Eubranchus capellinii (Trinchese, 1879)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Fionoidea | |
Family | Eubranchidae | |
Genus | Eubranchus | |
Species | Eubranchus capellinii (Trinchese, 1879) | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 729924). | ||
Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.
Des de mitjans del s. XX, E. capellinii ha estat considerada una espècie sinònima d’E. doriae (Edmunds & Kress, 1969; Thompson & Brown, 1984; Thompson, 1988; Picton & Morrow, 1994; Caballer, 2002) o fins i tot confosa amb altres espècies del gènere com Eubranchus cingulatus (Edmunds & Kress, 1969; Ortea, 1978; Schmekel & Portmann, 1982). No obstant això, la descripció original d’E. capellinii (com a Tergipes capellinii) i la làmina en color que l’acompanya (Trinchese, 1879), són prou clares i il·lustratives com per diferenciar-la de la resta de les espècies atlàntiques del gènere. Per aquest motiu Caballer, Ortea & Canteras (2010) usant exemplars capturats a Cantàbria, la costa de l’Algarve (Portugal) i la costa murciana (Mediterrani espanyol), proposen reinstaurar l’espècie com a vàlida i realitzen un complet estudi morfològic i anatòmic (aparell genital , ràdula i mandíbules).Sinònims
- Tergipes capellinii Trinchese, 1879 (original)
- Capellinia capellinii (Trinchese, 1879)
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una mida de 16 mm (exemplars de la descripció original de Trinchese) però el normal és que es trobin animals de 4-5 mm de longitud. El color general del cos és blanquinós i semitransparent, amb taques marrons o lleugerament verdoses repartides per tot el cos, inclosos els tentacles orals, rinòfors i cerates. Entre els rinòfors i el primer grup de cerates ha una taca típica del mateix color i de forma trapezoïdal més o menys aparent segons la grandària dels animals. També hi ha taques allargades d’aquest color a banda i banda del dors i entre les bases dels cerates. Aquestes taques allargades i la taca trapezoïdal dorsal són característiques d’E. capellinii i la separen de les altres espècies del gènere Eubranchus que tenen una morfologia i mida similar. Els tentacles orals i els rinòfors són relativament curts, amb taques marrons formant una banda transversal i tenen l’àpex de color blanc. Hi ha fins a 7 grups de cerata a cada costat del dors, amb 3-4 cerates en el primer grup i només una en els grups finals. Els dos grups més anteriors són simètrics a cada costat mentre que a partir del tercer grup s’alternen a un costat i a un altre. Els cerata són semitransparents i tenen de 2 a 3 cercles de petits tubercles. La glàndula digestiva en el seu interior pot ser de color blanquinós, groguenc o de color marró en els exemplars més grans i ocupa gran part de l’interior de la cerata. Sol haver-hi taques marrons en la superfície dels cerates i 1-2 bandes subapicals de color marró. L’anus es troba en una papil·la prominent de color blanc en posició dorso-lateral dreta entre el primer i segon grup de cerates darrera la zona cardíaca. El porus genital es troba situat just a sota del primer grup de cerates dret. La part posterior del peu (cua) és arrodonida.
Biologia
Els exemplars d’aquesta espècie solen viure en colònies de hidrozous com Kirchenpaueria pinnata (Edmunds & Kress, 1969, citat com E. doriae), Plumularia setacea (Thompson & Brown, 1984, citat com E. doriae) o Obelia geniculata (Schmekel & Portmann , 1982, citat com E. cingulatus), dels que possiblement s’alimentin i amb els que guarden una coloració bastant críptica. Schmekel & Portmann (1984, com E. cingulatus) indiquen que la posta és una cinta d’una sola volta que conté ous blancs de 90 micres.
Etimologia
- Capellinii. Dedicat al Prof. Giovanni Capellini, (1833-1922), paleontòleg italià que va ser Rector Magnificus de la Universitat de Bologna durant el 1888, quan la Universitat va celebrar els seus 800 anys d’història.
Distribució
Acceptant l’opinió Caballer, Ortea & Canteras (2010) sobre que les cites d’E. doriae i E. cingulatus corresponen més aviat a E. capellinii. Aquesta espècie es distribueix des de les Illes Britàniques, les costes atlàntiques de la península Ibèrica, el Mediterrani ibèric i la costa de Nàpols. Recentment aquesta espècie ha aparegut també a l’Adriàtic, on hi ha dues cites, una de Alen Petani a Vrsine (Croàcia) i una altra de Pero Ugarković a Otok Čiovo (Croàcia) que correspon a les fotos que acompanyen aquest text. És possible que alguna de les cites de Eubranchus doriae de les costes catalanes (Ballesteros et al., 2016) es refereixin més aviat a E. capellinii.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Eubranchus doriae, sense la taca trapezoïdal al dors, darrere dels rinòfors, ni les taques allargades entre la base dels cerata. Eubranchus cingulatus, amb els cerata llisos.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Caballer, M., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Eubranchus capellinii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 28/02/2017. Accedit: 26/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/3psUJ)
