Trinchesia genovae (O’Donoghue, 1929)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Fionoidea | |
Family | Trinchesiidae | |
Genus | Trinchesia | |
Species | Trinchesia genovae (O'Donoghue, 1926) | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1037407). | ||
Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.
- Cratena genovae O’Donoghue, 1929
- Cuthona genovae (O’Donoghue, 1929)
- Tenellia genovae (O’Donoghue, 1929)
Descripció
És una espècie de mida petita que pot arribar als 9-10 mm de longitud. El color de fons del cos és groguenc però en moltes zones aquest color està emmascarat per pigment blanc opac i irisat, especialment en el dors, els costats i el dors del cap. En alguns exemplars també pot veure’s un pigment blavós difús. És molt aparent una franja groga que recorre tot la zona mitjana dorsal del cos, des del cap fins a gairebé la cua. En la paret lateral del cap també s’aprecien bandes ataronjades. Els tentacles orals són curts i semitransparents i tenen els extrems ataronjats. Els rinòfors són també semitransparents però la seva superfície està irisada de blanc i sol haver-hi una banda subapical taronja; en el terç inferior del rinòfor, l’absència de pigment blanc o taronja fa que es formi una banda estreta que es veu de color més fosc que la resta del rinòfor. Els ulls estan a la base i una mica per darrere dels rinòfors. Hi ha 4-5 grups de cerata a cada costat del cos, el primer d’ells constituït per 3 fileres, els altres grups per una filera sola. Els cerata són lleugerament fusiformes, bastant estrets a la base i amb la punta afilada. El color de la glàndula digestiva dins del cerata és marró fosc i el seu aspecte és granulós encara que aquest color es veu emmascarat pel pigment superficial blau irisat bastant fosc que hi ha en la seva cara anterior. L’àpex del cerata és semitransparent i disposa d’1 o 2 bandes circulars de color crema. El peu és transparent i està una mica eixamplat a la seva zona anterior, però sense formar palps propodials.
Biologia
És una espècie que per la seva mida petita sol passar bastant desapercebuda entre les algues amb hidraris sobre les quals es troba, generalment en parets rocalloses poc il·luminades. S’alimenta d’hidraris com Obelia, Dynamena, Halecium i Sertularella. La posta és un cordó en espiral d’una sola volta que conté ous blancs d’unes 100 micres de diàmetre.
Etimologia
- Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
- Genovae fa referència a la ciutat de Gènova (Itàlia)
Distribució
Es tracta d’una espècie present a les costes europees atlàntiques i mediterrànies. Les cites americanes d’aquesta espècie haurien de ser revisades. En la Península Ibèrica ha estat trobada en totes les zones costaneres d’Espanya i de Portugal, també a les illes Balears i a Canàries. A Catalunya ha estat citada en diferents localitats de la Costa Brava: Cadaques, Begur, L’Escala, Llafranc, Tossa de Mar, Lloret, Blanes, Mataro i L’Ametlla de Mar.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Referències per l´espècie: Trinchesia genovae
- Only admnistrator owned posts can execute the
[includeme] shortcode. This message is shown only to administrators.Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.Espècies semblants
Trinchesia foliata, de mida i amb linies taronja semblants però sense la línia groga mig-dorsal ni les bandes grogues dels cerata.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: | |
Vídeos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2021) "Trinchesia genovae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 27/10/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/jIMNS)
