Trinchesia genovae

Trinchesia genovae (O’Donoghue, 1929)

Trinchesia genovae per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Trinchesia  

 

Species

Trinchesia genovae  (O'Donoghue, 1926)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1037407).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Cratena genovae O’Donoghue, 1929
  • Cuthona genovae (O’Donoghue, 1929)
  • Tenellia genovae (O’Donoghue, 1929)

Descripció
És una espècie de mida petita que pot arribar als 9-10 mm de longitud. El color de fons del cos és groguenc però en moltes zones aquest color està emmascarat per pigment blanc opac i irisat, especialment en el dors, els costats i el dors del cap. En alguns exemplars també pot veure’s un pigment blavós  difús. És molt aparent una franja groga que recorre tot la zona mitjana dorsal del cos, des del cap fins a gairebé la cua. En la paret lateral del cap també s’aprecien bandes ataronjades. Els tentacles orals són curts i semitransparents i tenen els extrems ataronjats. Els rinòfors són també semitransparents però la seva superfície està irisada de blanc i sol haver-hi una banda subapical taronja; en el terç inferior del rinòfor, l’absència de pigment blanc o taronja fa que es formi una banda estreta que es veu de color més fosc que la resta del rinòfor. Els ulls estan a la base i una mica per darrere dels rinòfors. Hi ha 4-5 grups de cerata a cada costat del cos, el primer d’ells constituït per 3 fileres, els altres grups per una filera sola. Els cerata són lleugerament fusiformes, bastant estrets a la base i amb la punta afilada. El color de la glàndula digestiva dins del cerata és marró fosc i el seu aspecte és granulós encara que aquest color es veu emmascarat pel pigment superficial blau irisat bastant fosc que hi ha en la seva cara anterior. L’àpex del cerata és semitransparent i disposa d’1 o 2 bandes circulars de color crema. El peu és transparent i està una mica eixamplat a la seva zona anterior, però sense formar palps propodials.

Biologia
És una espècie que per la seva mida petita sol passar bastant desapercebuda entre les algues amb hidraris sobre les quals es troba, generalment en parets rocalloses poc il·luminades. S’alimenta d’hidraris com Obelia, Dynamena, Halecium i Sertularella. La posta és un cordó en espiral d’una sola volta que conté ous blancs d’unes 100 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
  • Genovae fa referència a la ciutat de Gènova (Itàlia)

Distribució
Es tracta d’una espècie anfiatlàntica ja que s’ha citat al Mar Carib (Costa Rica), a Canàries, i a les costes europees atlàntiques i mediterrànies. En la Península Ibèrica ha estat trobada en totes les zones costaneres d’Espanya i de Portugal, també a les illes Balears. A Catalunya ha estat citada en diferents localitats de la Costa Brava: Cala Sant Antoni i Es Caials (Cadaqués), Cala Aiguafreda (Begur), Cala Mateua (L’Escala), Llafranc, Tossa de Mar, cala Santa Cristina (Lloret), Blanes, Mataró i al Port de l´Estany (Ametlla de Mar).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia genovae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Trinchesia genovae

    Cantabria: Ortea (unpubl. data). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1990). Catalunya: Ros (1975, citada como Trinchesia foliata), Ros (1978b, 1985a, citada como Trinchesia), Ros & Altimira (1977, citada como Trinchesia), Ballesteros (1980, citada como Trinchesia, 1985), Pereira & Ballesteros (1982, citada como Trinchesia), Martín et al. (1990), Domènech et al. (2002). Baleares: Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986). Canarias: Malaquias and Calado (1997, as C. cf. genovae), Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001, 2003).

    General: Bouchet, 1977:235 as Trinchesia genovae; Picton & Morrow, 1994:102[P]; Picton & Wilson, 1984:349; Riedl, 1983:329; Schmekel & Portmann, 1982:250[P]; Thompson, 1988:272; Thompson & Brown, 1984:122[P] as Cuthona genovae

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trinchesia genovae basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bouchet, P. 1977. Trinchesia genovae (O’Donoghue, 1926) eolidien meconnu du littoral Mediterraneen. Vie et Milieu, ser. A, Biologie Marine 26(2):235-242.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and P. J. López-González. 1992. A new aeolid (Gastropoda: Nudibranchia) from the Atlantic coasts of the Southern Iberian peninsula. The Veliger 35(4): 330-337.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Korshunova, T., A. V. Martynov, and B. E. Picton. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Ros, J. D. 1978. La alimentación y el sustrato en los opistobranquios ibéricos. Oecologia Aquatica 3: 153-166.
    Ros, J. D. 1979. Tipos biologicos en los opistobranquios. Actes del Primer Simposio Iberico de estudios del Bentos Marina, San Sebastian, April 1979 1:413-440.
    Ros, J. 1985. Distibución batimétrica, abundancia y diversidad de las poblaciones de moluscos bentónicos del litoral catalán. Miscelánea Zoologica 9: 109-126.
    Ros, J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Trinchesia genovae" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 13/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/jIMNS)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.