Platydoris argo (Linné, 1767)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Doridoidea |
| Family | Discodorididae |
| Genus | Platydoris |
| Species | Platydoris argo (Linnaeus, 1767) |
- Doris argo Linnaeus, 1767 (original)
- Doris canariensis d’Orbigny, 1839
- Doris infravalvata Abraham, 1877
- Doris subtumida Abraham, 1877
- Platydoris dura Pruvot-Fol, 1951
- Platydoris philippi Bergh, 1877
Descripció
Els majors exemplars d’aquesta espècie poden arribar a uns 10 cm de longitud. El cos és molt pla (al que fa referència el nom del gènere) i de consistència coriàcia. El color del dors és marró-vermellós gairebé uniforme, podent haver algunes petites puntuacions blanques disseminades pel mantell formant taques més o menys definides i de vegades dibuixant dues o tres taques a cada costat del dors. Aquest és molt ampli i cobreix totalment el peu, del que la vora és una mica fistonada. A la lupa binocular es pot observar que tot el dors està proveït de petites protuberàncies còniques i que és espiculat. Els rinòfors són una mica més foscos que el dors, tenen unes 15-20 laminetes i es poden retreure completament dins del cos si l’animal és molestat; la beina rinofòrica està lleugerament elevada. La brànquia està formada per 6 fulles branquials de tipus tripinnat i son més fosques que el dors a causa de petites taques marrons, la punta de les fulles branquials sol ser de color blanc a causa de puntuacions d’aquest color. La brànquia es pot retreure completament dins del cos i llavors s’aprecia l’orifici branquial amb 6 lòbuls i en disposició transversal al cos. Ventralment el mantell és de color groguenc i presenta nombroses taques marrons, més petites les situades externament i més grans les que es troben prop del peu. Aquest és ataronjat i bastant estret, té la seva vora anterior solcada i enfonsada. Les parets laterals del peu també tenen taques marrons. La boca està flanquejada per un parell de palps orals digitiformes curts.
Biologia
Aquesta espècie de gran doridaci es pot localitzar sota pedres o en parets rocalloses amb abundància d’algues, esponges i briozous, des de pocs metres de profunditat. Alguns exemplars poden ser capturats a més profunditat en caladors d’arrossegament comercial i es troben entre el material de rebuig de les pesqueries. A causa de la seva coloració, molts exemplars, especialment els que viuen en parets rocalloses, són perfectament críptics amb el substrat i difícils de localitzar. Pot alimentar-se d’esponges com Crambe crambe, sobre o prop de la qual se’l pot veure en immersió, encara que també pot menjar, en fons coral·lígens, briozous del gènere Sertella. Altres indiquen erròniament que s’alimenta d’algues. La posta està formada per una cinta de color groc d’uns 10 mm d’alçada, fistonada i enrotllada en una espiral de diverses voltes, que pot tenir 3-4 cm de diàmetre.
Etimologia
- Platýs. Paraula grega que significa “ample”.
- Doris. Nimfa marina de la mitologia grega
- Argo . Aquest nom específic fa referència a les taques blanques d’aquesta espècie, que son comparades amb ulls. Una de les llegendes mitològiques explica que Argos era un príncep d’Argos o de l’Argòlida. Tenia cent ulls dels quales sempre en tenia oberts cinquanta.
Distribució
Aquesta espècie es coneix des de fa gairebé tres segles ja que va ser descrita per Linné amb el gènere Doris el 1767. Des de llavors s’ha vist que té una distribució geogràfica força limitada, ja que fins al moment se la coneix només de la Mediterrània (conques oriental i occidental), Cap Verd, Canàries, Madeira, Açores i al voltant de la Península Ibèrica, on se l’ha citat sense interrupció des de les costes portugueses fins a les catalanes. També està present a les illes Balears. A Catalunya s’ha citat a Cala Sant Antoni i Es Caials (Cadaqués), l’Escala, a les illes Medes, Begur, Palamós, Tossa de Mar, Cala Sant Francesc (Blanes) i al port de Tarragona, entre altres localitats.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★★★☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★★☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Platydoris argo basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Platydoris argo" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=509)
