Anteaeolidiella lurana

Anteaeolidiella lurana (Marcus & Marcus, 1967)

Anteaeolidiella lurana per Guido Villani

Nota taxonòmica: Aquesta espècie la classifiquen a moltes webs com Anteaeolidiella cacaotica Stimpson, 1855 o algun dels seus sinònims (Aeolidiella bassethulli Risbec, 1928; Aeolidiella hulli Risbec, 1928; Aeolis cacaotica Stimpson, 1855; Aeolis foulisi Angas, 1864; Anteaeolidiella foulisi (Angas, 1864)) però aquesta espècie està descrita només per a Austràlia i Japó. Per a la Mediterrània correspon A. lurana (Marcus & Marcus, 1967). Referència: Carmona et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda).

Sinònims

• Aeolidiella lurana Marcus & Marcus, 1967 (original)

Descripció
Els animals poden mesurar fins a 12 mm en total extensió. Cos de color blanquinós i semitransparent amb marques i línies taronja en cap, dors i laterals del cos. Les dues línies taronja del dors van fent ziga-zagues, unint-se a intervals i deixant enmig zones blanc opac semblants a diamants. Tentacles orals i rinòfors són de color taronja excepte el seu extrem distal, que és blanquinós. Els rinòfors són llisos. Nombrosos cerata que cobreixen tot el dors de l’animal des de just darrere dels rinòfors fins a la cua, sense distingir-se bé els diferents grups, en nombre de més de 20. Els cerata són estrets a la base i engruixits en la seva zona mitjana; en el seu interior la glàndula digestiva és taronja, l’àpex és blanc i també sol haver-hi una banda subapical blanquinosa.

Biologia
Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta espècie, que a la Mediterrània s’ha trobat sobre anemones del gènere Sagartia. La posta és un cordó semitransparent amb ous blancs enrotllat en espiral d’unes 2 voltes.

Etimologia

• Anteaeolidiella. De “ante”, anterior, davant de + Aeolidiella.
• Aeolidiella. Relacionat amb el déu “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.

Distribució
És una espècie anfiatlántica que després de la seva descripció a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms específics) al Carib, les Bermudes, les illes Canàries, la península Ibèrica, el Mar Mediterrani i Austràlia. A Espanya s’ha reportat només al port de València, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espigó exterior del port de Sant Carles de la Ràpita. Espècie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis, A. indica, A. stephaniae i Anteaeolidiella foulisi. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjançant anàlisis moleculars i morfològics les diferències entre les espècies del gènere Anteaeolidiella.

Espècies semblants
Dondice banyulensis té el cos ataronjat amb línies blanques, però sense marques en forma de diamant. Té els rinòfors llargs i fins.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Anteaeolidiella lurana 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 14164 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: