Els dendronotacis tenen el cos llarg i estret i posseeixen una filera de processos ramificats o tuberculats a cada costat del cos, en posició dorsolateral. Els rinòfors poden ser llisos o tenir laminetes però sempre estan envoltats en la seva base per una beina elevada dins de la qual poden retreure’s. El cap pot diferenciar expansions laterals arrodonides o bé un vel frontal amb diverses digitacions. L’anus i els orificis genitals es troben a la dreta del cos.

Doto rosea 3mm per Enric Madrenas

S’alimenten principalment de cnidaris, com colònies de hidrozous, coralls tous i gorgònies. Les espècies de la família Tethydidae en canvi solen menjar petits crustacis com amfípodes, copèpodes, isòpodes i ostràcodes; dins d’aquesta família, l’espècie de gran talla Tethys fimbria té un espectre alimentari més ampli ja que s’ha citat que s’alimenta a més de petits equinoderms, gasteròpodes, poliquets i petits peixos. Són la majoria bentònics però algunes espècies poden nedar mitjançant moviments ondulants del cos; les espècies de la família Phylliroidae són pelàgiques i s’alimenten de meduses o sifonòfors.
Classificació
Wägele & Willan (2000) van concloure que els Dendronotida (inclosos Tritonioidea i Dendronotoidea) són monofilètics, però Martin et al. (2009, 2010) i Goodheart (2017) van obtenir resultats diferents. Ja Healy & Willan (1991) van identificar àmplies variacions en la morfologia dels espermatozoides que van qüestionar la seva monofilia.
Tot i que la família Dotidae ha estat exclosa sistemàticament dels Dendronotida en les anàlisis morfocladístiques (Wägele i Willan, 2000), Doto i Hancockia s’agrupen amb Dendronotus i Scyllaea en la filogènia molecular de Mahguib & Valdés (2015), el que dóna suport a la restitució de Doto com a grup germà de Melibe i Dendronotus (Goodheart, 2017).
La relació de Hancockiidae amb altres Cladobranchia no estava clara en els enfocaments morfocladístics (Martin et al., 2009) i multilocus (Pola i Gosliner, 2010). Han estat inclosos en Dendronotoidea per Bouchet et al. (2017) basant-se en l’arbre filogenètic de Mahguib & Valdés (2015). De manera similar, la relació de Tethys amb els altres Cladobranchia tampoc era clara en la filogènia multilocus de Pola i Gosliner (2010), però va resultar ser un grup germà de Dendronotus en l’estudi filogenètic de Goodheart et al. (2015) i Goodheart (2017).
La classificació actual dels Dendronotacis segons el proposat per Bouchet et al. (2017) i acceptat en WoRMS és:
Dendronotoidea Allman, 1845
- Bornellidae Bergh, 1874
- Bornella Gray, 1850
- Dendronotidae Allman, 1845
- Cabangus Korshunova, Bakken, Grøtan, K. B. Johnson, Lundin & Martynov, 2020
- Dendronotus Alder & Hancock, 1845
- Pseudobornella Baba, 1932
- Dotidae Gray, 1853
- Caecinella Bergh, 1870
- Doto Oken, 1815
- Kabeiro Shipman & Gosliner, 2015
- Miesea Er. Marcus, 1961
- Hancockiidae MacFarland, 1923
- Hancockia Gosse, 1877
- Lomanotidae Bergh, 1890
- Lomanotus Vérany, 1844
- Phylliroidae Menke, 1830
- Cephalopyge Hanel, 1905
- Phylliroe F. Péron & Lesueur, 1810
- Scyllaeidae Alder & Hancock, 1855
- Crosslandia Eliot, 1902
- Notobryon Odhner, 1936
- Scyllaea Linnaeus, 1758
- Tethydidae Rafinesque, 1815
- Melibe Rang, 1829
- Tethys Linnaeus, 1767
Espècies de Dendronotacis citades a la Mediterrània o a la Península Ibèrica:
Dendronotus frondosus
Doto alidrisi
Doto caballa
Doto cervicenigra
Doto coronata
Doto cuspidata
Doto eireana
Doto escatllari
Doto floridicola
Doto fragaria
Doto fragilis
Doto furva
Doto koenneckeri
Doto lemchei
Doto maculata
Doto millbayana
Doto paulinae
Doto pinnatifida
Doto pita
Doto pygmaea
Doto rosea
Doto tuberculata
Doto verdicioi
Hancockia uncinata
Lomanotus barlettai
Lomanotus genei
Lomanotus marmoratus
Melibe viridis
Phylliroe lichtensteinii
Scyllaea pelagica
Tethys fimbria
Bibliografia
