Anteaeolidiella lurana

Anteaeolidiella lurana (Marcus & Marcus, 1967)

Anteaeolidiella lurana per Guido Villani

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Anteaeolidiella  

 

Species

Anteaeolidiella lurana  (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 730437).
Nota taxonòmica: Aquesta espècie la classifiquen a moltes webs com Anteaeolidiella cacaotica Stimpson, 1855 o algun dels seus sinònims (Aeolidiella bassethulli Risbec, 1928; Aeolidiella hulli Risbec, 1928; Aeolis cacaotica Stimpson, 1855; Aeolis foulisi Angas, 1864; Anteaeolidiella foulisi (Angas, 1864)) però aquesta espècie està descrita només per a Austràlia i Japó. Per a la Mediterrània correspon A. lurana (Marcus & Marcus, 1967). Referència: Carmona et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda).

Genetic populations of genus Anteaeolidiella

Poblacions genètiques del gènere Anteaeolidiella

Sinònims

  • Aeolidiella lurana Marcus & Marcus, 1967 (original)

Descripció
Els animals poden mesurar fins a 12 mm en total extensió. Cos de color blanquinós i semitransparent amb marques i línies taronja en cap, dors i laterals del cos. Les dues línies taronja del dors van fent ziga-zagues, unint-se a intervals i deixant enmig zones blanc opac semblants a diamants. Tentacles orals i rinòfors són de color taronja excepte el seu extrem distal, que és blanquinós. Els rinòfors són llisos. Nombrosos cerata que cobreixen tot el dors de l’animal des de just darrere dels rinòfors fins a la cua, sense distingir-se bé els diferents grups, en nombre de més de 20. Els cerata són estrets a la base i engruixits en la seva zona mitjana; en el seu interior la glàndula digestiva és taronja, l’àpex és blanc i també sol haver-hi una banda subapical blanquinosa.

Biologia
Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta espècie, que a la Mediterrània s’ha trobat sobre anemones del gènere Sagartia. La posta és un cordó semitransparent amb ous blancs enrotllat en espiral d’unes 2 voltes.

Etimologia

  • Anteaeolidiella. De “ante”, anterior, davant de + Aeolidiella.
  • Aeolidiella. Relacionat amb el déu “Eol”, per les prolongacions alades del seu cos.

Distribució
És una espècie anfiatlántica que després de la seva descripció a la costa de Brasil s’ha citat (sota diversos noms específics) al Carib, les Bermudes, les illes Canàries, la península Ibèrica, el Mar Mediterrani i Austràlia. A Espanya s’ha reportat només al port de València, i a Catalunya, on s’ha localitzat recentment a l’espigó exterior del port de Sant Carles de la Ràpita. Espècie que s’ha citat sota els noms de Aeolidiella takanosimensis, A. indica, A. stephaniae i Anteaeolidiella foulisi. Carmona et al. (2014) aclareixen mitjançant anàlisis moleculars i morfològics les diferències entre les espècies del gènere Anteaeolidiella.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Anteaeolidiella lurana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Dondice banyulensis té el cos ataronjat amb línies blanques, però sense marques en forma de diamant. Té els rinòfors llargs i fins.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Anteaeolidiella lurana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2021. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Carmona, L., V. Bhave, R. Salunkhe, M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2014. Systematic review of Anteaeolidiella (Mollusca, Nudibranchia, Aeolidiidae) based on morphological and molecular data, with a description of three new species. Zoological Journal of the Linnean Society, 171: 108–132.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Goodheart, J. A., R. A. Ellingson, X. G. Vital, H. C. Galvão Filho, J. B. McCarthy, S. M. Medrano, V. J. Bhave, K. García-Méndez, L. M. Jiménez, G. López, C. A. Hoover, J. D. Awbrey, J. M. De Jesus, W. Gowacki, P. J. Krug, and Á. Valdés. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9: 56.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ortea, J., and L. Moro. 2017. Nuevas citas y nuevos datos sobre las lesmas do mar (Mollusca: Heterobranchia) de las islas de Cabo Verde, con el restablecimiento de Tritonia pallescens (Eliot, 1906). Avicennia. 21: 1–10.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2021. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2021) "Anteaeolidiella lurana" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 01/12/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/RyqeM)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.