Geitodoris pusae

Geitodoris pusae (Er. Marcus, 1955)

Geitodoris pusae @ Lake Worth lagoon, West Palm Beach, Florida, USA 24-09-2009 per Anne DuPont

Nota taxonòmica: Segons Alvin i Pimenta (2013), els especímens de la Mediterrània y de l’Atlàntic Oriental de G.pusae pertanyen a una espècie diferent dels exemplars de l’Atlàntic Occidental perquè tenen trets morfològics ben diferenciats: “Geitodoris pusae was recorded from the Canary Islands and Mediterranean Sea (Ortea et al.1988; Ortea,1990; Tocino et al. 2006). We observed important morphological differences between these earlier descriptions and the specimens collected from Brazil. The specimens described by Ortea et al. (1988); Ortea (1990) and Tocino et al. (2006) present serrations in the marginal teeth of the radula (when these serrations are present) restricted to the distal part of the tooth, whereas in the specimens from Brazil the serrated portion occurs in all concave surfaces of the teeth. Furthermore, in specimens from Europe, a denticle in the innermost lateral tooth, even incipient, has never been reported. In European specimens, the gill is always brown with lighter tips and the branchial sheath is the same tone as the rest of the mantle; however, in Brazilian specimens the branchial leaves located anteriorly are beige, the more posterior branchial leaves are translucent orange, and the smooth branchial sheath is also beige. Ortea et al. (1988) and Ortea (1990) illustrated the reproductive system as presenting a narrow and long vestibular gland with an elongated shape and a long duct, whereas in specimens from Brazil, the vestibular gland is rounded with a short duct, more similar to the description of Tocino et al. (2006) for Mediterranean specimens. The differences that were observed in all specimens from Europe, in terms of coloration, gill morphology, and radula, lead us to consider the species from Europe as distinct from Western Atlantic G. pusae”. Fins que no s’estudiï molecularment aquesta espècie, mantenim els exemplars mediterranis de Granada com a G. pusae.

Sinònims

• Discodoris pusae Marcus Er., 1955

Descripció
Cos ovalat, dorsalment aplanat, de fins a 40 mm de llarg en exemplars vius i de color beix a marró, sovint taronja, amb diverses taques irregulars de color marró fosc escampades irregularment. De vegades amb alguns grànuls de color beix en forma d’estrella, alineats darrere dels rinòfors. Mantell densament cobert per tubercles arrodonits de diferents mides i distribuïts irregularment, que li donen una textura coriàcia; els tubercles són més petits a la vora del mantell i en el centre de el mantell, i més grans a ambdos costats del mantell, especialment els del centre de les marques dorsals en forma d’estrella de color beix-blanquinós. El mantell també té una estructura similar a una xarxa amb una glàndula al mig de cada cel·la, els orificis externs es poden observar en els espècimens preservats. La part inferior de el mantell és de color taronja suau. Les beines rinoforals són prominents, densament cobertes per tubercles, ocasionalment amb alguns grànuls beix-blanquinosos. Els rinòfors són del mateix color que el cos, i tenen una tija cilíndrica, amb la punta blanca i unes 12-17 perfoliacions distals disposades en diagonal que, ocasionalment, presenten algunes taques blanquinoses. La beina branquial és prominent i llisa, sense tubercles, de color beix en la zona frontal. Les brànquies tenen 6-8 fulles branquials retràctils, tripinnades, que creixen simètricament al llarg de la línia mitjana dorsal. Els fulls anteriors són de color beix, mentre que les posteriors són de color taronja translúcid i envolten la papil·la anal, que és alta. El peu és més estret que el mantell, a l’extrem anterior està solcat i fes, formant dos “llavis”, i disposa de dos tentacles orals curts i cònics (descrits com a digitiformes en els exemplars europeus), mentre que a l’extrem posterior forma una cua arrodonida.

Biologia
Probablement s’alimenta d’esponges. La posta és una cinta blanca en espiral amb una vora crenul·lada de 5-19 mm de diàmetre i 2 mm d’alçada, d’unes 2,5 a 3,5 voltes disposades en sentit contrari a les agulles del rellotge. Els ous formen nombroses fileres i estan disposats irregularment en càpsules d’aproximadament 50 micres. Poc més se sap de la seva biologia.

Etimologia

• Geitodoris. Del Grec “geitonos”, veí (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
• Pusae. Del Llatí “pusa”, nena, nena petita.

Distribució
Originalment descrita a l’Ilha de São Sebastião, São Paulo, Brasil, després ha estat citada a Florida (USA), Puerto Rico & Curaçao (Ev. Marcus, 1977); Costa Rica & Martinica (Valdés et al., 2006); Jamaica (Thompson, 1980); Brasil: estat de Pará (Ev. MARCUS, 1970); estat d’Alagoas (Padula et al. , 2012); estat de Rio de Janeiro: Cabo Frio, Arraial do Cabo (Alvim & Pimenta, 2013), Búzios (Domínguez, 2006), Angra dos Reis (Alvim & Pimenta, 2013); estat de São Paulo: Ilha de São Sebastião (Er. Marcus, 1955), Ilhabela i Ilha das Cabras (Domínguez, 2006); Argentina (Ev. Marcus, 1977). S’ha citat també a l’Atlàntic oriental (Madeira i les illes Canàries) i a la Mediterrània (Granada, Espanya) que acceptem com a G. pusae fins que es demostri el contrari.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Geitodoris pusae 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 18519 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: