Scyllaea pelagica

Scyllaea pelagica  Linnaeus, 1758

Scyllaea pelagica per Enrico Ricchitelli

Nota taxonòmica: Tradicionalment considerada una única espècie circumtropical, estudis moleculars han suggerit que les poblacions de l’Atlàntic i de l’Indo-Pacífic podrien correspondre a espècies diferents: s’assigna el nom Scyllaea pelagica als exemplars de l’Atlàntic i es reinstaura el nom Scyllaea fulva per al material de l’Indo-Pacífic (Pola et al., 2012).

Sinònims

• Scyllaea edwardsii A. E. Verrill, 1878
• Scyllaea grayae A. Adams & Reeve, 1850
• Scyllaea hookeeri Gray M.E., 1850
• Scyllaea marmorata Alder & Hancock, 1864
• Scyllaea pelagica var. marginata Bergh, 1871
• Scyllaea punctata Bouchard-Chantereaux, 1835
• Scyllaea viridis Alder & Hancock, 1864

Descripció
Nudibranqui robust i aplanat dorsoventralment que pot assolir fins a uns 10 cm de longitud. L’extrem anterior del cos presenta dos parells de tentacles sensorials i un parell de rinòfors protegits per àmplies beines. Als costats del cos té dos parells de lòbuls laterals amb vores dentades i extrems truncats, denominats “cerata”, que contenen nombroses brànquies de petit tamany a la seva cara interna. La pell és generalment llisa, amb alguns tubercles cònics dispersos. La coloració típica és marró-groguenca o verdosa, sovint amb petites marques blanques; en alguns individus apareix una línia de punts de color blau brillant al llarg dels flancs.

Biologia
Espècie pelàgica que viu normalment entre les masses flotants d’algues brunes del gènere Sargassum, on s’alimenta principalment dels hidroïdeus que creixen sobre aquestes algues. La posta d’ous la diposita en forma de masses gelatinoses adherides al sargàs, de les quals emergeixen larves planctòniques. Si es desprèn de l’alga pot nedar de manera limitada mitjançant flexions del cos. Experiments en laboratori mitjançant el marcatge amb carboni radioactiu han demostrat que, en ambients oligotròfics com el mar dels Sargassos, les seves larves poden incorporar directament a la pell i als cerata els aminoàcids dissolts a l’aigua.

Etimologia

• Scyllaea. Derivat del Grec “skylla”, una nimfa del mar transformada en monstre marí que aterroritzava els mariners.
• Pelagica. Del Grec “pelagikos”, derivat de “pelagios”, d’alta mar.

Distribució
Presenta una distribució principalment pantropical i subtropical, associada a masses flotants d’algues brunes del gènere Sargassum, sobre les quals viu i es dispersa en mar obert. La seva presència està ben documentada a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic, especialment en regions on es desenvolupen grans agregacions pelàgiques de Sargassum (Rudman, 2005; WoRMS, 2024). Al mar Mediterrani, tanmateix, l’espècie és considerada rara i amb registres molt escassos. Existeixen cites històriques al mar Egeu, ja esmentades al segle XIX (Forbes, 1844), i posteriorment confirmades en revisions de la fauna de llimacs marins d’aigües gregues, on es manté com un tàxon d’aparició poc freqüent (Zenetos et al., 2016). Més recentment s’han publicat observacions addicionals al Mediterrani oriental, incloent registres documentats a Xipre (Pernera Beach, Ayia Napa) entre 5 i 7 m de profunditat, constituint el primer registre confirmat per a aquella zona (Kampouris & Constantinou, 2022). Al Mediterrani occidental, l’espècie ha estat observada recentment a la costa catalana durant la campanya de ciència ciutadana “BioMARató”, fet que suggereix que la seva presència podria estar relacionada amb episodis de transport passiu mitjançant algues flotants o corrents superficials des de l’Atlàntic (MINKA, 2025). Les dades disponibles indiquen que no forma poblacions estables al Mediterrani i que la seva aparició probablement respon a esdeveniments de dispersió ocasionals lligats a la seva ecologia pelàgica.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Scyllaea pelagica 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 14482 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• Nudibranchs of the Sunshine Coast
• OBIS - Search by Taxon
• SeaSlug Forum
• The Slug Site
• The Vibrant Sea
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: