Dendronotoidea

Els dendronotacis tenen el cos llarg i estret i posseeixen una filera de processos ramificats o tuberculats a cada costat del cos, en posició dorsolateral. Els rinòfors poden ser llisos o tenir laminetes però sempre estan envoltats en la seva base per una beina elevada dins de la qual poden retreure’s. El cap pot diferenciar expansions laterals arrodonides o bé un vel frontal amb diverses digitacions. L’anus i els orificis genitals es troben a la dreta del cos.

Doto rosea 3mm per Enric Madrenas

S’alimenten principalment de cnidaris, com colònies de hidrozous, coralls tous i gorgònies. Les espècies de la família Tethydidae en canvi solen menjar petits crustacis com amfípodes, copèpodes, isòpodes i ostràcodes; dins d’aquesta família, l’espècie de gran talla Tethys fimbria té un espectre alimentari més ampli ja que s’ha citat que s’alimenta a més de petits equinoderms, gasteròpodes, poliquets i petits peixos. Són la majoria bentònics però algunes espècies poden nedar mitjançant moviments ondulants del cos; les espècies de la família Phylliroidae són pelàgiques  i s’alimenten de meduses o sifonòfors.

Classificació

Wägele & Willan (2000) van concloure que els Dendronotida (inclosos Tritonioidea i Dendronotoidea) són monofilètics, però Martin et al. (2009, 2010) i Goodheart (2017) van obtenir resultats diferents. Ja Healy & Willan (1991) van identificar àmplies variacions en la morfologia dels espermatozoides que van qüestionar la seva monofilia.

Tot i que la família Dotidae ha estat exclosa sistemàticament dels Dendronotida en les anàlisis morfocladístiques (Wägele i Willan, 2000), Doto i Hancockia s’agrupen amb Dendronotus i Scyllaea en la filogènia molecular de Mahguib & Valdés (2015), el que dóna suport a la restitució de Doto com a grup germà de Melibe i Dendronotus (Goodheart, 2017).

La relació de Hancockiidae amb altres Cladobranchia no estava clara en els enfocaments morfocladístics (Martin et al., 2009) i multilocus (Pola i Gosliner, 2010). Han estat inclosos en Dendronotoidea per Bouchet et al. (2017) basant-se en l’arbre filogenètic de Mahguib & Valdés (2015). De manera similar, la relació de Tethys amb els altres Cladobranchia tampoc era clara en la filogènia multilocus de Pola i Gosliner (2010), però va resultar ser un grup germà de Dendronotus en l’estudi filogenètic de Goodheart et al. (2015) i Goodheart (2017).

La classificació actual dels Dendronotacis segons el proposat per Bouchet et al. (2017) i acceptat en WoRMS és:

Dendronotoidea Allman, 1845

  • Bornellidae Bergh, 1874
    • Bornella Gray, 1850
  • Dendronotidae Allman, 1845
    • Cabangus Korshunova, Bakken, Grøtan, K. B. Johnson, Lundin & Martynov, 2020
    • Dendronotus Alder & Hancock, 1845
    • Pseudobornella Baba, 1932
  • Dotidae Gray, 1853
    • Caecinella Bergh, 1870
    • Doto Oken, 1815
    • Kabeiro Shipman & Gosliner, 2015
    • Miesea Er. Marcus, 1961
  • Hancockiidae MacFarland, 1923
    • Hancockia Gosse, 1877
  • Lomanotidae Bergh, 1890
    • Lomanotus Vérany, 1844
  • Phylliroidae Menke, 1830
    • Cephalopyge Hanel, 1905
    • Phylliroe F. Péron & Lesueur, 1810
  • Scyllaeidae Alder & Hancock, 1855
    • Crosslandia Eliot, 1902
    • Notobryon Odhner, 1936
    • Scyllaea Linnaeus, 1758
  • Tethydidae Rafinesque, 1815
    • Melibe Rang, 1829
    • Tethys Linnaeus, 1767

Espècies de Dendronotacis citades a la Mediterrània o a la Península Ibèrica:

Bibliografia

    1246567 Dendronotoidea 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 452 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.