Atalodoris sparsa

Atalodoris sparsa (Alder & Hancock, 1846)

Atalodoris sparsa per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: La família Onchidorididae Gray, 1827 inclou 5 gèneres: Acanthodoris Gray 1827; Adalaria Bergh, 1878; Atalodoris Iredale & Donoghue; 1923, Onchidoris Blainville, 1816; i Onchimira Martynov, Korshunova, N. Samayan & K. Samayan, 2009; i inclou un total de 56 espècies actualment acceptades (WoRMS, 2022). Excepte el gènere Acanthodoris, que inclou 15 espècies acceptades i tres dubtoses (una nomen dubium i dues taxa inquirenda) (WoRMS, 2022; Hallas et al., 2016), i el gènere monoespecífic Onchimira recentment descrit, representat per Onchimira cavifera Martynov et al. (2009), la resta dels gèneres mostren una història sistemàtica problemàtica. De fet, Adalaria, Atalodoris i Onchidoris (que inclouen respectivament 7, 17 i 16 espècies actualment acceptades) han estat objete de nombroses revisions en els darrers anys, produïnt avaluacions sistemàtiques disimilars, segons les diferents opinions dels diferents autors (Hallas & Gosliner, 2015; Martynov et al., 2009). La validesa del gènere Adalaria és actualment objecte de controversia; Hallas & Gosliner (2015) el van tractar com a sinònim de Onchidoris mentre que Martynov et al. (2009) el van considerar como un gènere vàlid. A més, Hallas & Gosliner (2015) van establir el gènere Knoutsodonta per incloure tots els Onchidorididae sense una dent raquídea, però aquest caràcter diagnòstic va ser prèviament establert com la sinapomorfía del gènere Atalodoris, descrit originalment per Iredale & Donoghue (1923) i, per aquesta raó, va ser restablert recentment per Ortea (2021) i actualment es considera vàlid.

Sinònims

• Doris sparsa Alder & Hancock, 1846
• Onchidoris sparsa (Alder & Hancock, 1846)
• Knoutsodonta sparsa (Alder & Hancock, 1846)

Descripció
Es tracta d’una petita espècie de Atalodoris que no sol passar de 6 mm de longitud. El cos és molt pla i de contorn ovalat. La coloració és en general groguenca però amb el centre del dors quelcom vermellós a causa de les vísceres. El marge del mantell té petites taques marró- ataronjades que contrasten amb el color una mica més pàl·lid de la resta del mantell. Quan s’observen els exemplars a la lupa binocular es poden veure una fina puntuació negra en el mantell, visible més clarament en la vora del mantell en vista ventral. Per transparència s’observa la típica especulació del dors: espícules transversals en el centre, en sentit oblic lateralment i en disposició radial en el marge del mantell. El dors té tubercles cònics però amb l’àpex arrodonit, semitransparents però amb l’extrem marró ataronjat i que són més petits com més a prop estan del marge del mantell. Els rinòfors són molt petits, blanquinosos, amb escasses laminetes  i alguna taca marró; no hi ha beina branquial però l’orifici rinofòric, de color blanc, posseeix 2-3 petits tubercles com els de el dors, pigmentats de marró en el seu extrem. Brànquia formada per 5-9 fulles branquials, segons la grandària dels exemplars; les fulles branquials són unipinnades, molt petites i blanquinoses, formant un arc incomplet al voltant de l’anus. El peu és de color blanc, destacant per transparència en el seu centre la glàndula digestiva de color marró-vermellós. La boca no diferencia palps labials.

Biologia
Aquest petit nudibranqui, com altres del mateix gènere, es troba associat a diverses espècies de briozous que són el seu aliment, entre els quals es poden citar, entre unes altres, Cellepora pumicosa, Porella concinna, Celleporina caliciformis (= hassalli) o Schizomavella linearis. Per la seva petita mida, la seva forma aplanada i peculiar coloració és una espècie molt críptica en les colònies de briozous sobre les quals es troba, de manera que passa gairebé desapercebuda. No es coneixen més dades sobre la seva biologia i sobre les seves postes.

Espècies semblants
Idaliadoris neapolitana té els juvenils de color semblant (groguenc), però amb tubercles digitiformes no cònics.

Etimologia

• Atalodoris, de  “atalo”, juvenil, i “Doris”, nom d’una nimfa marina.
• Sparsa, escassa, dispersa, fent referència a la disposició dels tubercles dorsals.

Distribució
Hi ha molt poques cites d’aquesta espècie, que es troba principalment a les illes Britàniques i Irlanda, però també a la península Ibèrica, on s’ha informat a la costa cantàbrica i gallega. La primera cita mediterrània va ser de Tossa de Mar (Girona) (Ballesteros, 1984), posteriorment s’ha trobat a l’Escala (Girona). També s’ha citat a Cabo de Palos (Múrcia).

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Atalodoris sparsa 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 2261 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
• European Sea Slugs by Morddyn
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: