Poddubetskaia i Petit de Voice (Sea Slug Forum, 2003) el citen a Dakar (Senegal), el registre més meridional d’aquesta espècie a l’Atlàntic.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Tyrannodoris europaea 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 10677 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: