Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Eubranchus capellinii

Eubranchus capellinii

Eubranchus capellinii (Trinchese, 1879)

Eubranchus capellinii @ Otok Čiovo (Croatia) per Pero Ugarković

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Eubranchidae  

 

Genus

Eubranchus  

 

Species

Eubranchus capellinii  (Trinchese, 1879)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 729924).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Des de mitjans del s. XX, E. capellinii ha estat considerada una espècie sinònima d’E. doriae (Edmunds & Kress, 1969; Thompson & Brown, 1984; Thompson, 1988; Picton & Morrow, 1994; Caballer, 2002) o fins i tot confosa amb altres espècies del gènere com Eubranchus cingulatus (Edmunds & Kress, 1969; Ortea, 1978; Schmekel & Portmann, 1982). No obstant això, la descripció original d’E. capellinii (com a Tergipes capellinii) i la làmina en color que l’acompanya (Trinchese, 1879), són prou clares i il·lustratives com per diferenciar-la de la resta de les espècies atlàntiques del gènere. Per aquest motiu Caballer, Ortea & Canteras (2010) usant exemplars capturats a Cantàbria, la costa de l’Algarve (Portugal) i la costa murciana (Mediterrani espanyol), proposen reinstaurar l’espècie com a vàlida i realitzen un complet estudi morfològic i anatòmic (aparell genital , ràdula i mandíbules).

Sinònims

  • Tergipes capellinii Trinchese, 1879 (original)
  • Capellinia capellinii (Trinchese, 1879)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una mida de 16 mm (exemplars de la descripció original de Trinchese) però el normal és que es trobin animals de 4-5 mm de longitud. El color general del cos és blanquinós i semitransparent, amb taques marrons o lleugerament verdoses repartides per tot el cos, inclosos els tentacles orals, rinòfors i cerates. Entre els rinòfors i el primer grup de cerates ha una taca típica del mateix color i de forma trapezoïdal més o menys aparent segons la grandària dels animals. També hi ha taques allargades d’aquest color a banda i banda del dors i entre les bases dels cerates. Aquestes taques allargades i la taca trapezoïdal dorsal són característiques d’E. capellinii i la separen de les altres espècies del gènere Eubranchus que tenen una morfologia i mida similar. Els tentacles orals i els rinòfors són relativament curts, amb taques marrons formant una banda transversal i tenen l’àpex de color blanc. Hi ha fins a 7 grups de cerata a cada costat del dors, amb 3-4 cerates en el primer grup i només una en els grups finals. Els dos grups més anteriors són simètrics a cada costat mentre que a partir del tercer grup s’alternen a un costat i a un altre. Els cerata són semitransparents i tenen de 2 a 3 cercles de petits tubercles. La glàndula digestiva en el seu interior pot ser de color blanquinós, groguenc o de color marró en els exemplars més grans i ocupa gran part de l’interior de la cerata. Sol haver-hi taques marrons en la superfície dels cerates i 1-2 bandes subapicals de color marró. L’anus es troba en una papil·la prominent de color blanc en posició dorso-lateral dreta entre el primer i segon grup de cerates darrera la zona cardíaca. El porus genital es troba situat just a sota del primer grup de cerates dret. La part posterior del peu (cua) és arrodonida.

Biologia
Els exemplars d’aquesta espècie solen viure en colònies de hidrozous com Kirchenpaueria pinnata (Edmunds & Kress, 1969, citat com E. doriae), Plumularia setacea (Thompson & Brown, 1984, citat com E. doriae) o Obelia geniculata (Schmekel & Portmann , 1982, citat com E. cingulatus), dels que possiblement s’alimentin i amb els que guarden una coloració bastant críptica. Schmekel & Portmann (1984, com E. cingulatus) indiquen que la posta és una cinta d’una sola volta que conté ous blancs de 90 micres.

Etimologia

  • Capellinii. Dedicat al Prof. Giovanni Capellini, (1833-1922), paleontòleg italià que va ser Rector Magnificus de la Universitat de Bologna durant el 1888, quan la Universitat va celebrar els seus 800 anys d’història.

Distribució
Acceptant l’opinió Caballer, Ortea & Canteras (2010) sobre que les cites d’E. doriae i E. cingulatus corresponen més aviat a E. capellinii. Aquesta espècie es distribueix des de les Illes Britàniques, les costes atlàntiques de la península Ibèrica, el Mediterrani ibèric i la costa de Nàpols. Recentment aquesta espècie ha aparegut també a l’Adriàtic, on hi ha dues cites, una de Alen Petani a Vrsine (Croàcia) i una altra de Pero Ugarković a Otok Čiovo (Croàcia) que correspon a les fotos que acompanyen aquest text. És possible que alguna de les cites de Eubranchus doriae de les costes catalanes (Ballesteros et al., 2016) es refereixin més aviat a E. capellinii.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus capellinii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Eubranchus doriae, sense la taca trapezoïdal al dors, darrere dels rinòfors, ni les taques allargades entre la base dels cerata. Eubranchus cingulatus, amb els cerata llisos.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Eubranchus capellinii basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Eubranchus capellinii reproduced from “Æolididae e famiglie affini del porto di Genova” (1877-1879) plate XXV
Eubranchus capellinii by Pero Ugarković
Eubranchus capellinii by Pero Ugarković
Eubranchus capellinii by Pero Ugarković
Eubranchus capellinii by Pero Ugarković

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Caballer, M. 2007. Catálogo de los sacoglosos y opistobranquios (Mollusca: Gastropoda) de sustrato rocoso de la Bahía de Santander. Revisión de los géneros con especies cripticas.
    Caballer, M. 2002. Contribución al estudio del género Eubranchus Forbes, 1838 (Mollusca: Nudibranchia) en el Atlántico Norte. Research seminar, University of  Cantabria, Spain. 56 pp.
    Caballer, M., J. Ortea, and J. C. Canteras. 2010. Re-instatement of the name Eubranchus capellinii (Trinchese, 1879) (Mollusca: Opisthobranchia: Nudibranchia). Journal of Conchology. 40: 169–177.
    Edmunds, M., and A. Kress. 1969. On the european species of Eubranchus (Mollusca: Opisthobranchia). Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 49: 879-912.
    Ortea, J. 1978. Cinco opistobranquios nuevos para la fauna ibérica (Gastropoda: Opistobranchia) colectados en Asturias. Suplemento de Ciencias del Boletín del Instituto de Estudios Asturianos 23: 107-120.
    Picton, B. E., and C. Morrow. 1994. A Field guide to the Nudibranchs of the British Isles. Immel Publishing Ltd. London: 143 pp., London.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.
    Thompson, T. E. 1988. Molluscs: benthic opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) keys and notes for the  identification of the species., 2nd ed, Synopses of the British fauna,. Brill, E. J. & Backhuys, W., Avon, Great Britain.
    Thompson, T. E., and G. H. Brown. 1984. Biology of Opisthobranch Molluscs. Vol. 2. Ray Society, London 156, pp. 229:
    Trinchese, S. 1877. Æolididae e famiglie affini del Porto di Genova. Part 1. Anatomia, fisiologia, embriologia delle Phyllobranchiae, Hermaeidae, Aeolididae, Proctonotidae, Dotonidae del Porto de Genova. Atti della R. Università di Genova. Atlas, pp. 1-94, pls. 1-35.
    Trinchese, S. 1879. Generi illustrati nella prima parte della sua opera intitolata Aeolididae [Aeolididae e famiglie affini del Porto di Genova].
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Caballer, M., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Eubranchus capellinii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 28/02/2017. Accedit: 05/10/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=23405)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.