Platydoris argo

Platydoris argo (Linné, 1767)

Platydoris argo per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Discodorididae  

 

Genus

Platydoris  

 

Species

Platydoris argo  (Linnaeus, 1767)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140792).
Sinònims

  • Doris argo Linnaeus, 1767 (original)
  • Doris canariensis d’Orbigny, 1839
  • Doris infravalvata Abraham, 1877
  • Doris subtumida Abraham, 1877 
  • Platydoris dura Pruvot-Fol, 1951
  • Platydoris philippi Bergh, 1877

Descripció
Els majors exemplars d’aquesta espècie poden arribar a uns 10 cm de longitud. El cos és molt pla (al que fa referència el nom del gènere) i de consistència coriàcia. El color del dors és marró-vermellós gairebé uniforme, podent haver algunes petites puntuacions blanques disseminades pel mantell formant taques més o menys definides i de vegades dibuixant dues o tres taques a cada costat del dors. Aquest és molt ampli i cobreix totalment el peu, del que la vora és una mica fistonada. A la lupa binocular es pot observar que tot el dors està proveït de petites protuberàncies còniques i que és espiculat. Els rinòfors són una mica més foscos que el dors, tenen unes 15-20 laminetes i es poden retreure completament dins del cos si l’animal és molestat; la beina rinofòrica està lleugerament elevada. La brànquia està formada per 6 fulles branquials de tipus tripinnat i son més fosques que el dors a causa de petites taques marrons, la punta de les fulles branquials sol ser de color blanc a causa de puntuacions d’aquest color. La brànquia es pot retreure completament dins del cos i llavors s’aprecia l’orifici branquial amb 6 lòbuls i en disposició transversal al cos. Ventralment el mantell és de color groguenc i presenta nombroses taques marrons, més petites les situades externament i més grans les que es troben prop del peu. Aquest és ataronjat i bastant estret, té la seva vora anterior solcada i enfonsada. Les parets laterals del peu també tenen taques marrons. La boca està flanquejada per un parell de palps orals digitiformes curts.

Biologia
Aquesta espècie de gran doridaci es pot localitzar sota pedres o en parets rocalloses amb abundància d’algues, esponges i briozous, des de pocs metres de profunditat. Alguns exemplars poden ser capturats a més profunditat en caladors d’arrossegament comercial i es troben entre el material de rebuig de les pesqueries. A causa de la seva coloració, molts exemplars, especialment els que viuen en parets rocalloses, són perfectament críptics amb el substrat i difícils de localitzar. Pot alimentar-se d’esponges com Crambe crambe, sobre o prop de la qual se’l pot veure en immersió, encara que també pot menjar, en fons coral·lígens, briozous del gènere Sertella. Altres indiquen erròniament que s’alimenta d’algues. La posta està formada per una cinta de color groc d’uns 10 mm d’alçada, fistonada i enrotllada en una espiral de diverses voltes, que pot tenir 3-4 cm de diàmetre.

Etimologia

  • Platýs. Paraula grega que significa “ample”.
  • Doris. Nimfa marina de la mitologia grega
  • Argo . Aquest nom específic fa referència a les taques blanques d’aquesta espècie, que son comparades amb ulls. Una de les llegendes mitològiques explica que Argos era un príncep d’Argos o de l’Argòlida. Tenia cent ulls dels quales sempre en tenia oberts cinquanta.

Distribució
Aquesta espècie es coneix des de fa gairebé tres segles ja que va ser descrita per Linné amb el gènere Doris el 1767. Des de llavors s’ha vist que té una distribució geogràfica força limitada, ja que fins al moment se la coneix només de la Mediterrània (conques oriental i occidental), Cap Verd, Canàries, Madeira, Açores i al voltant de la Península Ibèrica, on se l’ha citat sense interrupció des de les costes portugueses fins a les catalanes. També està present a les illes Balears. A Catalunya s’ha citat a Cala Sant Antoni i Es Caials (Cadaqués), l’Escala, a les illes Medes, Begur, Palamós, Tossa de Mar, Cala Sant Francesc (Blanes) i al port de Tarragona, entre altres localitats.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Platydoris argo
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Platydoris argo

    Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999). Andalucía (Atl.): Templado et al. (1993b). Gibraltar: Ros (1975), García-Gómez (1983), García, García-Gómez and Cervera (1988), García, García-Gómez and Medel-Soteras (1988), García and García-Gómez (1989, 1990b), García-Gómez et al. (1989), Megina (2000), Megina et al. (2002). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Ballesteros et al. (1986), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Valdés and Ortea (2001), Peñas et al. (in press). Levante: Templado (1982b), Ballesteros (1985), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987), Dorgan, Valdés and Gosliner (2002), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978, 1985b), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Huelin & Ros (1984), Ávila (1993), Domènech et al. (2002), Ballesteros (datos no publicados) [numerosas localidades de la Costa Brava], M@re Nostrum [Illa Pedrosa (L'Estartit) 7/1999, Mar Menuda (Tossa de Mar) 11/1998]. Baleares: Ros (1981b, 1985b), Templado (1982a), Ros and Gili (1985). Canarias: D’Orbigny (1839, as Doris canariensis), Bergh (1877, 1892), Odhner (1931, as Argus argo), Nordsieck (1972), Altimira and Ros (1979, as P. cf. argo cf. canariensis), Ortea and Bacallado (1981), Ortea, Pérez Sánchez and Llera (1982), Pérez-Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Malaquias and Calado (1997), Ortea et al. (2001), Valdés and Gosliner (2001), Dorgan, Valdés and Gosliner (2002), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1994, 1999), Valdés and Gosliner (2001), Malaquias et al. (2001), Dorgan, Valdés and Gosliner (2002). Azores: Bergh (1899), Wirtz and Martins (1993), Wirtz (1994, 1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Barletta, 1981:73; Bergh, 1877b:497; 1884:678; 1899:15; 1905a:135; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi- Savelli, 1990:97[P]; Cesari, 1990:[P]; Fez Sanchez, 1974:112; Nobre, 1931:42; 1936:29; 1938-40:53; Nordsieck, 1972:63; Ortea, Perez, & Llera, 1981:22; Perrone, 1986a:28; Pruvot-Fol, 1954b:248; Risbec, 1956:6; 1956a:6; Schmekel & Portmann, 1982:90[P]; Vayssiere, 1913a:326; 1919:69

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:3 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Platydoris argo basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Affeld, S., H. Wägele, C. Avila, S. Kehraus, and G. M. Koenig. n.d. Distribution of homarine in some Opisthobranchia (Gastropoda : Mollusca). Bonner Zoologische  Beiträge 55(3-4):181-190.
    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Altimira, C., and J. Ros. 1979. Algunos moluscos marinos de las Islas Canarias. Vieraea 8 (1): 3-12.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, C. 1992. A preliminary catalogue of natural substances of opisthobranch molluscs from western Mediterranean and near Atlantic. Scientia Marina 56(4):373-382.
    Avila, C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Ballesteros, M. 1982. Estado actual de la fauna de Doridaceos (Mollusca: Opisthobranchia) de las costas Catalanas. Oceanografia de la Mediterrania Occidental, Res. Com Oral Reunion Soc. Cat. Biologia, 2 pp.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bergh, L. S. R. 1877. Kritische Untersuchung der Ehrenberg’schen Doriden. Deutsche Malakozoologische Gesellschaft Jahrbucher 4:45- 76.
    Bergh, L. S. R. 1899. Nudibranches et Marsenia provenant des campagnes de la Princesse-Alice (1891-1897). Résultats des campagnes scientifiques accomplies sur son yacht par Albert 1er, Prince souverain de Monaco, 14: 1-45, 2 pls.
    Bergh, L. S. R. 1891. Die cryptobranchiaten Dorididen. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 6(1):103-144.
    Bergh, L. S. R. 1905. Die Opisthobranchiata der Siboga-Expedition. Monographie 50, pp. 1-248, pls. 1-20.
    Bergh, L. S. R. 1877. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 11; pp 429-494, pls. 54-57.
    Bergh, L. S. R. 1884. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate., Vol. 2, Part. 3, Num. 15, pp 647–754, pls. G, H, J-L. ed.
    Bergh, L. S. R. 1884. Report on the Nudibranchiata collected by HMS Challenger during the years 1873-1876. Zoology 10 (part 26): 1-154, pl. 1-14.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and A. Balduzzi. 1991. Relationship between radular morphology and food in the Doridina (Mollusca, Nudibranchia). Malacologia 32(2):211-217.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Chemello, R. 1986. Studio della malacofauna costiera dell’Isola di Ustica (Gastropoda). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 22:51-76.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Dayrat, B. 2006. A taxonomic revision of Paradoris sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia, Doridina). Zoological Journal of the Linnean Society 147: 125-238.
    Dayrat, B. 2005. Advantages of naming species under the PhyloCode: an example of how a new species of Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Euthyneura, Nudibranchia, Doridina) may be named. Marine Biology Research 1: 216-232.
    Dayrat, B., and T. M. Gosliner. 2005. Species names and metaphyly: a case study in Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia, Doridina). Zoologica Scripta 34 (2).
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    De Oliveira, M. P. 1895. Opisthobranches du Portugal de la collection de m Paulino d’Oliveira. O Instituto. Revista Scientifica e Litteraria, Coimbra 42:574-592.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Platydoris argo" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 22/07/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/cVVM2)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.